UF2 23-24 FOL

UF2: PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Durada: 33 hores

NF1: Avaluació de riscos professionals. 8 horesNF2: Planificació de la prevenció de riscos en l’empresa. 8 hores NF3: Aplicació de mesures de prevenció i protecció en l’empresa. 17 hores

NF 1 Avaluació de riscos professionals

1. Avaluació de riscos professionals: el treball, la salut i els factors de risc laboral

Kahoot d'avaluació inicial: https://create.kahoot.it/details/32c3b44d-6d21-433f-a858-f6d37a1c957f

La cultura preventiva

La cultura preventiva és el conjunt de valors, actituds i creences compartides per tots els membres d'una empresa sobre la salut, els riscos, els accidents, les malalties i les mesures preventives. Per a prevenir accidents, és fonamental tenir conciència dels riscos que comporta el treball i fomentar acctituds responsables a la feina. Necessitarem del compromís de la direcció i de la participació de tots els col·laboradors de l'empresa per a crear aquesta consciència i evitar accidents.

Invertir en cultura preventiva també genera benefici empresarial

Dins l'empresa, el departament de Prevenció de Riscos Laborals, és el responsable de fomentar la cultura preventiva i, per tant, del benestar, la seguretat i la salut dels treballadors.

La prevenció de riscos laborals no només aporta en l'àmbit de la seguretat i salut de l'empresa, també es poden observar altres impactes positius, com ara un augment de la productivitat i de la qualitat, personal de l'empresa més motivat, millora la gestió de recursos humans ja que disminueix la rotació del personal i, a més, sens dubte redueix costos ja que: - L'empresa no haurà d'invertir en el retorn dels empleats accidentats. - El decreixement d'accidents o no existència d'aquests evita el deteriorament de maquinària a causa d'accident. - Disminució de l'absentisme. - Evita costos per baixa, investigació d'accidents, sancions legals, indemnitzacins i costos mèdics.

Esquema de l'anàlisi cost-benefici del procès productiu

Conceptes bàsics en prevenció de riscos laborals

• Prevenció: Són les activitats i mesures que posem en marxa per a evitar o disminuir els riscos derivats de la feina.
• Risc laboral: és la possibilitat de patir un dany derivat de la feina
• Risc laboral greu i imminent: és el que es pot materialitzar en un futur immediat i produir un dany greu a la salut.
• Danys derivats del treball: són les malalties, patologies o lesions patides amb motiu de la feina.
• Equip de treball: qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzada en el treball.
• Condició de treball: qualsevol característica de la feina que pugui influir en la generació de riscos al treball
• Equip de protecció individual (EPI): qualsevol equipació, complement o accessori d'un treballador destinat a protegir-lo d'un o diversos riscos.

Principis de l'acció preventiva

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) 31/1995 de 8 de novembre obliga l'empresa a aplicar les mesures de prevenció dels riscos presents a la feina d'acord amb els principis de l'acció preventiva. Aquests principis de l'acció preventiva son:

• Evitar els riscos
• Avaluar els riscos que no es poden evitar
• Combatre els riscos a l'orígen
• Adaptar el treball a la persona, NO la persona al treball
• Tenir en compte l'evolució de la tècnica
• Substituir allò perillòs per allò que comporti menys o cap perill
• Planificar la prevenció
• Anteposar la protecció col·lectiva a la individual
• Donar les instruccions necessàries a les persones treballadores

Exercici sobre els principis de l'acció preventiva

El Leo treballa en una planta química de Tarragona. Fa servir una màquina que emet soroll per sobre dels límits permesos. A la planta treballa amb 20 persones més que es veuen afectades però no tenen res a veure directament amb la seva feina ni tampoc amb la màquina sorollosa. Segons els principis de l'acció preventiva, ordena (1, 2 i 3) les següents actuacions que l'empresa ha de dur a terme davant del soroll que fa el Leo amb la màquina: a) Lliurar protectors auditius a la plantilla afectada b) Substituir la màquina per una altra més silenciosa c) Instal·lar un sistema d'apantallament per tal que el soroll no arribi a la resta de companys En base a quins principis justifiques les prioritats que has escollit?

2. Els factors de risc laboral i les mesures preventives

Els factors de risc laboral són les condicions que hi ha a la feina que poden causar danys a la salut dels treballadors si no són eliminats o disminuits. L'avaluació dels riscos i l'establiment de mesures preventives es coneix com a gestió del risc, que necessita classificar els factors de risc identificats en funció de les condicions laborals a les que afecten.

Mesures orientades a combatre riscos derivats de les condicions de seguretat

• Evitar que entrin en contacte materials combustibles amb qualsevol element que pugui constituir una font de calor
• Emmagatzemar els productes inflamables/explosius en llocs adequats, manipular-los amb les preacaucions pertinets i generar atmosferes inerts, introduint nitrogen o gasos nobles per a empobrir la presència d'oxígen
• Mantenir l'ordre i la neteja i una ventilació adequada
• Implantar bones pràctiques, con no fumar, mantenir en bon estat la instal·lació elèctrica i no sobrecarregar els endolls
• Mantenir els equips d'extinció d'incendis sempre accessibles i en correcte estat de manteniment
• No ostaculitzar els recorreguts o les sortides d'emergència o evacuació i senyalitzar les zones de risc

• Emmagatzemar adequadament materials i eines
• Mantenir l'ordre i la nateja i les zones de pas lliures
• Utilitzar calçat antilliscant i terres poc relliscosos
• Restringir l'accés i implantar un Pla d'Emergència

• Dur a terme les comprovacions i el manteniment pertinent
• Elegir equips adequats a la feina a realitzar i a la persona que els ha de fer servir i que tinguin marcatge CE
• Usar mesures de protecció col·lectiva, equips de protecció individual (EPI) i senyalització de seguretat
• Donar formació sobre el seu ús i mecanismes de seguretat

• No fer servir equips de treball que presentin signes de mal funcionament
• Desconnectar els equips elèctrics sense estirar el cable i no fer-los servir en presència d'humitat
• No sobrecarregar les instal·lacions, fer servir només clavilles homologades i manipular les instal·lacions només el personal qualificat/autoritzat

Mesures per combatre riscos derivats de les condicions mediambientals

• No menjar, fumar ni beure a les zones de treball
• Fer servir EPI adequats
• Facilitar instalacions per a la higiene corporal i de la roba de treball
• Netejar i desinfectar els locals de treball
• Realitzar reconeixements mèdics periòdics

• Suprimir la font de soroll o aïllar-la si no és possible suprimir-la
• Senyalitzar les zones a on hi hagi presència de soroll
• Proporcionar formació i informació als treballadors
• Dur a terme avaluacions periòdiques de soroll
• proporcionar EPI auditius

