bioelements i oligoelements
1.1
mètodes d'anàlisi
biomolècules orgàniques i inorgàniques
salut
Principis inmediats
començar
Enllaços
comencem
"És el mateix matèria inert i matèria morta? justifica. "
què te en comú tot allò què viu?
ruta d'aprenentatge
conéixer quina es l'essència química de la matèria viva
aprendre què són les biomolècules i els principis inmediats
01
02
03
estudiar la importància que te en biologia el tipus d'enllaç químic que tenen les biomolècules
05
04
comprendre la relació directa entre bioelements i biomolècules i la salut
conéixer distints mètodes d'anàlisi de la matèria viva
06
desenvolupar la capacitat d'investigació per aconseguir el bé comú
ÍNDex
ÍNDex
5 mètodes d'anàlisi
1 punt de partida
6 importància de la ciència
2 la matèria viva
3 bioelements, principis inmediats i biomolècules
activitats
4 la importància en biologia del tipus d'enllaç químic
activitats pau
1. Punt de partida
veig, pense em precunte
ve la vida des de l'espai? panspèrmia
Ingredients per a la vida
2. La matèria viva
la matèria viva
El terme matèria viva s'utilitza per designar el tipus de matèria de la qual estan formats els éssers vius
Delimitació d'allò vivent
Estat físic de la matèria viva
Estats d'agregació: Sòlid, líquid i gas En quins dels estats d'agregació es pot enquadrar la matèria viva? El múscul és sòlid? La sang és líquida? I les nostres cèl·lules? Com és un encissam? És una mescla complexa amb dissolucions vertaderes, coloids, estructures moleculars complexes. Coloids: dissolucions en les que les particules de solut tenen tamanys de micròmetres. Estes partícules s'anomenen micel·les: - Agregats moleculars. - Macromolècules proteïnes. Estat dels coloids Sol, com una dissolució vertadera. Gel, com una gelatina. Tixotropia, reversibilitat de pas d'un a altre estat.
Matèria viva: - Éssers espacialment ben delimitats. -Tamany definit que depén de cada tipus. (creiximent) Matèria no viva: Les seues característiques físiques i químiques no varien per la seua extensió ni forma.
Matèria no viva
Matèria viva
3. bioelements, principis inmediats i biomolècules
Els bioelements o elemets biogènics són els que formen part dels éssers vius, encara que en proporcions molt variables i sovint molt menudes.
3.1 bioelements
Bioelements primaris
S'han identificat biolements molt diversos, pràcticament gran part de la taula periòdica, uns 70. Allò significatiu és la proporció en la què estroba cadascun d'ells. Tots són importants i necessaris per al correcte funcionament dels éssers vius. Classificació segons abundància: - Bioelements (majoritaris)- Bioelements primaris - Bioelements secundaris- Oligoelements- Oligoelements essencials - Oligoelements no essencials
Bioelements secundaris
C, H, O, N, P i S Components essencials amb els que es constiueix la matèria viva per formar biomolècules o principis inmediats. Menció especial el carboni, forma cadenes carbonades, esquelet de biomolècules.
Mg, Ca, K, Na i Cl Són menys abundants que els anteriors però exerceixen funcions vitals en la fisiologia cel·lular.
Oligoelements no essencials
Oligoelements essencials
Són la resta dels elements. Encara que no són essencials per tots els éssers, tenen importants funcions.
Mn, Fe, Cu, Zn, F, I, B, Si, V, Cr, Co, Se, Mb, Sn Essencials per la vida però estan en proporcions inferiors al 0,1%
Compara i contrasta
Taula periòdica
3.2 principis inmediats i biomolècules
Comprenen les biomolècules exclusives dels éssers vius (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleòtids). l'aigua i les sals minerals, sòlides o en disolució.
Agrupats formen les complexes estructures de la matèria viva
Els principis inmediats estan formats per la combinació de bioelements.
Les biomolècules es poden separar mitjançant procediments físics (decantació, evaporació... Podem aillar els bioelements utilitzant procediments químics.
