EL SEGLE XVIII

EL segle XVIII:

Il·lustració, despotisme i parlamentarisme

Som-hi!

contingut de la unitat

1. La revolució científica i tecnológica

3. Absolutisme, parlamentarisme i despotisme il·lustrat

2. La il·lustració

4.La revolució agrària

LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA I TÈCNOLÒGICA

• Conjunt d'invents, experiments, descobriments i noves teories que es van donar en l'àmbit científic i tecnològic al llarg del segle XVIII.

• No es poden entendre sense els canvis de pensament que s'havien iniciat a l'edat moderna: Humanisme .

Heliocentrisme "VS" Geocentrisme

El NAIXEMENT DE LA CIÈNCIA MODERNA

Aquests científics van posar les bases per al desenvolupament del MÈTODE CIENTÍFIC. Un mètode d'investigació fonamentat en diversos pasos i basat en l'observació i l'experimentació (empirisme).

Els avenços tècnics

Els avenços de la ciència al llarg del segle XVIII van anar lligats a la creació de nous invents.

Cartwright va aplicar l'energia del vapor en la indústria tèxtil, inventant el primer teler mecànic. Aquesta màquina va permetre mecanitzar i, per tant, agilitzar, el procés del teixit.

James Watt va perfeccionar la màquina de vapor que prèviament havia dissenyat Tomas Newcomen. L'invent va permetre utiltizar el vapor (sorgit de l'escalfament d'aigua) per a produir energia cinètica (moviment).

L'ús del ferro colat, material molt resistent, com a element constructiu va ser una gran innovació.

Els avenços tècnics

El científic italià Alesandro Volta va inventar la pila elèctrica.

Farenheit i Celsius també van fer avenços en l'àmbit de la temperatura. El primer va crear el termòmetre de mercuri i el segon va idear la graduació centrígrada de temperatura. ºC)

Carl von Linné va elaborar una nomenclatura dels éssers vius (taxonomia linneana) que permetia classificar-los en diversos nivells jeràrquics.

L'americà Benjamin Franklin va crear el primer parallamps.

la il·lustració

La il·lustració suposa per a l'home la fi de la seva minoria d'edat, a què va estar condemnat per la seva pròpia culpa [...]. Tingues el valor d'usar la teva pròpia capacitat de raonar!, aquesta és la consigna de la il·lustració.

Moviment intel·lectual del segle XVIII, sorgit entre les èlits cultes (burgesia). Va sorgir a França i es va estendre per Europa i nord Amèrica. Es basava en:

Crítica de l'Antic Règim

Predomini de la raó (llum) i l'empirisme

L'Antic Règim és el sistema econòmic, social i polític predominant a Europa abans del segle XVIII. Els il·lustrats el consideraven injust i volien canviar-lo.

La raó i el racionalisme són la base per a construir coneixement vàlid i fiable. La raó és la via per lluitar contra la ignorància, la superstició* i el fanatisme*. Els il·lustrats també creien en la necessitat de verificar els coneixements adquirits mitjançant l'experimentació (empirisme).

La defensa de l'antropocentrisme i de les idees de l'Humanisme

Els il·lustrats defensaven la importància de l'individu i, com els humanistes, destacaven la importància de la relectura dels textos clàssics.

La importància de l'educació

Entesa com un mitjà per a difondre la raó i, per tant, la llum. Els il·lustrats van crear algunes institucions com les acadèmies on es difonien les idees il·lustrades sempre dins les èlits cultes.

Progrés continu

La societat està destinada a estar en constant evolució, creixement i progrés. La humanitat té els coneixements suficients per controlar la natura i posar-la al servei del benestar i la riquesa humana.

La recerca de la felicitat

La felicitat s'entenia com un dret individual i col·lectiu que els governants havien de garantir.

IDEES I PENSADORS IL·LUSTRATS

Moviment reformista

Per una educació laica

Els il·lustrats volien transformar el sistema polític, econòmic i social de l'Antic Règim, per aixó van proposar diverses reformes. Per exemple, eren partidaris de limitar el poder absolut dels monarques proposant com a alternativa la separció de poders.

Per als il·lustrats l'educació era molt important. Volien que fos laica, és a dir, que deixés d'estar monopolitzada per l'Església. Defensaven l'accés universal a una educació bàsica, reservant els coneixements més complexos a les elits intel·lectuals.En regions com Prússia van avançar en l'alfabetització social creant el primer sistema d'educació primària per a nens i nenes.

JOHN LOCKE

Rousseau

VOLTAIRE

MONTESQUIEU

evolució i difusió de la il·lustració

• La premsa i els llibres van ser els mitjans de difusió de les idees il·lustrades.

• L'obra cabdal fou l'Enciclopèdia, dirigida per Diderot i D'Alembert. Síntesi del coneixement de l'època. Diversos autors.

• Importància de les tertúlies en els cafés i les cases nobles i burgeses, on es reunien pensadors de l'època i conversaven sobre les novetats culturals del moment.

• Es crearen nombroses societats de lectura, les quals esdevingueren les primeres biblitoeques de l'època.

• El lloc de reunió per excel·lència van ser les acadèmies. Institucions on es feien conferències, es llegien articles científics i obres literàries, s'organitzaven expedicions i es feia divulgació de les novetats culturals del moment. Solien tenir el vist-i-plau de les monarquies de l'època.

