Eurovisión, un fenómeno paranormal
Medio siglo del Festival de Eurovisión José Ramón Pardo
VS
Diversos autors
SINOPSI "[... ] queremos invitar a los lectores a viajar con nosotros a través del tiempo, recordando las anécdotas, canciones, intérpretes, cotilleos y secretos nunca desvelados en la historia del festival de Eurovisión, desde Conchita Bautista a Ramón, pasando por la Tanqueta de Leganitos y Rosa de España. Éste es un libro escrito por fans de Eurovisión y dividido por décadas, donde cada uno de los autores reflejamos nuestro particular punto de vista del concurso musical europeo."
SINOPSI És la segona edició, actualitzada i ampliada, del manualet de butxaca que ja havia aparegut tres anys abans. La introducció "Eurovisión, el festival que unió a Europa" resumeix en uns quants paràgrafs les diverses etapes del certamen. Tot seguit, Pardo explica cada edició del festival a doble pàgina: en una comenta els noms i els títols més destacats de cada any i en l'altra n'ofereix la classificació completa.
+ info
+ info
240 pàgines
Editorial Alfasur, Madrid (2004)
Editorial Rama Lama, Madrid (2005) 147 pàgines
COMPRAR
COMPRAR
Ein lied kann eine brücke sein. Die deutsche und internationale Geschichte des Grand Prix EurovisionJan Feddersen
El català a Eurovisió. Cantant la gent s'entén Jordi Gil
VS
SINOPSI Després de la coneguda bomba Serrat, la primera participació d'Andorra en el Festival d'Eurovisió possibilita que el català comparega per primera vegada en la cita musical paneuropea de tots els anys. El llibre no només se centra en aquest fet, sinó que també repassa les fites més significatives de la història del certamen, explica el naixement i la incorporació a l'UER de la RTVA -la televisió andorrana- i detalla el procés de selecció del programa 12 PUNTS fins a l'elecció de Marta Roure. També hi podem llegir les opinions sobre el festival de diverses personalitats conegudes en el món audiovisual català.
SINOPSI El títol (Una cançó pot ser un pont) recorda la representació alemanya de 1975 i el subtítol anuncia el que ve immediatament després: un extens repàs a la història d'Eurovisió, però des de la perspectiva alemanya. L'anàlisi dels festivals es complementa, anualment, amb una crònica social d'Alemanya i de la resta del món i amb un recordatori de les cançons i les pel·lícules més importants.
+ info
Editorial Hoffmann und Campe Verlag, Hamburg (2002)
435 pàgines
100 pàgines
Editorial Columna, Barcelona(2004)
COMPRAR
COMPRAR
Eurovision Song Contest. Le livre officiel des 50 ans John Kennedy O'Connor
The Complete Eurovision Song Contest CompanionDiversos autors
VS
SINOPSI El pròleg de Terry Wogan, el comentarista britànic, planteja les dues qüestions trascendentals per a entendre la filosofia d'aquest espectacle musical: la llengua i la política. Així mateix diu que des del triomf d'ABBA l'any 1974 no hi ha hagut un guanyador d'Eurovisió que haja assolit un èxit internacional similar. Aquest pròleg és, també, la declaració d'un apassionat del festival:"I love the Eurovision Song Contest. I love it for its magnificent foolishness, its grand illusion that it brings together the diverse peoples and cultures of Europe on one great wing of song, when all it makes manifest is how far apart everybody is."
SINOPSI Edició francesa prologada per Marie Myriam, la guanyadora del festival de l'any 1977. Aquest es va haver d'ajornar un mes per culpa d'una vaga dels càmeres de la BBC i se celebrà el dia 7 de maig, casualment la vespra de l'aniversari de la cantant. Conté una abundant documentació gràfica dels participants, explicada ben generosament, i les classificacions anuals inclouen els punts i la posició final de cada país, però també l'ordre d'actuació inicial. L'apartat de les estadístiques presenta taules interessants per l'originalitat, com per exemple la del color predominant al vestuari de cada guanyador, i el colofó del llibre és un índex de les cançons ordenades per país.
+ info
Editorial Pavilion Books Limited, Londres (1998)
Editorial Maxi Livres (2005)
195 pàgines
160 págines
COMPRAR
COMPRAR
This is Sweden callingDes Mangan
Nul Points Tim Moore
VS
SINOPSI Després d'un pròleg de Gina G., la representant britànica de 1996, aquest llibre explica de manera extraordinàriament breu la història del certamen des del començament fins al 2003. No hi manca la ironia i la complicitat amb el lector. Per exemple, de la cançó espanyola de 1973, Eres tú, diu: "It was yet another song telling someone how special they are, with lines like 'you are the fire in my fireplace' and 'you are the wheat in my bread'. With the 3 minute time restriction, the group didn't manage to get to the lines, 'you are the coin rattling around in my vacuum cleaner' and 'you are the lumpy bits in my milk when it's past its use-by date'".
