La Restauració Borbònica
(1875-1902)
Start >
Index
les claus del nou sistema polític
La pèrdua de les últimes colonies
El bipartidisme i el torn pacífic
Conseqüències de la crisi del 1898
Les forces polítiques marginades del sistema
Catalunya i la guerra de Cuba
La crisis d'ultramar
Les claus del nou sistema polític
L'1 de setembre de 1874 Alfons XII mitjançant el manifest de Sandhust es posava a disposició dels espanyols. La proclamació com a rei es va veure accelerada pel pronunciament de Sagunt ( dirigit pel general Martínez Campos)
El nou règim polític va estar recolzat per homes de negocis i militars d'alta graduació que defensaven una estabilitat amb un ordre social i la propietat. Això només els hi podia donar la monarquia.
Va ser dissenyat per Cánovas del Castillo amb la voluntat de superar els problemes de la monarquia d'Isabel II ( cada cop que arribava un nou partit al poder canviava tot el que havia fet l'anterior). No era un sistema democràtic ja que no contemplava el sufragi universal masculí
Aquest nou sistema es fomentaria amb una Constitució moderada i l'alternança de dos partits: el conservador i el lliberal. Ho farien de manera pacífica ( TORN DINÀSTIC)
Com era aquesta nova constitució?
La constitució del 1876 tenia un caràcter conservador però era flexible ja que pretenia que els dos partits poguessin governar sense haver de canviar-la.
Elements de la constitució
Elements de la Contitució del 1876
drets i llibertats
sobirania compartida
Responsabilitats
El rei tenia un paper moderador amb els partits, era el cap de l'exèrcit,elegia lliurement el cap de govern i no tenia cap responsabilitat davant de les Corts. La funció legislativa era del Senat( elegits pel rei o de forma indirecta) i del Congrés dels diputats ( elegits per sufragi directe)
el poder estava compartit entre les Corts i el rei. (La corona tenia moltes competències)
llibertat d'impremta, expressió, associació i reunió Els conservadors ho van aplicar de manera més restrictiva i els lliberals eren més permissius.
Elements de la Contitució del 1876
vot
Caràcter centralista
catolicisme
Els ajuntaments i les diputacions estaven sota el control del govern i així garantien que tothom tingues les mateixes lleis
Depenia del govern: els conservadors van establir el vot censatari ( era només el 3% de la població) i els lliberals un sufragi universal masculí
lLa religió oficial era la catòlica. L'Església tenia un paper fonamental en l'educació i un sucós pressupost.
La fi dels conflictes bèl·lics
Aquesta estabilitat del règim es va veure reforçada pel final de dos conflictes: Les guerres carlines i la guerra de Cuba. Les guerres carlines: el 1875 l'exercit lliberal va anar derrotant a Catalunya, País Valencià i Aragó. Un any més tard el País Basc i Navarra es van rendir. El mateix 1876 Carles va marxar a l'exili cap a França i les guerres es van donar per acabades. La fi de les guerres carlines va afavorir també la fi de la guerra de Cuba. La guerra dels deu anys ( 1868-1878) Martinez Campos va mediar per posar fi al conflicte que es va fer efectiu amb el Conveni de Zanjón amb el que es va signar l'amnistia, l'abolició de l'esclavitud i la promesa que els cubans tindrien representació a les Corts espanyoles. Quan això no es va complir hi va haver un segon conflicte: la Guerra Chiquita i la posterior insurrecció del 1895.
Bipartidisme
Recordeu que hi havia dos partits que alternaven els seu govern una vegada va entrar ALFONS XII? Com ho feien? qui eren?
LIDER Sagasta
Partit Conservador
VS
LIDER Cànovas del Castillo
Partit Liberal
Cap dels dos era un partit de masses amb els seus afiliats. Es tractava de partits de líders polítics amb la seva clientela. Els dos coincidien ideològicament en defensar al monarquia, la constitució i la propietat privada. Només petites coses els feien diferents. Anem a veure'n algunes:
els partits de torn dinàstic
Com funcionava el bipartidisme?
oi que ara el partit que guanya és el que forma govern? Doncs aquí no!!! Quan un govern estava esgotat o demanava un relleu li comunicaven al rei i aquest nomenava nou president. Aquest era sempre el cap de l'oposició. Aleshores aquest dissolia les Corts i convocava noves eleccions. El resultat de les eleccions estava pactat per tant no hi havia problema
Q ue vol dir que el resultat estava pactat?
