Literatura medieval. Lliçó 6

Literatura medieval

@la_senyodevalen

La novel·la de cavalleries i la novel·la cavalleresca

Índice

Introducció

Tirant lo Blanc

Curial e Güelfa

Jaume Roig

Sor Isabel de Villena

01

Introducció

Novel·la de cavalleries vs. novel·la cavalleresca

• Novel·la de cavalleries: es caracteritzava per narrar les aventures d'un heroi ideal, amb una trama fantàstica, amb intervenció d'elements meravellosos com la màgia i situada en espais imaginaris.
• Novel·la cavalleresca: té un caràcter diferent, ja que l'heroi té una mesura humana (amb virturs i defectes), l'argument és versemblant i estan situades en llocs identificables.

Les novel·les cavalleresques del segle XV són un cant nostàlgic al món de la cavalleria que ja era una anacronisme en el moment en què es redactaren. La noblesa cavalleresca i el seu codi de valors reculava davant la burgesia, enriquida pel comerç.

02

Tirant lo Blanc

vIDA

(gANDIA 1413?- VALÈNCIA 1465)

Joanot Martorell fou fill d'una família de la noblesa. Ell i son pare serviren al rei Alfons el Magnànim en les campanyes per a conquerir el sud d'Itàlia. Devia tindre un caràcter fort i un gran concepte de l'honor, ja que es va implicar en processos judicials i va enviar desafiaments i advertències als seus enemics. Tot això va ocasionar l'empobriment de la família fins al punt d'empenyorar el manuscrit del Tirant.

argument

Fou escrita entre 1460-1464 i publicada en 1490 per Martí Joan de Galba. Narra la vida del cavaller Tirant lo Blanc de Roca Salada. L'argument combina les aventures militars i cavalleresques amb les aventures amorosos i cortesanes. L'heroi és un gran cavaller i capità, però també és ferit, coneix l'amor, és enganyat, reacciona amb ira, té defectes i mor de forma imprevista. L'obra es divideix en 5 parts:

• Anglaterra. Tirant vaitja a Anglaterra per a participar als tornejos que ha organitzat el rei on resulta vencedor i és armat cavaller. De camí coneix un ermità, Guillem de Varoic, que reflexiona amb ell sobre le món de la cavalleria.
• Illes de Sicília i Rodes. Tirant s'assabenta del setge turc de l'illa de Rodes i, després de passar per Sicília, vença als turcs. També aconseguiex casar al rei de França amb la princesa Ricomana.
• Constantinoble. Tirant viatja a l'Imperi Grec, on lluita contra els turcs i s'enamora de la princesa Carmesina.
• Nord d'Àfrica. Tirant naufraga al nord de Tunis, allí és empresonat i convertit en esclau. Per la seua vàlua aconseguirà ser capità i convertir al cristianisme tot el nord d'Àfrica.
• Tornada a l'Imperi Grec. Tirant dirigeix el combat final contra els turcs amb ajuda d'antics i nous aliats. És coronat cèsar i es casa amb Carmesina. Finalment, mor d'un mal de costat i Carmesina també mor.

estil

Tirant lo Blanc es caracteritza per la versemblança. No obstant això, hi ha concessions a la fantasia i els fets històrics no són sempre rigorosos. Martorell fa servir la literatura per a convertir els somnis en realitat: els somnis d'un cavaller que encara creia en els ideals cavallerescos, en un món que ja els havia substituït pel poder dels diners; i els somnis de conservar una Constantinoble cristiana, en un moment que ja havia estat conquerida pels turcs.

03

Curial e Güelfa

autoria

Tradicionalment s'ha catalogat aquesta obra com anònima, però arran de la tesi doctoral d'Abel Soler al 2016 se li atribueix a Enyego d'Àvalos, membre de la cort napolitana d'Alfons el Magnànim. Enyego d'Àvalos (Toledo 1414-Nàpols 1484) aviat hauria anat a viure a terres valencianes. Camarlenc del rei, també va exercir de mecenes i de corresponsal d'humanitats, a més d'organitzar justes i ser capità de la cavalleria reial. L'obra fou trobada al segle XIX per Manuel Milà i Fontanals.

obra

Fou escrita als voltants de 1450. Narra l'ascensió social d'un jove humil, Curial, amb l'ajuda de la germana del marqués de Monsferrat, Güelfa, al qual servia. L'obra es divideix en 3 parts:

• Primer llibre. Güelfa, una jove vídua, es fixa en les virtuts del jove Curial. El desnivell social és enorme i això fa impossible una relació amorosa. Güelfa afavoreix l'ascens social de Curial amb formació, són descoberts i Curial se n'ha d'anar. Resulta victoriós en un torneig a Àustria, on lluita a favor de l'honor de la duquessa Laquesis. Güelfa creu que Curial s'ha enamorat de la duquessa.
• Llibre segon. Curial ha guanyat experiència en tornejos. L'acompanya Festa, dama de Güelfa, per a reportar tot el que faça. No obstant això, els problemes de desconfiança amb Güelfa retornen i també perd la confiança del rei de França.
• Llibre tercer. Curial vaitja a Terra Santa i a Grècia. Naufraga al nord d'Àfrica on el fan esclau. Camar, s'enamora de Curial i l'ajuda a escapar. Ell es manté fidel a Güelfa, a pesar de la distància. Torna a Montferrat i es casa amb Güelfa.

estil

L'autor demostra un bon coneixement de la mitologia i la cultura clàssica. També dels poetes clàssics, de la crònica catalana de Bernat Desclot i dels autors renaixentistes. L'argument i l'ambientació històrica són versemblants i els episodis on participa el rei Pere d'Aragó estan ben documentats.

04

Jaume Roig

vIDA

(València 1400?- Benimàmet 1478)

Va ser mestre en Medicina, administrador de l'hospital de la ciutat i metge visitant del monestir de la Trinistat, on estava Sor Isabel de Villena. Va ser un dels metges de la cort de la reina Maria, durant l'estada d'Alfons el Magnànim a Nàpols.

obra

Espill o Llibre de les dones és una obra de caràcter satíric. Està narrada en primera persona per un fals Jaume Roig i està dedicada al seu nebot, Baltasar Bou, per tal d'advertir-li del perill de les dones, vora les quals és impossible aconseguir trobar la pau i la felicitat. S'emmarca en la tradició misògina medieval i es divideix en 4 llibres:

• Llibre primer, De sa joventut. Conta els episodis negatius amb les dones quan sa mare el fa fora de casa.
• Llibre segon, De quan fou casat. Es casa diverses vegades. És maltractat en el primer matrimoni; decideix casar-se de nou amb una begina, que resulta ser una farsant; amb una vídua mig bruixa, perseguida per la Inquisició... Va referint relats i anècdotes sobre les dones malvades que va trobant.
• Llibre tercer, De la lliçó de Salomó. Se li apareix en somnis el savi Salomó. Repassa la seua experiència amb les dones, comenta casos de dones malvades de la història i el convenç de no casar-se. Dona exemples bíblics sobre dones i una recomanació mèdica de l'abstinència. In clou una lloa a la Mare de Déu, l'única que se'n salva.
• Llibre quart, D'enviudar. Decideix dur una vida dedicada a l'oració i sense dones.

Autobiografia còmica

Misogínia literària

Estil, llengua i èxit

L'obra està escrita en versos de 4 síl·labes rimats en apariats, anomenats noves rimades. El model de llengua és viu i col·loquial, no per això exempt de gran qualitat lingüística. Va ser reeditat en segles successius, cosa que demostra que fou molt llegit.

L'Espill és una falsa biografia esguitada de referències reals. Roig només es va casar una vegada i va tenir una filla, monja al monestir de la Trinitat.

L'exageració en l'obra és tan alta que ens trobem al davant d'una caricatura a partir del tòpic de la misogínia.

05

Sor ISabel de Villena

vIDA

(València 1430-1490)

Elionor de Villena, abans de convertir-se en monja i canviar de nom, va ser filla il·legítima del nobre Enrique de Villena. Isabel de Villena pertany a la noblesa i es cria a la cort de la reina Maria, quan queda òrfena als 4 anys. Amb 15 anys ingressarà al convent de la Trinitat i amb els anys en serà l'abadessa. Va morir a causa de la pesta l'any 1490.

obra

La Vita Chisti és una vida de Jesucrist, un gènere molt estés. La novetat de sor Isabel és que vertebra l'obra a partir d'episodis referits a les dones de la vida de Jesucrist. L'objectiu era instruir les monges del convent.

Dones

Els personatges femenins apareixen caracteritzats de forma precisa i extensa, no així els masculinn. Igualment, el personatge de Jesús demostra una inclinació prioritària per les dones del seu entorn, les privilegiades en la seua vida.

estructura

L'obra comença amb el naixement de la Mare de Déu i acaba quan mor Maria. Tria els passatges dels Evangelis on les dones tenen més protagonisme. Pretén despertar la compassió, la tendresa i l'amor.

llenguatge

El llenguatge senzill i la temàtica estan pensats per fer l'obra més accessible a les monges i novícies del convent de la Trinitat.

I ara, a estudiar!