SINOPSI Es tracta d'un extens repàs d'algunes cançons que han obtingut zero punts. Per a una major precisió, en l'encapçalament de cada capítol s'esmenta la data i el lloc de cada festival. No hi podia faltar la cançó espanyola de l'any 1983, comentada juntament amb la dels turcs.
+ info
+ info
Editorial Random House, Austràlia (2004)
243 pàgines
378 pàgines
Jonathan Cape, Londres (2006)
COMPRAR
COMPRAR
The Eurovision Song Contest Lugano 1956- Oslo 2010. Complete & Independent GuideSimon Barclay
Wunder gibt es immer wieder Das grosse buch zum Eurovision Song ContestJan Feddersen
VS
SINOPSI Aquesta guia, d’interés purament estadístic, es publica des de l’any 2008 i té una estructura tripartita ben definida. Després del pròleg i d’un llistat que inclou tots els guanyadors des del principi fins a l’última edició, l’autor resumeix en no més de 20 pàgines les dades més rellevants de les preseleccions nacionals d’Oslo 2010.
SINOPSI El conegut periodista alemany Jan Feddersen ens porta un nou llibre sobre Eurovisió. Després de Merci Jury (2000) i Ein lied kann eine brücke sein (2002), aquesta tercera aportació, anomenada igual que la cançó alemanya de 1970, ens arriba amb noves reflexions sobre aquest musical. No només és possible llegir una perfecta definició de no moltes cançons del concurs -"Magie in drei Minuten" -, sinó que també planteja una qüestió interessant i definitiva: "Was ist schon qualität?"
+ info
+ info
250 págines
Aufbau Verlag, Berlín (2010)
290 pàgines
Silverthorn Press, EUA (2011)
COMPRAR
COMPRAR
A Song For Europe: popular music and politics in the Eurovision Song ContestIvan Raykoff & Robert Deam Tobin (eds.)
Flying the flag. The UK in Eurovision. A celebration and contemplation Andy Roberts
VS
SINOPSI El llibre comença repassant els cinquanta primers anys de participació britànica a Eurovisió i, encara que omet les edicions en què el Regne Unit no hi participà (1956 i 1958), dedica especial atenció a les fites més significatives, esdevingudes cap a la fi de la dècada dels 60. Acaba cada any destacant-ne les cinc millors cançons i especificant el repartiment de punts del jurat britànic.
SINOPSI Tot i que en la portada aparega el nom dels dos editors, aquest llibre està integrat per les col·laboracions de catorze persones vinculades majoritàriament a la música que ofereixen el seu particular punt de vista sobre el certamen i tracten de la repercussió sociològica d’aquest en alguns països com ara Suïssa, Finlàndia, l’antiga Iugoslàvia, Lituània, Rússia, Israel i Turquia, entre d’altres. Els estudis incideixen en la multiculturalitat del festival i s’afanyen a demostrar que, lluny de ser una mostra d’escàs valor musical i intel·lectual, és un reflex de les transformacions socioculturals i polítiques esdevingudes al continent europeu.
+ info
285 págines
Author House, UK Ltd.(2009)
Ashgate Publishing; Aldershot, UK (2007)
195 págines
COMPRAR
COMPRAR
Songs for Europe: the United Kingdom at the Eurovision Song Contest: 1950s and 1960s Volume 1 Gordon Roxburgh
The Eurovision Song Contest: The Official CelebrationJohn Kennedy O'Connor
VS
SINOPSI Gordon Roxburgh, periodista britànic i eurofan confés que treballa a eurovision.tv des de 2010, escriu Songs for Europe: The United Kingdom at the Eurovision Song Contest perquè considera que en la bibliografia sobre Eurovisió “hi ha moltes inexactituds o bé falten coses”. Ja n’ha escrit dos volums, el dels anys 50 i 60 i el dels anys 70, i s’espera que el dels anys 80 isca aproximadament a finals de 2015.
SINOPSI Aquest llibre, publicat en el marc de la celebració del seixanté aniversari del festival, n'arreplega tota la història en cinc grans capítols cadascun dels quals té diversos subapartats el nom dels quals coincideix amb el títol de cançons d'Eurovisió. La part estadística també hi és present, sobretot a l'últim capítol, però el més interessant del llibre, i alhora el que el fa visualment més atractiu, són dues coses: el format de presentació de la informació, ja que cada tema és, pràcticament, un breu de diari amb titular i, en segon terme, la gran quantitat d'il•lustracions que hi apareixen. És una altra aportació de John Kennedy O'Connor, que ja havia escrit, en la mateixa editorial, The Eurovision Song Contest: The Official History, obra també ressenyada en aquest apartat de bibliografia.
