BLUES a Fons, núm. 32

32

blues a fons

estiu '23

Butlletí informatiu del "Fons de blues i música negra" · biblioteca tecla sala · L'hospitalet

saxofonisme salvatge

De King curtis a dani nel·lo

Contingut

King Curtis

Saxofonisme salvatge

Arnett Cobb

Dani Nel·lo i els honkers

Big Jay McNeely

Camins saxofònics

El saxofonista total

Discografia de Dani Nel·lo

Illinois Jacquet

Cicle "Blues x tu!"

Saxofonisme Salvatge

De Dani Nel·lo a King Curtis

Aquest Blues a fons està dedicat al saxo i neix motivat pel concert Saxofonisme salvatge que el músic Dani Nel·lo ens va oferir a la Biblioteca Tecla Sala, dins el cicle Blues x tu, organitzat per la SBB, Societat de Blues de Barcelona.

Els concerts del cicle tenen lloc al bell mig del Fons de Blues i música negra de la biblioteca. S'han programat amb l'objectiu de promoure el blues, la música en directe i també per donar a conèixer un fons de blues únic.

Aquest butlletí vol fer un senzill homenatge al saxo tenor i recordar saxofonistes il·lustres. Hem dedicat butlletins anteriors a parlar de pianistes, harmonicistes, guitarristes, estils o cantants, però mai no ho hem fet sobre músics saxofonistes. Ha arribat el moment de fer-ho. El punt de partida és King Curtis, els companys de viatge: Illinois Jacquet, Arnett Cobb, Big Jail McNeely,... El guia: Dani Nel·lo.

Concert de Dani Nel·lo · Foto: Jordi Otix

los ‘honkers’ revolucionaron el jazz y encarnaron el primer 'rock and roll'

Dani Nel·lo i els 'honkers'

“Las big bands del swing se habían convertido en portaaviones deficitarios, así que comenzaron a surgir solistas, que estaban en esas bandas, con una nueva manera de tocar, más salvaje”. Nel·lo atribuye el término honker al solo de Illinois Jacket en 'Flying Home' (1942), un tema de la gran orquesta de Lionel Hampton. Dice Nel·lo: “Jacket hizo un solo que se salía de lo normal, que se expresaba de una manera más desinhibida. Ahora nos parece de lo más tranquilo, pero entonces marcó un antes y un después. Sonaba como una bocina [honk, en inglés]”. De aquella banda salieron otros salvajes como Arnett Cobb y King Curtis, que iniciaron una saga de saxofonistas (Big Jay McNeely, Red Prysock, Lynn Hope, Noble Watts o Willis Gator-Tail Jackson) El saxo de los honkers fue el primer protagonista de una corriente subversiva que a partir de los 50 tomaría el nombre de rock and roll y terminaría elevando la guitarra eléctrica a los altares de la música popular. “El saxo fue la primera voz rebelde que rompió con el panorama musical establecido”

"Mis grandes referentes saxofonísticos son de la mitad del siglo XX. Me encanta su sonido, su lenguaje y su vocabulario musical. Lee Allen, King Curtis o Red Prysock crearon una manera de tocar que se ha transmitido durante generaciones. Me gusta seguir su tradición y hacerla sonar aquí y ahora." Dani Nel·lo

Font: The Objective

Font: El País · Text: Germán R. Páez

Font: El Periódico · Foto: Jordi Otix

Camins saxofònics

Un dels atractius del concert Saxofonisme salvatge van ser les explicacions d'en Dani Nel·lo sobre el seu itinerari personal a través del saxo.

El mapa mostra les connexions entre músics i dibuixa els camins que l'han portat, al llarg dels anys, a descobrir els grans saxofonistes.

Per fer evident aquest recorregut musical, Dani Nel·lo l'ha dibuixat en un mapa que va compartir el dia del concert.

En aquest butlletí farem un tast del camí. Al bell mig del mapa trobem el punt de partida: King Curtis amb el seu tema "Memphis Soul Stew".