Les eleccions es caracteritzaven pel caciquisme, la corrupció electoral i l'abstenció generalitzada. Això facilitava la manipulació de les eleccions en benefici dels partits del torn.
tupinada
caciquisme
Caciquisme
Els cacics eren persones poderoses que influïen en el comportament dels electors.
El procés començava amb l'encasellat: el Ministeri de la Governació emplenava les paperetes,el governador civil de cada província buscava un cacic i aquest feia la pressió.
Tupinada
Eren trames electorals: es manipulaven el cens incloent persones mortes, impedien que els vius votessin, es compraven vots, s'introduïen vots falsos a les urnes....
el desenvolupament del torn de partits
Amb aquest sistema del 1876 al 1898 els conservadors van guanyar 5 vegades i els liberals 5
- Del 1875 al 1881. PARTIT CONSERVADOR amb Cànovas al capdavant
- Del 1881 al 1884 PARTIT LIBERAL amb Sagasta. Es va introduir el sufragi universal masculí .
- L'any 1885 mort Alfons XII i es signa el PACTE DEL PARDO amb la finalitat de donar suport a la regència de Maria Cristina d'Hasburg i amb la voluntat de continuar l'alternança política
- Del 1884 al 1885 PARTIT CONSERVADOR
- DEL 1885 AL 1890 PARTIT LIBERAL. Es van fer avanços en les llibertats individuals ( llibertat de premsa, d'expressió, d'associació. Es va fer una nova llei d'associacions que va permetre entrar a la política forces opositores, es va fer una llei del jurat per celebrar judicis per jurats, es va abolir l'esclavitud (1888), es va redactar un nou codi civil, es va aprovar un sufragi universal masculí per a homes més grans de 25 anys...
- Del 1890 al 1892 PARTIT CONSERVADOR
- Del 1892 al 1895 PARTIT LIBERAL
- Del 1895 al 1897 PARTIT CONSERVADOR
- 1897 Assassinen a Cánovas
- 1898 PARTIT LIBERAL
- 1899 PARTIT CONSERVADOR
- 1901 PARTIT LIBERAL
Només hi havia dos partits?
No! també hi havia republicans, carlins, socialistes i nacionalistes però el mecanisme de les eleccions impedia que aquests obtinguessin un nombre suficient de diputats per formar part del govern. Anem ara a parlar una mica d'aquesta oposició política
Socialisme
El republicanisme
Carlisme
Republicans
Van patir repressions al llarg dels primers anys de la Restauració i això va desencisar a part dels seus seguidors. Internament tenien divisions però compartien 4 puntals bàsics:
La República com a forma d'estat
Afavorir els grups socials més necessitats
Fe en el procés científic i educatiu
La laïcitat ( separació Església- Estat)
Partits Republicans
Partido Republicano Possibilista dirigit per Emilio Castelar. Va acabar integrant-se al Partit Liberal de Sagasta
Partido Republicano Progressista liderat per Ruiz-Zorrilla. Pensava que l'única manera d'arribar al poder era amb una insurrecció de l'exèrcit.
Partido Republicano Centralista amb Nicolás Salmerón
Partit Republicà Federal liderat per Francecs Pi i Margall molt influent a Catalunuya
Partits Republicans
Els republicans encara que no van poder arribar mai al poder van anar teixint una xarxa de casinos, ateneus, diaris i tertúlies per introduir-se a la societat civil. Van obtenir algun diputat a les Corts. Les reformes liberals que van permetre més les llibertats individuals van ser aprofitades per fer candidatures conjuntes com la UNIÓN REPUBLICANA que unia republicans federals , unitaris i progressistes ( no pas possibilistes). A les eleccions del 1893 van aconseguir petits èxits electorals però continuaven essent un número de diputats molt reduït.
Carlisme
La derrota al 1876 va fer que el carlisme només tingués certa força a les províncies forals ( Àlaba, Guipúscoa, Navarra i Biscaia). En aquesta època surt també el nacionalisme basc i el nacionalisme català i això fa reduir encara més les bases socials del carlisme. Per altra banda el règim de la Restauració va recolzar i es va aliar amb els catòlics cosa que va fer que el clero s'anés allunyant del carlisme fins al punt que el grup UNIÓN CATÓLICA es va unir amb el Partit Conservador.
