Educació emocional

Bloc 1: Educació emocional

CONTINGUTS

1. Emocions i fenòmens afectius

2. Intel·ligència emocional

3. Educació emocional

4. Ce emocionalment competents

Emocions i fenòmens afectius

Què és una emoció?

Una emoció és un estat complex de l’organisme que s’activa en resposta a un esdeveniment intern o extern rellevant i predisposa a l’individu a l’acció (Bisquerra, 2009)

Quan es viu un esdeveniment (1) rellevant, es fa una valoració (2) d’aquest. El procés valoratiu activa una resposta emocional (3). L’emoció activada predisposa a una acció (4).

Exemple

Classificació de les emocions

Les emocions no són positives ni negatives, ja que totes tenen alguna funció. Les podem classificar segons si la seva vivència és agradable o desagradable. Bisquerra (2009) proposa la següent classificació:

+ info

Classificació de les emocions

Les emocions no són positives ni negatives, ja que totes tenen alguna funció. Les podem classificar segons si la seva vivència és agradable o desagradable. Bisquerra (2009) proposa la següent classificació:

+ info

Interacció pensament - emoció - conducta

Intel·ligència emocional

Intel·ligència emocional

La responsabilitat emocional s’aprèn en interacció amb els altres, motiu pel qual l’educació formal té un gran potencial per promoure-la.

Model de Mayer i Salovey (2007)

Model de Goleman (1995)

Els agents educatius són clau pel desenvolupament de la intel·ligència emocional del seu alumnat. Els seus elements es poden aprendre i potenciar.

Intel·ligència emocional

Model de Mayer i Salovey (2007)

Intel·ligència emocional

La responsabilitat emocional s’aprèn en interacció amb els altres, motiu pel qual l’educació formal té un gran potencial per promoure-la.

Model de Mayer i Salovey (2007)

Model de Goleman (1995)

Els agents educatius són clau pel desenvolupament de la intel·ligència emocional del seu alumnat. Els seus elements es poden aprendre i potenciar.

Intel·ligència emocional

Model de Goleman (1995)

Educació emocional

De la intel·ligència a l'educació emocional

L'educació emocional és un procés d’ensenyament-aprenentatge que té com a objectiu desenvolupar i promoure la intel·ligència emocional de les persones.Les competències emocionals són els elements subjacents a la intel·ligència emocional, per tant, són els aspectes concrets que cal entrenar per desenvolupar-la.

Competències emocionals

+ info

Model de competències emocionals

Decidir

Identificar

Consciència emocional

Competències per la vida i el benestar

Posar nom

Gaudir

Bisquerra (2009)

Empatitzar

Expressar

Competència social

Regulació emocional

Resoldre conflictes

Gestionar

Autoestima

Autonomia emocional

+ info

Afrontar

Centres educatius emocionalment competents

Camí cap al benestar emocional

Un centre educatiu emocionalment competent és aquell en el qual es promou el desenvolupament de les competències emocionals i es vetlla pel benestar de la comunitat educativa.

+ info

ELEMENTS CLAU

Clima escolar de seguretat

Sentiment de pertinença

Gestió positiva dels conflictes

Equitat i altes expectatives

Passa a l'acció: com començar

Aprofitar els interessos de l'alumnat

Partir dels coneixements previs

Docents: models positius

Accions transversals i en diferents contextos

Passa a l'acció: com començar

Comunicació no violenta

Espais grupals de confiança

Espais individuals d'escolta

Comunicació no violenta (CNV)

Centrar-se en la necessitat

Fer peticions sense exigir

Expressar sense culpar

Observar sense jutjar

Marshall Rosenberg, 2006

Referències

Bisquerra, R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Editorial Síntesis.Goleman, D. (1995). Emotional intelligence: Why it can matter more than IQ. Bantam Books.Mayer, J. D., i Salovey, P. (2007). ¿Qué es inteligencia emocional? A J. M. Mestre Navas, i P. Fernández Berrocal (Eds.), Manual de inteligencia emocional (pp. 25- 45). Pirámide.Rosenberg, M. (2006). Comunicación no violenta: Un lenguaje de vida. Gran Aldea Editores.

"Educar la ment sense educar el cor, no és educar en absolut" Aristòtil

900 84 13 83 equipbenestaremocional.educacio@gencat.cat

Major durabilitat (dies, setmanes o mesos). Vivència menys intensa i no tenen un antecedent clar i definit. Influencien més al pensament que a les accions de la persona que els sent.

Un altre element clau és promoure vincles que fomentin el sentiment de pertinença, la identificació amb el grup i la convivència. Participació: prendre part i sentir-se part.

Les competències emocionals són els coneixements, habilitats, actituds i conductes necessàries per gestionar les emocions de manera adequada, acostant-nos així al benestar personal i social.

Per comunicar-nos de manera no violenta, cal expressar les nostres emocions sense culpar als altres del que sentim. També cal diferenciar pensaments i emocions). Expressió d’emocions no culpabilitzadora: Quan entro a classe amb aquest xivarri em sento frustrat i penso que em costa més feina explicar-vos el temari. Expressió d’emocions culpabilitzant l’altre: Com sempre tot entro a classe i tothom dret i cridant, em feu perdre la paciència, així no es pot ensenyar!

