LA TORRE DELS SOMNIS Proposta educativa

Proposta educativa

La Torre dels Somnis

Dossier digital elaborat per l'equip de LiceuAprèn

començar

Us presentem la proposta educativa de l’espectacle La Torre dels Somnis. En el marc del programa educatiu LiceuAprèn, concebem cadascun dels espectacles de la nostra programació com a agents inspiradors de processos educatius. Amb aquesta vocació inspiradora -més que prescriptora- hem elaborat aquest dossier digital amb propostes que volen acompanyar-vos en el camí que comença amb la preparació de La Torre dels Somnis abans de venir al Liceu, té el punt àlgid en l’emoció de viure l’espectacle en directe i culmina amb el desenvolupament de possibles eixos de treball que es generin a posteriori. Hi trobareu informació sobre l’espectacle que us ajudarà a contextualitzar-lo i a anticipar-ne aspectes per viure’l amb més plenitud; hi trobareu recursos per explorar el potencial de l’escolta compartida i l’expressió a través de la música de l’espectacle; i també continguts i idees per generar marcs d’aprenentatge des d’una mirada transversal i creativa. És una proposta àmplia pel que fa als continguts, però vol ser oberta i flexible perquè cadascú de vosaltres se la pugui fer seva i pugui adequar-la al seu context. La Torre dels Somnis ens convida a creure en els somnis i en la utopia. Sota l’empara d’aquest propòsit, no deixem de creure en el valor que aporten la música i les arts a qualsevol situació educativa, contribuint al benestar, afavorint la convivència i esdevenint fonts importants de coneixement.

Equip LiceuAprèn

Índex

1.fitxa artística

2.selecció musical

3.l'espectacle

4.el projecte educatiu

5. puccini i l'òpera

6.el circ

7.la poesia

1. FITXA ARTÍSTICA

REPARTIMENTSolistes: Baríton Xavi Fernández Tenor José Manuel Guinot Soprano Tina Gorina / Laura Brasó Soprano Raquel del Pino Artistes de circ: Duo trapezi Asvin López Duo trapezi Toni Gutiérrez Cèrcol Nicolas Pasten Corda llisa Martina Covone Acrodansa Marta Ruiz Suspensió Capilar Marta Camuffi Ensemble Conservatori Liceu

EQUIP ARTÍSTIC Música Giacomo Puccini Dramatúrgia, direcció i escenografia Lluís Danés Arranjaments i preparació musical Sergi Cuenca Dramatúrgia Eduard Sola Direcció de circ Ingrid Esperanza Moviment Ariadna Peya Direcció escenogràfica Carles Berga Il·luminació Albert Faura Vestuari Mercè Paloma Textos Alguer Miquel Disseny de so i programació de teclat Alfred Tapscott

PRODUCCIÓ Gran Teatre del Liceu i Ajuntament de Barcelona

Benvingudes i benvingutsa un lloc on tot és possible.

alguer Miguel

2. SELECCIÓ MUSICAL

1. SOLA, PERDUTA, ABANDONATA Manon Lescaut 2. NESSUM DORMA Turandot 3. CORO A BOCCA CHIUSA Madama Butterfly 4. SI, MI CHIAMANO MIMI La Boheme 5. E LUCEVAN LE STELLE Tosca 6. O MIO BABBINO CARO Gianni Schicchi 7. VISSI D’ARTE Tosca 8. DIECIMILA ANNI AL NOSTRO IMPERATORE Turandot GIACOMO PUCCINI

Llista d'Spotify

Apagueu els vostres mons que nosaltres encendrem el somni.

Alguer miquel

3. L'ESPECTACLE

Els IMPOSSIBLES ens recorden que existeixen moltes maneres de viure. A la Torre dels Somnis reivindiquem la IMAGINACIÓ per somniar un futur on tot és possible.