• Senyalitzar les zones indicant el tipus: zona de lliure accés, vigilada, controlada, de permanència limitada i d'accés prohibit
• Aillar les fonts d'emissió de radiació idisminuir el temps d'exposició
• Establir distàncies de seguretat respecte del focus
• Fer ús de roba de protecció aïllant
• Informar i formar les persones exposades al risc

• Substituir les substàncies perilloses per d'altres menys tòxiques
• Establir per cada contaminant els nivells màxims de concentració admesos
• Ventilar i limitar el temps d'exposició a aquestes substàncies

• Anteposar la il·luminació natural a l'artificial, i la general a la localitzada
• Garantir la il·luminació suficient en funció de la tasca a desenvolupar i de l'espai a il·luminar segons normativa

• Mantenir els nivells de temperatura, humitat i velocitat de l'aire que prescriu la normativa (RD 486/1997)
• Instal·lar sistemes de climatització, extracció i ventilació adequats
• Disposar de zones de descans
• Limitar el temps d'expossició a la calor i al fred
• Utilitzar roba adecuada i beure suficient aigua
• Evitar l'exposició de la pell a l'acció del vent o corrents fent servir pantalles
• Realitzar reconeixements mèdics periòdics

• Modificar els processo productius per evitar les eines vibratòries
• Mantenir les eines i màquines en perfecte estat d'ús i proveïdes de dispositius amortidors a les zonez vibrants
• Limitar el temps d'exposició a la vibració i fer descansos
• Sotmetre els treballadors a reconeixements mèdics periòdics

Factors de risc derivats de la càrrega i l'organització del treball

D'unes condicions ergonòmiques inadequades se'n poden derivar: - Fatiga física: que produeix trastorns músculoesquelètics, lumbàlgies, hèrnies discals, tortícolis, tendinitis, bursitis, epicondilitis, fatiga visual , etc. - Fatiga mental: el símptoma principal és una reducció de l'activitat per la disminució de l'atenció, lentitud del pensament i pèrdua de motivació. Es manifesta físicament amb cefalees, insomni, agressivitat, ansietat, depressio...

Per una altra part, unes condicions psicosocials inadequades dónen lloc a descens del rendiment, insatisfacció laboral, estrès, burnout ...

2. Els danys a la salut derivats del treball

L'OMS defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, no sent suficient únicament l'absència de malaltia. Igualment, la Llei General de Seguretat Social (LGSS) defineix l'accident de treball com "tota lesió corporal que la persona treballadora pateix amb ocasió o per conseqüència del treball que executa per compte d'altri". Aquesta definició continua sent vàlida per comptar els accidents de treball, però amb l'aprovació de la llei 20/2007 els treballadors autònoms (no treballen per compte aliè) sí tenen dret a les prestacions per contingència professionals. En el cas dels autònoms econòmicament dependents (TRADE) és obligatòria la cotització i per tant la prestació i per a la resta de els autònoms aquesta cotització és voluntària. En el mateix cas, ens trobem les empleades de la llar després de l'aprovació del RD 1596/2011. Per tant, perquè un accident tingui aquesta consideració cal que: 1. Que el treballador/a pateixi una lesió corporal. Entenent per lesió qualsevol dany o detriment corporal causat per una ferida, cop o malaltia. S'assimilen a la lesió corporal les seqüeles o malalties psíquiques o psicològiques. 2. Que l'accident sigui amb ocasió o per conseqüència del treball, és a dir, que hi hagi una relació de causalitat directa entre treball-lesió. La lesió no constitueix, per si mateixa, accident de treball.

Quins supòsits estan considerats Accidents de Treball?

- Accidents produïts en ocasió de les tasques desenvolupades encara que siguin diferents de les habituals: s'entendrà com a accident de treball, aquell que hagi ocorregut durant la realització de les tasques encomanades per l'empresari, o realitzades de forma espontània pel treballador/a en interès del bon funcionament de l'empresa. - Accidents patits al lloc i durant el temps de treball: Les lesions patides durant el temps i al lloc de treball es consideren accidents de treball. - Accident “in itinere”: És aquell que pateix el treballador/a en anar a la feina o en tornar-hi. Hi ha 3 elements que es requereixen en un accident in itinere: Que passi al camí d'anada o tornada. Que no es produeixin interrupcions entre la feina i laccident. Que es faci servir l'itinerari habitual. - Accidents en missió: Són aquells soferts pel treballador/a en el trajecte que hagi de realitzar per al compliment de la missió, així com l'esdevingut a l'exercici de la mateixa dins de la seva jornada laboral. - Accidents de càrrecs electius de caràcter sindical: Són els soferts amb ocasió o per conseqüència de l'exercici de càrrec electiu de caràcter sindical, així com els accidents ocorreguts en anar o tornar del lloc on es exerceixen les funcions que els són pròpies.

- Actes de salvament: Són els accidents esdevinguts en actes de salvament o de naturalesa anàloga quan tinguin connexió amb la feina. S'hi inclou el cas d'ordre directa de l'empresari o acte espontani del treballador/a.- Malalties o defectes anteriors: Són aquelles malalties o defectes patits amb anterioritat, que es manifesten o agreugen com a conseqüència d'un accident de treball. - Malalties intercurrents: S'entén com a tals les que constitueixen complicacions del procés patològic determinat per l'accident de treball mateix. - Les malalties comunes que contregui el treballador/a amb motiu de la realització del seu treball, no incloses a la llista de malalties professionals. - Els deguts a imprudències professionals: es qualifiquen així els accidents derivats de l'exercici habitual d'un treball o professió i de la confiança que aquests inspiren a l'accidentat.

Activitat: què no es considera un accident de treball?

discusió: Una teleoperadora cau i es lesiona teletreballant a casa: llegex l'article, explica quina ha estat la decissió del jutge, les seves raons i argumenta per què estàs o no d'acord amb la seva decissió.

Supuestos excluidos de la consideración de accidente laboral

Los accidentes debidos a imprudencia temeraria del trabajador/a, fuerza mayor extraña al trabajo, dolo del trabajador/a accidentado o derivados de la actuación de otra persona, no tienen la consideración de accidente de trabajo. Supuestos de accidentes que no están considerados como accidente de trabajo: Como hemos reiterado, se presumirá, salvo prueba en contrario, que son constitutivas de accidente de trabajo las lesiones que sufra el trabajador durante el tiempo y en el lugar del trabajo. En sentido contrario, cuando no quede acreditada la conexión del accidente (entendido como las lesiones producidas) con el ámbito laboral, éste no podrá ser considerado como contingencia profesional. Del mismo modo, no tendrán la consideración de accidente de trabajo (art. 156.4 de la LGSS): a) Los que sean debidos a fuerza mayor extraña al trabajo, entendiéndose por esta la que sea de tal naturaleza que no guarde relación alguna con el trabajo que se ejecutaba al ocurrir el accidente. En ningún caso se considerará fuerza mayor extraña al trabajo la insolación, el rayo y otros fenómenos análogos de la naturaleza. b) Los que sean debidos a dolo o a imprudencia temeraria del trabajador accidentado, pero sin que impida esa calificación de accidente de trabajo la mera imprudencia profesional de trabajador o la concurrencia de determinados supuestos de culpabilidad civil o criminal del empresario, compañero de trabajo o un tercero, salvo que no guarde relación alguna con el trabajo (art. 156.5 de la LGSS). Es decir que la legislación social, a efectos de la protección de la contingencia de accidente laboral, trata de «defender» al trabajador de toda falta de cuidado, atención o negligencia, que no lleve a una calificación como imprudencia temeraria, y se cometa dentro del ámbito de su actuación profesional.