Carlisme
A Catalunya es va fer pressió al clergat perquè abandonés el carlisme i així molts van començar a col.laborar amb el sistema liberal. El 1886 va haver-hi un intent de modernitzar el Partít Carlí amb la idea de continuar amb un caràcter catòlic i tradicional però amb una visió una mica més liberal-capitalista. El 1890 es va reconstituir amb la voluntat de ser un partit de masses i el 1896 ja va aconseguir deu diputats a tota Espanya
El socialisme
Quan al 1881 els liberals arriben al poder hi ha una certa permissivitat a l'associacionisme obrer. Aquest nou context afavoreix les activitats del PSOE ( liderat per Pablo Iglesias partidari de participar activament en la política). El 1888 es va fundar el primer sindicat socialista a Barcelona: la UGT. Al llarg de 10 anys hi va haver un creixement lent però sostingut del socialisme; sobretot a Madrid, Astúries i el País Basc. A Catalunya però tot i ser un dels territoris amb més obrers d'Espanya el socialisme no fou massa important.
La crisis d'Ultramar: Cuba i Filipines
L''Imperi Colonial espanyol
Espanya tenia les colònies al Càrib: Cuba i Puerto Rico, Filipines i algunes illes del Pacífic. Políticament no tenien cap dret de tenir representants a les Corts ni podien intervenir en l'elaboració de cap llei. Cuba: era una font important de negoci per Espanya; a més hi havia un gran fluxe d'emigració. Es dedicaven bàsicament a l'agricultura de plantació: canya de sucre, cafè i tabac. La llei espanyola no era molt favorable pels cubans ja que els obligava a comprar el que no tenien a empreses espanyoles i els posava traves per exportar els seus productes a Europa i E.E.U.U.
L''Imperi Colonial espanyol
Filipines: No era un destí de l'emigració espanyola massa freqüent. La població espanyola a l'illa era bàsicament militar i religiosa Econòmicament es dedicaven al tabac. Era també una porta d'intercanvi amb el continent asiàtic.
Cuba
Catalunya i la Guerra de Cuba
La Guerra
El problema cubà
El problema cubà
1878
Conveni de Zanjón. Es pacten mesures per facilitar gradualment l'autonomia cubana: abolició de l'esclavitud, presencia de cubans al Parlament Espanyol.....- Es van fer dos partits:
- Partido Unión Constitucional: més conservador, format per espanyols terratinents que s'oposaven a les reformes
- Partido Liberal de Cuba: més progressista, format per criolls i partidaris de l'autonomia
El problema cubà
I a Espanya com ho veien això de l'autonomia?
La majoria estaven en contra!
Fins al 1888 Sagasta no aconsegueix abolir l'esclavitud El 1893 el Pla de Reformes Colonials proposat per Antonio Maura ( conservador) va ser rebutjat fins i tot pel seu propi partit.
El problema cubà
Al 1891 una llei espanyola va introduir un impost a la importació de productes no procedents d'Espanya : ARANZEL CÁNOVAS Això no va agradar als americans que compraven sucre i tabac a l'illa i a més havien de pagar forts aranzels pels productes que venien a Cuba.
El problema cubà
Suport dels americans
Aranzel Cánovas
Incompliment del conveni de Zanjón
La Guerra
La insurrecció s'inicia a Baire ( Grito de Baire) . El van iniciar el fundador del Partido Revolucionario Cubano, José Martí, Antonio Maceo i Máximo Gómez. La resposta espanyola al conflicte va tenir diferents postures: Martínez Campos va apostar més pel diàleg però el general Weyler va fer-ho amb una forta repressió.
Per tal d'aïllar als rebels va obligar als camperols a concentrar-se en uns pobles determinats i va castigar els rebels presoners. La població civil també pateix les conseqüències en fam i epidèmies. Espanya envia a Cuba 200.000 soldats però molts d'ells van emmalaltir o morir a causa de malalties tropicals a les quals no estaven immunes; a més a més no hi havia serveis sanitaris als quals recòrrer. Tot plegat va fer que no puguessin acabar amb la insurrecció cubana.
A Espanya mentres tant assassinen a Cánovas del Castillo i el seu substitut Sagasta aposta per una conciliació: destituiex a Weyler, decreta l'autonomia de Cuba, implanta el sufragi universal masculí, la igualtat entre cubans i espanyols i l'autonomia aranxelària. Malgrat tot aquestes mesures arriben tard i els Cubans demanen la independència.
COM ACABA? Espanya havia evitat sempre l'enfrontament amb els EEUU , tot i que la majoria dels estatunidencs eren favorables a la intervenció militar. La insurrecció cubana va ser l'excusa perquè s'unissin al conflicte i indirectament lluitar contra els espanyols. El 1898 els EEUU van enviar el cuirassat Maine a Cuba per protegir els seus interessos; aquest fou enfonsat i els americans no van dubtar a culpar a Espanya del fet.