Les competències per la vida i el benestar són la fita final. Impliquen saber adaptar la conducta de manera apropiada al context per satisfer els nostres objectius i facilitar vivències satisfactòries.

L’activitat emocional és el motor de les capacitats morals, ja que incideix directament en les fases del desenvolupament moral.

Resultat de l'experiència conscient de l’emoció. Ens permet pensar aquesta emoció i allargar-la més en el temps (setmanes, mesos, anys).

És l’habilitat per comprendre i gestionar les emocions i sentiments, tant propis com dels altres, així com utilitzar aquesta informació per orientar els nostres pensaments i accions. Incideix en les relacions interpersonals, en la presa de decisions i en l’adaptació als canvis. Per tant, és una habilitat que repercuteix directament en el benestar personal i social.

És l’habilitat per comprendre i gestionar les emocions i sentiments, tant propis com dels altres, així com utilitzar aquesta informació per orientar els nostres pensaments i accions. Incideix en les relacions interpersonals, en la presa de decisions i en l’adaptació als canvis. Per tant, és una habilitat que repercuteix directament en el benestar personal i social.

Identificar les nostres necessitats i expressa-les, evitar expressar l’estratègia abans de la necessitat. Expressió de la necessitat (CNV): Necessito col·laboració. Expressió estratègia (comunicació violenta): No penso parlar fins que tothom estigui en silenci absolut!

La interacció amb persones és inherentment emocional. Tot acte educatiu implica emocions i afectes. Els processos emocionals influeixen en com pensem i actuem, així com en tots els aprenentatges. Per això, el desenvolupament emocional és un requisit pel desenvolupament humà tant personal com social.

La valoració que es fa de l’esdeveniment concret desencadena una resposta emocional caracteritzada per tres components: A) Resposta neurofisiològica: què notem al cos? B) Resposta comportamental: què es veu per fora? C) Resposta cognitiva: com visc l'emoció de manera conscient?

Reflexió del punt de partida:

És important crear espais grupals de confiança on poder expressar malestars compartits o la vivència que té cadascú d’una situació conflictiva. Per fer-ho es pot utilitzar la metodologia de cercles.Seguint aquesta metodologia, l’alumnat se situa en cercle per parlar d’un tema en concret, guiats per un agent educatiu. El tema pot ser una situació viscuda a l’aula o una proposta del docent / alumnat. Les normes de funcionament del cercle són les següents:

• Objecte de torn de paraula. Només es pot parlar la persona que té l’objecte.
• Escoltar amb atenció. Si no es té l’objecte, l’única funció és escoltar a qui parla.
• Missatges “jo”. Cada persona parlarà de com es sent i que pensa respecte al tema (jo penso, jo sento...).
• Respecte. No es toleraran atacs ni faltes de respecte a altres persones.
• Propostes de millora. Es tancarà l’activitat proposant actuacions favorables pel benestar del grup.

Algunes preguntes per reflexionar sobre les propostes de millora:

És l’habilitat per comprendre i gestionar les emocions i sentiments, tant propis com dels altres, així com utilitzar aquesta informació per orientar els nostres pensaments i accions. Incideix en les relacions interpersonals, en la presa de decisions i en l’adaptació als canvis. Per tant, és una habilitat que repercuteix directament en el benestar personal i social.

Algunes de les competències que es treballen a través de l’educació emocional són

• La identificació i reconeixement de les emocions
• L’empatia
• La regulació emocional
• la comunicació
• La resolució de conflictes

La valoració secundària és aquella que avalua la capacitat i els recursos propis per fer front a la situació que ha desencadenat l’emoció.

Si es fa una valoració positiva dels recursos personals per donar resposta a la situació, la intensitat de la resposta emocional disminueix. Serà més fàcil afrontar l'esdeveniment. Si la persona es percep incapaç sensació de pèrdua de control augmenta l’activació fisiològica i propicia l’aparició de l'ESTRÈS.

Per tant, la valoració de les nostres capacitats i recursos personals (autoeficàcia) és un element clau per l’afrontament. Creure que ets capaç de fer alguna cosa és el primer pas per fer-la.

LA PERCEPCIÓ D'AUTOEFICÀCIA ÉS POT APRENDRE I EDUCAR

El camí cap al benestar requereix afavorir les estratègies no violentes per resoldre conflictes, com la mediació i els cercles de diàleg.

Fer una petició de manera que no sigui una exigència, amb el benentès que podem demanar una cosa, però hem de poder acceptar un NO com a resposta. Petició (CNV): M'agradaria que en entrar a classe, sigueu vosaltres que s’assegui sense la necessitat de cridar-vos Exigència: Quan jo entro a classe hauríeu d’estar tots callats i asseguts.

Les emocions tenen un rol molt important en la presa de decisions i en altres processos psíquics com l’atenció, la memòria, el raonament o la creativitat.

Durada breu (segons, minuts, hores o dies) Vivència intensa i desencadenant clar, sigui intern o extern. Predisposen a l’acció.