JURISPRUDENCIA Es cierto que los artículos 14 y 15 de la Ley de Prevención de Riesgos obligan al empresario a preparar un plan de prevención y a prever las imprudencias no temerarias de sus trabajadores (art. 15.4 de la LPRL), pero lo que resulta difícil de prever y vigilar es el incumplimiento por imprudencia temeraria del propio trabajador. CUESTIONES 1. ¿Qué se entiende por imprudencia temeraria del trabajador? La imprudencia temeraria ha sido definida por doctrina y jurisprudencia como «una imprudencia personal temeraria», «una evidente temeridad»; «una falta de las más rudimentarias normas de criterio individual», «una temeraria provocación o asunción de un riesgo innecesario con la clara conciencia y patente menosprecio del mismo»; «una imprudencia de tal gravedad que notoriamente revele la ausencia de las más elemental precaución [sic] (...) sin esa elemental y necesaria previsión de un riesgo posible y la inmotivada, caprichosa o consciente exposición a un peligro cierto»; «la asunción voluntaria, por parte de quien actúa, de un riesgo innecesario que le ponga en peligro grave faltando a las más elementales normas de prudencia». 2. ¿Qué se entiende por dolo del trabajador? La realización del acto dañoso con ánimo intencional y deliberado y conociendo las consecuencias del acto.

3. ¿En qué se diferencia la imprudencia temeraria de la imprudencia profesional? La imprudencia temeraria, a la luz de lo dispuesto en el artículo 156 de la Ley General de la Seguridad Social, se diferencia de la imprudencia profesional de manera palmaria en el precepto. Esta última especie de imprudencia, que no rompe el nexo causal entre la lesión y el trabajo, es consecuencia del ejercicio habitual del trabajo y se deriva de la confianza que este inspira por la repetición de unos mismos actos, en tanto que la imprudencia temeraria presupone una conducta en la que su autor asume riesgos manifiestos, innecesarios y especialmente graves ajenos al usual comportamiento de las personas. En otras palabras, puede concebirse como el patente y claro desprecio del riesgo y de la prudencia más elemental exigible (STS de 16 de julio de 1985), como aquella conducta del trabajador en que, excediéndose del comportamiento normal de una persona, se corra un riesgo innecesario que ponga en peligro la vida o los bienes, conscientemente. 4. ¿Se considera accidente laboral el síndrome del trabajador «quemado»? El desgaste profesional, conocido como «síndrome de burnout», fue incorporado en la Clasificación Internacional de Enfermedades de la Organización Mundial de la Salud (OMS) a 1 de enero de 2022. Según la STSJ de Andalucía, se considera el síndrome del trabajador quemado o estrés laboral manifestado en síntomas de cansancio emocional y sentimiento de inadecuación o frustración profesional como accidente de trabajo por tener causa laboral, incluso aunque no se aprecie conducta ilícita de la empleadora, ya que el objeto de este proceso es única y exclusivamente la determinación de la contingencia. És important recordar que, en canvi, no té la consideració de malaltia professional.

Què és una malaltia professional?

Segons la LGSS, la Malaltia Professional és aquella contreta a conseqüència del treball executat per compte d'altri o per compte propi en les activitats que s'especifiquin al quadre de Malalties Professionals i que està provocada per l'acció dels elements o substàncies que s'hi indiquen per a cada malaltia professional. Aquest quadre classifica les malalties professionals segons els agents causants o les vies d'entrada a l'organisme: Grup 1: malalties professionals causades per agents químics. Grup 2: malalties professionals causades per agents físics. Grup 3: malalties professionals causades per biològics. Grup 4: malalties professionals causades per inhalació de substàncies i agents no compresos en altres apartats Grup 5: malalties professionals de la pell causades per sustàncies i agents no compresos en altres apartats Grup 6: malalties professionals causades per agents capaços de produir o afavorir l'aparició de càncer.

Més danys derivats de la feina:

A més d'aquests danys derivats de la feina, n'hi ha d'altres pels que cal demostrar la vinculació entre dany i feina pel seu reconeixement. Són les anomenades malalties del treball o patologies no traumàtiques: aquelles afeccions relacionades epidemiològicament amb la feina però que no tenen consideració legal de malaltia professional.

Entre aquestes malalties del treball o patologies no traumàtiques cal esmentar aquestes: - La fatiga laboral, en que si aquest cansament extrem físic o mental persisteix en el temps pot esdevenir fatiga crònica - La insatisfacció laboral - El Burnout - L'envelliment prematur: desgast biològic que accelera el procés normal d'envelliment. - Els trastorns psicosomàtics, en que les manifestacions físiques tenen origen en l'àmbit psicològic

2. Organització de la prevenció a l'empresa

El marc normatiu de la prevenció i els organismes públics amb competències preventives

La norma espanyola més important en matèria de prevenció és la llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL). Neix amb l'objectiu de "vetllar per la seguretat i la salut de les persones treballadores mitjançant l'aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per a la prenveció de riscos derivtas del treball". La LPRL neix com a requeriment obligatori a “posar en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment al que disposa.” la Directiva 89-2-301-CEE, de 12 de juny de 1989, relativa a la “ aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i salut dels treballadors a la feina”, amb un termini en la seva transposició de 3 anys, en concret, el termini complia el 31-12-1992. Aquí sorgeix la primera curiositat, triguem 3 anys més, per què? Els seus principis són l'eliminació o disminució dels riscos, la informació, la consulta, la participació i la formació de les plantilles en matèria de prevenció de riscos laborals.

Cap. 1

ESTRUCTURA DE LA LPRL

Cap. 2

Cap. 3

Cap. 4

Cap. 5

Cap. 6

Cap. 7

Determina el carácter de estas normas, el objeto de la Ley y su ámbito de aplicación. Establece las definiciones de conceptos básicos tales como "prevención", "riesgo laboral", daños derivados del trabajo", etc.

Desarrolla los derechos de los trabajadores y las correlativas obligaciones empresariales.

