Want to make interactive content? It’s easy in Genially!

Over 30 million people build interactive content in Genially.

Check out what others have designed:

Transcript

*Els ítems que parpellegen contenen informació addicional

Compromísos del centre 2024-25

D'on venim?

Visió de centre

On estam?

Marc educatiu i 7 principis de l'aprenentatge

Equip impulsor

Com ho duim a terme?

Quin és el proposit de PMT?

Recursos i dinàmiques

Quadern Bitàcola

Recursos i dinàmiques

Pàgina principal

Marc educatiu de referència

7 principis de l'aprenentatge

Projecte centre

1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge.

2. L’aprenentatge és un procés de naturalesa social.

3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge.

4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals.

5. L’esforç amb sentit és clau per a l’aprenentatge.

6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge

7. Aprendre és construir connexions entre àrees de coneixement.

Pàgina principal

D'on venim?

- Durant el període 2001- 2002 uns quants centres educatius formaren part del PMC (Programa de Millora Contínua), centrat especialment en la millora, la gestió i l'organització.- Entre els anys 2016-2020 alguns dels centres del PMC i altres IES i CEIPs conformaren la xarxa PIP (Programes d'Intervenció Pedagògica, més orientat cap a la innovació pedagògica).- Del nostre centre han assistit a les trobades de PMC la coordinadora PMC (M. Antònia Febrer) i cap estudis (Victòria Miquel), i les trobades de PIP el coordinador PIP (Toni Huertas) i la directora (Belén Merino).- Des del curs 2021-22 aquests programes s'han fusionat i han devingut PMT (Programa de MIllora i transformació).

PMT

Pàgina principal

Membres

Pàgina principal

Visió del centre

Propòsit

Pràctiques

Organització

Avaluació

Pàgina principal

Construcció visíó del centre

Com ho duim a terme?

Ser un centre d’Orientació cap al canvi implica intentar una major sensibilització cap a la necessitat de canvi i crear una visió de centre més compartida mitjançant tres passes:

PMT

  1. comptar amb un equip impulsor al centre, format per una mostra representativa del claustre, amb una estratègia principal que consisteix a transformar la cultura del conjunt del centre.
  2. establir espais de reflexió pedagògica per treballar els recursos i les dinàmiques proposades a les reunions de xarxa (transferència al Claustre),
  3. utilitzar eines de gestió que permetin la millora contínua (Sistemàtica, PGA-Memòria i autoavaluació.

Pàgina principal

Els centres del PMT es distribueixen en una sèrie de xarxes de treball. L’IES Puig de Sa font treballa amb els centres de creació II:

PMT

Pàgina principal

7 principis aprenentatge

1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge.

2. L’aprenentatge és un procés de naturalesa social.

3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge.

4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals.

5. L’esforç amb sentit és clau per a l’aprenentatge.

6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge

7. Aprendre és construir connexions entre àrees de coneixement.

Pàgina principal

L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge. En aquest sentit, els entorns d’aprenentatge han d’atorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del seu propi coneixement. La pràctica pedagògica disposa de metodologies diverses orientades a aquesta finalitat.

L’aprenentatge és un procés de naturalesa social. L’organització de l’aprenentatge ha de treure partit de la interacció guiada o lliure entre alumnes i desenvolupar les potencialitats de l’aprenentatge entre iguals. Els entorns d’aprenentatge han d’orientar els estudiants a col·laborar i a comunicar. El treball cooperatiu en grup, organitzat i estructurat, millora els resultats en l'àmbit conductual i afectiu. La recerca personal i l’estudi autònom també són importants.

Les emocions són part integral de l’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés que resulta de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L’assoliment de resultats exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i motivacions dels alumnes.

L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals. L’organització dels entorns d’aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions. La personalització de l’aprenentatge és una exigència d’una escola avançada.

L’esforç amb sentit és clau per a l’aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge han d’estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la sobrecàrrega i els sistemes desmotivadors basats en la monotonia, la por i la pressió excessiva que no s’adiuen amb l’aprenentatge eficaç i durador.