3.1 L'equip artístic

3.2 La dramatúrgia

3.3 Mapa d'escenes

D'aquí a una estona, quan abaixem el teló, tornareu a les vostres vides. Ordenareu el que quedi per preparar el dia de demà. Pensareu en la feina... en aquella trucada que cal fer... Seguirà la gran bogeria. Però ara i només ara que heu vingut aquí per parar el temps, confieu-nos el do de l'atemporalitat. Deixeu el vostre món a les nostres mans que el doblegarem per fer-ne figures de papiroflèxia. Il·lusioneu-vos, endinseu-vos, badeu, embadaliu-vos! Aplaudiu fort! Desapareixeu enmig de la història que esteu a punt de viure. Oblideu-vos. I si sou valents, reinventeu-vos! Sigueu savis i meravelleu-vos amb el plaer de la vida. Benvingudes i benvinguts a un lloc on tot és possible. Apagueu els vostres mons que nosaltres encendrem el somni.

Apaqueu el món, i encendrem el somni

alguer miquel

I és que el saber del cap, les estrelles i les galàxies de la veritat en aquest món de capquadrats i capgrossos, són un saber petit que avui venim a esmicolar amb les cançons del cos, amb el sentir del cor, des de la Via Làctia de la pell de l'ànima. La història que cantarem avui té les paraules comptades, però no és la mateixa que vam contar ahir. Igual que vosaltres, que heu vingut fins aquí i potser no sereu les mateixes que en marxaran.

Alguna ciència ens diria que som la prova de què a l'univers hi ha vida. Però és potser a la vida, que hi ha univers. Els que estimem la nit sabem del cert que som nosaltres el satèl·lit de la lluna i que són els ulls, i la pell; el sol del sol.

3.1 L'equip artístic

LA TORRE DELS SOMNIS

Sergi Cuenca

Arranjaments i preparació musical

ingrid Esperanza

Direcció de Circ

Lluís danés

Dramatúrgia, direcció i escenografia

Ariadna Peya

Moviment

3.2 La dramatúrgia

LA TORRE DELS SOMNIS

Un viatge de descoberta i superació d'una NÀUFRAGA que, a través d'un diàleg amb LA TORRE DELS SOMNIS, descobrirà el món dels impossibles, aquells que desafien la realitat i encara s'atreveixen a somiar futurs utòpics.

Llibret de la dramatúrgia

3.3 Mapa d'escenes

CIRC

DRAMATÚRGIA/ ESCENA

MÚSICA

0. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Introducció Llit amb la nàufrag La Torre dels Somnis “No som allò que ens passa, som allò que en fem.” Introspecció Carruatge L’amor Els adéus La tempesta Final

Veu en Off d’Alguer Miquel: “Apagueu els vostres mons, que nosaltres encendrem el somni” Sola, Perduta, Abbandonata (MANON LESCAUT) Nessun Dorma (TURANDOT) Coro a bocca chiusa (MADAMA BUTTERFLY) Coro a bocca chiusa (MADAMA BUTTERFLY) Si, Mi chiamano Mimi (LA BOHÈME) E lucevan le stelle (TOSCA) Oh Mio Babbino Caro (GIANNI SCHICCHI) Vissi d’arte (TOSCA) Diecimila anni ai nostro imperatore (TURANDOT)

Dansa acrobàtica/ Equilibrista Coreografia grupal Corda llisa Dansa acrobàtica Coreografia grupal / clown Duo trapezi Cèrcol Coreografia grupal Suspensió capil·lar

A fora, el món s’ensorra i el martell de la realitat colpeja la vida amb tota la seva violència

alguer Miguel

4. PROJECTE EDUCATIU

Un cop d'ull al projecte educatiu

Valors de l'espectacle

• Realitat, somnis i utopies
• Els impossibles i el valor de l’intent
• Superació i resiliència
• Un viatge d’autoconeixement i aprenentatge

POESIA

ÒPERA

CIRC

PROJECTE EDUCATIU

EscoltaPercepcióAnàlisiExploracióExpressióReflexióConeixementInterpretacióCreacióCooperacióConvivènciaInspiracióRecerca

Situacions d'aprenentatge

PROCESSOS CREATIUS PROJECTES MUSICALS I ESCÈNICS

globals, riques i variades

Accions i procediments

Contextos que afavoreixin:

• La motivació i iniciativa personal dins de reptes col·lectius.
• L’expressió des de diferents llenguatges amb mirada interdisciplinària
• La interrelació de coneixements des d’una mirada crítica
• El gaudi i el benestar emocional de l’alumnat i del professorat

Sabers

POESIA

ÒPERA

CIRC

El llenguatge del circ

Cos i moviment

La poesia a La Torre dels Somnis

Puccini i les seves òperes

• L’art del circ, una disciplina artística i creativa
• Orígens i evolució del circ
• Habilitats físiques, mentals i emocionals: equilibri, força, flexibilitat, coordinació, atenció, concentració, resiliència
• Valors del circ: consciència corporal, superació i límits, col·laboració i treball en equip, confiança en l’altre, disciplina i constància, repte i risc.

• Cura i benestar
• Autoimatge, autoconcepte i autoestima
• Diversitat, acceptació i respecte
• Habilitats i potencialitats
• Cos físic, cos mental i cos emocional

• L'òpera, la música i els elements musicals

• La temàtica i els valors
• El context històric i social

• El llenguatge poètic de la dramatúrgia

• Poesia per connectar-nos i per expressar-nos
• Cultura literària i contextos socials

5. PUCCINI I L'ÒPERA

Endinsem-nos en un món on les emocions es converteixen en melodies inoblidables; l'univers de GIACCOMO PUCCINI, el geni que ens transporta als paisatges de l'ànima, on la passió i la tragèdia dansen en perfecta harmonia.

5.1 Puccini com a compositor

5.2 Les òperes de Puccini

5.3 Les músiques de l'espectacle

5.1 Puccini com a compositor

JAUME RADIGALES

Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. És professor titular a la Facultat de Comunicació i RR.II. Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, imparteix assignatures d’Estètica, Cinema d’Avantguarda i de Música i Audiovisual. És professor associat del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. Col·labora assíduament amb Catalunya Música, on realitza el programa Una tarda a l’òpera, a més de presentar les transmissions operístiques en directe des del Gran Teatre del Liceu.

puccini

En aquesta conferència, Jaume Radigales ens explica qui és Puccini en relació amb l’òpera del seu temps. També comparteix algunes pinzellades que caracteritzen algunes de les seves òperes, fent referència a l’òpera Turandot. Finalment, ens convida a veure i escoltar l’últim que va escriure Puccini abans de morir.

5.2 Les òperes de Puccini

1910 - LA FANCIULLA DEL WEST

1904 - MADAMA BUTTERFLy

1893 - MANON LESCAUT

1918 - IL TRITTICo

1889 - EDGAR

1896 - LA BOHÈME

1926 - TURANDOt

1917 - LA RONDINE

1884 - LE VILLI

1900 - TOSCA

5.3 Les músiques de l'espectacle

Sola, perduta, abandonata

O MIO BABBINO CARO

DIECIMILA ANNI AL NOSTRO IMPERATORE

Vissi d’arte

Coro a bocca chiusa

SI, MI CHIAMANO MIMI

E LUCEVAN LE STELLE

Nessun Dorma

Sola, perduta, abbandonata

MANON LESCAUT

L'ària

Elements musicals

Propostes per escoltar

Partitura

Text de l'ària

Inspira't

L'òpera

Asil di pace ora la tomba invoco …

Nessun dorma

TURANDOT

L'ària

Elements musicals

Propostes per escoltar

Partitura

Text de l'ària

Inspira't

L'òpera

Ma il mio mistero è chiuso in me, Il nome mio nessun saprà!

Coro a bocca chiusa

MADAMA BUTTERFLY

L'ària

Elements musicals

Propostes per escoltar

Partitura

Text de l'ària

Inspira't

L'òpera

...

Sì. Mi chiamano Mimì

LA BOHÈME

L'ària

Elements musicals

Propostes per escoltar

Partitura

Text de l'ària

Inspira't

L'òpera

Ma quando vien lo sgelo Il primo sole è mio Il primo bacio dell'aprile è mio!