COM ACABA? Els EEUU van demanar a Espanya que renuncies a l'illa però aquests s'hi van negar. Els estadunidencs van atacar als espanyols. La flota americana no va tardar en destruir l'espanyola . Aquest desastre no va deixar alternativa a Espanya i va signar la pau. Amb el Tractat de París Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines i els hi cedeix als EEUU.
La fi del colonialisme espanyol
Com és que perd també Filipines? Els EEUU aprofiten l'atac als espanyols a Cuba per atacar també Cavité. Batalla que també perden.Per això el tractat de Paris també incloia Filipines Una vegada Espanya perd Cuba i Filipines i davant de la imposibilitat de mantenir la seva ocupació més temps vend a Alemanya les últimes colònies que tenia al Pacífic. Amb això es per del tot l'antic Imperi Colonial espanyol.
Per què és tant important la derrota de Cuba?
La derrota amb els EEUU va ser humiliant per la societat espanyola. L'impacte es coneix amb el nom de "desastre del 98" . Va posar en evidència que aquell imperi estava definitivament derrotat i el país estava en crisi. Un grup de literals i pensadors coneguts com la Generación del 98 ( Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Ramón del Valle-Inclán, Antonio Machado) van argumentar que després de la desfeta colonial havia arribat l'hora d'una regeneració moral, social i cultural del país.
Què van fer els espanyols de Cuba?
Van torna a Espanya amb tot el seu capital cosa que va ser l'origen de nous bancs i l'inici d'una recuperació econòmica d'Espanya. Políticament aquesta pérdua va fer trontollar el sistema de la Restauració i del bipartidisme i va estimular el creixement dels moviments nacionalistes de Catalunya i el País Basc.
Catalunya i la guerra de Cuba
Interessos catalans a Cuba
Cuba i Catalunya van tenir sempre molta relació, l'illa era un gran centre d'atracció demogràfica i econòmica.Molts catalans ( sobretot els de la costa) van marxar cap a Cuba a fer fortuna; Els que ho van aconseguir quan van tornar van invertir molts diners en propietats i empreses. Se'ls va conèixer amb el nom d'INDIANS. D'altra banda mentre Cuba era colònia espanyola, les empreses catalanes van fer també molts diners: l'aranzel Cánovas i el tractat de comerç amb EEUU van beneficiar molt les exportacions catalanes, sobretot en la indústria tèxtil.
Diferents actituds davant la guerra
Les classes benestants catalanes no van dubtar a posar-se a favor del govern espanyol davant del conflicte. Sobretot el Foment de Treball Nacional amb la idea de defensar l'últim mercat colonial que els quedava. Les classes socials populars en canvi es van posar en contra de la guerra perquè no estaven d'acord amb el sistema de les quintes. Els republicans federals (Pi i Margall ) es van oposar frontalment a la guerra i es van posicionar a favor dels cubans.
Com van veure l'autonomia cubana els catalans?
Tot i que molts estaven a favor de la guerra també hi va haver publicacions a favor de la causa cubana i en contra de l'incompliment dels acord del Conveni de Zanjón. Quan Sagasta el 1897 ofereix l'autonomia a Cuba alguns catalanistes ho van veure com un precedent a les seves aspiracions.
Les consegüències del 98 a Catalunya
Conseqüències econòmiques
- Les exportacions és van reduir considerablement.
- Hi va haver un fort endeutament públic a causa de la guerra.
- La repatriació del capital dels indians va moderar els efectes econòmics del 98.
Conseqüències polítiques
- Enfrontament amb el primer govern de la postguerra ( el conservador Silvela per haver pujat els impostos per pagar el deute de guerra.
Les consegüències del 98 a Catalunya
Conseqüències polítiques
- Enfrontament amb el primer govern de la postguerra ( el conservador Silvela per haver pujat els impostos per pagar el deute de guerra. Els gremis de comerciants de Barcelona es van negar a pagar-lo i van fer el Tancament de Caixes el 1899
El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i industrials contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde. Consistí a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que això fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre de 1899. La protesta fou sobretot contra l'impost d'Utilitats del capital i del treball i el de cèdules personals, amb uns tipus més alts a Barcelona que a Madrid. La Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial va realitzar la convocatòria de la protesta. Es constituí una Junta Sindical Permanent, elegida per la representació de més de cinquanta gremis de Barcelona. La protesta s'escampà per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca i alguns comerciants foren tancats a la presó per no haver pagat les contribucions.