Regula los objetivos, normas reglamentarias y actuaciones de las Administraciones Públicas. Trata la cooperación entre las distintas Administraciones y la participación de las organizaciones de empresarios y trabajadores en la Comisión Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo, creado como órgano asesor y de participación nacional en esta materia.

Regula la consulta y participación de los trabajadores en la seguridad y salud en el trabajo, a través de los Delegados de Prevención.

Se refiere a los Servicios de Prevención

Contempla las responsabilidades y sanciones derivadas del incumplimiento de la Ley. Clasifica las infracciones en leves, graves y muy graves. Las sanciones pueden oscilar entre los 30,05 euros, para el caso de las infracciones leves en su grado mínimo, y los 601.012,10 euros, para las infracciones muy graves en su grado máximo.

Hace referencia a las obligaciones de fabricantes, importadores y suministradores de maquinaria, equipos, productos y útiles de trabajo, a fin de garantizar los máximos niveles de seguridad, en la línea de la normativa comunitaria sobre la "Seguridad del producto".

Localitza i corregeix les afirmacions falses: 1. La LPRL s'aprova el 1997. 2. l'INSST vigila i controla que es compleixi la normativa laboral i la LPRL. 3. L'EU-OSHA pertany a l'ONU. 4. La LPRL neix dels convenis signats per Espanya amb L'OIT.

https://es.educaplay.com/recursos-educativos/14264412-repasa_lprl_y_organismos.html

Resol aquesta sopa de lletres:

¿Cuáles son los principales grupos de riesgo en PRL?

También denominados como grupos prioritarios, se trata de colectivos especialmente vulnerables que necesitan una especial protección en materia de seguridad y salud laboral. Son principalmente estos: 1. Trabajadores con discapacidad Es importante a la hora de evaluar los riesgos tener en cuenta las capacidades del trabajador y los requisitos del trabajo específico, así como también ajustar la organización, los equipos y el lugar físico del trabajo. 2. Trabajadores jóvenes Aquellos cuya edad se encuentra entre 18 y 24 años. Según datos de la Agencia Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo, los trabajadores en este rango de edad tienen un 50% más de riesgo de sufrir un accidente o lesiones en el ámbito laboral respecto a los trabajadores más maduros. 3. Las mujeres La normativa española hace referencia a la protección de la maternidad y la lactancia, pero la europea va más allá con el objetivo de conseguir aumentar la participación de la mujer en el mercado laboral. Según la OSHA, el colectivo femenino es un grupo de riesgo porque está más expuesto a factores de riesgos musculoesqueléticos, a riesgos psicosociales y a determinados problemas como los equipos de protección individual, en su gran mayoría diseñados para hombres.

4. Trabajadores mayoresEl retraso de la edad de jubilación junto a las tendencias demográficas de las sociedades europeas ha llevado a la Agencia Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo a fortalecer las políticas de protección laboral para los trabajadores de mayor edad. La evaluación de los riesgos de este grupo prioritario debe considerar no solo la edad, sino sobre todo su capacidad funcional y su estado de salud concreto. 5. Trabajadores migrantes Más expuestos a sufrir lesiones y enfermedades laborales, principalmente por los problemas lingüísticos y culturales que dificultan la comunicación, así como la formación en prevención de riesgos laborales. Se hace necesaria una política de integración, con capacitación, a poder ser, en su propio idioma. Además de estos cinco grupos de riesgo, también se puede incidir en la mejora de la protección de la seguridad y la salud en el trabajo de colectivos como los trabajadores autónomos y los trabajadores temporales.

Les responsabilitats derivades de la prevenció

Els treballadors i les empreses que cometin infraccions en matèria de PRL poden incorrer en diferents tipus de responsabilitat en funció de la infracció de què es tracti:

Responsabilitat administrativa: Deriva d'accions o omisions de les empreses per incompliment de la normativa en PRL. Dóna lloc a sancions imposades per la ITSS, tenint una funció punitiva. Responsabilitat civil: Deriva dels danys causats a d'altres per acció o omisió de les mesures preventives per part de l'empresa o un treballador a càrrec seu. Dóna lloc a indemnitzacions enonòmiques, tenint una funció reparadora. Responsabilitat penal: Sanciona les conductes contra la salut o la integritat física de les persones treballadores. La responsabilitat penal és incompatible amb l'administrativa ja que no es pot sancionar dos cops el mateix delicte i les penes poden ser multes, inhabilitacions i presó. Responsabilitat laboral: és el recàrrec de les prestacions de la SS derivades d'un dany produït per la manca de mesures preventives en els casos d'incapacitat, mort i supervivència. La prestació s'incrementa en un percentatge que anirà a càrrec de l'empresa. Per últim, la resposabilitat disciplinària incumbeix únicament al treballador, i poden ser sancionades fins i tot amb l'acomiadament independentment de les possibles responsabilitats civils i fins i tot penals que puguin haver-hi.

Representació dels treballadors pel que fa la PRL

Les persones treballadores tenen dret a ser consultades amb antelació i a participar en les decissionas relatives a la prevenció de riscos laborals a la seva empresa. En aquelles empreses o centre de treball amb 6 o més treballadors la participació es canalitza a través dels representats unitaris i sindicals. En matèria de PRL la representació especialitzada són els delegats de prevenció, escollits per i entre els representatns del personal. Les empreses amb 50 o més treballadors han de constituir a més un Comité de Seguretat i Salut (CSS) formats per delegats de prevenció en nombre depenent de la plantilla de l'empresa i igual nombre de representants designats per l'empresa. El CSS és un organ de participació paritari, col·legiat i consultiu

Funcions dels delegats i delegades de prevenció

Les competències dels Delegats i delegades de Prevenció son: - Col·laborar amb la direcció en la millora de l'acció preventiva. - Promoure i fomentar la cooperació dels treballadors en la execució de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. - Ser consultats per l'empresa sobre les decisions a que fa referència la LPRL. - Exercir una tasca de vigilància i control sobre el compliment de la normativa de PRL. - Assumir les competències del Comitè de Seguretat i Salut a les empreses que no tinguin obligació de constituir-lo. En l'exercici de les competències atribuïdes als Delegats i Delegades de Prevenció, estaran facultats per: - Acompanyar als tècnics en les avaluacions de caràcter preventiu, així com als Inspectors de Treball i Seguretat Social en les visites i verificacions que realitzen en els centres de treball podent formular davant d'ells les observacions que estimin oportunes. - Tenir accés a la informació i documentació relativa a les condicions de treball necessàries per l'exercici de les seves funcions. - Ser informats sobre les mesures preventives adoptades i els danys produïts en la salut dels treballadors podent fer propostes tant a l'empresa com al Comité de Seguretat i Salut per la seva discussió. - Recòrrer a la Inspecció de Treball i Seguretat Social si consideren que les mesures adoptades i els mitjans utilitzats per l'empresa no són suficients per garantir la seguretat i la salut en el treball. - Proposar a l'òrgan de representació dels treballadors l'acord de paralització d'activitats en cas de risc greu i imminent.