E lucevan le stelle

TOSCA

L'ària

Elements musicals

Propostes per escoltar

Partitura

Text de l'ària

Inspira't

L'òpera

E muoio disperato! E non ho amato mai tanto la vita

O mio babbino caro

GIANNI SCHICCHI

L'ària

Elements musicals

Propostes per escoltar

Partitura

Text de l'ària

Inspira't

L'òpera

Andrei sul Ponte Vecchio ma per buttarmi in Arno!

Vissi d'arte

TOSCA

L'ària

Elements musicals

Propostes per escoltar

Partitura

Text de l'ària

Inspira't

L'òpera

Vissi d'arte, vissi d'amore Non feci mai male ad anima viva

Diecimila anni al nostro Imperatore

TURANDOT

L'ària

Elements musicals

Propostes per escoltar

Partitura

Text de l'ària

Inspira't

L'òpera

O sole! Vita! Eternità! Luce del mondo e amore!

6. EL CIRC

A La Torre dels Somnis, cada escena és una oda a la VALENTIA i a la CREATIVITAT, on els artistes del circ són els narradors d'una història sense temps, transportant-nos a un món on la realitat s'entrellaça amb els somnis i els límits són només una il·lusió.

6.1 Introducció al Circ

6.2 Cronologia del Circ

6.3 Filmografia recomanada

6.4 On gaudir del circ

6.1 Introducció al Circ

Etimologia

El circ es remunta a segles i fins i tot mil·lennis. És un art que desafia el sentit comú i que es desafia i evoluciona constantment. El circ és un reflex dels gustos i l'imaginari de la societat de cada moment. Una manifestació artística que tradicionalment es realitza en una pista circular i dins una vela, però que pot fer-se i es fa a tot arreu! El circ és un poliedre infinit d’equilibris, poesia, acrobàcia, dansa, música... Un espai on obrir la porta a la utopia, a allò encara més difícil, a allò impossible, als somnis. Una barreja d’emoció, destresa, esforç i superació. Un espectacle que mai ens deixa de sorprendre, de meravellar-nos, o de fer-nos riure i plorar.

Corrents de circ

Cronologia del circ

Els valors del circ

Material elaborat amb la col·Laboració D'ingrid esperanza i toni guitérrez, artistes de la torre dels somnis

6.2 Cronologia del Circ

390 a.c

SEGLE xix

edat moderna

20400 A.C

3000 A.C

1200-900 A.C

edat mitjana

Segle XX i XXI

1768

6.3 Filmografia recomanada

6.4 On gaudir del circ

FESTIVALS I CICLES DE CIRC

espais amb programació de circ

FESTIVALS AMB PROGRAMACIÓ DE CIRC

CARPES DE CIRC ITINERANTS

7. LA POESIA

La poesia és una manera de sublimació que té a veure en una comprensió molt profunda de la pròpia experiència. Perquè aquesta experiència pugui tocar l’experiència d’un altre. És un punt de trobada per mirar d’arribar a l’altre i tocar alguna cosa d’aquest sublim. (...) Escriure poesia és una manera de mirar el món; una manera de canviar la mirada per veure la imatge que hi ha darrere; una realitat oculta, un misteri.

Per a què serveix la poesia? La poesia amplia la vida i fa que un instant de present vertiginós, que potser no tindrà continuïtat, sigui de gran profunditat (...) La poesia és paraula cantada. És una manera de viure i d’estar al llindar, a la frontera de les coses. A partir de la cançó [i la poesia] podem entrar en el territori fràgil de les experiències...en un ventall d’emocions que ens permet connectar els uns amb els altres.

míriam cano

pOETA RESIDENT AL LICEU TEMPORADA 24/25

susanna rafart

pOETA RESIDENT AL LICEU TEMPORADA 23/24

La nàufraga

Sola, perduda, abandonada

Realitat i somnis

LA COMPLEXITAt de la vida

La Torre

EL FAR DELS IMPOSSIBLES

passat,present,futur

El temps

Resiliència

dolor i alliberament

Amb la col·laboració de...