L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge. Les experiències educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les expectatives amb relació a l’activitat de cadascun d’ells. L’avaluació formativa ha de ser substancial, regular i és indispensable per retroalimentar el procés d’aprenentatge i el disseny de la mateixa acció educativa.

Aprendre és construir connexions entre àrees de coneixement. Cal abordar problemes i matèries que promoguin la transferència del coneixement a situacions noves. Aquesta connectivitat horitzontal també s’ha de poder desenvolupar per a la connexió entre l’entorn d’aprenentatge formal, la comunitat en el seu sentit més extens i la societat en general. Les situacions d’aprenentatge autèntic que promouen aquest tipus de connexions permeten obtenir nivells de comprensió més profunds.

Mentalitat fixa o de creixement

Mentalitat fixa

Evitar qualsevol repte que posi a prova les seves capacitats. No acceptar el fracàs, per por a ser considerats uns impostors. Tenir més desig d’aparentar que d’aprendre. Apreciar l’èxit dels altres com una amenaça. No acceptar la crítica, encara que sigui constructiva.

Acceptar reptes com a mitjà per créixer. Veure el fracàs com a part de l’aprenentatge i no tenir por a ser considerats uns perdedors. Tenir més desig d’aprendre que d’aparentar. Apreciar l’èxit dels altres com una font d’inspiració i de model a seguir. Acceptar la crítica com una forma de millorar.

Mentalitat de creixement

Pàgina principal

DOS PUNTOS DE VISTA, DOS MENTALIDADES Para que tengas una idea más clara de cómo funcionan las dos mentalidades, imagínate tan vívidamente como puedas que eres un joven que tiene un día malísimo: asistes a una clase que es muy importante para ti y que te gusta mucho. El profesor devuelve los exámenes trimestrales a los alumnos. Tú has sacado un 6; estás muy decepcionado. Esa tarde, al volver a casa, ves que te han puesto una multa de aparcamiento. Como te sientes bastante frustrado, llamas a tu mejor amigo para contárselo, pero este no te hace caso alguno. ¿Qué piensas?, ¿cómo te sientes?, ¿qué haces? Cuando lanzo estas preguntas, los de mentalidad fija suelen contestar: «Me siento rechazado», «Soy un fracaso total», «Soy tonto», «Soy un fracasado», «Me siento inútil y estúpido: todos los demás son mejores que yo» o «Soy un desastre». Dicho de otro modo, esta gente toma lo que ocurrió como una medida directa de su competencia y su valía. Y trasladan esa misma interpretación a sus vidas: «Mi vida es lamentable»; «A alguien ahí arriba no le gusto»; «El mundo está contra mí», «Alguien quiere destruirme»; «Nadie me quiere, todo el mundo me odia»; «La vida es injusta y todos los esfuerzos son inútiles»; «La vida apesta, soy tonto, nunca me ocurre nada bueno» o «Soy la persona más esafortunada de la Tierra». Perdona, pero, ¿acaso hubo muerte y destrucción, o solamente fueron una mala nota, una multa y una llamada telefónica que no resultó como esperabas? ¿Tienen problemas de autoestima? ¿O es que son unos pesimistas de marca mayor? Ni lo uno ni lo otro. De hecho, cuando no se enfrentan al fracaso, se sienten tan valiosos y optimistas –y radiantes, y atractivos– como la gente que tiene la mentalidad de crecimiento. El problema aparece cuando aparece el fracaso, ¿cómo lo sobrellevan? Activando un mecanismo de defensa inconsciente: «No merece la pena invertir tiempo y esfuerzo en esto» (dicho con otras palabras, no voy a volver a exponerme). «No hacer nada», «Quedarme en la cama»; «Emborracharme»; «Comer»; «Gritarle a alguien si hay oportunidad»; «Comer chocolate»; «Escuchar música y lloriquear»; «Meterme en un armario y quedarme allí»; «Pelearme»; «Llorar»; «Romper algo» o «¿y qué se puede hacer?». ¡Y qué se puede hacer! Sabes, cuando escribí la historia de antes puse a propósito un 6, no un suspenso. Era un examen trimestral, no el examen final. Era una multa de aparcamiento, no un accidente automovilístico. Y tu amigo no te rechazó, simplemente no le dio importancia. No ocurrió nada irreversible ni catastrófico. Y aun así, con este material básico la mentalidad fija elaboró un sentimiento de tremendo fracaso y de parálisis. Cuando conté esta misma historia a individuos con mentalidad de crecimiento, esto fue lo que dijeron: «Creo que tengo que estudiar más para la clase, debo tener más cuidado al aparcar el automóvil, y pienso que mi amigo tenía un mal día» o «Esa nota de 6 me dice que tendría que trabajar mucho más en clase, pero tengo lo que me queda del curso para subir la media». Hubo muchas más respuestas, todas en la misma línea, pero creo que ya ves lo que quiero decir. Ahora bien, ¿cómo salen adelante? Directamente: «Empezaría a pensar en estudiar más (o estudiar de manera diferente) para el próximo examen de esa asignatura, pagaría la multa y arreglaría las cosas con mi mejor amigo la próxima vez que hablásemos»; «Miraría lo que estuviese mal en mi examen y me decidiría a hacerlo mejor, pagaría la multa de aparcamiento y llamaría a mi amigo para contarle que el día anterior yo estaba enfadada», o «Trabajaría mucho para mi siguiente examen, hablaría con el profesor, tendría más cuidado de dónde aparco o impugnaría la multa, y averiguaría qué le pasa a mi amigo». En este caso, enfadarse no depende de tener una mentalidad u otra. ¿Quién no se enfadaría? Una mala nota y que un ser querido te ignore no son platos de gusto. Nadie se pone a dar saltos de alegría. Sin embargo, las personas con mentalidad de crecimiento no se ponen etiquetas a sí mismas, ni se echan las manos a la cabeza dramáticamente. Aunque se pueden sentir molestas, están preparadas para asumir los riesgos, para enfrentarse a los retos y para seguir trabajando en ellos. Extret del llibre: Mindset La actitud del èxito CAROL S.DWECK