Paper del comité de seguretat i salut

El CSS té les competències següents: - Participar en l'elaboració, la posada en pràctica i l'avaluació dels plans i programes de prevenció de riscos a l'empresa. - Promoure iniciatives sobre mètodes i procediments per a l'efectiva prevenció dels riscos, proposant la millora de les condicions o la correcció de les deficiències existents. En l'exercici de les seves competències, el CSS està facultat per a: - Conèixer directament la situació relativa a la prevenció de riscos en el centre de treball, realitzant a tal efecte les visites que consideri oportunes. - Conèixer els documents i informes relatius a les condicions de treball que siguin necessaris per al compliment de les seves funcions, així com els procedents de l'activitat del Servei de Prevenció, si escau. - Conèixer i analitzar els danys produïts en la salut o en la integritat física dels treballadors, a l'objecte de valorar les seves causes i - proposar les mesures preventives oportunes. - Conèixer i informar la memòria i la programació anual del Servei de Prevenció.

Activitats

https://view.genial.ly/6411b35e3221d6001a59b3caGenially amb 5 preguntes de repàs.

Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Mira el vídeo i respón les preguntes: https://www.youtube.com/watch?v=u49trNR-PAw&t=16s Quin dels drets de les persones treballadores en matèria preventiva s'ha esmentat al vídeo? Quines són les modalitats organitzatives de la prevenció? Indica els cinc apartats en què el vídeo agrupa els factors de risc més habituals.

Drets i obligacions de les persones treballadores autònomes. Mira el vídeo i respón les preguntes: https://www.youtube.com/watch?v=5Kln5_3BFPw Quines són les obligacions dels treballadors autònoms amb personal assalariat? Què és la coordinació d'activitats empresarials? Quins drets i obligacions es deriven de la coordinació d'activitats empresarials?

3. Prevenció i protecció. Actuació en cas d'emergència

1. La gestió de la prevenció

La prevenció de riscos laborals es duu a terme integrant l'activitat preventiva a l'empresa, adoptant mesures de seguretat i salut i fent un seguiment permanent de l'activitat preventiva. Per això, cal implementar i aplicar un pla de prevenció de riscos laborals que inclogui:

• La modalitat organitzativa de la prevenció (recordes quines eren?)
• La determinació dels recursos humans i materials de que disposa l'empresa per aquestes tasques preventives
• Les pràctiques, els procediments i els processos de l'activitat preventiva
• Els mecanismes de participació i consulta

Els instruments necessaris per a la gestió de la prevenció són l'avaluació de riscos i la planificació de l'activitat preventiva, que veurem a continuació.

L'avaluació de riscos:

És el procediment que pretén identificar els perills derivats de les condicions de treball per eliminar els riscos evitables i valorar la magnitud i la urgència d'actuació sobre els que no es puguin evitar. L'empresa ha de fer una avaluació inicial dels riscos tenint en compte la natualesa de l'activitat i les característiques del lloc de treball i de les persones que els exerceixen. Per tant, el pla de prevenció és un document imprescindible i necessari que ha de ser aprovat per la Direcció de l’Empresa. Cal actualitzar aquesta avaluació quan canviin les condicions de treball o es produeixin danys en la salut dels treballadors.

Pregunta: A l'empresa d'una amiga han incorporat un carretó elevador per agilitzar el transport de mercaderies al magatzem. Cal fer alguna cosa al pla de prevenció? Solució Pregunta: A la mateixa fàbrica 2 persones han patit una intoxicació per inhalació de vapors d'una nova cola que han incorporat en el procés productiu. Cal actualitzar el pla de prevenció? Solució

La valoració del risc s'estima en funció de la probabilitat de que es produeixi un dany i de la gravetat de les seves conseqüències. Aquests dos factors conformen un tipus de risc segons el mètode general de l'INSST.

La probabilitat que el dany passi es graduarà des d'alta fins a baixa amb el següent criteri: Alta: L'activitat es realitza constantment, cada dia, i/o el dany passarà sempre o gairebé sempre. Mitjana: L'activitat es realitza amb certa freqüència, totes les setmanes i/o el mal pot passar en algunes ocasions. Baixa: L'activitat es realitza esporàdicament, una o poques vegades l'any, i/o el mal passarà rares vegades.

La severitat està relacionada amb el tipus de lesió que resultaria més probable en cas que es materialitzés el risc. Per determinar la potencial severitat del mal, cal considerar les parts del cos que es veuran afectades i la natura del dany: Lleugerament nociu: Danys superficials, talls i magulladures petites, irritació dels ulls per pols, molèsties i irritació, mal de cap,disconfort. Nociu: Laceracions, cremades, commocions, torçades importants, fractures menors, sordesa, dermatitis, asma, trastorns múscul esquelètics, malaltia que condueix a una incapacitat menor. Extremadament nociu: Amputacions, fractures majors, intoxicacions, lesions múltiples, lesions fatals, càncer i altres malalties cròniques que escurcin severament la vida.

Segons el tipus de risc, les accions preventives i les temporalitzacions recomenades per l'INSST són:

La planificació de l'acció preventiva

És la programació de les activitats necessàries per eliminar, reduir i controlar les situacions de risc detectades en l'avaluació.Quan el resultat de l'avaluació posi de manifest situacions de risc, l'empresari ha de dur a terme l'activitat preventiva necessària per eliminar, controlar i reduir aquests riscos. S'especifica per a cada acitivitat el contingut de la planificació:

• Objectius: eliminar, reduir o controlar riscos
• Mesures a adoptar: organitzatives, de prevenció, de protecció, de resposta en cas d'emergència...
• Recursos econòmics, humans i materials necessaris
• Responsables d'executar i controlar l'activitat preventiva
• Terminis, fases i prioritats d'actuació segons la magnitud dels riscos i el nombre de treballadors exposats.
• Mesures de seguiment i controls periòdics de la seva execució.

Lorem ipsum

Exercici: Si el resultat de l'avaualció de riscos d'un lloc de treball fos el següent, quina seria la valoració o nivell de tolerncia d'aquests riscos?

2. Les tècniques de prevenció

Són les que es fan servir per detectar i actuar directament sobre els riscos presents als entorns de treball i sobre els tipos de causes que els produeixen.

La medicina del treball estudia les conseqüències de les condicions de treball, tant ambientals com materials. Duu a terme la vigilància de la salut i l'educació sanitària i s'encarrega de la curació i la rehabilitació dels treballadors. Té com a funció la promoció, prevenció i control de la salut dels treballadors. Parteix del coneixement de les condicions laborals i els factors de risc a que és troba exposat cada treballador i la seva relació amb les patologies o afeccions que pateix el treballador. És una activitat efectuada única i exclusivament per personal sanitari: metges i infermers especialistes en medicina del treball.

