MUSICA INSTRUMENTAL EN EL RENAIXEMENT

música instrumental en el renaixement

Andreu Marcilla Boluda

Ìndex

3.Polifonia renaixentista

1.Funció de la musica

2.Caracteristiques musicals

Funció Hedonista

La música per a la burgesia té una funció hedonista ja no serveix només al culte, es torna més autònoma. El músic viu en un sistema de mecenatge, compon segons els gustos del mecenes i l'acompanya en les seues festes i viatges.

1.1

Funció d'oci

Funció d’oci, els gustos de la burgesia per les danses i festes van produir una explosió de la música instrumental, va cobrar importància.Apareixen els primers tractats sobre instruments la música instrumental comença a independitzar-se de la música vocal amb composicions instrumentals

1.2

Funció científica

Els artesans passen a dir-se luthier i s'especialitzen, experimenten noves tècniques de construcció

1.3

Funció pedagògica

Els corals luterans estaven fets per a ser apresos pel poble en el llenguatge del poble, en canvi la Contrareforma va optar per seguir amb les seues restriccions i donar l'esquena a la polifonia considerada no apta per a divulgar la Fe cristiana.

2. caracteristiques musicals

RITME

El ritme del Renaixement es mesurat i organitzat. És freqüent la homorritmia més clara i precursora de la melodia acompanyada, s'aprecien dues tendències:-Ritme fluit i textura contrapuntistica .-Esquemes ritmics fortament marcats i una textura acòrdica tenien una unitat de temps que era el Tactus una especia de compas com el que tenim ara pero mes lliure.

2. caracteristiques musicals

MELODIA

Les melodies en general solen ser senzilles amb sonoritat plena, comencen a agrupar-se les veus humanes segons el timbre i la tessitura, s’estableix la organització en quatre grups. -Discantus, és la veu superior i conductora de la melodia. -Contratenor altus, és una veu de farciment harmònic. -Tenor, és la veu conductora de la composició. -Contratenor bassus, és la veu més greu i el suport de l'harmonia. L'exigència de la expressivitat músical origina recursos musicals com el figuralisme o el madrigalisme. El mitjà d'execució ideal era a capella.

2. caracteristiques musicals

HARMONIA

La música és primordialment diatònica però gradualment es desenvolupa el cromatisme, el cromatisme s'entén com un signe de modernitat. Es van mantindre els modes (medievals) Clareanus els va ampliar a 12 amb eòlic i jònic i els seus respectius plagals al final d'aquesta època. L'ús d'aquests modes i de la música ficta, va facilitar la transició al sistema tonal d'escales majors i menors.

2. caracteristiques musicals

TEXTURA

La textura en el Renaixement és d'una sonoritat plena que es plasma en la Polifonia a 4 veus, les que em dit anteriorment. Les quatre veus tenen la mateixa importància en tant que contribueixen per igual a presentar els motius musicals en textura de Contrapunt imitatiu i Homofonia. La preocupació per mantenir la intel·ligibilitat del text cantat portarà progressivament a la preferència per la melodia acompanyada.

2. caracteristiques musicals

NOTACIÓ MUSICAL

Es pasa de la notació negra a la blanca. S'incorpora la sudivisió, l'us de lligadures, s'amplia la notació fins la semicorxera la tinta roja ja no s'utilitza.Apareixen signes nous com la tabladura: era una notació paral·lela exclusivament instrumental basada en xifres i lletres, existeixen diferents tipus de tablatures depenent de l'instrument.

2. caracteristiques musicals

TECNIQUES DE COMPOSICIÓ

-El Fabordón, consisteix en la utilització de 3 veus, només s'escriuen les veus extremes, amb un moviment de sisenes paral·leles, la veu intermèdia no s'escriu, sinó que s'improvisa respectant un moviment paral·lel de quarta respecte al cantus, a la manera de baix fals. -Tècnica imitativa, consisteix en la imitació d'un tema o motiu entre les diferents veus, d'aquesta manera totes les veus tenen la mateixa importància i es dona un caràcter d'unitat i coherència a la composició. -La paròdia, consisteix a prendre una melodia de la cançó profana i substituir amb ella al cant gregorià com cantus firmus.

2. caracteristiques musicals

TEORIES MUSICALS

Johannes Tinctoris 1435 proporciona la clau per a entendre la història de la teoria musical de tota una època.Tinctoris per a ell la música només naix dels instruments d'origen terrestre. Ramos proposa una solmització diferent a la de Guido, basada en l'octava la revisió del sistema d'afinació. Henrich Glareanus 1488, va agrupar els 8 modes eclesiàstics en quatre parelles d'autèntics i plagals i va identificar els 12 semitons. Gioseffo Zarlino s'especialitza en les lleis que requeix el contrapunt, estableix teories sobre el sistema del temperament igual aplicat al llaüt, també tracta els intervals, els modes, col·locant el jónico i hipojónico en primer lloc, reconeixent i donantimportància així als modes major i menor. Vincenzo Galilei compara la teoria antiga amb la moderna, ataca la polifonia i defensa la monodia, només una línia melòdica podia expressar un vers donat.

2. caracteristiques musicals

VIDEOS

Ací tenim uns videos on podem vore tot el anterior que esta explicat.

https://www.youtube.com/watch?v=WnyaTCwnmm0

Veiem que es un ritme marcat i amb contrapunt amb una linea melòdica .

https://www.youtube.com/watch?v=po1mMG9Uk8M&list=PLREnhClV2VzbsKmJ4R7uSwHNzY8KqJDds&index=2

thanks

John Doe

https://your-amazing-web.com