Espiral d'indagació

Aprenem-ne

comprovem

Enfoquem

Analitzem

desenvolupem una intuició

Passem a l'acció

Pàgina principal

Què tindria un impacte més gran de millora? Enfoquem A la fase de l’enfocament, l’equip d’indagació pregunta: On concentrarem la nostra energia per tal de marcar una diferència gran i perdurable en els nostres aprenents? A diferència de la fase d’anàlisi, que demana una perspectiva àmplia i la voluntat d’escoltar diferents punts de vista, la fase de l’enfocament repta l’equip d’indagació a decidir entre les prioritats en competició. Mireu l’evidència que ha sorgit durant l’observació inicial. Seleccioneu una o dues àrees en les quals centrar-vos. Trieu una àrea de gran impacte que treballi qüestions importants. Investigueu els punts forts que trobeu, així com els reptes, per tal d’adquirir una idea completa del que passa i del que marcarà la diferència més gran a mesura que avanceu. Sigueu atrevits amb els vostres objectius però realistes pel que fa als passos immediats. Trieu una direcció manejable. No intenteu fer-ho tot alhora per què, si ho feu, la vostra energia es dispersarà, l’aprenentatge serà ràpid i el canvi, superficial. Tingueu el coratge de frenar i desenvolupar una visió més profunda de les coses a les quals val la pena dedicar temps abans de passar a l’acció. A tenir en compte • Què us va cridar l’atenció durant la fase d’anàlisi? • Què falta? Quines altres evidències necessiteu? • Quins punts forts tenen els vostres infants/joves en allò en què us esteu centrant? • Com podeu aprofitar aquests punts forts? • A què us podeu dedicar de la manera més efectiva durant les pròximes setmanes o mesos?

