Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

LA TARDOR

CRISTINA COLLADO ALS

Created on July 12, 2023

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Women's Presentation

Vintage Photo Album

Geniaflix Presentation

Shadow Presentation

Newspaper Presentation

Memories Presentation

Zen Presentation

Transcript

LATARDOR

COMENÇAR!

"De la tardor en vaig aprendre, que encara que les fulles caiguin, l'arbre segueix dret".

Anónim

01

02

03

04

ANIMALs de la tardor

Característiques de la tardor

COLORS de la tardor

ALIMENTS de la tardor

05

06

07

CANÇONS DE LA TARDOR

DITES DE LA TARDOR

POEMA FINAL

CARACTERÍSTIQUES DE LA TARDOR

  • És una de les quatre estacions de l'any.
  • Els dies cada cop són més curts i les nits més llargues.
  • Les fulles canvien de color i cauen.
  • És una època de pluges.
  • La temperatura va baixant de mica en mica i ens comencem a abrigar.
  • Els animals es preparen pel fred emmagatzemant aliments.

ELS COLORS DE LA TARDOR

Groc, vermell, taronja i marró són els colors de la tardor.

ELS ANIMALS DE LA TARDOR

MUSSOL

ERIÇÓ

CARGOL

ESQUIROL

+ info

+ info

+ info

+ info

ALIMENTS DE LA TARDOR

El menú de la tardor, ha de ser capaç de contrarestar el desgast físic i mental que experimentem en aquesta estació de l'any.

CANÇONS DE LA TARDOR

CANÇÓ DE LA TARDOR

A LA TARDOR

LA TARDOR QUE JO CONEC

TARDOR

El pot petit

País de Xauxa

Dàmaris Gelabert

Vivaldi

Escuchar

Escuchar

Escuchar

Escuchar

DITES DE LA TARDOR

  • A la tardor, ni fred ni calor.
  • Les fulles canvien de color quan arriba la tardor.
  • A la tardor castanyes i cargols amb banyes.
  • A la tardor, les fulles cauen a muntó.

A L'ARBRE HI HA UNA FULLA QIE JA ESTÀ A PUNT DE CAURE I L'ÚLTIM RAIG DEL DIA, QUE HO SAP ENCARA LA DAURA. Josep Carner

COM CANVIEN ELS ARBRES?

ARBRES DE FULLA CADUCA: les fulles canvien de color, s'assequen i acaben . Per exemple: el castanyer.

FULLA PERENNE: les fulles conserven la seva verdor i no cauen. Per exemple: el pi.

AVELLANA

L'avellana és el fruit de tipus nou de l'avellaner (Corylus avellana), un arbre d'Euràsia. Té forma esferoïdal, amb un diàmetre aproximat de 10 a 15 mm. Està formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa on s'allotja la llavor. La closca fibrosa s'asseca durant la maduració. El nucli de la llavor és comestible com a fruit sec, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o en pasta).

POMA

És un de les fruites d'arbre més conreades del món. La fruita madura a la tardor, i habitualment té de 5 a 9 centímetres de diàmetre. Les pomes poden ser presentades envasades, espremudes i, de manera opcional, fermentades. D'aquesta manera es produeix suc de poma, sidra, ciderkin, vinagre i pectina. De la sidra de poma destil·lada es produeixen begudes alcohòliques com l'applejack i el calvados. També es pot produir vi de poma. Les pomes són un ingredient important en moltes postres, com el pastís de poma, el crumble, el coc de poma o la poma cruixent. Sovint es menja al forn o cuita, i també poden assecar-se i ser consumides posteriorment després de ser reconstituïdes –es remullen en aigua, alcohol o qualsevol altre líquid–, per a un ús posterior. El puré de pomes generalment és conegut com a compota de poma. Les pomes són transformades en mantega de poma i gelea de poma. També s'utilitzen cuites acompanyant plats de carn.

CARBASSA

El terme carabassa o carbassa designa diverses espècies de plantes de la família de les cucurbitàcies. Són generalment cultivades pels seus fruits comestibles però passa que ho siguin per a les seves llavors oleaginoses. El terme designa igualment els seus fruits, que tenen la propietat de conservar-se fàcilment a maturitat i que són utilitzats en cuina com una verdura, en confitures o donats als animals.

CAQUI

El caqui, també conegut com a pal sant, és una fruita tropical que pertany a la família de les Ebanàcies. Hi ha diferents espècies de consum, de mida i sabor diferenciats, entre les quals destaquen; el caqui de la Xina (D. kaki), el del Japó (D. lotus) i l'americà (D. virginiana). Té un color ataronjat vermellós que recorda el tomàquet, té una polpa suculenta, dolça i gelatinosa.

RAÏM

El raïm és la denominació comuna que reben els fruits formats en els raïms de la vinya. És usada mundialment per a la seva fermentació, ja que aquesta dóna lloc al vi. Plantades en vinyes, creixen agrupades a les parres de les vinyes entre sis i tres-cents raïms per racim. De polpa blanca o porpra i sabor dolç, el raïm es consumeix —a més dels seus usos industrials en vins i panses, com a fruita fresca i als sucs.

CASTANYA

La castanya és la fruita del castanyer, arbre de la família de les fagàcies. És comestible i molt apreciada com a aliment a algunes zones del món. Als Països Catalans protagonitza, junt amb els panellets i els moniatos, la tradicional festa de la Castanyada. Les castanyes són també la principal font d'aliment de les larves de molts lepidòpters.

MAGRANA

La fruita té una pell gruixuda de color escarlata o daurada amb to carmesí a l'exterior i una gran quantitat de llavors internes envoltades d'una sucosa polpa de color robí. És una fruita de molt baix valor calòric a causa del seu escàs contingut d'hidrats de carboni. El component majoritari és l'aigua i pel que fa a altres nutrients, tan sols en destaca l'aportació mineral de potassi i l'aportació de vitamina C.

NOUS

Les nous són els fruits subglobulars arrodonits i una sola llavor que neixen de les flors femenines de la noguera. Tenen una mida de 3 a 6 centímetres, d'involucre semicarnós verd i llis —que en assecar-se es torna negrós i es desprèn—. Encara que se l'anomena nou, no entra dins aquest tipus botànic de fruit, sinó en el tipus drupa, més precisament una drupa involucrada o trima. Les nous estan disponibles en dues formes, amb clova o sense clova, i poden estar senceres, partides per la meitat o en porcions més petites degut al processament. Totes les nous, en ser fruits secs, es poden menjar soles (crues, torrades, confitades o confitats), com a part d'una barreja com a muesli, o com a ingredient d'un plat

PERA

Es denomina pera al fruit de diferents espècies del gènere Pyrus, integrat per arbres caducifolis coneguts comunament com a pereres. No obstant això, quan es tracta del fruit comestible, es fa referència majorment al produït per l'anomenat perera comuna (Pyrus communis). La pera és una fruita molt sucosa, carnosa i una de les més importants produïdes a les regions temperades.