¡Gràcies!

Philip Astley i el naixement del circ modern

Philip Astley, nascut a Anglaterra el 1742, va ser un destacat cavaller i militar britànic que, després de deixar l'exèrcit, es va dedicar a l'equitació i l'entreteniment. La seva visió innovadora i la seva habilitat eqüestre el van portar a fundar el que es considera el primer circ modern a Londres el 1768. Astley va inaugurar el seu espectacle en un anell circular de 13,7 metres de diàmetre, que encara avui és el format estàndard del circ, i que permetia als cavallers realitzar acrobàcies i exhibir les seves habilitats d'equitació de manera més efectiva que en les pistes rectangulars tradicionals. A més, va introduir la idea d'incloure música en directe per acompanyar les actuacions, així com una il·luminació especial per ressaltar els moments més emocionants de l'espectacle. El que va distingir Astley d'altres espectacles de la seva època va ser la seva capacitat per combinar diverses formes d'entreteniment en un sol lloc. A més de les habilitats eqüestres, el seu circ presentava acròbates, malabaristes, pallassos i altres artistes, creant així un ambient vibrant i emocionant que captivava el públic. El circ d'Astley no només va ser un èxit a Londres, sinó que també es va expandir a altres ciutats europees, convertint-se ràpidament en un fenomen internacional. El seu format d'espectacle circular es va convertir en l'estàndard pels circs posteriors, i el seu llegat perdura fins als nostres dies en la forma de la tradició circense moderna.

Anfiteatre Astley (1808) d'August Pugin i Thomas Rowlandson

Edat mitjana

Els espectacles de circ a l'Edat Mitjana eren una amalgama d'habilitats sorprenents i curiositats extravagants. Els equilibristes desafiaven la gravetat sobre cordes tensades, els malabaristes llançaven boles i torxes a l'aire amb destresa, i els acròbates feien piruetes a l'aire que deixaven bocabadats els espectadors. Però no només els artistes humans eren els protagonistes del circ medieval. Besties salvatges com lleons, tigres i ossos, captivaven l'atenció de la multitud amb la seva ferocitat controlada per hàbils ensinistradors. El circ medieval no era només un lloc d'entreteniment, sinó també un reflex de la societat de l'època. En un món dominat per la religió i la superstició, els espectacles circenses sovint incloïen elements de misticisme i màgia. Mags i prestidigitadors feien trucs que desafiaven la lògica i sorprenien els espectadors, alimentant la creença en el sobrenatural. També trobem dues figures claus de l'època: els bufons i els joglars. Els bufons medievals eren una figura característica de l'Edat Mitjana, que actuaven en cort i altres esdeveniments socials, amb la finalitat de fer riure i reflexionar al públic. Vestits amb vestimentes extravagants i utilitzant la seva astúcia i perspicàcia, solien fer sàtira de la societat i dels poders establerts, inclòs el rei i l'Església. La seva funció era, en part, crítica i social, a més d'entretenir. D'altra banda, els joglars eren músics, poetes i narradors itinerants que recitaven poemes èpics, contaven històries i interpretaven música amb instruments com arpes, flautes i tambors. Amb les seves cançons i relats, transportaven al públic a altres mons, recreant batalles èpiques, romances de cavalleries i llegendes populars. Tant els bufons com els joglars jugaven un paper important en la difusió de la cultura i la transmissió de coneixements en una època en què la majoria de la gent era analfabeta. A través del seu art, reflectien els valors, les creences i les preocupacions de la societat medieval, alhora que proporcionaven entreteniment i escapament de les dificultats de la vida quotidiana.