Què dificulta l’aprenentatge dels infants/joves? Com hi estem contribuint? Desenvolupem una intuïció El procés d’indagació no és necessàriament seqüencial. Pot començar amb una intuïció. És possible que els membres de l’equip tinguin alguna idea del per què les coses són com són. Alguns poden defensar els seus punts de vista amb passió. Posar sobre la taula punts de vista sòlids perquè tothom els pugui comentar i provar és fonamental per avançar junts. La fase de les intuïcions demana que l’equip d’indagació busqui proves que esbrinin què porta a la situació actual i, igual d’important, com hi contribuïm els professionals. És essencial que mantingueu la curiositat respecte a l’efecte que tindreu sobre la situació. Culpar els pares/mares, el sistema, els infants/joves, o qui sigui només servirà per ofegar la indagació. Estigueu oberts a la possibilitat que la vostra intuïció no estigui ben encaminada. En un exemple, alguns mestres estaven convençuts que els alumnes no feien els deures per què perdien massa temps a les xarxes socials. L’equip d’indagació va posar a prova la seva intuïció mitjançant una sèrie de grups centrats en els alumnes i van descobrir que gran part dels deures era repetitiva i avorrida. Al posar a prova aquesta intuïció completament i respectuosa, l’equip va poder desviar l’enfocament a la manera com els professionals contribuïen al problema.(Timperley, Kaser i Halbert 2014, 14) A tenir en compte • Provoqueu el vostre equip per què sigui curiós, no per què es posi a la defensiva. • Centreu-vos en àrees que pugueu controlar. • Busqueu maneres ràpides de posar a prova les vostres intuïcions. • Involucreu els aprenents i les seves famílies a l’hora de comprovar les intuïcions.

Hem generat un canvi prou significatiu? Com ho podem saber? Comprovem El propòsit de la indagació és marcar la diferència en resultats importants per als aprenents. Les preguntes de comprovació són: Hem marcat prou la diferència? Com ho podem saber? Canvi no sempre és igual a millora o transformació. Pot haver-hi casos en que els mestres canviïn el que fan i es trobin que les coses no han canviat gaire per als seus aprenents. Les noves accions que sorgeixen d’una indagació només es seran bones si els resultats i experiències dels aprenents han millorat. Amb independència del resultat, sempre podem aprendre alguna cosa del canvi de pràctiques. L’espiral d’indagació està dissenyada per crear curiositat professional. No hi ha lloc per la culpa ni la vergonya. A tenir en compte • Decidiu amb antelació quines evidències reunireu respecte a l’impacte del canvi. • Recolliu les evidències del que passa en el moment en què passa. • Busqueu els comentaris dels aprenents utilitzant les quatre preguntes clau de la pàgina 20, igual que en la fase d’anàlisi. • Feu que els participants se sentin prou segurs per compartir el què estan aprenent. • Celebreu el que apreneu com a equip.

Què podem fer per generar una diferència significativa? Passem a l’acció Finalment posar les noves idees en pràctica de manera fona mentada, centrada i amb lideratge d’equip. La fase de l’acció va de canvis reals, no només de parlar. És entrar a fons en el nou aprenentatge. Assegureu-vos que tothom que estigui involucrat en l’acció tingui suport i ho sàpiga. Accepteu que alguns membres de l’equip es poden sentir insegurs davant dels nous enfocaments. Feu que els riscos ho siguin menys subratllant les qualitats de la mentalitat orientada al creixement, inclosa la capacitat d’aprendre dels fracassos tant com dels èxits. Sigueu deliberats i persistents mentre planifiqueu, feu, com proveu, reflexioneu i ho torneu a intentar. Assegureu-vos que hi ha ple d’oportunitats de fer-ho. Pot caldre un segon, tercer o quart intent sense por de fracassar abans no tingueu prou elements per avaluar nous enfocaments. Recolliu proves de les vostres accions, inclosos registres de les pràctiques, vídeos i altres, per utilitzar-los durant la reflexió i comprovació. A tenir en compte • Assegureu-vos que tothom sap que s’espera que FACI alguna cosa de manera diferent. • Reserveu temps i proveïu ajuda per a la nova acció. Si afe giu una nova expectativa, descarteu alguna cosa a canvi. • Feu que la presa de riscos ho siguin menys celebrant fracassos i èxits com part de l’aprenentatge’aprenentatge. • Assegureu-vos que hi ha moltes oportunitats per la reflexió. Manteniu involucrada la vostra xarxa. • Pregunteu-vos, com ho sabrem? Tingueu sempre a punt mètodes per a mesurar els resultats de les accions durant la fase de comprovació.