Les tertúlies il·lustrades

L'Encliclopèdia

Les tertúlies il·lustrades

L'Acadèmia de ciències de París

absolutisme

Parlamentarisme

VS

Monarquies/repúbliques parlamentàries

Monarquies absolutes:

• Rei amb poder absolut (sobirania absoluta).

• Rei amb gran capacitat de decisió (declaracions de guerra, negociacions de pau) .
• Rei és la màxima autoritat militar (control total de l'exèrcit permanent).
• Rei controla la hisenda reial (establiment i recaptació d'impostos - funcionariat).
• Rei margina d'altres òrgans de govern/consultius (parlaments/corts).
• Rei imposa noves lleis i pot anul·lar les ja existents (p. legislatiu).
• Rei administra justícia (màxima autoritat judicial - funcionariat).
• Concepció divina, patrimonial i hereditària del poder absolut del rei.
• Gran part d'Europa (Espanya, França)

• Rei sotmès a altres institucions de govern com els parlaments o les Corts que limiten el seu poder.
• Als parlaments hi ha els representants dels diversos estaments (noblesa, clergat i ciutats-burgesia) i es reuneixen per prendre decisions diverses.
• Existeix la divisió de poders

• Anglaterra (monarquia) , Venècia i Holanda/Províncies Unides (repúbliques).

la revolució agrària del segle xviii

Millores iniciades a Edat moderna

Anglaterra

Mecanització tasques agrícoles

Rotació contínua conreus

Eliminació guaret

Canvi legislació

Generalització productes americans

Humanisme

"L'home com a subjecte actiu"

És un corrent de pensament iniciat a l'edat moderna (s. XV) que es basa en les idees de l'ANTROPOCENTRISME.Afirma la importància de l'ésser humà com a subjecte actiu dins la societat. S'OPOSA al pesnament medieval basat en el TEOCENTRISME (importància de Déu i la fe). Destaca la importància del passat grecoromà (relectura dels clàssics). No reivindica l'ateisme, però posa l'home al centre del pensament.

• No tot és desició divina. Cal buscar les causes dels fenòmens (avenços científics).

• L'home és capaç de fer coses, pot canviar les coses, pot conèixer més. Pot utilitzar la raó per conéixer i interpretar el món (base il·lustració).

• L'home és intel·ligent i té capacitat per interpretar els textos sagrats (Reforma protestant s. XVI).
• La invenció de la impremta de tipus mòbil va facilitar molt la difusió d'aquestes idees.

Despotisme il·lustrat

"Tot pel poble però sense el poble"

• Sistema polític que neix de l'intent d'alguns monarques absoluts d'aplicar les idees il·lustrades a l'hora de governar.
• Intent de solucionar els problemes dels seus regnes intentant conciliar l'absolutisme amb les idees il·lustrades (progrés, modernització, racionalisme) SENSE MODIFICAR la forma de govern.
• REFORMES en alguns sectors: (administració centralitzada, modernització economia, exèrcit i agricultura, extensió educació, millores urbanístiques i infraestructurals).

• Fisiocràcia (tª econòmica): L'agricultura és la base de la riquesa d'un país. Cal invertir en aquest sector per a fer-lo més rentable (noves màquines, fertilització terres, desamortització de terres per cultivar-ne de noves, menys impostos agrícoles).
• Reticències sectors privilegiats (noblesa, clergat) per por a pèrdua de privilegis.

Nou repartiment de la terra

La nova burgesia terratinent

• Enclosures o lleis de tancament que van modificar el repartiment de la terra entre la població, beneficiant a la burgesia qui, fins aleshores, no havia pogut tenir grans propietats agràries donat que estaven en mans de la noblesa.

• A Gran Bretanya, les terres que fins aleshores havien estat comunals (de tota la comunitat) van posar-se a la venda i van ser comprades per els poderosos (nobles i burgesos).

Les Corts medievals

• Reunió dels representats dels 3 estaments ("braços") de la societat medieval: nobles, clergues i poble o tercer estament/estat - delegats de les ciutats amb representació).

• Convocades sempre pel rei (necessitats fiscals).

• Vot per estament (2 privilegiats "vs" 1 no privilegiat).
• Diferent poder segons regió.
• Poder legislatiu (fer lleis amb vistiplau reial)
• Aprovar impostos (amb vistiplau reial).
• Assessorament del rei.
• Explicació de problemàtiques i greuges diversos dels braços.

Vegem-ho

Empirisme i Racionalisme

• Corrents filosòfics (de pensament) que van aparèixer al segle XVII i que contribueixen a la revolució cientifica.
• El racionalsime es basa en la crítica a les veritats tradicionalment acceptades i reivindica l'ús de la raó per a construir coneixement vàlid.
• L'empirisme rebutja l'acceptació de qualsevol raonament que no hagi pogut contrastar-se prèviament mitjançant l'experimentació.

René Descartes (racionalisme)

Francis Bacon (empirisme)

La sembradora mecànica

La sembradora de Jethro Tull va ser una de les grans invencions del segle XVIII en quant a la mecanització del procés de sembrat. L'invent va permetre unificar dos procesos agrícoles en un: la roturació de la terra i la sembra. A més, permetia roturar de manera més profunda i efectiva.