Font: https://www.llibertat.cat/2007/03/1899-protesta-a-catalunya-coneguda-com-el-tancament-de-caixes-924
Les consegüències del 98 a Catalunya
Conseqüències polítiques
- Presa de consciència que el govern de la Restauració no era apte per desenvolupar una política renovadora i van orientar el seu suport cap a formacions catalanistes que reivindicaven l'autonomia i prometien una política modernitzadora de d'Estat espanyol.
- nova creació política entre entitats catalanes econòmiques, culturals i ciutadanes de Barcelona i grups polítics catalanistes per crear una nova candidatura per desbancar als partits dinàstics.
Les consegüències del 98 a Catalunya
Conseqüències polítiques
- A Catalunya primer i a la resta de l'estat després aquesta crisi del 1898 va portar la fi del torn pacífic i l'arribada de noves forces polítiques.
xim pum!
Comença la fi de la Restauració
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
educagami
Created on July 25, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Animated Chalkboard Presentation
View
Genial Storytale Presentation
View
Blackboard Presentation
View
Psychedelic Presentation
View
Chalkboard Presentation
View
Witchcraft Presentation
View
Sketchbook Presentation
Explore all templates
Transcript
La Restauració Borbònica
(1875-1902)
Start >
Index
les claus del nou sistema polític
La pèrdua de les últimes colonies
El bipartidisme i el torn pacífic
Conseqüències de la crisi del 1898
Les forces polítiques marginades del sistema
Catalunya i la guerra de Cuba
La crisis d'ultramar
Les claus del nou sistema polític
L'1 de setembre de 1874 Alfons XII mitjançant el manifest de Sandhust es posava a disposició dels espanyols. La proclamació com a rei es va veure accelerada pel pronunciament de Sagunt ( dirigit pel general Martínez Campos)
El nou règim polític va estar recolzat per homes de negocis i militars d'alta graduació que defensaven una estabilitat amb un ordre social i la propietat. Això només els hi podia donar la monarquia.
Va ser dissenyat per Cánovas del Castillo amb la voluntat de superar els problemes de la monarquia d'Isabel II ( cada cop que arribava un nou partit al poder canviava tot el que havia fet l'anterior). No era un sistema democràtic ja que no contemplava el sufragi universal masculí
Aquest nou sistema es fomentaria amb una Constitució moderada i l'alternança de dos partits: el conservador i el lliberal. Ho farien de manera pacífica ( TORN DINÀSTIC)
Com era aquesta nova constitució?
La constitució del 1876 tenia un caràcter conservador però era flexible ja que pretenia que els dos partits poguessin governar sense haver de canviar-la.
Elements de la constitució
Elements de la Contitució del 1876
drets i llibertats
sobirania compartida
Responsabilitats
El rei tenia un paper moderador amb els partits, era el cap de l'exèrcit,elegia lliurement el cap de govern i no tenia cap responsabilitat davant de les Corts. La funció legislativa era del Senat( elegits pel rei o de forma indirecta) i del Congrés dels diputats ( elegits per sufragi directe)
el poder estava compartit entre les Corts i el rei. (La corona tenia moltes competències)
llibertat d'impremta, expressió, associació i reunió Els conservadors ho van aplicar de manera més restrictiva i els lliberals eren més permissius.
Elements de la Contitució del 1876
vot
Caràcter centralista
catolicisme
Els ajuntaments i les diputacions estaven sota el control del govern i així garantien que tothom tingues les mateixes lleis
Depenia del govern: els conservadors van establir el vot censatari ( era només el 3% de la població) i els lliberals un sufragi universal masculí
lLa religió oficial era la catòlica. L'Església tenia un paper fonamental en l'educació i un sucós pressupost.
La fi dels conflictes bèl·lics
Aquesta estabilitat del règim es va veure reforçada pel final de dos conflictes: Les guerres carlines i la guerra de Cuba. Les guerres carlines: el 1875 l'exercit lliberal va anar derrotant a Catalunya, País Valencià i Aragó. Un any més tard el País Basc i Navarra es van rendir. El mateix 1876 Carles va marxar a l'exili cap a França i les guerres es van donar per acabades. La fi de les guerres carlines va afavorir també la fi de la guerra de Cuba. La guerra dels deu anys ( 1868-1878) Martinez Campos va mediar per posar fi al conflicte que es va fer efectiu amb el Conveni de Zanjón amb el que es va signar l'amnistia, l'abolició de l'esclavitud i la promesa que els cubans tindrien representació a les Corts espanyoles. Quan això no es va complir hi va haver un segon conflicte: la Guerra Chiquita i la posterior insurrecció del 1895.