Com els està anant als nostres infants/joves? Analitzam Tothom pot tenir opinions sobre el que passa amb els apre- nents. A la fase d’observació, l’equip d’indagació recull una gran varietat de proves sobre el què passa realment. En un període de temps raonable—normalment no més de dos mesos—l’equip reuneix i pren en consideració informació útil en àrees clau de l’aprenentatge. Les quatre preguntes per als aprenents (pàg.20) són es- sencials a l’inici del procés per determinar fins a quin punt els aprenents estan connectats amb la comunitat d’apre- nentatge i desenvolupen la metacognició i l’autoregulació. Podeu començar amb només un o dos aprenents en una entrevista en persona. O utilitzar una eina per fer enques- tes i involucrar tots els aprenents. No desistiu. Cal temps per desenvolupar confiança i comoditat amb aquestes preguntes. La vostra intuïció i pressentiments també són informa- ció útil. Senzillament, no deixeu que en aquest punt les vostres suposicions no confirmades marquin què s’ha de fer. Treballeu en col·laboració amb membres de l’equip i comenteu l’aprenentatge amb la vostra xarxa d’indagació. Us mantindreu mútuament encuriosits i oberts a aprendre coses noves. A tenir en compte • Comenceu en algun punt. Feu-ho amb la ment oberta. Aprendreu amb el procés. • Freneu. Resistiu la temptació de passar a l’acció. • Utilitzeu els set principis de l’aprenentatge per fonamentar l’observació. • Utilitzeu les quatre preguntes per als aprenents. Pareu atenció a les seves aportacions. • Utilitzeu les tres preguntes de panorama general per mantenir l’equip centrat en l’aprenentatge.

Què ens cal aprendre? Com ho aprendrem? Aprenem-ne Totes les fases de l’espiral d’indagació comporten aprenentatge però aquest és el moment de ser específic. En aquesta fase dissenyareu amb cura un aprenentatge professional per comprovar i desenvolupar les intuïcions. L’objectiu és fer canvis significatius a les pràctiques professionals dels educadors. En aquest punt, als equips d’indagació sovint els tempta passar directament a l’acció. S’ha de ser disciplinat i frenar. Recordeu que esteu al món de l’aprenentatge. Teniu el deure d’anar amb compte i mantenir la curiositat per les evidències de la recerca actual i com s’apliquen als aprenents en el vostre context. Pot ser que necessiteu ajuda tan interna com externa d’experts en la matèria, en funció de la situació. Penseu de manera holística, amb la intenció d’establir ponts entre disciplines i àrees de contingut. Pregunteu-vos com aplicareu els nous coneixements i habilitats de manera flexible i creativa en situacions diverses (Dumont, Istance i Benavides 2010, 3). L’aprenentatge professional d’alt nivell demana temps i ha d’encaixar amb el calendari del curs escolar. Estigueu preparats per utilitzar un, dos, o més anys per desenvolupar i posar en pràctica un pla a gran escala. A tenir en compte • Manteniu la curiositat. No adopteu una solució només per què és popular o fàcil de posar en pràctica. • Seguiu plantejant-vos les tres preguntes de panorama general (pàg.19). • Busqueu opinions d’altres escoles i sistemes que tinguin un enfocament similar al vostre. • Manteniu-vos connectats a la vostra xarxa per preservar l’impuls de l’aprenentatge. • Involucreu a tothom, inclosos directors, mestres i personal no docent. • Torneu als set principis de l’aprenentatge (pàg. 13) per assegurar que aquesta sigui atractiva i significativa per a tothom.

Aquests punts es basen en The Spiral Playbook, unes dinàmiques dissenyades a Canada que podeu trobar aquí.