Mesures d’acció

Tècnica de prevenció

Objectius

Evitar, eliminar o minimitzar els riscos d'accident

És una tècnica preventiva l'àmbit d'actuació de la qual és l'entorn físic en què es troba la persona treballadora. El seu objectiu és intentar disminuir o eliminar els factors que puguin provocar o crear riscos d'accidents al lloc de treball derivats del propi espai de treball, equips de treball, risc elèctric, incendis...

Evitar, eliminar o minimitzar els riscos

Seguretat en el treball

Es dedica a Identificar, mesurar, valorar i controlar els agents mediambientals de l’entorn laboral

És una tècnica preventiva que consisteix a analitzar, avaluar i millorar les condicions ambientals (identificar, avaluar i controlar contaminants ambientals) del lloc de treball per reduir el risc de desenvolupar una malaltia professional.

Higiene industrial

• Estudiar i dissenyar els llocs de treball perfer-los més confortables. • Adequar els processos i equips de treball d’acord amb les característiques del’empleat

Adaptar les condicions fisiològiques i psicològiques del personal per reduir la càrrega física o mental de la feina

Ergonomia

Combatre la insatisfacció laboral del treballador derivada de l’organització del treball i dels seus continguts.

Anàlisi del contingut del treball (monotonia, ritme,etc.) i del clima laboral.

Psicosociologia

Les mesures de protecció. Senyalització de seguretat

Les mesures de prevenció i protecció són l'eina dirigida a evitar o reduir el risc i a minimitzar el possible dany a la salut de les persones treballadores. Les mesures de protecció col·lectives són les destinades a protegir simultàniament totes les persones exposades al risc. Es poden fer servir sobre els llocs de treball (baranes, xarxes...), sobre els equips (resguards, pantalles, interruptors diferencials...) o sobre els contaminants (ventilació, absorció, etc.) Les mesures de protecció individual són els EPI (Equips de protecció individual) que cal fer servir quan les col·lectives són ineficaces. D'altra banda, la senyalització de seguretat el que fa és complementar la resta de mesures i pretén cridar l'atenció de manera fàcil i ràpida sobre situacions de risc. En trobem d'auditius, olfactius, tàctils i òptics

4. El pla d'autoprotecció i el d'actuació davant d'emergències

El Pla d'Autoprotecció (PAU) és el document que establiex les actuacions previstes per un centre per prevenir i controlar els riscos i donal resposta a les possibles situacions d'emergència, garantint-ne la integració amb el sistema públic de protecció civil. Està regulat pel RD 393/2007 que, al seu Annex I, recull les activitats que estan obligades a elaborar aquest pla: a) Activitats industrials, d'emmagatzematge i de recerca. b) Activitats d'infraestructures de transport. c) Activitats i infraestructures energètiques. d) Activitats d'espectacles públics i recreatives. e) Activitats sanitàries. f) Actividats docents. g) Activitats residencials públiques.

El Pla d'actuació davant d'emergències (PAE) és el document que recull les mesures de prevenció i protecció previstes en una empresa i la seqüència d'actuacions que cal dur a terme davant d'una emergència.És doncs, part del PAU d'aquelles empreses obligades a tenir-lo, e l'eina d'intervenció en emergències i evacuació en aquelles que no hi estàn obligades.En funció de la gravetat, les emergències es classifiquen en:

• Conat d'emergència: es pot controla i solucionar de manera fàcil i ràpida per part del personal i amb els recursos del centre de treball
• Emergència parcial: es pot controla, però requereix l'actuació d'equips d'intervenció amb formació especial en emergències.
• Emergència general: hi ha un perill greu, per al seu control requireix equips i mitjans de protecció propis i de mitjans de salvament externs. Pot suposa l'evacuació total o parcial del centre de treball.

Diferències entre el pla d'autoprotecció i el pla d'emergències

Activitat

mira el vídeo, accedeix a l'enllaç i respon les preguntes següents: https://create.kahoot.it/share/plan-de-emergencia-y-evacuacion-tema-3/9a1f106a-393f-4ad6-8638-2fe9c09f07c2

NF 2 Planificació de la prevenció de riscos en l’empresa

2.1 Determinació dels drets i els deures en matèria de prevenció de riscos laborals.

Drets i obligacions en matèria de prevenció

En general, entre les empreses i els treballadors es dóna una correlació de drets i obligacions en que les obligacions de l'un es converteixen en drets de l'altre i viceversa.

Obligacions dels treballadors:

• Utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció i els dispositius de seguretat
• Informar la persona responsable si hi ha un risc per a la seguretat i la salut
• Contribuir al compliment de les obligacions sobre les normes de seguretat i higiene
• Usar adequadament les màquines, aparells, eines, substàncies, etc.

Drets dels treballadors:

• Dret a l'avaluació de riscos del lloc de treball i a la correcta planificació de la prevenció
• Dret a la formació i informació necessàries sobre els riscos del lloc de treball
• Dret a la paralització de l'activitat en cas de risc greu i imminent
• Dret a la vigilància del seu estat de salut. És voluntària llevat d'excepcións previstes per la LPRL.

Excepcions a la voluntarietat del reconeixement mèdic laboral

Què és el que diu la Llei? La Llei estableix en primer lloc que la vigilància de l'estat de salut només es pot dur a terme quan el treballador en presti el consentiment, és a dir, és de caràcter voluntari i no obligatori. També diu que s'exceptuaran d'aquest caràcter voluntari els supòsits següents: - Els casos en què el reconeixement sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels empleats. - Els casos en què cal verificar si l'estat de salut del treballador pot constituir un perill per a ell mateix, per als companys o per a altres persones relacionades amb l'empresa. - Els casos en què estigui establert en una disposició legal en relació amb la protecció de riscos específics i activitats de perillositat especial.

2.2 Sistema de gestió de la prevenció de riscos a l’empresa.

Organització de la prevenció a l'empresa

La LPRL preveu diverses maneres d'organitzar la prevenció de riscos a l'empresa. L'elecció de la modalitat organitzativa dependrà de la mida de la plantilla i de la perillositat de l'activitat realitzada a l'empresa. Veiem aquestes 5 modalitats:

1. L'empresari assumeix personalment la PRL:

• En empreses de fins a 10 treballadors quan hi hagi diversos centres de treball o fins a 25 persones en un sol centre de treball.
• Quan les activitats realitzades no estiguin incloses a l'Annex I del Reglament dels Serveis de Prevenció aprovat mitjançant el Reial decret 39/1997
• Si desenvolupa habitualment la seva activitat professional al centre de treball
• Si té la formació requerida per a les funcions a desenvolupar

Les activitats preventives que no puguin ser assumides personalment per l'empresa, com la vigilància de la salut, s'haurà de cobrir amb alguna altra modalitat preventiva.