3.3 Representacions moleculars
La bioquímica utilitza els mateixos símbols i criteris que lque la química per representar les molècules. Les distintes formes de representar la molècula mostren diversos aspectes però son models
4. la importància en biologia del tipus d'enllaç químic
4 la importància en biologia del tipus d'enllaç
enllaç iònic
enllaç covalent
Enllaç químic per excel·lència, no perd estabilitat en ambient aquós. Formen aquest enllaç C, H, O i N, elements lleugers. Entre les molèculesque tene enllaços covalents hi ha diversitat de comportaments ,permet complexa organització. - Manca quasi per complet de polaritat. - Poden comportar-se amb forta hidrofòbia, lípids (amfipàtics) - Poden tindre abundància de regions hidròfiles, solubilitat. - Es poden ionitzar en dissolució aquosa (aminoàcids).
Enllaç que constitueix els cristalls de clorur sòdic, com a tal no existeix en la matèria viva. Abunda en formacions sòlides cristal·lines: - Cristalls d'aragonites en petxines de mol·luscos. - Cristalls d'hidroxiapatita revestint fibres de col·làgen en teixit ossi. - Estructures de sílice en diatomees.
enllaç de l'àtom de carboni
ponts d'hidrògen i forces de van der waals
Són unions dèbils, però d'extraordinària importància en l'estructura de la matèria viva. Atracció entre dues regions moleculars que tenen càrrega iònica parcial de diferent signe i que estroben prou pròximes. Aquesta atracció és molt feble però si són moltes les regions poden quedar molt unides, doble hèlix de l'ADN. En regions distants donen complexes configuracions espacials, hèlix alfa de les proteïnes (C=O i N-H enfrontats) Donen propietats a la molècula de l'aigua. Forces de Van der Waals, més febles entre molècules i regions hidrofòbiques
El les biomolècules ,la majoria d'enllaços entre carboni son simples, però també podem trobar dobles. L'enllaç simple permet moviment i gir entre àtoms units, el doble enllaç ho impedeix i forma isòmers cis i trans. En els dobles enllaços els àtoms queden al mateix pla, açò te importància, per exemple en la configuració de les proteïnes.
5. mètodes d'anàlisi dels components de la matèria viva
Objectiu: separar constituents cl·lulars sense alterar estructura
tècniques de cultiu cel·lular
permeten realitzar anàlisi in vitro de sistemes simplificats.
procediments físics
Extracció de molècules d'una mostra sense alterar-la, destil·lació, decantació i filtració)
Els mètodes i el seu objectiu
tècniques d'anàlisi químic
Permeten el reconeiximent de molècules específiques (Fehlling- glucosa)
altres tècniques
Separació de molècules amb composició atòmica simil·lar, per analitzar material biològic (cromatografia, electroforesi, ultracentrifugació i tècnica de radioisòtops)
Reuneix una gran varietat de tècniques per fraccionar una mescla de components amb diferent afinitat per un dissolvent (fase mòbil) i la trama per on flueixen (pase inmòbil). separació diferencial tipus: capa fina columna hplc (alta resolució)
CROMATOGRAFIA
Té el mateix fonament físic que la cromatografia, però es duu a terme en presència d'un camp elèctric. les molècules es separen per càrrega neta. suport gel de poliacrilamida i dissolució amortidora, migració depén de càrrega.
ELECTROFORESI
D'acord amb les magnituts com el radi de gir, la velocitat angular i velocitat de sedimentació, s'estableixen unitats com el svedberg (S), que permeten classificar els cossos sedimentats. per exemple, es poden diferenciar els ribosomes procariotes i eucariotes amb diferent v. de sedimentació.