+ info
498 págines
128 pàgines
Carlton Books Ltd., 2015
Telos Publishing Ltd., 2012
+ info
COMPRAR
COMPRAR
Eurovisão. Dos ABBA a Salvador Sobral. Canções que contam a história da EuropaNuno Galopim
Eurovision! A history of modern Europe through the world’s greatest song contest Chris West
VS
SINOPSI La primera part relata monogràficament l’experiència de Kíev 2017: Salvador Sobral hi guanya amb la novetat del jazz, un gènere basat en sentiments i emocions que no entén tant d’assajos com d’improvisació. Per això, quan el cantant se sentia incòmode en els assajos, començava a fer solos de trompeta. A continuació, la segona part explica les diverses etapes per les quals ha passat el Festival da Canção, anomenat al principi Grande Prémio TV da Canção Portuguesa i vigilat per la censura durant deu anys, des de 1964 fins a 1974.
SINOPSI Després d’una breu introducció on l’autor assegura, entre altres coses, que Eurovisió és tot política i que té una gran acollida per part de la comunitat gai, llegim un molt bon estudi sociològic que posa en relació la vida dels europeus amb el festival. Des de 1955, època en què molt poques famílies tenien frigorífic o rentadora i algunes altres podien pemetre’s el luxe de viatjar, fins a l’actualitat, West ens il·lustra cada any amb pinzellades molt breus de només tres pàgines.
+ info
+ info
272 pàgines
340 pàgines
Melville House, 2017
A Esfera dos Livros, 2018
COMPRAR
COMPRAR
Gaudim d'opinions gràfiques i iròniques, com per exemple aquesta en què compara el festival amb els diversos gèneres del teatre: "Der Eurovision Song Contest ist das Theater, bei dem alles an einem Abend auf dem Spielplan steht-seien es die Tragikomödie, bisweilen jammervoll blutleere Dokudramen, Kleinkunst der regionalen Sorte oder das Heldenstück". Les últimes 100 pàgines són un resum de cada edició, cançó per cançó i país per país. A més, el llibre inclou una extensa bibliografia i una gran quantitat d'imatges.
El llibre comenta cada edició des de 1956 fins a 1997. Les taules classificatòries aclareixen, a més dels punts globals de les cançons, els punts que atorga un determinat país als altres en cada torn de votació, amb una xifra en superíndex al costat de la global. I els "voting bias", distribuïts al llarg de tota l'obra, ens permeten conéixer les preferències de cada país ( a qui vota, i qui li vota, amb major i amb menor freqüència). A la fi del llibre ens sorprén un complet diccionari de cançons ordenades per país i una classificació de les cinquanta cançons de més èxit basant-se en el percentatge dels punts obtinguts sobre el total dels punts possibles.
Els dos volums publicats fins ara constitueixen una vastíssima aproximació a les cançons de les preseleccions britàniques d’Eurovisió. Llegint-ne el primer, també ens assabentem que el Regne Unit no participà en la primera edició d’Eurovisió perquè organitzà el seu propi Festival of British Popular Song, proposat a la BBC per l’actor Michael Brennan i celebrat des de maig fins a octubre de 1956. A la meitat de cada volum, hi apareixen il·lustracions de diverses portades de vinils que inclouen els temes participants en les preseleccions. Així mateix, també comenta cada edició del festival per països (cançons, compositors, directors d’orquestra...), fa una anàlisi de les votacions i n’aporta l’índex d’audiència obtingut al Regne Unit.
Ja conegut com a Festival da Canção, des de 1978 fins a 1986 viu un temps d’èxit, però a partir d’eixe any cau en un desinterés només mitigat per algunes fites puntuals en la dècada dels 90 i, sobretot, per l’exportació del fenomen OT, que desplaçà durant dos anys (2004 i 2008) el Festival da Canção com a procés de selecció. L’absència de Portugal a Estocolm 2016, que Nuno Artur Silva explica i justifica en el pròleg del llibre, possibilita que el país veí es replantege el Festival da Canção, fet que propicia la victòria de Sobral. Les dues parts següents són complementàries: una es divideix en sis capítols i repassa la història del certamen europeu per dècades i l’altra matisa aquesta història any per any. El llibre es completa amb un apèndix fotogràfic i amb aportacions estadístiques diverses, ja siga típiques (països amb zero punts, països amb més victòries, nombre de victòries per llengua, participants que han repetit actuació, classificació de cada país en l’any de la primera participació) o menys habituals (els premis Marcel Bezençon, que des de 2002 s’atorguen a la millor cançó en les categories de premsa, comentaristes de televisió i compositors, i els premis Barbara Dex, atorgats des de 1993 a la candidatura pitjor vestida).
Així, per exemple, quan parla del festival de 1984 esmenta la novel·la 1984, publicada poc abans que morís el seu autor, l’escriptor i periodista britànic George Orwell. Aquesta novel·la planteja l’existència de tres grans “blocs de poder” i, per tant, s’anticipa a la realitat que, a hores d’ara, caracteritza Eurovisió: l’Europa de l’est, el bloc dels nòrdics i la irrupció d’Austràlia com a estat associat. La conclusió és també bastant interessant ja que compara el festival, esdeveniment que, malgrat tot, connecta els europeus durant si més no una setmana, amb els diversos governs europeus que, segons l’autor, viuen desconnectats de la realitat dels ciutadans que governen. El llibre també inclou un apèndix bibliogràfic per dècades i un extens índex de polítics, pensadors, institucions, fets històrics importants i participants al festival.