El mapa saxofònic d'en Dani Nel·lo

King Curtis: el saxofonista total

Text de Josep Pedro

Per entendre la transcendència de King Curtis us recomanem l'article de Josep Pedro al número 303 de Ruta 66, abril de 2013, i que podeu consultar sencer a Blues Vive. Un fragment:

"El saxo de King Curtis se enmarca dentro del extenso y complejo mundo del rhythm and blues. Un mundo lleno de transformaciones que nace al calor de la Segunda Guerra Mundial y que vive su época dorada a lo largo de los cincuenta y sesenta, en correlación con las aspiraciones sociales, políticas y económicas afroamericanas. Es fruto de un nuevo contexto y estado anímico, y se forja como una música de baile y celebración colectiva que surge retronando de los guetos negros. (...)

Curtis era un eslabón más de la rica tradición de saxofonistas tejanos cuyas melodías fundían blues y jazz en un brebaje mágico de sonido robusto. Músicos como Arnett Cobb, Illinois Jacquet, Clifford Scott, Buddy Tate y Don Wilkerson que definieron un estilo propio y reconocible bajo la “marca” de los Texas Tenors.

Eran saxofonistas duros, hechos en los campos y bares del sur, triunfadores en las grandes salas del norte, y aun así nombres injustamente secundarios, olvidados en las páginas de las enciclopedias de copiar y pegar."

Illinois Jacquet "Flying home"

Jacquet és l'arquetip de la tradició del saxofonista tenor texà. Té un toc fogós i efervescent, una elocució inesgotable (64 compasos, el solo històric de Flying Home), una sonoritat bronca i densa, amb un fort vibrato. Exhuberant, exhibicionista i paroxista en el temps ràpid i és, d'altra banda, d'un lirisme i una tendresa càlida en les balades de temps lents. L'any 1984 va formar, amb Buddy Tate i Arnett Cobb els Texas Tenor.

Font: Diccionario del jazz de Philippe Carles, André Clergeat i Jean-Louis Comolli

Illinois Jacquet (1922-2004) nascut a Louisiana i educat a Houston, Texas. Amb 19 anys, va tocar el que es considera el primer solo de R&B, a l'enregistrament de " Flying Home " de l'orquestra de Lionel Hampton. El disc va ser un èxit i el solo de Jacquet va ser memoritzat i reproduit de la mateixa manera per tots els que tocaven la cançó.

King Curtis

King Curtis (Texas, 1934 - New York,1971). Reclutado por Lionel Hampton para una gira (1952), siguió estudios musicales en la orquesta de Nueva York. En 1958 crea el grupo King Curtis & His Soul Inc., fue un gran éxito en clubs y discotecas, con un repertorio heteróclito: baladas con sección de cuerdas, blues, bossa-nova, pero sobre todo rythm & blues -del que se confirmó como uno de los representantes más significativos. En 1971 fue director musical de Aretha Franklin, a quien acompaña con sus Kingpins.

"Soul Serenade" King Curtis & The Kingpins

Su infancia estuvo impregnada por la música de la iglesias de feligreses negros (su padre era pastor), se comprende su inclinación por el soul. Cuando no sucumbe a los encantos de las melodías almibaradas es un saxofonista de una energía poco común, en la línia Arnett Cobb-Illionois Jacquet: sonoridad rugosa, frases sólidas que se desarrollan con swing y vitalidad propios de una improvisación.

Font: Diccionario del jazz de Philippe Carles, André Clergeat i Jean-Louis Comolli

Aretha Franklin i King Curtis "Bridge over Troubled Waters" TV en directe ,1971

Arnett Cobb "Smooth sailing"

Arnett Cobb (1918- 1989) va nèixer a Houston, Texas. Anomenat "The Wild Man of the Tenor Sax". Després d'estudiar piano i violí acaba triant el saxo tenor. El van cridar per ser el substitut d'Illinois Jacquet a la banda de Lionel Hampton, de 1942 a 1947. Quan deixa l'orquestra ho fa per volar amb les seves pròpies ales.

CatRàdio. "Jazz Watusi""'Saxos paral·lels.. Cobb /Jacquet'

Bon representant de l'escola de saxo tenor de Texas. Destaca en les interpretacions ràpides. Tens, agresiu, entusiasta, capaç d'elevar la tensió allà on vol. Amb una sonoritat elaborada, i aspra quan cal, que li permet emetre grunys (growl) i gemecs quan es tracta de fer plorar el blues. Pel que fa a les balades, Cobb manté un estil -so potent, vocabulari sobri, indestructible sentit del swing i generositat desbordant- molt difícil de trobar en un sol músic.