Bipartidisme
Recordeu que hi havia dos partits que alternaven els seu govern una vegada va entrar ALFONS XII? Com ho feien? qui eren?
LIDER Sagasta
Partit Conservador
VS
LIDER Cànovas del Castillo
Partit Liberal
Cap dels dos era un partit de masses amb els seus afiliats. Es tractava de partits de líders polítics amb la seva clientela. Els dos coincidien ideològicament en defensar al monarquia, la constitució i la propietat privada. Només petites coses els feien diferents. Anem a veure'n algunes:
els partits de torn dinàstic
Com funcionava el bipartidisme?
oi que ara el partit que guanya és el que forma govern? Doncs aquí no!!! Quan un govern estava esgotat o demanava un relleu li comunicaven al rei i aquest nomenava nou president. Aquest era sempre el cap de l'oposició. Aleshores aquest dissolia les Corts i convocava noves eleccions. El resultat de les eleccions estava pactat per tant no hi havia problema
Q ue vol dir que el resultat estava pactat?
Les eleccions es caracteritzaven pel caciquisme, la corrupció electoral i l'abstenció generalitzada. Això facilitava la manipulació de les eleccions en benefici dels partits del torn.
tupinada
caciquisme
Caciquisme
Els cacics eren persones poderoses que influïen en el comportament dels electors.
El procés començava amb l'encasellat: el Ministeri de la Governació emplenava les paperetes,el governador civil de cada província buscava un cacic i aquest feia la pressió.
Tupinada
Eren trames electorals: es manipulaven el cens incloent persones mortes, impedien que els vius votessin, es compraven vots, s'introduïen vots falsos a les urnes....
el desenvolupament del torn de partits
Amb aquest sistema del 1876 al 1898 els conservadors van guanyar 5 vegades i els liberals 5
Només hi havia dos partits?
No! també hi havia republicans, carlins, socialistes i nacionalistes però el mecanisme de les eleccions impedia que aquests obtinguessin un nombre suficient de diputats per formar part del govern. Anem ara a parlar una mica d'aquesta oposició política
Socialisme
El republicanisme
Carlisme
Republicans
Van patir repressions al llarg dels primers anys de la Restauració i això va desencisar a part dels seus seguidors. Internament tenien divisions però compartien 4 puntals bàsics:
La República com a forma d'estat
Afavorir els grups socials més necessitats
Fe en el procés científic i educatiu
La laïcitat ( separació Església- Estat)
Partits Republicans
Partido Republicano Possibilista dirigit per Emilio Castelar. Va acabar integrant-se al Partit Liberal de Sagasta
Partido Republicano Progressista liderat per Ruiz-Zorrilla. Pensava que l'única manera d'arribar al poder era amb una insurrecció de l'exèrcit.
Partido Republicano Centralista amb Nicolás Salmerón
Partit Republicà Federal liderat per Francecs Pi i Margall molt influent a Catalunuya
Partits Republicans
Els republicans encara que no van poder arribar mai al poder van anar teixint una xarxa de casinos, ateneus, diaris i tertúlies per introduir-se a la societat civil. Van obtenir algun diputat a les Corts. Les reformes liberals que van permetre més les llibertats individuals van ser aprofitades per fer candidatures conjuntes com la UNIÓN REPUBLICANA que unia republicans federals , unitaris i progressistes ( no pas possibilistes). A les eleccions del 1893 van aconseguir petits èxits electorals però continuaven essent un número de diputats molt reduït.
Carlisme
La derrota al 1876 va fer que el carlisme només tingués certa força a les províncies forals ( Àlaba, Guipúscoa, Navarra i Biscaia). En aquesta època surt també el nacionalisme basc i el nacionalisme català i això fa reduir encara més les bases socials del carlisme. Per altra banda el règim de la Restauració va recolzar i es va aliar amb els catòlics cosa que va fer que el clero s'anés allunyant del carlisme fins al punt que el grup UNIÓN CATÓLICA es va unir amb el Partit Conservador.