Cal garantir l’equitat i les altes expectatives envers tot l’alumnat. Això inclou veure qualitats positives en l’alumne/a que encara no s’han manifestat. Efecte Pigmalió o profecia autocomplerta

• La consciència emocional és la capacitat d'identificar les emocions i anomenar-les.

• És primera competència a desenvolupar, ja que és necessària per al desenvolupament de les altres.

Influeixen en el procés de valoració:

- Aprenentatges previs. Experiència amb esdeveniments semblants en el passat i com vam reaccionar. - Significat que se li atribueix a l’esdeveniment. - Causa de l’estímul. Intern (generat pel nostre pensament) o extern (successos objectius de la realitat). - Context. On succeeix? Amb qui? Quan? - Creences i valors.

Els esdeveniments són successos rellevants que desencadenen emocions. Poden ser externs o interns.

• Esdeveniments externs: situacions observables. Corresponen a una realitat objectiva.
• Esdeveniments interns: no són observables. Corresponen a sensacions físiques o pensaments de l’individu.

La predisposició a l’acció és l’impuls a actuar propiciat per una emoció.L’activació emocional predisposa a actuar. Cada emoció té associades un ventall de respostes, és a dir, tendències d'actuació. Convé aclarir que “predisposar a l’acció” no vol dir que l’acció hagi de donar-se necessàriament. Aquestes respostes es poden aprendre i reajustar a través de l’acció educativa.

Consisteix a descriure el moment de la manera més objectiva possible, com si fos una fotografia. Cal evitar fer judicis de valor.Exemple d'observació: Veig que avui no has entregat la tasca.Exemple de Judici: Sempre igual, mai entregues els exercicis quan toca, ets un despistat!

Si es valora l’esdeveniment com un avenç cap al benestar Emocions agradables Si es valora l’estímul com un obstacle o perill pel benestar

Emocions desagradables

Els espais individuals són aquells en els quals un/a alumne/a s'adreça al seu referent educatiu per expressar el seu malestar. En aquestes situacions destaquen quatre aspectes a tenir en compte:

• Contenció: deixar parlar i escoltar activament.

• Validació: acollir les emocions sense jutjar-les.

• Normalització: transmetre que és normal el que sent.

• Implicació: mostrar interès genuí per la persona.

La regulació emocional correspon a l’habilitat d’expressar i gestionar les emocions de manera apropiada.

L'autonomia emocional és la capacitat per gestionar les experiències emocionals de manera autònoma, fet relacionat amb el nostre autoconcepte, la nostra autoestima i el nostre posicionament davant les adversitats.

L'efecte Pigmalió és un fenomen psicològic que descriu com les creences i expectatives que altres persones tenen sobre nosaltres influeixen la percepció de les nostres pròpies capacitats i en les nostres accions. El fet que altres persones em vegin com una persona capaç de fer alguna cosa, farà més probable que jo acabi sent capaç de fer-ho. De la mateixa manera, si percebo que els altres creuen que no soc capaç i esperen resultats desfavorables, tendiré a no sentir-me amb prou capacitat i a actuar en coherència amb les expectatives negatives. Les persones tendim a comportar-nos d'acord amb la manera que els altres ens perceben i ens tracten.

Les emocions permeten comunicar als altres com ens sentim i influir en la seva conducta, així com comprendre els seus senyals per tal d’establir relacions adequades.

És l’habilitat per comprendre i gestionar les emocions i sentiments, tant propis com dels altres, així com utilitzar aquesta informació per orientar els nostres pensaments i accions. Incideix en les relacions interpersonals, en la presa de decisions i en l’adaptació als canvis. Per tant, és una habilitat que repercuteix directament en el benestar personal i social.

Una de les teories més destacades respecte a la interacció de l’emoció, pensament i conducta és la Teoria A-B-C d'Albert Ellis.L’autor afirma que les nostres emocions i conductes poden modificar-se considerablement a través de les nostres creences o pensaments i a la inversa.

És essencial generar un clima escolar de seguretat per expressar emocions, tant agradables com desagradables. Per encaminar-nos cap al benestar hem de poder parlar del malestar.

Les emocions aporten informació de la realitat interna o externa, fet que permet actuar de la manera més adient en un context determinat.

El domini de les competències emocionals permet millorar la capacitat d’adaptació a l’entorn i l’afrontament de situacions estressants; ja que afavoreixen les relacions i la resolució de problemes.Educar en el desenvolupament de les competències emocionals promou:

• La resiliència.
• El benestar personal i social.
• L’aprenentatge significatiu i satisfactori.

La família i el professorat són el principals agents que eduquen emocionalment. Per tant, l’educació emocional ha d’estar present als centres educatius de manera transversal i longitudinal.

La competència social requereix ser capaç de mantenir relacions de qualitat amb altres persones. Per fer-ho, és necessari entendre als altres i tenir recursos per resoldre conflictes.

Una emoció acciona i organitza conductes, ens aporta l’energia per actuar. Les emocions ens mouen i ens empenyen a viure, a voler interactuar amb el món.