Font: Diccionario del jazz de Philippe Carles, André Clergeat i Jean-Louis Comolli

Arnett Cobb "Smooth sailing"

Big Jay McNeely. Rei dels honkers

Esta foto me tiene fascinado. Obra del difunto Bob Willoughby, retrata a Big Jay McNeely, tocando en el Olympic Auditorium, en Los Ángeles. La fecha, atención, es 1951. Es decir, cuatro años antes de que Elvis Presley se convirtiera en fenómeno social y musical. La leyenda épica del rock & roll habla de una música agreste, mayormente negra, que no llegaba al público blanco hasta que Elvis, Bill Haley y demás rompieron las barreras de la segregación racial. Va a ser que no. Por lo menos, en partes de Estados Unidos resultaba perfectamente habitual que chavales blancos acudieran a conciertos de artistas afroamericanos, con el impacto que se puede apreciar: delirio, éxtasis, maravilla.

Diego A. Manrique. "El comienzo de todo esto"

Foto: Bob Willoughby · Olympic Auditorium, Los Ángeles, 1951

Falleció a los 91 años (2018) Big Jay McNeely, gran leyenda del saxofón y el último de una estirpe, la de los honkers primigenios que revolucionaron el sonido del saxo y adelantaron el salvajismo y el desenfreno del que años después se apoderaría el rocknroll. Le recordamos en este episodio con temas clave y curiosidades de su trayectoria, y con la participación del saxofonista Dani Nel-Lo para contarnos como fue el encuentro de McNeely con los Mambo Jambo.

Ràdio 3. Programa "El sótano"Especial Big Jay McNeely. Rey de los honkers

Discografia* de Dani Nel·lo

* Posterior a l'etapa amb Rebeldes, i amb la Banda del Zoco

Amb Tandoori Le Noir2003 “Tandoori Le Noir”, (K-Industria) Amb Los Mambo Jambo2011 "Los Mambo Jambo", (Buenritmo)2013 "Impacto Inminente" (Buenritmo)2015 "La Maldición de los Rockers" (Buenritmo)2016 "Jambology" (Buenritmo)2017 "El Hombre y la Tierra" (7'' - Buenritmo)2019 "Los Mambo Jambo Arkestra" (Buenritmo) Dani Nel·lo2005 “Vértigo”, (Fresh Sound)2010 “Noir”, (Nómada 57)6​2011 "Tesoro Recordings", (Nómada 57)2016 "Saxorama" (Buenritmo)2017 "Los saxofonistas salvajes Vol. 1" (Buenritmo)2018 "Los saxofonistas salvajes Vol. 2" (Buenritmo)

Blues x tu!

Setembre 2023

Dimecres, 6 de setembreAmerican Folk Blues Festival a BCN

Dimecres, 13 de setembreLa mujer afroamericana según las cantantes de blues

Dimecres, 20 de setembreTaller de vinils

Dimecres, 27 de setembreLas reinas del Rhythm & Blues

Juny 2023

Dimecres, 7 de junyChicago South Side Blues

Dimecres, 14 de junySaxofonisme salvatge

Dimecres, 21 de junyEls Blues d'elles

Dimecres, 28 de junyDiscovering Robert Johnson

Blues a fons

Creat l'any 2015 per dinamitzar el 'Fons de Blues i música negra' de la Biblioteca Tecla Sala, el butlletí informatiu 'Blues a fons' es pot consultar en format digital a partir del núm. 25.

Últim núm. : 31

Núm. 28

Núm. 25

40 anys sense Muddy Waters

Pianistes de Blues iBoogie Woogie

15 anys del Fons de Blues i música negra 2006-2021

Núm. 29

Núm. 26

Últim núm. especial: 3

El Blues més jove.Born in the 90's

Lectures i música negra

10 edicions Primavera in BlackFestival de música negra

Núm. 27

Núm. 30

El Blues més jove.Born in the 80's

El Blues d'Elvis

Llarga vida al blues!!!