A més, l'autor també detalla la informació de les preseleccions alemanyes de tots els anys i, com a novetat, llegim entrevistes amb els principals representants alemanys. El llibre arreplega, en format de fitxa, les biografies dels representants d'Alemanya, Àustria i Suïssa i, en l'apartat d'originalitats, delectarem el paladar si cuinem alguna de les receptes típiques europees que també explica.
Complementàriament inclou, també per a cada edició, citacions dels diversos representants eurovisius, anècdotes, els vots que va donar Espanya, els que va rebre i els titulars dels dos o tres esdeveniments més importants de la crònica social d'Espanya i del món. L'apartat d'estadístiques també és bastant significatiu i, com a novetat respecte a la primera edició, hi incorpora un completíssim "Diccionario Eurovisión por artistas".
També gaudim d'opinions gràfiques i iròniques, com per exemple aquesta en què compara el festival amb els diversos gèneres del teatre: "Der Eurovision Song Contest ist das Theater, bei dem alles an einem Abend auf dem Spielplan steht-seien es die Tragikomödie, bisweilen jammervoll blutleere Dokudramen, Kleinkunst der regionalen Sorte oder das Heldenstück". Les últimes 100 pàgines són un resum de cada edició, cançó per cançó i país per país. A més, el llibre inclou una extensa bibliografia i una gran quantitat d'imatges.
Aquestes darreres frases, lluny de resultar irreverents, són d'una ironia excel·lent i remarquen el to ultraromàntic i mel·liflu del tema interpretat pel grup basc. Fins i tot, el llibre aporta explicacions que poden semblar intranscendents: per exemple, diu que la pregunta-títol "¿Quién maneja mi barca?", apareix repetida 18 vegades en la cançó espanyola de 1983. Això no obstant, l'omplin de comicitat i fan que siga amé i fàcil de llegir. L'obra es complementa amb quatre apèndixs estadístics.
La segona meitat del llibre s’obri amb una taula rodona sobre el futur d’Eurovisió i el futur del Regne Unit a Eurovisió, continua analitzant les cançons guanyadores, tant les britàniques com les que hi ha hagut des de l'any 2000, i acaba amb una enquesta a 75 fans eurovisius d’arreu del món. Les últimes cent pàgines són només d’estadística: països “amics”, “neutrals” i “enemics” del Regne Unit, punts atorgats i rebuts pel Regne Unit i, sobretot, quaranta-nou fitxes, una per cada país, que contenen informació diversa: l’any de la primera participació, quantes vegades ha coincidit amb el Regne Unit, quantes victòries ha obtingut, quina ha sigut la fita eurovisiva més important, etc.
L'autor diu: "The Association of Spanish Television Viewers demanded the dismissal of those responsible for selecting ¿Quién maneja mi barca? and its singer, demands that were redoubled when the Director of Programming unwisely described the result as 'a glorious defeat -better than finishing seventh'. Several anonymous callers phoned TVE to mutter darkly that 'this would never have happened under Franco'. (In fact it had, twice: '62 and '65.)" Aquesta citació exemplifica la polèmica que, en aquell moment, la designació de l'artista andalusa va generar a Espanya. Cap a la meitat del llibre hi ha un apèndix fotogràfic en què apareixen els protagonistes de cada efemèride musical.
De vegades és difícil defugir l'esquematisme, però el fet cert és que els autors l'eviten amb tres característiques imprescindibles en aquest tipus de llibres: la claredat, la senzillesa d'estil i l'amenitat. Les pinzellades d'història de l'Espanya de cada època, contades de manera un punt nostàlgica, complementen els comentaris musicals, i algunes anècdotes, a més de ser gracioses, demostren la trascendència d'aquesta fita musical en la biografia dels autors.
En la segona part inclou, primer, dues taules per any: una és de caràcter nominal (països, representants, títols i autors de les cançons i puntuació final) i l’altra és numèrica (detall de les puntuacions atorgades per cada país). A més d’això, aquesta segona part inclou un llistat alfabètic de tots els països participants des de 1956 (representant, cançó, puntuació i classificació obtinguda en cada edició). La tercera part s’obri amb dues taules més, que ordenen els països participants segons el nombre de vegades que han quedat entre els cinc primers i entre els cinc últims classificats, i continua amb l’anàlisi del perfil de votació de cada país (és a dir, “ total de punts atorgats a” i “ total punts rebuts de”). També conté una espècie de “llista negra” en què s’especifica per a cada país quins són els països que mai li han donat punts.