4 eixos

Tot centre educatiu hauria d’aconseguir un equilibri entre quatre grans eixos. Aquí teniu una sèrie de descriptors que els defineixen: propòsit, organització, avaluació, pràctiques. Podries destriar-los? (una pista: el color del requadre)

per a un centre

Pàgina principal

Indefensió apresa

Parlar d’indefensió apresa –learned helpnessness– és parlar de Martín Seligman. De fet, va ser el propi Seligman el que va encunyar aquest terme per a explicar un comportament passiu, tant d’éssers humans com d’animals, que es veuen en la tessitura de no poder fer res o de no poder canviar una determinada situació. MIrau el video de la dreta i intentau fer una reflexió sobre aquest concepte.Què s’entén per indefensió apresa en l’àmbit educatiu?En paraules de Martin Seligman, la indefensió apresa és un estat psicològic que es dóna quan un subjecte percep que els successos que li envolten són incontrolables, és a dir, no té la més mínima possibilitat de canviar-los. Si ho traslladem a l’àmbit educatiu, dóna com a resultat un profund estat de desmotivació o, cosa que és el mateix, una predisposició negativa dels processos d’ensenyament-aprenentatge. L’alumnat es nega a aprendre, encara que tenen totes les capacitats per a poder fer-ho. Això pot deure’s a una sèrie de resultats negatius previs que predisposen als alumnes a creure’s que no estan capacitats per a aprendre.

Font de la informació

Pàgina principal

La peixera és un format per a facilitar la discussió grupal que estimula l'interès i fomenta la participació, enfocant-se en petits grups de persones alhora, i permetent que la composició d'aquest grup sigui fluïda. Aquesta tècnica és molt interessant per a organitzar debats i discussions entre moltes persones, brindant ordre i sentit a la xerrada.Objectiu de la dinàmica La Peixera:- Possibilitar a aquelles persones que no solen liderar els grups a presentar idees i opinions.- Exercitar l'argumentació.- Abordar temes des de diferents perspectives. Podem trobar moltes avantatges com:- Situa el protagonisme en el propi grup.- Afavoreix una major implicació dels integrants mitjançant l'obertura del diàleg.- Permet desenvolupar des diferent òptiques un tema.- Permet recollir les aportacions dels diferents grups i així enriquir les pròpies.-Incrementa els nivells de comprensió en temes complexos.

La peixera

Font de la informació

Pàgina principal

Dinámica La PeceraDinámica de Debate y Discusión La pecera es un formato para facilitar la discusión grupal que estimula el interés y fomenta la participación, enfocándose en pequeños grupos de personas a la vez, y permitiendo que la composición de dicho grupo sea fluida. Esta técnica es muy interesante para organizar debates y discusiones entre muchas personas, brindando orden y sentido a la charla. Se ubican cinco o seis sillas en un círculo en el centro de la sala, apuntando hacia el centro (es decir, armando una ronda). Este grupo de sillas es la pecera. Se ubican más sillas en los alrededores por fuera del círculo interno, también apuntando al centro. Cuatro o cinco participantes ocupan las sillas de la pecera (es decir, exactamente un participante menos que la cantidad de sillas; una silla queda libre). Estos participantes son los peces. El resto de los participantes se sientan en las sillas adicionales por fuera de la pecera. Ellos son los observadores. Un facilitador se encuentra parado cerca de la pecera. Su trabajo es mantener a la discusión en movimiento, asegurar que se sigan las reglas de la pecera, y tomar notas sobre cualquier punto interesante que surja durante la discusión. Solo los peces pueden hablar. Más aún, sólo pueden hablar si hay exactamente una silla libre en la pecera. En cualquier momento, un observador puede avanzar y sentarse en la silla libre. Cuando esto ocurre la discusión se detiene hasta que alguno de los peces se retire voluntariamente y pase al área de los observadores. Cualquier observador puede unirse a la discusión en cualquier momento ocupando la silla libre. Un participante puede pasar de ser observador a pez cuantas veces quiera durante la discusión. Te recomendamos leer Dinámica La Pecera También se permite que un pez se retire al área de observadores en cualquier momento, aunque nadie se haya sentado en la silla libre. En este caso, la discusión se detiene hasta que un observador se una voluntariamente. Dinámica La Pecera posibilita trabajar sobre los siguientes temas: argumentación, pensamiento crítico