ULTRACENTRIFUGACIÓ
certes substàncies, traçadors, poden manifestar la seua presència, d'alguna manera, i permenten seguir el seu recorregut duran un experiment. detectar radiació per distintes partíules (beta...) - espectrometria de centelleig líquid - autoradiografia
TÈCNICA DE RADIOISÒTOPS
6. la importància de la ciència
Aplica en altres contextos
la importància de la ciència
Bioelements, biomiolècules i salut
Llegim el text
activitats
ACTIVITATS
1 y 7 pàgina 18
activitats
de la PAU
ACTIVITATS pau
Extraor 2011 bloc b 1 i 2 ord 2015 op b bloc 1 2 i 3 extraor 2017 op a bloc 1 1 extraor 2019 op b Bloc 1 2a
Gràcies
Aplica en altres contextos
Analitza el ferro que contenen estos aliments, hemo o no hemo?
Els bioelements primaris són: Carboni (C), Hidrogen (H), Oxigen (O) i Nitrogen (N).
Alguns autors també consideren Fòsfor (P) i Sofre (S) com elements primaris. Aquests elements formen part de la matèria viva en un percentatge molt superior als restants gràcies a les seues propietats fonamentals: Són molt solubles en aigua. Circumstància favorable per a ser incorporats a l'ésser viu o ser-ne eliminats. Abunden en les capes més externes de la Terra (atmosfera, hidrosfera i litosfera), que són les que es troben més en contacte amb els éssers vius. Aquesta propietat és important ja que els éssers vius necessiten formar-se amb elements que puguen aconseguir-se amb facilitat, és a dir, que abunden en la naturalesa per a poder disposar d'ells en qualsevol moment.
Tenen un pes atòmic baix: C = 12, H = 1, O = 16 i N = 14. Formen entre ells enllaços covalents, compartint electrons. Com que són elements lleugers, de poca massa atòmica, els enllaços covalents resultants són molt estables. El carboni, nitrògen i oxígen, poden compartir més d’un par d’electrons, i formar
enllaços dobles i triples, la qual cosa els proporciona una gran versatilitat per a formar enllaços químics amb altres elements partint de cadenes hidrocarbonades tridimensionals, allargades o cícliques.
1.1 Biomolècules orgàniques i inorgàniques
José Vicente Ferrer
Created on July 30, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Tech Presentation Mobile
View
Geniaflix Presentation
View
Vintage Mosaic Presentation
View
Shadow Presentation
View
Newspaper Presentation
View
Zen Presentation
View
Audio tutorial
Explore all templates
Transcript
bioelements i oligoelements
1.1
mètodes d'anàlisi
biomolècules orgàniques i inorgàniques
salut
Principis inmediats
començar
Enllaços
comencem
"És el mateix matèria inert i matèria morta? justifica. "
què te en comú tot allò què viu?
ruta d'aprenentatge
conéixer quina es l'essència química de la matèria viva
aprendre què són les biomolècules i els principis inmediats
01
02
03
estudiar la importància que te en biologia el tipus d'enllaç químic que tenen les biomolècules
05
04
comprendre la relació directa entre bioelements i biomolècules i la salut
conéixer distints mètodes d'anàlisi de la matèria viva
06
desenvolupar la capacitat d'investigació per aconseguir el bé comú
ÍNDex
ÍNDex
5 mètodes d'anàlisi
1 punt de partida
6 importància de la ciència
2 la matèria viva
3 bioelements, principis inmediats i biomolècules
activitats
4 la importància en biologia del tipus d'enllaç químic
activitats pau
1. Punt de partida
veig, pense em precunte
ve la vida des de l'espai? panspèrmia
Ingredients per a la vida
2. La matèria viva
la matèria viva
El terme matèria viva s'utilitza per designar el tipus de matèria de la qual estan formats els éssers vius
Delimitació d'allò vivent
Estat físic de la matèria viva
Estats d'agregació: Sòlid, líquid i gas En quins dels estats d'agregació es pot enquadrar la matèria viva? El múscul és sòlid? La sang és líquida? I les nostres cèl·lules? Com és un encissam? És una mescla complexa amb dissolucions vertaderes, coloids, estructures moleculars complexes. Coloids: dissolucions en les que les particules de solut tenen tamanys de micròmetres. Estes partícules s'anomenen micel·les: - Agregats moleculars. - Macromolècules proteïnes. Estat dels coloids Sol, com una dissolució vertadera. Gel, com una gelatina. Tixotropia, reversibilitat de pas d'un a altre estat.