RESSENYES LLIBRES
Miquel Mas Molina
Created on July 11, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Interactive Scoreboard
View
Semicircle Mind Map
View
Visual Thinking Checklist
View
Choice Board Flipcards
View
Team Retrospective
View
Fill in the Blanks
View
Museum Flipcards
Explore all templates
Transcript
Eurovisión, un fenómeno paranormal
Medio siglo del Festival de Eurovisión José Ramón Pardo
VS
Diversos autors
SINOPSI "[... ] queremos invitar a los lectores a viajar con nosotros a través del tiempo, recordando las anécdotas, canciones, intérpretes, cotilleos y secretos nunca desvelados en la historia del festival de Eurovisión, desde Conchita Bautista a Ramón, pasando por la Tanqueta de Leganitos y Rosa de España. Éste es un libro escrito por fans de Eurovisión y dividido por décadas, donde cada uno de los autores reflejamos nuestro particular punto de vista del concurso musical europeo."
SINOPSI És la segona edició, actualitzada i ampliada, del manualet de butxaca que ja havia aparegut tres anys abans. La introducció "Eurovisión, el festival que unió a Europa" resumeix en uns quants paràgrafs les diverses etapes del certamen. Tot seguit, Pardo explica cada edició del festival a doble pàgina: en una comenta els noms i els títols més destacats de cada any i en l'altra n'ofereix la classificació completa.
+ info
+ info
240 pàgines
Editorial Alfasur, Madrid (2004)
Editorial Rama Lama, Madrid (2005) 147 pàgines
COMPRAR
COMPRAR
Ein lied kann eine brücke sein. Die deutsche und internationale Geschichte des Grand Prix EurovisionJan Feddersen
El català a Eurovisió. Cantant la gent s'entén Jordi Gil
VS
SINOPSI Després de la coneguda bomba Serrat, la primera participació d'Andorra en el Festival d'Eurovisió possibilita que el català comparega per primera vegada en la cita musical paneuropea de tots els anys. El llibre no només se centra en aquest fet, sinó que també repassa les fites més significatives de la història del certamen, explica el naixement i la incorporació a l'UER de la RTVA -la televisió andorrana- i detalla el procés de selecció del programa 12 PUNTS fins a l'elecció de Marta Roure. També hi podem llegir les opinions sobre el festival de diverses personalitats conegudes en el món audiovisual català.
SINOPSI El títol (Una cançó pot ser un pont) recorda la representació alemanya de 1975 i el subtítol anuncia el que ve immediatament després: un extens repàs a la història d'Eurovisió, però des de la perspectiva alemanya. L'anàlisi dels festivals es complementa, anualment, amb una crònica social d'Alemanya i de la resta del món i amb un recordatori de les cançons i les pel·lícules més importants.
+ info
Editorial Hoffmann und Campe Verlag, Hamburg (2002)
435 pàgines
100 pàgines
Editorial Columna, Barcelona(2004)
COMPRAR
COMPRAR
Eurovision Song Contest. Le livre officiel des 50 ans John Kennedy O'Connor
The Complete Eurovision Song Contest CompanionDiversos autors
VS
SINOPSI El pròleg de Terry Wogan, el comentarista britànic, planteja les dues qüestions trascendentals per a entendre la filosofia d'aquest espectacle musical: la llengua i la política. Així mateix diu que des del triomf d'ABBA l'any 1974 no hi ha hagut un guanyador d'Eurovisió que haja assolit un èxit internacional similar. Aquest pròleg és, també, la declaració d'un apassionat del festival:"I love the Eurovision Song Contest. I love it for its magnificent foolishness, its grand illusion that it brings together the diverse peoples and cultures of Europe on one great wing of song, when all it makes manifest is how far apart everybody is."
SINOPSI Edició francesa prologada per Marie Myriam, la guanyadora del festival de l'any 1977. Aquest es va haver d'ajornar un mes per culpa d'una vaga dels càmeres de la BBC i se celebrà el dia 7 de maig, casualment la vespra de l'aniversari de la cantant. Conté una abundant documentació gràfica dels participants, explicada ben generosament, i les classificacions anuals inclouen els punts i la posició final de cada país, però també l'ordre d'actuació inicial. L'apartat de les estadístiques presenta taules interessants per l'originalitat, com per exemple la del color predominant al vestuari de cada guanyador, i el colofó del llibre és un índex de les cançons ordenades per país.
+ info
Editorial Pavilion Books Limited, Londres (1998)
Editorial Maxi Livres (2005)
195 pàgines
160 págines
COMPRAR
COMPRAR
This is Sweden callingDes Mangan
Nul Points Tim Moore
VS
SINOPSI Després d'un pròleg de Gina G., la representant britànica de 1996, aquest llibre explica de manera extraordinàriament breu la història del certamen des del començament fins al 2003. No hi manca la ironia i la complicitat amb el lector. Per exemple, de la cançó espanyola de 1973, Eres tú, diu: "It was yet another song telling someone how special they are, with lines like 'you are the fire in my fireplace' and 'you are the wheat in my bread'. With the 3 minute time restriction, the group didn't manage to get to the lines, 'you are the coin rattling around in my vacuum cleaner' and 'you are the lumpy bits in my milk when it's past its use-by date'".
