mitologia grega
la meva dessa
animal acompanyat
vestuari
la meva deessa
enemigs
atenea
poseidon
debilitats
poders
aliats
traspassar parets
Medusa
origen i història
Arpías
la meva deessa
medusa
Medusa (en grec antic Μέδουσα Médousa, guardiana , protectora)1 era un monstre ctònic femení, que convertia en pedra aquells que la miraven fixament als ulls. Va ser decapitada per Perseu, qui després va usar el seu cap com a arma 2 fins que se la va donar a la deessa Atenea perquè la posés al seu escut, l'ègida. Des de l'antiguitat clàssica grega, la imatge del cap de Medusa apareix representada a l'artilugi que allunya el mal conegut com Gorgoneion.3 els quals les sacerdotesses portaven màscares de gorgones.4
Atenea
A l'antiga religió grega, Atenea1 2 3 (del grec àtic Ἀθήνα, transl. Athēnē, o Ἀθηναίη, Athēnaiē), també coneguda com a Pales Atenea (Παλλὰς Aθήνα), és la deessa de la , la raó, la intel·ligència, l'estratègia en combat, la victòria, les ciències, l'artesania, la indústria, els invents, les arts, els oficis, la navegació, els herois, la força, el valor, la protecció, la ciutat estat, l'educació, la justícia, la llei i l'habilitat4. Va ser una de les principals divinitats del panteó grec i una dels dotze déus olímpics. Atenea va rebre culte a tota la Grècia Antiga ia tota la seva àrea d'influència, des de les colònies gregues d'Àsia Menor fins a les de la península ibèrica i el nord d'Àfrica. La seva presència està testificada fins a les proximitats de l'Índia. Per això el seu culte va prendre moltes formes i fins i tot va tenir una extensió considerable fins al punt que la seva figura va ser sincretitzada amb altres divinitats a les regions limítrofes a la Mediterrània. A la mitologia romana se l'adorava amb el nom de Minerva. La versió més tradicional del seu mite la representa com a filla partenogenètica de Zeus, nascuda del seu front ja completament armada després que s'empassés la seva mare. No es va casar mai o va tenir amants, i va mantenir una virginitat perpètua. Era imbatible a la guerra, ni el mateix Ares va poder derrotar-la. Va ser patrona de diverses ciutats però es va tornar més coneguda com a protectora d'Atenes i de tota la regió de l'Àtica. També va protegir molts herois i altres figures mitològiques, i apareix en una gran quantitat d'episodis de la mitologia.
Posidó1 o Posidó2 (en grec antic, Ποσειδῶν3; romanització, Poseidỗn; pronunciació, clàssica: posseːdɔ́ː̀n, Koiné: po̞siːdˈo̞ːn, bizantina: de los, de de la de) emots a la mitologia grega. El nom del déu marí etrusc Nethuns va ser adoptat en llatí per a Neptú (Neptunus) en la mitologia romana, sent ambdós déus del mar anàlegs a Posidó. Les tauletes en lineal B mostren que Poseidón va ser venerat a Pilos i Tebes a la Grècia micènica de finals de l'Edat del Bronze, però va ser integrat al panteó olímpic posterior com a germà de Zeus i Hades. Posidó va tenir molts fills i va ser protector de moltes ciutats hel·lenes, encara que va perdre el concurs per Atenes contra Atenea. Li va ser dedicat un himne homèric. Igual que altres déus marins, era representat amb la forma d'un cavall. Posseidó era un important déu municipal de diverses ciutats: a Atenes, era el segon en importància per darrere només d'Atenea, mentre a Corint ia moltes ciutats de la Magna Grècia era el déu cap de la polis.
poseidon
Posidó1 o Posidó2 (en grec antic, Ποσειδῶν3; romanització, Poseidỗn; pronunciació, clàssica: posseːdɔ́ː̀n, Koiné: po̞siːdˈo̞ːn, bizantina: de los, de de la de) emots a la mitologia grega. El nom del déu marí etrusc Nethuns va ser adoptat en llatí per a Neptú (Neptunus) en la mitologia romana, sent ambdós déus del mar anàlegs a Posidó. Les tauletes en lineal B mostren que Poseidón va ser venerat a Pilos i Tebes a la Grècia micènica de finals de l'Edat del Bronze, però va ser integrat al panteó olímpic posterior com a germà de Zeus i Hades. Posidó va tenir molts fills i va ser protector de moltes ciutats hel·lenes, encara que va perdre el concurs per Atenes contra Atenea. Li va ser dedicat un himne homèric. Igual que altres déus marins, era representat amb la forma d'un cavall. Posseidó era un important déu municipal de diverses ciutats: a Atenes, era el segon en importància per darrere només d'Atenea, mentre a Corint ia moltes ciutats de la Magna Grècia era el déu cap de la polis.
poders de la meva deessa
Traspassar parets
origen i història
la meva dessa va néixer sent dessa i era una persona molt bonica tenia una amiga bona però era humana quan es va adonar que a medusa li van fer un dany el seu cor es va ple d'ira i de llum pas a foscor i la van expulsar a l'infern i des d'hi ha decidit vengarze d'atenea i posseidon
arpías.
debilitats
la debilitat de la meva deessa és el seu acompanyant és la seva major debilitat perquè va coneixer des que era petit i desde n'hi ha estimat.