Carlisme
A Catalunya es va fer pressió al clergat perquè abandonés el carlisme i així molts van començar a col.laborar amb el sistema liberal. El 1886 va haver-hi un intent de modernitzar el Partít Carlí amb la idea de continuar amb un caràcter catòlic i tradicional però amb una visió una mica més liberal-capitalista. El 1890 es va reconstituir amb la voluntat de ser un partit de masses i el 1896 ja va aconseguir deu diputats a tota Espanya
El socialisme
Quan al 1881 els liberals arriben al poder hi ha una certa permissivitat a l'associacionisme obrer. Aquest nou context afavoreix les activitats del PSOE ( liderat per Pablo Iglesias partidari de participar activament en la política). El 1888 es va fundar el primer sindicat socialista a Barcelona: la UGT. Al llarg de 10 anys hi va haver un creixement lent però sostingut del socialisme; sobretot a Madrid, Astúries i el País Basc. A Catalunya però tot i ser un dels territoris amb més obrers d'Espanya el socialisme no fou massa important.
La crisis d'Ultramar: Cuba i Filipines
L''Imperi Colonial espanyol
Espanya tenia les colònies al Càrib: Cuba i Puerto Rico, Filipines i algunes illes del Pacífic. Políticament no tenien cap dret de tenir representants a les Corts ni podien intervenir en l'elaboració de cap llei. Cuba: era una font important de negoci per Espanya; a més hi havia un gran fluxe d'emigració. Es dedicaven bàsicament a l'agricultura de plantació: canya de sucre, cafè i tabac. La llei espanyola no era molt favorable pels cubans ja que els obligava a comprar el que no tenien a empreses espanyoles i els posava traves per exportar els seus productes a Europa i E.E.U.U.
L''Imperi Colonial espanyol
Filipines: No era un destí de l'emigració espanyola massa freqüent. La població espanyola a l'illa era bàsicament militar i religiosa Econòmicament es dedicaven al tabac. Era també una porta d'intercanvi amb el continent asiàtic.
Cuba
Catalunya i la Guerra de Cuba
La Guerra
El problema cubà
El problema cubà
1878
Conveni de Zanjón. Es pacten mesures per facilitar gradualment l'autonomia cubana: abolició de l'esclavitud, presencia de cubans al Parlament Espanyol.....- Es van fer dos partits:
- Partido Unión Constitucional: més conservador, format per espanyols terratinents que s'oposaven a les reformes
- Partido Liberal de Cuba: més progressista, format per criolls i partidaris de l'autonomia
El problema cubà
I a Espanya com ho veien això de l'autonomia?
La majoria estaven en contra!
Fins al 1888 Sagasta no aconsegueix abolir l'esclavitud El 1893 el Pla de Reformes Colonials proposat per Antonio Maura ( conservador) va ser rebutjat fins i tot pel seu propi partit.
El problema cubà
Al 1891 una llei espanyola va introduir un impost a la importació de productes no procedents d'Espanya : ARANZEL CÁNOVAS Això no va agradar als americans que compraven sucre i tabac a l'illa i a més havien de pagar forts aranzels pels productes que venien a Cuba.
El problema cubà
Suport dels americans
Aranzel Cánovas
Incompliment del conveni de Zanjón
La Guerra
La insurrecció s'inicia a Baire ( Grito de Baire) . El van iniciar el fundador del Partido Revolucionario Cubano, José Martí, Antonio Maceo i Máximo Gómez. La resposta espanyola al conflicte va tenir diferents postures: Martínez Campos va apostar més pel diàleg però el general Weyler va fer-ho amb una forta repressió.
Per tal d'aïllar als rebels va obligar als camperols a concentrar-se en uns pobles determinats i va castigar els rebels presoners. La població civil també pateix les conseqüències en fam i epidèmies. Espanya envia a Cuba 200.000 soldats però molts d'ells van emmalaltir o morir a causa de malalties tropicals a les quals no estaven immunes; a més a més no hi havia serveis sanitaris als quals recòrrer. Tot plegat va fer que no puguessin acabar amb la insurrecció cubana.
A Espanya mentres tant assassinen a Cánovas del Castillo i el seu substitut Sagasta aposta per una conciliació: destituiex a Weyler, decreta l'autonomia de Cuba, implanta el sufragi universal masculí, la igualtat entre cubans i espanyols i l'autonomia aranxelària. Malgrat tot aquestes mesures arriben tard i els Cubans demanen la independència.