SINOPSI Es tracta d'un extens repàs d'algunes cançons que han obtingut zero punts. Per a una major precisió, en l'encapçalament de cada capítol s'esmenta la data i el lloc de cada festival. No hi podia faltar la cançó espanyola de l'any 1983, comentada juntament amb la dels turcs.
+ info
+ info
Editorial Random House, Austràlia (2004)
243 pàgines
378 pàgines
Jonathan Cape, Londres (2006)
COMPRAR
COMPRAR
The Eurovision Song Contest Lugano 1956- Oslo 2010. Complete & Independent GuideSimon Barclay
Wunder gibt es immer wieder Das grosse buch zum Eurovision Song ContestJan Feddersen
VS
SINOPSI Aquesta guia, d’interés purament estadístic, es publica des de l’any 2008 i té una estructura tripartita ben definida. Després del pròleg i d’un llistat que inclou tots els guanyadors des del principi fins a l’última edició, l’autor resumeix en no més de 20 pàgines les dades més rellevants de les preseleccions nacionals d’Oslo 2010.
SINOPSI El conegut periodista alemany Jan Feddersen ens porta un nou llibre sobre Eurovisió. Després de Merci Jury (2000) i Ein lied kann eine brücke sein (2002), aquesta tercera aportació, anomenada igual que la cançó alemanya de 1970, ens arriba amb noves reflexions sobre aquest musical. No només és possible llegir una perfecta definició de no moltes cançons del concurs -"Magie in drei Minuten" -, sinó que també planteja una qüestió interessant i definitiva: "Was ist schon qualität?"
+ info
+ info
250 págines
Aufbau Verlag, Berlín (2010)
290 pàgines
Silverthorn Press, EUA (2011)
COMPRAR
COMPRAR
A Song For Europe: popular music and politics in the Eurovision Song ContestIvan Raykoff & Robert Deam Tobin (eds.)
Flying the flag. The UK in Eurovision. A celebration and contemplation Andy Roberts
VS
SINOPSI El llibre comença repassant els cinquanta primers anys de participació britànica a Eurovisió i, encara que omet les edicions en què el Regne Unit no hi participà (1956 i 1958), dedica especial atenció a les fites més significatives, esdevingudes cap a la fi de la dècada dels 60. Acaba cada any destacant-ne les cinc millors cançons i especificant el repartiment de punts del jurat britànic.
SINOPSI Tot i que en la portada aparega el nom dels dos editors, aquest llibre està integrat per les col·laboracions de catorze persones vinculades majoritàriament a la música que ofereixen el seu particular punt de vista sobre el certamen i tracten de la repercussió sociològica d’aquest en alguns països com ara Suïssa, Finlàndia, l’antiga Iugoslàvia, Lituània, Rússia, Israel i Turquia, entre d’altres. Els estudis incideixen en la multiculturalitat del festival i s’afanyen a demostrar que, lluny de ser una mostra d’escàs valor musical i intel·lectual, és un reflex de les transformacions socioculturals i polítiques esdevingudes al continent europeu.
+ info
285 págines
Author House, UK Ltd.(2009)
Ashgate Publishing; Aldershot, UK (2007)
195 págines
COMPRAR
COMPRAR
Songs for Europe: the United Kingdom at the Eurovision Song Contest: 1950s and 1960s Volume 1 Gordon Roxburgh
The Eurovision Song Contest: The Official CelebrationJohn Kennedy O'Connor
VS
SINOPSI Gordon Roxburgh, periodista britànic i eurofan confés que treballa a eurovision.tv des de 2010, escriu Songs for Europe: The United Kingdom at the Eurovision Song Contest perquè considera que en la bibliografia sobre Eurovisió “hi ha moltes inexactituds o bé falten coses”. Ja n’ha escrit dos volums, el dels anys 50 i 60 i el dels anys 70, i s’espera que el dels anys 80 isca aproximadament a finals de 2015.
SINOPSI Aquest llibre, publicat en el marc de la celebració del seixanté aniversari del festival, n'arreplega tota la història en cinc grans capítols cadascun dels quals té diversos subapartats el nom dels quals coincideix amb el títol de cançons d'Eurovisió. La part estadística també hi és present, sobretot a l'últim capítol, però el més interessant del llibre, i alhora el que el fa visualment més atractiu, són dues coses: el format de presentació de la informació, ja que cada tema és, pràcticament, un breu de diari amb titular i, en segon terme, la gran quantitat d'il•lustracions que hi apareixen. És una altra aportació de John Kennedy O'Connor, que ja havia escrit, en la mateixa editorial, The Eurovision Song Contest: The Official History, obra també ressenyada en aquest apartat de bibliografia.