Matèria viva: - Éssers espacialment ben delimitats. -Tamany definit que depén de cada tipus. (creiximent) Matèria no viva: Les seues característiques físiques i químiques no varien per la seua extensió ni forma.
Matèria no viva
Matèria viva
3. bioelements, principis inmediats i biomolècules
Els bioelements o elemets biogènics són els que formen part dels éssers vius, encara que en proporcions molt variables i sovint molt menudes.
3.1 bioelements
Bioelements primaris
S'han identificat biolements molt diversos, pràcticament gran part de la taula periòdica, uns 70. Allò significatiu és la proporció en la què estroba cadascun d'ells. Tots són importants i necessaris per al correcte funcionament dels éssers vius. Classificació segons abundància: - Bioelements (majoritaris)- Bioelements primaris - Bioelements secundaris- Oligoelements- Oligoelements essencials - Oligoelements no essencials
Bioelements secundaris
C, H, O, N, P i S Components essencials amb els que es constiueix la matèria viva per formar biomolècules o principis inmediats. Menció especial el carboni, forma cadenes carbonades, esquelet de biomolècules.
Mg, Ca, K, Na i Cl Són menys abundants que els anteriors però exerceixen funcions vitals en la fisiologia cel·lular.
Oligoelements no essencials
Oligoelements essencials
Són la resta dels elements. Encara que no són essencials per tots els éssers, tenen importants funcions.
Mn, Fe, Cu, Zn, F, I, B, Si, V, Cr, Co, Se, Mb, Sn Essencials per la vida però estan en proporcions inferiors al 0,1%
Compara i contrasta
Taula periòdica
3.2 principis inmediats i biomolècules
Comprenen les biomolècules exclusives dels éssers vius (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleòtids). l'aigua i les sals minerals, sòlides o en disolució.
Agrupats formen les complexes estructures de la matèria viva
Els principis inmediats estan formats per la combinació de bioelements.
Les biomolècules es poden separar mitjançant procediments físics (decantació, evaporació... Podem aillar els bioelements utilitzant procediments químics.
3.3 Representacions moleculars
La bioquímica utilitza els mateixos símbols i criteris que lque la química per representar les molècules. Les distintes formes de representar la molècula mostren diversos aspectes però son models
4. la importància en biologia del tipus d'enllaç químic
4 la importància en biologia del tipus d'enllaç
enllaç iònic
enllaç covalent
Enllaç químic per excel·lència, no perd estabilitat en ambient aquós. Formen aquest enllaç C, H, O i N, elements lleugers. Entre les molèculesque tene enllaços covalents hi ha diversitat de comportaments ,permet complexa organització. - Manca quasi per complet de polaritat. - Poden comportar-se amb forta hidrofòbia, lípids (amfipàtics) - Poden tindre abundància de regions hidròfiles, solubilitat. - Es poden ionitzar en dissolució aquosa (aminoàcids).
Enllaç que constitueix els cristalls de clorur sòdic, com a tal no existeix en la matèria viva. Abunda en formacions sòlides cristal·lines: - Cristalls d'aragonites en petxines de mol·luscos. - Cristalls d'hidroxiapatita revestint fibres de col·làgen en teixit ossi. - Estructures de sílice en diatomees.
enllaç de l'àtom de carboni
ponts d'hidrògen i forces de van der waals
Són unions dèbils, però d'extraordinària importància en l'estructura de la matèria viva. Atracció entre dues regions moleculars que tenen càrrega iònica parcial de diferent signe i que estroben prou pròximes. Aquesta atracció és molt feble però si són moltes les regions poden quedar molt unides, doble hèlix de l'ADN. En regions distants donen complexes configuracions espacials, hèlix alfa de les proteïnes (C=O i N-H enfrontats) Donen propietats a la molècula de l'aigua. Forces de Van der Waals, més febles entre molècules i regions hidrofòbiques
El les biomolècules ,la majoria d'enllaços entre carboni son simples, però també podem trobar dobles. L'enllaç simple permet moviment i gir entre àtoms units, el doble enllaç ho impedeix i forma isòmers cis i trans. En els dobles enllaços els àtoms queden al mateix pla, açò te importància, per exemple en la configuració de les proteïnes.