El bufó de la cort (1875), de William Merritt Chase, Acadèmia de Belles Arts de Pensilvania

1200-900 anys a C: Mesoamèrica

L'escultura de "L'Acròbata" és una obra arqueològica molt important que pertany a la cultura olmeca, una de les cultures precolombines més antigues i influents de Mesoamèrica. Aquesta estàtua es coneix també com "L'Acrobata de Tlatilco", ja que es va trobar a l'àrea de Tlatilco, una regió que va ser habitada per la cultura olmeca, però que també va tenir una influència cultural pròpia. "L'Acrobata" és una escultura de terracota datada entre el 1200-900 aC, la qual cosa fa que sigui una de les obres més antigues d'aquesta civilització. La figura representa un home jove fent contorsions en una posició acrobàtica complexa. Té un cap gran, ulls petits i una boca petitona, elements característics de l'estil artístic olmeca. La seva expressió facial sembla transmetre una certa tensió o esforç, potser relacionat amb l'acte acrobàtic que realitza. Aquesta escultura és rellevant perquè demostra la presència de pràctiques acrobàtiques en les cultures antigues de Mesoamèrica, molt abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. A més, es reconeix els Teocuahpatlanque o voladors de Papantla com una altra manifestació ancestral important precursora del circ, que s'ha mantingut fins als nostres dies.

L’acròbata, cultura olmeca 12000-900 A.C

Pàgina de la Unesco

Voladors de Papantla

L'ària

L'ària "E lucevan le stelle" és cantada pel personatge masculí principal, el pintor Mario Cavaradossi, que ha estat condemnat a mort injustament per Scarpia, el cruel cap de policia. Cavaradossi està a la presó esperant l'alba, el moment en què serà executat. El pintor evoca els dolços moments viscuts amb Tosca, però culmina expressant angoixosament el seu amor per la vida, sabent que està pròxim a morir. El motiu central de l'ària, que ja havia estat presentat al començament del tercer acte, s'escolta al violent final de l'òpera, després del tràgic suïcidi de Tosca. La melodia commovedora i la lletra poètica de "E lucevan le stelle" expressen el profund dolor i la tristesa de Cavaradossi, així com la seva resignació davant del seu destí imminent. "E lucevan le stelle" és considerada una de les àries més emotives i captivadores de tot el repertori operístic, i és sovint interpretada com una peça destacada en els recitals de tenors.

Castel Sant'Angelo, segons Giovanni Battista Piranesi (1778) presó on es troba reclòs Mario Caravadossi en l'escena de "E lucevan le stelle"

L'ària

"Vissi d'arte" és cantada per Tosca en un moment crític de l'òpera, després que ella ha estat coaccionada per Scarpia en intercedir en favor del seu amant, Cavaradossi, qui ha estat arrestat per la seva oposició política. Tosca canta Vissi d'arte en quedar-se sola a l'habitació de Scarpia, després de suplicar per la vida del seu amant. En aquesta ària, Tosca reflexiona sobre la seva vida i la seva fe en Déu, expressant la seva perplexitat davant de la crueltat del destí i el fet que, malgrat haver viscut una vida de fe i virtut, ara es troba en una situació de desesperació i desesperança. A través de la música, Puccini transmet la profunditat de les emocions de Tosca, que oscil·len entre la desolació i la resignació. "Vissi d'arte" és una ària que ressalta la força del caràcter de Tosca, la seva intensa passió i el seu conflicte intern entre els seus principis morals i la necessitat de salvar al seu estimat. Aquesta ària és una de les més famoses de l'òpera "Tosca" i una de les més apreciades pel seu profund contingut emocional i la seva bellesa musical.

Vestuari de Tosca per l'Acte 1 dissenyat per Adolf Hohenstein per l'estrena de l'òpera.

L'ària

El Coro a Bocca Chiusa és cantat pel cor amb la boca tancada, produint un efecte vocal que sembla com un murmuri suau, mentre l'orquestra proporciona el suport musical. Aquesta peça arriba després de l'escena en què Cio-Cio San, la protagonista, s'ha retirat a dormir abraçada al seu fill, esperant la tornada del seu marit Pinkerton, que retorna al Japó després de molts anys. Durant aquesta escena, Cio-Cio San està en una profunda contemplació i anhel per la tornada de Pinkerton, i la seva serventa Suzuki i el seu fill dormen al costat seu. La funció del "Coro a bocca chiusa" és simbolitzar el pas del temps i marcar el moment de l'alba, quan Pinkerton tornarà. La música suau i tranquil·la de l'orquestra reflecteix una atmosfera de serenitat i expectació mentre la nit s’esvaeix i l'alba comença a aparèixer. La combinació de la melodia melangiosa del cor amb la delicada orquestració crea una atmosfera d'anhel i anticipació.