+ info
498 págines
128 pàgines
Carlton Books Ltd., 2015
Telos Publishing Ltd., 2012
+ info
COMPRAR
COMPRAR
Eurovisão. Dos ABBA a Salvador Sobral. Canções que contam a história da EuropaNuno Galopim
Eurovision! A history of modern Europe through the world’s greatest song contest Chris West
VS
SINOPSI La primera part relata monogràficament l’experiència de Kíev 2017: Salvador Sobral hi guanya amb la novetat del jazz, un gènere basat en sentiments i emocions que no entén tant d’assajos com d’improvisació. Per això, quan el cantant se sentia incòmode en els assajos, començava a fer solos de trompeta. A continuació, la segona part explica les diverses etapes per les quals ha passat el Festival da Canção, anomenat al principi Grande Prémio TV da Canção Portuguesa i vigilat per la censura durant deu anys, des de 1964 fins a 1974.
SINOPSI Després d’una breu introducció on l’autor assegura, entre altres coses, que Eurovisió és tot política i que té una gran acollida per part de la comunitat gai, llegim un molt bon estudi sociològic que posa en relació la vida dels europeus amb el festival. Des de 1955, època en què molt poques famílies tenien frigorífic o rentadora i algunes altres podien pemetre’s el luxe de viatjar, fins a l’actualitat, West ens il·lustra cada any amb pinzellades molt breus de només tres pàgines.
+ info
+ info
272 pàgines
340 pàgines
Melville House, 2017
A Esfera dos Livros, 2018
COMPRAR
COMPRAR
Gaudim d'opinions gràfiques i iròniques, com per exemple aquesta en què compara el festival amb els diversos gèneres del teatre: "Der Eurovision Song Contest ist das Theater, bei dem alles an einem Abend auf dem Spielplan steht-seien es die Tragikomödie, bisweilen jammervoll blutleere Dokudramen, Kleinkunst der regionalen Sorte oder das Heldenstück". Les últimes 100 pàgines són un resum de cada edició, cançó per cançó i país per país. A més, el llibre inclou una extensa bibliografia i una gran quantitat d'imatges.
El llibre comenta cada edició des de 1956 fins a 1997. Les taules classificatòries aclareixen, a més dels punts globals de les cançons, els punts que atorga un determinat país als altres en cada torn de votació, amb una xifra en superíndex al costat de la global. I els "voting bias", distribuïts al llarg de tota l'obra, ens permeten conéixer les preferències de cada país ( a qui vota, i qui li vota, amb major i amb menor freqüència). A la fi del llibre ens sorprén un complet diccionari de cançons ordenades per país i una classificació de les cinquanta cançons de més èxit basant-se en el percentatge dels punts obtinguts sobre el total dels punts possibles.
Els dos volums publicats fins ara constitueixen una vastíssima aproximació a les cançons de les preseleccions britàniques d’Eurovisió. Llegint-ne el primer, també ens assabentem que el Regne Unit no participà en la primera edició d’Eurovisió perquè organitzà el seu propi Festival of British Popular Song, proposat a la BBC per l’actor Michael Brennan i celebrat des de maig fins a octubre de 1956. A la meitat de cada volum, hi apareixen il·lustracions de diverses portades de vinils que inclouen els temes participants en les preseleccions. Així mateix, també comenta cada edició del festival per països (cançons, compositors, directors d’orquestra...), fa una anàlisi de les votacions i n’aporta l’índex d’audiència obtingut al Regne Unit.
Ja conegut com a Festival da Canção, des de 1978 fins a 1986 viu un temps d’èxit, però a partir d’eixe any cau en un desinterés només mitigat per algunes fites puntuals en la dècada dels 90 i, sobretot, per l’exportació del fenomen OT, que desplaçà durant dos anys (2004 i 2008) el Festival da Canção com a procés de selecció. L’absència de Portugal a Estocolm 2016, que Nuno Artur Silva explica i justifica en el pròleg del llibre, possibilita que el país veí es replantege el Festival da Canção, fet que propicia la victòria de Sobral. Les dues parts següents són complementàries: una es divideix en sis capítols i repassa la història del certamen europeu per dècades i l’altra matisa aquesta història any per any. El llibre es completa amb un apèndix fotogràfic i amb aportacions estadístiques diverses, ja siga típiques (països amb zero punts, països amb més victòries, nombre de victòries per llengua, participants que han repetit actuació, classificació de cada país en l’any de la primera participació) o menys habituals (els premis Marcel Bezençon, que des de 2002 s’atorguen a la millor cançó en les categories de premsa, comentaristes de televisió i compositors, i els premis Barbara Dex, atorgats des de 1993 a la candidatura pitjor vestida).