2. Designant un o diversos treballadors:

• Sempre que no sigui obligatori constituir un servei de prevenció propi qualsevol empresa pot adoptar aquesta modalitat d’organització preventiva.
• L’únic requisit que s’exigeix als treballadors designats és que tinguin la capacitat necessària per a desenvolupar les activitats preventives que se’ls encomanen, d’acord amb el que estableix el Capítol VI del Reglament dels serveis de prevenció.
• Aquests treballadors poden compatibilitzar les activitats preventives amb d’altres feines ordinàries.
• El nombre de treballadors designats, com també els mitjans que l’empresari posi a llur disposició i el temps de què disposin per a l’execució de la seva activitat han de ser els necessaris per complir adequadament amb les seves funcions.
• Les activitats preventives per a les quals aquesta modlitat és insuficient, s'han de desenvolupar a través d'altres serveis de prevenció propis o aliens.
• Les persones designades tenen accés a la inforamció i documentació en matèria preventiva i a les conclusions de la vigilància de la salut.

3. Obligació legal de constituir un servei de prevenció propi:

• La constitució d’un servei de prevenció propi és obligatòria en qualsevol dels següents supòsits:
• Si l’empresa té més de 500 treballadors.
• Si es tracta d’una empresa d’entre 250 i 500 treballadors que realitza una de les activitats incloses a l’annex I del Reglament dels serveis de prevenció (activitats considerades perilloses).
• Per decissió de l'autoritat laboral: si l’autoritat laboral, tenint present la perillositat de l’activitat empresarial o la freqüència o gravetat de la seva sinistralitat, obliga a cobrir l’activitat preventiva mitjançant un servei de prevenció i l’empresari descarta el servei de prevenció aliè.

El servei de prevenció propi constitueix una unitat organitzativa específica dins l’empresa i ha d’incloure, com a mínim, dues de les especialitats o disciplines preventives. Els seus integrants han de dedicar de manera exclusiva llur activitat dins l’empresa a la finalitat d’aquest servei i han de tenir la capacitació requerida per a les funcions que cal dur a terme.

4. Possibilitat de constituir un servei de prevenció mancomunatPoden constituir un servei de prevenció mancomunat les empreses que es trobin en qualsevol de les situacions següents:

• Empreses que desenvolupin simultàniament activitats en un mateix centre de treball, edifici o centre comercial.
• Empreses que pertanyin a un mateix sector productiu, sempre que les empreses no tinguin obligació legal de disposar d’un servei de prevenció propi.
• Empreses que pertanyin a un mateix grup empresarial.
• Empreses que desenvolupin les seves activitats en un mateix polígon industrial o en una àrea geogràfica limitada que, segons el criteri mantingut pel Departament d’Empresa i Ocupació, és aquella que no supera dos municipis limítrofes.

Les empreses que tinguin l'obligació legal de disposar d'un servei de prevenció propi no podran formar part de serveis de prevenció mancomunats constituïts per a les empreses d'un sector determinat, encara que sí dels constituïts per a empreses del mateix grup.

5. Servei de prevenció aliè: Qualsevol empresa pot concertar l’activitat preventiva amb un SPA, llevat que estigui obligada a constituir un Servei de Prevenció Propi (SPP)

2.3 Organismes públics relacionats amb la prevenció de riscos laborals

Organismes públics amb funcions en prevenció de riscos laborals

• INSST (Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball): és l'òrgan estatal especialitzat en la prevenció de riscos laborals. Analitza les condicions de seguretat i salut en el treball i dona suport a la seva millora. Desenvolupa programes de cooperació, guíes i documents tècnics, presta assistència tècnica a la inspecció de treball i promou activitats d'educació i formació en prevenció de riscos laborals.
• ITSS (Inspecció de Treball i Seguretat Social): és l'organisme estatal encarregat de vigilar el compliment de les normes de l'"ordre social" i exigir responsabilitats, així com l'assessorament i conciliació , mediació i arbitratge en aquestes matèries.
• CNSST (Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball): és un òrgan assessor i de participació format per membres de l'Administració General de l'Estat i representats de les organitzacións empresarials i sindicals més representatives.
• EU-OSHA (Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball): és l'agència d'informació de la Unió Europea en matèria de seguretat i salut en el treball.
• OIT (Organització Internacional del Treball): és l'agència de l'ONU que reuneix governs, empreses i persones treballadores per promoure el treball decent de totes les persones.

2.4 Pla de la prevenció de riscos a l’empresa. Estructura. Accions preventives. Mesures específiques

Correcte: la primera opció és sempre evitar haver de prendre mesures de protecció individual o col·lectiva!

Nooo, torna a provar

ERGONOMIA Adapta els mètodes, els equips i les condicions de treball a l’anatomia, la fisiologia i la psicologia de la persona. PSICOSOCIOLOGIA APLICADA Estudia les característiques de les condicions de treball i, sobretot, de la seva organització, que afecten la salut de les persones mitjançant mecanismes psicològics i fisiològics

Jurisprudencia: ¿qué dice el Tribunal Supremo del estrés laboral como accidente de trabajo? Según el art. 156.1 de la Ley General de la Seguridad Social, se considera accidente de trabajo «toda lesión corporal que el trabajador sufra con ocasión o por consecuencia del trabajo que ejecute por cuenta ajena». Cada vez más sentencias consideran el estrés como accidente laboral. Algunos ejemplos: Sentencia dictada por la sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía que reconoce como accidente laboral el ictus sufrido por un trabajador sometido a un alto grado de estrés. Sentencia dictada por el Juzgado de lo Social de Bilbao que considera accidente laboral el estrés postraumático que sufrió una trabajadora de una sucursal bancaria tras sufrir un atraco en la misma. QUÉ DICE EL TRIBUNAL SUPREMO: el Alto Tribunal ha establecido que se consideran accidente laboral no solo los accidentes en sentido estricto o las lesiones que se produzcan a consecuencia de estos, sino también las enfermedades que puedan originarse en el trabajo. Es más, argumenta que cuando se pretenda eliminar la presunción de laboralidad en la calificación de la enfermedad, tendrá que quedar acreditado de manera suficiente.

Prevenció de la fatiga mental

• Limitar la quantitat d'informació rebuda
• Potenciar la qualitat de la informació rebuda
• Ajustar el ritme de treball a l'entrenament i formació del treballador
• Distribuir adequadament les pauses
• Controlar el conformt ambiental del lloc de treball

Les condicions de treball cobreixen una àmplia gamma de temes i qüestions, des de les hores de treball (temps treballat, períodes de descans i horaris de treball) fins a la remuneració, com també les condicions físiques i les demandes mentals que s'imposen al lloc de treball

Prevenir la fatiga visual o ocular:

No, pensa-t'ho millor!