Poster de Leopoldo Metlicovitz, 1904

Autoconcepte, Autoimatge, Personalitat, Expressió i estil personal, Sensibilitat

Com em presento? Qui soc? Com soc? Què m’agrada? Què m’enamora? Què m’inspira? Què m'emociona i em commou profundament? Com ho expresso?

Treballem alguns dels temes que ens pot inspirar aquesta ària des de diferents llenguatges: LA POESIA: Busquem exemples de poesies relacionades amb l'autoconcepte o l'autoimatge. Convidem als alumnes a explorar el llenguatge poètic i ens descrivim utilitzant elements com metàfores, símbols, paisatges, etc. LA MÚSICA: Creem un motiu musical per presentar-nos. Juguem a desenvolupar-lo per crear composicions musicals. L'ART VISUAL I PLÀSTIC: Busquem exemples d'expressions artístiques relacionades amb l'autoconcepte o l'autoimatge. Creem un autoretrat que expressi la visió que tenim de nosaltres mateixos.

Autorretrato con collar de espinas y colibrí (Frida Kahlo)

Recorregut vital, valors personals, dolor, resiliència, passió, art, espiritualitat

Què ofereixo al món? Quines son les meves virtuts? Quins son els meus valors? Quins son els meus recursos en moments de dificultat?

Treballem alguns dels temes que ens pot inspirar aquesta ària des de diferents llenguatges: LA MÚSICA: Elaborem una banda sonora vital, que reculli les cançons que més ens han marcat en cada etapa de la nostra vida. Analitzem els records que ens porta cada música i de quina manera ens representa. L'ART VISUAL I PLÀSTIC: Creem un collage amb materials, fotografies, retalls, i elements diversos que representi el nostre recorregut vital. Hi podem ressaltar els nostres valors i virtuts.

Les tres edats de la dona (Gustav Klimt)

FESTIVALS AMB PROGRAMACIÓ DE CIRC

Fins a una trentena festivals d’arts escèniques dediquen un cert espai de la seva programació al circ. Els més destacats són:

• Festival Grec (Barcelona, des de 1976)

• Fira Tàrrega (Tàrrega, des de 1981)

• Al Carrer (Viladecans, des de 1990)

• La Mostra (Igualada, des de 1990)

• Per amor a l’Hart (L’Hospitalet de Llobregat, des de 2001)

• Escena Poblenou (Barcelona, des de 2001)

• Festicam, Festival Internacional de Teatre i Circ d’Amposta (Amposta, des de 2013)

• PrimaverArt (El Morell, des de 2015)

• Temporada Alta (Salt, des de 1992)

Teatre Grec, Barcelona

Podeu consultar un llistat més complet aquí

L'òpera

E lucevan le stelle" és una ària d'una gran intensitat emocional que es troba a l'acte tercer de l'òpera escrita per Giacomo Puccini i amb llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa. Basada en la novela La Tosca de l'autor francès Victorien Sardou, l'òpera, estrenada el 1900 a Roma, és un drama polític i passional que se situa a la ciutat de Roma al segle XIX. La trama de "Tosca" gira al voltant de tres personatges principals: la cantant de teatre Floria Tosca, el pintor Mario Cavaradossi i el cruel cap de policia Baró Scarpia. Tosca és una dona sofisticada, aliena als esdeveniments polítics. El seu caràcter aparentment fràgil i la seva puresa, es veuran posats a prova per situacions extremes, conduint-la cap a un destí marcat per l'assassinat i el suïcidi.