COM ACABA? Espanya havia evitat sempre l'enfrontament amb els EEUU , tot i que la majoria dels estatunidencs eren favorables a la intervenció militar. La insurrecció cubana va ser l'excusa perquè s'unissin al conflicte i indirectament lluitar contra els espanyols. El 1898 els EEUU van enviar el cuirassat Maine a Cuba per protegir els seus interessos; aquest fou enfonsat i els americans no van dubtar a culpar a Espanya del fet.
COM ACABA? Els EEUU van demanar a Espanya que renuncies a l'illa però aquests s'hi van negar. Els estadunidencs van atacar als espanyols. La flota americana no va tardar en destruir l'espanyola . Aquest desastre no va deixar alternativa a Espanya i va signar la pau. Amb el Tractat de París Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines i els hi cedeix als EEUU.
La fi del colonialisme espanyol
Com és que perd també Filipines? Els EEUU aprofiten l'atac als espanyols a Cuba per atacar també Cavité. Batalla que també perden.Per això el tractat de Paris també incloia Filipines Una vegada Espanya perd Cuba i Filipines i davant de la imposibilitat de mantenir la seva ocupació més temps vend a Alemanya les últimes colònies que tenia al Pacífic. Amb això es per del tot l'antic Imperi Colonial espanyol.
Per què és tant important la derrota de Cuba?
La derrota amb els EEUU va ser humiliant per la societat espanyola. L'impacte es coneix amb el nom de "desastre del 98" . Va posar en evidència que aquell imperi estava definitivament derrotat i el país estava en crisi. Un grup de literals i pensadors coneguts com la Generación del 98 ( Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Ramón del Valle-Inclán, Antonio Machado) van argumentar que després de la desfeta colonial havia arribat l'hora d'una regeneració moral, social i cultural del país.
Què van fer els espanyols de Cuba?
Van torna a Espanya amb tot el seu capital cosa que va ser l'origen de nous bancs i l'inici d'una recuperació econòmica d'Espanya. Políticament aquesta pérdua va fer trontollar el sistema de la Restauració i del bipartidisme i va estimular el creixement dels moviments nacionalistes de Catalunya i el País Basc.
Catalunya i la guerra de Cuba
Interessos catalans a Cuba
Cuba i Catalunya van tenir sempre molta relació, l'illa era un gran centre d'atracció demogràfica i econòmica.Molts catalans ( sobretot els de la costa) van marxar cap a Cuba a fer fortuna; Els que ho van aconseguir quan van tornar van invertir molts diners en propietats i empreses. Se'ls va conèixer amb el nom d'INDIANS. D'altra banda mentre Cuba era colònia espanyola, les empreses catalanes van fer també molts diners: l'aranzel Cánovas i el tractat de comerç amb EEUU van beneficiar molt les exportacions catalanes, sobretot en la indústria tèxtil.
Diferents actituds davant la guerra
Les classes benestants catalanes no van dubtar a posar-se a favor del govern espanyol davant del conflicte. Sobretot el Foment de Treball Nacional amb la idea de defensar l'últim mercat colonial que els quedava. Les classes socials populars en canvi es van posar en contra de la guerra perquè no estaven d'acord amb el sistema de les quintes. Els republicans federals (Pi i Margall ) es van oposar frontalment a la guerra i es van posicionar a favor dels cubans.
Com van veure l'autonomia cubana els catalans?
Tot i que molts estaven a favor de la guerra també hi va haver publicacions a favor de la causa cubana i en contra de l'incompliment dels acord del Conveni de Zanjón. Quan Sagasta el 1897 ofereix l'autonomia a Cuba alguns catalanistes ho van veure com un precedent a les seves aspiracions.
Les consegüències del 98 a Catalunya
Conseqüències econòmiques
Conseqüències polítiques
Les consegüències del 98 a Catalunya
Conseqüències polítiques
El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i industrials contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde. Consistí a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que això fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre de 1899. La protesta fou sobretot contra l'impost d'Utilitats del capital i del treball i el de cèdules personals, amb uns tipus més alts a Barcelona que a Madrid. La Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial va realitzar la convocatòria de la protesta. Es constituí una Junta Sindical Permanent, elegida per la representació de més de cinquanta gremis de Barcelona. La protesta s'escampà per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca i alguns comerciants foren tancats a la presó per no haver pagat les contribucions.
Font: https://www.llibertat.cat/2007/03/1899-protesta-a-catalunya-coneguda-com-el-tancament-de-caixes-924
Les consegüències del 98 a Catalunya
Conseqüències polítiques
Les consegüències del 98 a Catalunya
Conseqüències polítiques
xim pum!
Comença la fi de la Restauració