L'Espai geogràfic espanyol

L'Espai geogràfic espanyol

La diversitat geomorfològica

Empezar

1. L'espai geogràfic espanyol

2.5.3 L'àrea argilosa

ÍNDex

1.2 La composició del territori

2.5.4 El relleu causat per l'erosió diferencial

2.6 Les unitats morfoestructurals del relleu peninsular

1.3 La diversitat geogràfica

2. El relleu peninsular

2.6.1 La Meseta

2.1 El relleu terrestre

2.6.2 Les vores muntanyoses de la Meseta

2.2Característiques del relleu peninsular

2.6.3 Les depressions exteriors de la Meseta

2.6.4 Les serralades exteriors de la Meseta

2.3 Tipus d'unitats morfoestructurals

2.7 El relleu costaner peninsular

2.4 L'evolució geològica de la Península

2.7.1 Les formes del relleu costaner

2.4.1 Les eres arcaica i primària

2.7.2 Les costes atlàntiques

2.4.2 La calma de l'era secundària

2.7.3 Les costes mediterrànies

2.4.3 L'era terciària i l'orogènesi alpina

3. El relleu de les Illes Balears

4. El relleu de les Illes Canàries

2.4.4 L'era quaternària

2.5 El rocam peninsular i el tipus de relleu

2.5.1 L'àrea silícia

2.5.2 L'àrea calcària

L'espai geogràfic espanyol

1.1 La Composició del territori

• Situació: zona temperada de l'hemisferi nord

• Composició: - Espanya peninsular

- Arxipièlag Balera (Mar Mediterrani) - Arxipièlag Canari (Oceà Atlàntic) - Ceuta i Melilla (Costa nord d'Àfrica)

Zona temperada de l'hemisferi nord amb estacions diferenciades

Península europea més occidental, propera al conteinet africà

1.2 La diversitat geogràfica

La diversitat geogràfica procedeix de la varietat Morfològica Climàtica Vegetal Edàfica

Crea diferents paisatges naturals

Suposa un repartiment desigual dels recursos natutals

Assentaments humans

Activitats econòmiques

Usos industrials

Poblament rural

Poblament urbà

Usos terciaris

Usos agraris

2. El relleu peninsular

(Són el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre)

S'organitza amb unitats morfoestructurals

Aixequen enfonsen fracturen pleguen despacen

Naturlesa de les roques (litologia)

Estrructura geològica (Disposició del relleu)

Forces internes de la terra (orogènesi)

Combinació

Elements atmosfèrics

Erosionen Transporten Sedimenten

Modelatge (Acció d'agents externs)

Aigües

Èssers vius

Litologia és la part de la geologia que s'ocupa de l'estudi de l'estructura, les propietats i l'origen de les roques.

Orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments depositats a una conca. Origen de plegaments o falles.

2.2 Característiques del relleu peninsular

El relleu peninsular està determinat per tres característiques

Redueix la influència de la mar cap a l'interior

Forma massissa

Influència en la temperatura (més altura, menys temperatura)

Elevada altitud mitjana

Disposició muntanyosa perifèrica

Menor influència de la mar cap a l'interior

3.3 TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

Són planes o altriplans formats a l'era primària o paleozòic

Socols

Materials paleozòics (roques silícies)

Si no hi ha noves pressions: relleus plans

Si hi ha noves pressions: Es fracturen creant una estructura germànica (Horst/Graben)

Ex. Meitat occidental peninsular

Massissos antics (Horst)

Són muntanyes de l'era terciària fromades per l'aixecmanent dún sòcil de l'orogènesi alpina

Materials paleozòics però amb formes arrodonides per l'erosió

Ex. Sistema central/ Muntanyes de Toledo/ Massis Galàic/ Occident serralada cantàbrica

Serralades de plegament

Són grans elevacions muntanyoses sorgides a l'orogènesi alpina (era terciària) a partir dels sediments de l'era secundària )Mesozòic)

Materials calcaris (es pleguen davant pressions orogèniques)

Tipus:

Serralades intermèdies: formació a partir de materials sedimentaris que la mar deposita a les vores del sòcol

Serralades alpines: formació a partir de materials dipositats a fosses marines llargues i profundes

Les pressions orogèniques fracturen el sòcol i pleguen la coberta plàstica superior (Estructura saxònica: sòcol inferior rígid es fractura i la coberta plàstica es plega)

Les pressions orogèniques produeixen Estructures plegades que alternen crestes (aniclinals) i valls (sinclinals

Ex. SPirineus / Serralades Bètiques

Ex. Sistema Ibèric/ orient serralada cantàbrica

Conques sedimentàries

Són zones enfosades que es formaren a l'era terciària que es varen omplir amb sediments argilosos i calcaris

(També anomenades Depressions)

No han estat afectatdes per orogènesis posteriors, de manera que presenten estructures horitzontals (aclinal) o en cuesta (monoclinal)

Es poden distingir dos tipus

Conques prealpines

Conques de sòcol

Es formen per la distensió posterior al plegament de les serralades, se localitzen a banda i banda de les serralades alpines

Es formen per l'enfonsament d'un bloc de sòcol (Graben) durant l'orogènesi alpina

Ex. Les conques del Duero, Tajo i del Guadiana

Ex. Les conques de l'Ebre i del Guadalquivir