Noop: error!

Per a evitar els riscos psicosocials, cal actuar sobre:

• El contingut de les tasques
• Les relacions entre caps i subordinats
• L'estabilitat en la contractació
• L'ordenació del treball
• L'augment de la capacitat de decissió de la plantilla
• La millora de les habilitats de gestió de personal dels comandaments

No tendrán la consideración de accidente de trabajo (art. 156.4 de la LGSS): a) Los que sean debidos a fuerza mayor extraña al trabajo, entendiéndose por esta la que sea de tal naturaleza que no guarde relación alguna con el trabajo que se ejecutaba al ocurrir el accidente. En ningún caso se considerará fuerza mayor extraña al trabajo la insolación, el rayo y otros fenómenos análogos de la naturaleza. (STSJ de Galicia n.º 1462/2016, de 14 de marzo, ECLI:ES:TSJGAL:2016:1588). b) Los que sean debidos a dolo o a imprudencia temeraria del trabajador accidentado, pero sin que impida esa calificación de accidente de trabajo la mera imprudencia profesional de trabajador o la concurrencia de determinados supuestos de culpabilidad civil o criminal del empresario, compañero de trabajo o un tercero, salvo que no guarde relación alguna con el trabajo (art. 156.5 de la LGSS). Es decir que la legislación social, a efectos de la protección de la contingencia de accidente laboral, trata de «defender» al trabajador de toda falta de cuidado, atención o negligencia, que no lleve a una calificación como imprudencia temeraria, y se cometa dentro del ámbito de su actuación profesional.

Correcte!

Los factores de riesgos laborales son condiciones, características o exposiciones que generen cualquier daño o afectación a la salud del trabajador; es necesario identificar qué tipo de riesgo se registra en las compañías, para así evitar la ocurrencia de accidentes, incidentes o enfermedades laborales

Soroll:

els valors límit són 87 dBA d'exposició diària i 140 de pic, però cal actuar a partir de 80 i 135

Conducta dolosa

El dol és la conducta (antijurídica, culpable i punible) de fer o ometre una acció amb coneixement i plena voluntat de fer-ho o ometre'l, encara que sapiguem que en fer aquest fet estem infringint la llei penal.

• Estudio psicosocial por puestos de trabajo
• Mediación de resolución de conflictos psicosociales
• Análisis de la manipulación de cargas en el puesto de trabajo
• Análisis de pantallas de visualización

Prevenció de la fatiga física:

• Disminuir el treball manual mecanitzant els processos
• Establir estones de repòs
• Respectar els límits de càrregués manuals segons normativa
• Formació pel maneig de càrregues
• Evitar moviements repetitius
• Millorar les postures
• Tenir cura del confort, tèrmic, d'humitat i ventilació
• Rotar tasques
• Tenir cura del disseny dels llocs de treball i adaptar-lo a les persones

Agents químics:

Es mesuren segons el nivell de concentració i es posen en relació amb el valor límit ambiental (VLA) establert per a cada agent

Vibracions:

es transmeten al sistema mà-braç o al sistema de cos sencer

Sí, cal actualitzar l'avaluació de riscos i el pla de prevenció sempre que s'hi incorpori un nou equip de treball, ja que suposa un canvi en les condicions de treball que pot comportar nous riscos o modificar els existents.

• Elaboración de planes de seguridad y salud.
• Adecuación de los equipos de trabajo.
• Coordinación de seguridad y salud en obra.
• Estudios básicos de seguridad y salud laboral.
• Estudios de Atmósferas Explosivas.
• Realización del Plan de emergencia.
• Planificación y puesta en marcha de simulacros

Agents biològics:

Classificats segons nivell de perillositat en:Grup 1: poc probable que causi malaltia a les persones. Grup 2: pot causar una malaltia però és poc probable que es propagui a la col·lectivitat; hi ha profilaxi o tractaments eficaços. Grup 3: pot causar una malatia greu. Hi ha risc de que es propagui a la col·lectivitat, però hi ha profilaxi o tractaments eficaços. Grup 4: causa malatia greu, hi ha moltes probabilitats que es propagui. No hi ha profilaxi o tractament eficaços.

Radiacions:

no es poden superar els 100 mSv en 5 anys consecutius ni els 50 mSv en 1 any

• Medición de exposición al ruido
• Mediciones de iluminación
• Análisis de humedad, temperatura y vibración
• Análisis de exposición a agentes químicos
• Análisis de agentes biológicos

El factor de riesgo laboral se centra en los elementos que pueden causar daños a la salud o seguridad de los trabajadores en el entorno de trabajo, mientras que la condición laboral se refiere a las características y circunstancias en las que se lleva a cabo el trabajo, incluyendo aspectos relacionados con la organización del trabajo y las condiciones de empleo. Ambos aspectos son importantes para garantizar un entorno laboral seguro, saludable y satisfactorio para los trabajadores.

"Para vivir dentro de un orden social, las personas requieren normas que establezcan la forma de comportarse al definir lo correcto y lo incorrecto, lo justo y lo injusto; si las normas no son cumplidas, se aplican medidas correctivas llamadas sanciones. Cuando las normas pierden la capacidad de regular o no hay una capaz de controlar cierto comportamiento social, surge la anomia, la cual provocará inestabilidad social durante un tiempo; por ello, se creará una nueva norma que establecerá un nuevo orden social." https://programas.cuaed.unam.mx/repositorio/moodle/pluginfile.php/1072/mod_resource/content/2/contenido/index.html

Condicions termohigromètriques

- Temperatura: de 17 a 27 °C per treball sedentari i de 14 a 25 °C per a treball lleuger - Humitat entre el 30 i el 70% - Corrents d'aire: ambient no calorós <0,25 m/s; ambient calorós 0,5 m/s en treball sedentari i 0,75 treball lleuger

Sí, donat que segons hem vist cal modificar el plà de prevenció quan canvien les condicions de treball, com en el cas anterior, o quan es produeixen danys en la salut, com en aquest cas.

El síndrome de burnout o "síndrome del trabajador quemado" hace referencia a la cronificación del estrés laboral. Este se manifiesta a través de un estado de agotamiento físico y mental que se prolonga en el tiempo y llega a alterar la personalidad y autoestima del trabajador

Il·luminació

en funció de la tasca i la freqüència d'ús

Correcte, si no es pot eliminar la font de risc, farem servir mesures de protecció col·lectiva

La ergonomía laboral es la disciplina que se encarga de que el espacio laboral, las herramientas y las tareas de trabajo coincidan con las características fisiológicas, anatómicas y psicológicas del empleado para salvaguardar su bienestar y su salud mental y física.