Mitologia Grega
MELINA JOHANA CARRERA PINTADO
Created on June 15, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Visual Presentation
View
Vintage Photo Album
View
Animated Chalkboard Presentation
View
Genial Storytale Presentation
View
Higher Education Presentation
View
Blackboard Presentation
View
Psychedelic Presentation
Explore all templates
Transcript
mitologia grega
la meva dessa
animal acompanyat
vestuari
la meva deessa
enemigs
atenea
poseidon
debilitats
poders
aliats
traspassar parets
Medusa
origen i història
Arpías
la meva deessa
medusa
Medusa (en grec antic Μέδουσα Médousa, guardiana , protectora)1 era un monstre ctònic femení, que convertia en pedra aquells que la miraven fixament als ulls. Va ser decapitada per Perseu, qui després va usar el seu cap com a arma 2 fins que se la va donar a la deessa Atenea perquè la posés al seu escut, l'ègida. Des de l'antiguitat clàssica grega, la imatge del cap de Medusa apareix representada a l'artilugi que allunya el mal conegut com Gorgoneion.3 els quals les sacerdotesses portaven màscares de gorgones.4
Atenea
A l'antiga religió grega, Atenea1 2 3 (del grec àtic Ἀθήνα, transl. Athēnē, o Ἀθηναίη, Athēnaiē), també coneguda com a Pales Atenea (Παλλὰς Aθήνα), és la deessa de la , la raó, la intel·ligència, l'estratègia en combat, la victòria, les ciències, l'artesania, la indústria, els invents, les arts, els oficis, la navegació, els herois, la força, el valor, la protecció, la ciutat estat, l'educació, la justícia, la llei i l'habilitat4. Va ser una de les principals divinitats del panteó grec i una dels dotze déus olímpics. Atenea va rebre culte a tota la Grècia Antiga ia tota la seva àrea d'influència, des de les colònies gregues d'Àsia Menor fins a les de la península ibèrica i el nord d'Àfrica. La seva presència està testificada fins a les proximitats de l'Índia. Per això el seu culte va prendre moltes formes i fins i tot va tenir una extensió considerable fins al punt que la seva figura va ser sincretitzada amb altres divinitats a les regions limítrofes a la Mediterrània. A la mitologia romana se l'adorava amb el nom de Minerva. La versió més tradicional del seu mite la representa com a filla partenogenètica de Zeus, nascuda del seu front ja completament armada després que s'empassés la seva mare. No es va casar mai o va tenir amants, i va mantenir una virginitat perpètua. Era imbatible a la guerra, ni el mateix Ares va poder derrotar-la. Va ser patrona de diverses ciutats però es va tornar més coneguda com a protectora d'Atenes i de tota la regió de l'Àtica. També va protegir molts herois i altres figures mitològiques, i apareix en una gran quantitat d'episodis de la mitologia.
Posidó1 o Posidó2 (en grec antic, Ποσειδῶν3; romanització, Poseidỗn; pronunciació, clàssica: posseːdɔ́ː̀n, Koiné: po̞siːdˈo̞ːn, bizantina: de los, de de la de) emots a la mitologia grega. El nom del déu marí etrusc Nethuns va ser adoptat en llatí per a Neptú (Neptunus) en la mitologia romana, sent ambdós déus del mar anàlegs a Posidó. Les tauletes en lineal B mostren que Poseidón va ser venerat a Pilos i Tebes a la Grècia micènica de finals de l'Edat del Bronze, però va ser integrat al panteó olímpic posterior com a germà de Zeus i Hades. Posidó va tenir molts fills i va ser protector de moltes ciutats hel·lenes, encara que va perdre el concurs per Atenes contra Atenea. Li va ser dedicat un himne homèric. Igual que altres déus marins, era representat amb la forma d'un cavall. Posseidó era un important déu municipal de diverses ciutats: a Atenes, era el segon en importància per darrere només d'Atenea, mentre a Corint ia moltes ciutats de la Magna Grècia era el déu cap de la polis.
poseidon
Posidó1 o Posidó2 (en grec antic, Ποσειδῶν3; romanització, Poseidỗn; pronunciació, clàssica: posseːdɔ́ː̀n, Koiné: po̞siːdˈo̞ːn, bizantina: de los, de de la de) emots a la mitologia grega. El nom del déu marí etrusc Nethuns va ser adoptat en llatí per a Neptú (Neptunus) en la mitologia romana, sent ambdós déus del mar anàlegs a Posidó. Les tauletes en lineal B mostren que Poseidón va ser venerat a Pilos i Tebes a la Grècia micènica de finals de l'Edat del Bronze, però va ser integrat al panteó olímpic posterior com a germà de Zeus i Hades. Posidó va tenir molts fills i va ser protector de moltes ciutats hel·lenes, encara que va perdre el concurs per Atenes contra Atenea. Li va ser dedicat un himne homèric. Igual que altres déus marins, era representat amb la forma d'un cavall. Posseidó era un important déu municipal de diverses ciutats: a Atenes, era el segon en importància per darrere només d'Atenea, mentre a Corint ia moltes ciutats de la Magna Grècia era el déu cap de la polis.
poders de la meva deessa
Traspassar parets
origen i història
la meva dessa va néixer sent dessa i era una persona molt bonica tenia una amiga bona però era humana quan es va adonar que a medusa li van fer un dany el seu cor es va ple d'ira i de llum pas a foscor i la van expulsar a l'infern i des d'hi ha decidit vengarze d'atenea i posseidon
arpías.
debilitats
la debilitat de la meva deessa és el seu acompanyant és la seva major debilitat perquè va coneixer des que era petit i desde n'hi ha estimat.