5. mètodes d'anàlisi dels components de la matèria viva
Objectiu: separar constituents cl·lulars sense alterar estructura
tècniques de cultiu cel·lular
permeten realitzar anàlisi in vitro de sistemes simplificats.
procediments físics
Extracció de molècules d'una mostra sense alterar-la, destil·lació, decantació i filtració)
Els mètodes i el seu objectiu
tècniques d'anàlisi químic
Permeten el reconeiximent de molècules específiques (Fehlling- glucosa)
altres tècniques
Separació de molècules amb composició atòmica simil·lar, per analitzar material biològic (cromatografia, electroforesi, ultracentrifugació i tècnica de radioisòtops)
Reuneix una gran varietat de tècniques per fraccionar una mescla de components amb diferent afinitat per un dissolvent (fase mòbil) i la trama per on flueixen (pase inmòbil). separació diferencial tipus: capa fina columna hplc (alta resolució)
CROMATOGRAFIA
Té el mateix fonament físic que la cromatografia, però es duu a terme en presència d'un camp elèctric. les molècules es separen per càrrega neta. suport gel de poliacrilamida i dissolució amortidora, migració depén de càrrega.
ELECTROFORESI
D'acord amb les magnituts com el radi de gir, la velocitat angular i velocitat de sedimentació, s'estableixen unitats com el svedberg (S), que permeten classificar els cossos sedimentats. per exemple, es poden diferenciar els ribosomes procariotes i eucariotes amb diferent v. de sedimentació.
ULTRACENTRIFUGACIÓ
certes substàncies, traçadors, poden manifestar la seua presència, d'alguna manera, i permenten seguir el seu recorregut duran un experiment. detectar radiació per distintes partíules (beta...) - espectrometria de centelleig líquid - autoradiografia
TÈCNICA DE RADIOISÒTOPS
6. la importància de la ciència
Aplica en altres contextos
la importància de la ciència
Bioelements, biomiolècules i salut
Llegim el text
activitats
ACTIVITATS
1 y 7 pàgina 18
activitats
de la PAU
ACTIVITATS pau
Extraor 2011 bloc b 1 i 2 ord 2015 op b bloc 1 2 i 3 extraor 2017 op a bloc 1 1 extraor 2019 op b Bloc 1 2a
Gràcies
Aplica en altres contextos
Analitza el ferro que contenen estos aliments, hemo o no hemo?
Els bioelements primaris són: Carboni (C), Hidrogen (H), Oxigen (O) i Nitrogen (N). Alguns autors també consideren Fòsfor (P) i Sofre (S) com elements primaris. Aquests elements formen part de la matèria viva en un percentatge molt superior als restants gràcies a les seues propietats fonamentals: Són molt solubles en aigua. Circumstància favorable per a ser incorporats a l'ésser viu o ser-ne eliminats. Abunden en les capes més externes de la Terra (atmosfera, hidrosfera i litosfera), que són les que es troben més en contacte amb els éssers vius. Aquesta propietat és important ja que els éssers vius necessiten formar-se amb elements que puguen aconseguir-se amb facilitat, és a dir, que abunden en la naturalesa per a poder disposar d'ells en qualsevol moment. Tenen un pes atòmic baix: C = 12, H = 1, O = 16 i N = 14. Formen entre ells enllaços covalents, compartint electrons. Com que són elements lleugers, de poca massa atòmica, els enllaços covalents resultants són molt estables. El carboni, nitrògen i oxígen, poden compartir més d’un par d’electrons, i formar enllaços dobles i triples, la qual cosa els proporciona una gran versatilitat per a formar enllaços químics amb altres elements partint de cadenes hidrocarbonades tridimensionals, allargades o cícliques.