Aquesta dinàmica es pot treballar també dins les aules amb el vostre alumnat, atès que va adreçada a desenvolupar algunes competències, com per exemple:La competència comunicativa, la capacitat d'argumentar i raonar., l'expressió oral, la comunicació no verbal, la capacitat de poder entendre i debatre raonaments allunyats a la realitat de cada individu, la cultura de l'avaluació entre iguals i l'autoavaluació.

Debat socràtic

Com es desenvolupa?En aquesta activitat de debat es creen dos cercles concèntrics, un grup d'unes 6 o 8 persones s'asseuen en cercle per a parlar d'un tema que prèviament s'ha proposat i un segon cercle que s'asseu darrera de manera que cada participant en el debat té una persona darrera per a observar les seves intervencions. Aquest segon grup té una pauta d'observació, prèviament elaborada segons els objectius establerts inicialment, i que pot incloure preguntes sobre el tema tractat, però també preguntes sobre el procés del debat com per exemple com ha estat l'escolta? o Quins comportaments l'han dificultada o facilitada? En acabar el debat, els i les observadores faran el retorn individual de l'observació als participants del debat, cadascú amb la seva parella.Finalment, Si es disposa de temps, es repeteix l'activitat invertint els rols i es fa una valoració conjunta amb tot el grup i es treuen les conclusions.

Font de la informació

Pàgina principal

Aquesta activitat serveix per fer un anàlisi dels reptes que tenen els membres del grup a diferents nivells. Els passos a seguir són els següents:1. Cada component exposa aspectes d’ell mateix al cercle interior de la diana. 2. Es comparteix la informació i es defineix en grups els reptes que l'equip impulsor té, per tant, cada vegada hi ha objectius grupals més grans. També, s'han d'analitzar els reptes del centre en general.3. Fer una reflexió sobre els aspectes que cada individu a considerat i arribar a objectius comuns.4.. Finalment, relacionar aquesta diana amb la PGA i materialitzar-ho en aquest document

Diana

Pàgina principal

Most likely to succeed

Vídeo documental complet sobre un institut que utilitza metodologies innovadores.

Pàgina principal

Pàgina principal

Construcció visió centre

La visió determina el full de ruta i implica a tota la comunitat educativa en una direcció clara i compartida.

La visió és l’element que reflecteix el consens de la comunitat educativa sobre com ha de ser el centre educatiu. És necessari tenir clar què volem ser i quina és la nostra raó de ser per poder establir plans de transformació i canvi en el nostre centre educatiu.La visió del centre s’ha de construir amb la participació activa de tota la comunitat educativa.L’equip impulsor gestiona i guia la construcció d’aquesta visió.El curs 2023-24 hem planificant com realitzar la visió al cursos vinent

Pàgina principal

catalina victòria miquel pascual

antoni huertas fullana

francisca fuster servera

llucía serra ferre

pere grimalt riera

Coordinador PMT i PROA+

Ana Belén merino hernández

Membre de l'EOSA

Teresa artigues soler

Coordinació TIC

m. Antònia febrer llull

Membre del departament d'orientació

Tutor i membre de la coordinació de convivència

Coordinadora xarxes socials

Coordinadora tutors

Equip Directiu

PMT

Propòsit

El propòsit del Programa de Millora i Transformació és acompanyar els centres educatius en el camí del canvi, facilitant unes eines i mètode de treball que els permeti autogestinar-se en la millora i transformació de manera progressiva i sostenible en el temps.

PMT

Propòsit

El propòsit del Programa de Millora i Transformació és acompanyar els centres educatius en el camí del canvi, facilitant unes eines i mètode de treball que els permeti autogestinar-se en la millora i transformació de manera progressiva i sostenible en el temps.