Així, per exemple, quan parla del festival de 1984 esmenta la novel·la 1984, publicada poc abans que morís el seu autor, l’escriptor i periodista britànic George Orwell. Aquesta novel·la planteja l’existència de tres grans “blocs de poder” i, per tant, s’anticipa a la realitat que, a hores d’ara, caracteritza Eurovisió: l’Europa de l’est, el bloc dels nòrdics i la irrupció d’Austràlia com a estat associat. La conclusió és també bastant interessant ja que compara el festival, esdeveniment que, malgrat tot, connecta els europeus durant si més no una setmana, amb els diversos governs europeus que, segons l’autor, viuen desconnectats de la realitat dels ciutadans que governen. El llibre també inclou un apèndix bibliogràfic per dècades i un extens índex de polítics, pensadors, institucions, fets històrics importants i participants al festival.
A més, l'autor també detalla la informació de les preseleccions alemanyes de tots els anys i, com a novetat, llegim entrevistes amb els principals representants alemanys. El llibre arreplega, en format de fitxa, les biografies dels representants d'Alemanya, Àustria i Suïssa i, en l'apartat d'originalitats, delectarem el paladar si cuinem alguna de les receptes típiques europees que també explica.
Complementàriament inclou, també per a cada edició, citacions dels diversos representants eurovisius, anècdotes, els vots que va donar Espanya, els que va rebre i els titulars dels dos o tres esdeveniments més importants de la crònica social d'Espanya i del món. L'apartat d'estadístiques també és bastant significatiu i, com a novetat respecte a la primera edició, hi incorpora un completíssim "Diccionario Eurovisión por artistas".
També gaudim d'opinions gràfiques i iròniques, com per exemple aquesta en què compara el festival amb els diversos gèneres del teatre: "Der Eurovision Song Contest ist das Theater, bei dem alles an einem Abend auf dem Spielplan steht-seien es die Tragikomödie, bisweilen jammervoll blutleere Dokudramen, Kleinkunst der regionalen Sorte oder das Heldenstück". Les últimes 100 pàgines són un resum de cada edició, cançó per cançó i país per país. A més, el llibre inclou una extensa bibliografia i una gran quantitat d'imatges.
Aquestes darreres frases, lluny de resultar irreverents, són d'una ironia excel·lent i remarquen el to ultraromàntic i mel·liflu del tema interpretat pel grup basc. Fins i tot, el llibre aporta explicacions que poden semblar intranscendents: per exemple, diu que la pregunta-títol "¿Quién maneja mi barca?", apareix repetida 18 vegades en la cançó espanyola de 1983. Això no obstant, l'omplin de comicitat i fan que siga amé i fàcil de llegir. L'obra es complementa amb quatre apèndixs estadístics.
La segona meitat del llibre s’obri amb una taula rodona sobre el futur d’Eurovisió i el futur del Regne Unit a Eurovisió, continua analitzant les cançons guanyadores, tant les britàniques com les que hi ha hagut des de l'any 2000, i acaba amb una enquesta a 75 fans eurovisius d’arreu del món. Les últimes cent pàgines són només d’estadística: països “amics”, “neutrals” i “enemics” del Regne Unit, punts atorgats i rebuts pel Regne Unit i, sobretot, quaranta-nou fitxes, una per cada país, que contenen informació diversa: l’any de la primera participació, quantes vegades ha coincidit amb el Regne Unit, quantes victòries ha obtingut, quina ha sigut la fita eurovisiva més important, etc.
L'autor diu: "The Association of Spanish Television Viewers demanded the dismissal of those responsible for selecting ¿Quién maneja mi barca? and its singer, demands that were redoubled when the Director of Programming unwisely described the result as 'a glorious defeat -better than finishing seventh'. Several anonymous callers phoned TVE to mutter darkly that 'this would never have happened under Franco'. (In fact it had, twice: '62 and '65.)" Aquesta citació exemplifica la polèmica que, en aquell moment, la designació de l'artista andalusa va generar a Espanya. Cap a la meitat del llibre hi ha un apèndix fotogràfic en què apareixen els protagonistes de cada efemèride musical.
De vegades és difícil defugir l'esquematisme, però el fet cert és que els autors l'eviten amb tres característiques imprescindibles en aquest tipus de llibres: la claredat, la senzillesa d'estil i l'amenitat. Les pinzellades d'història de l'Espanya de cada època, contades de manera un punt nostàlgica, complementen els comentaris musicals, i algunes anècdotes, a més de ser gracioses, demostren la trascendència d'aquesta fita musical en la biografia dels autors.
En la segona part inclou, primer, dues taules per any: una és de caràcter nominal (països, representants, títols i autors de les cançons i puntuació final) i l’altra és numèrica (detall de les puntuacions atorgades per cada país). A més d’això, aquesta segona part inclou un llistat alfabètic de tots els països participants des de 1956 (representant, cançó, puntuació i classificació obtinguda en cada edició). La tercera part s’obri amb dues taules més, que ordenen els països participants segons el nombre de vegades que han quedat entre els cinc primers i entre els cinc últims classificats, i continua amb l’anàlisi del perfil de votació de cada país (és a dir, “ total de punts atorgats a” i “ total punts rebuts de”). També conté una espècie de “llista negra” en què s’especifica per a cada país quins són els països que mai li han donat punts.