Pòster original de 1899 de Tosca (Adolfo Hohenstein)

Propostes per escoltar

Expressem amb el cos i el moviment allò que ens inspira la música. Ens fixem en les diferents parts d'aquesta ària i descobrim alguns dels elements musicals més destacats.Analitzem la connexió entre la poesia i la música:

• La presentació de Mimì
• La autodescripció de Mimì

• El què li agrada

• El que l’emociona i commou profundament

Identifiquem cada part de l’ària amb una gestualitat diferent i contrastat tenint en compte amb el caràcter musical i la lletra de les diferents parts de l'ària. Explorem amb el cos i el moviment la idea d'autoconcepte o l'autoimatge:

• Com em presento i com em veig?
• Què m'agrada, què m'inspira i què m'enamora?
• Què m'importa i què em preocupa a la vida?

Escoltant aquesta ària, com t'imagines el personatge de Mimì? Alguns conceptes que ens pot inspirar aquesta ària i que podem treballar a través del cos i el moviment:

• Espai íntim i personal / espai públic
• Com em veig / com em veuen
• Mostrar-me / Amagar-me

L'ària

L'ària "Sì. Mi chiamano Mimì" es presenta quan Mimì, una cosidora, es troba per primera vegada amb el poeta Rodolfo, el protagonista masculí. Mimì ha vingut a buscar una espelma, ja que la seva s'ha apagat mentre treballava a casa seva. Rodolfo, qui viu en la mateixa àrea, l'ajuda a encendre la seva espelma i els dos personatges comencen a conèixer-se. Després d’acariciar-li la mà, Rodolfo, li canta "Che gelida manina" (La teva petita mà està congelada). A continuació, Mimì canta "Mi chiamano, Mimì", en la qual explica qui és ella i com és la seva vida quotidiana. Aquesta ària és una expressió de la naturalesa encantadora i modesta de Mimì. Descriu la seva humil existència com a cosidora, la seva soledat i la seva necessitat de calor humana i amor. Així, l'ària serveix per establir el personatge de Mimì com una figura innocent i romàntica, mentre que també introdueix els temes de l'amor, la comprensió i la simpatia que seran fonamentals en el desenvolupament de la trama amorosa de l'òpera. El primer acte acaba quan Mimì i Rodolfo s’expressen el seu amor en un dels duos més sublims del repertori, "O soave fanciulla".

Vestuari de Mimì per a l’Acte I de l’estrena mundial, Torí, 1 de febrer de 1896 (Adolfo Hohenstein)

Edat moderna

Durant l'Edat Moderna, els circs continuaven la tradició de les companyies d'artistes ambulants, heretant molts dels elements antics com els titellaires i altres artistes itinerants. Aquestes companyies, que es desplaçaven en carros i actuaven principalment en fires i festes locals, mantenien viva la tradició de l'entreteniment popular. Durant el renaixement apareix la figura del saltimbanqui, aquells personatges que realitzaven salts i tombarelles damunt els bancs de les places públiques. És també llavors quan companyies ambulants arribaven a les places dels pobles on s'instal·laven les primeres carpes. La Commedia dell'arte, originada al nord d'Itàlia cap a 1520, va tenir un impacte significatiu en el desenvolupament del circ modern. Introduint personatges arquetípics com Arlequí i Colombina, aquest gènere escènic va influir en els espectacles de circ, especialment en la caracterització de personatges i en l'ús de vestuaris i maquillatges. Aquests personatges arquetípics van servir de model per a la creació de nous personatges de circ, com el pallasso, que es van convertir en figures emblemàtiques del món del circ. A més dels titellaires i la Commedia dell'arte, altres formes d'entreteniment de l'Edat Moderna van influir en el circ, com ara els zoològics itinerants i els espectacles de fenòmens o freak shows (la dona barbuda, els germans siamesos, els nans). Aquestes atraccions exhibien animals exòtics i, en alguns casos, persones amb característiques físiques úniques, captivant l'atenció del públic. A través d'aquests diversos espectacles, el circ va evolucionar i es va adaptar a les tendències i els gustos de l'època, consolidant-se com una forma d'entreteniment popular i universal.

Acròbates a la corda (1635), de José de Ribera, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid

L'òpera

Diecimila anni al nostro imperatore és el cor final de l'òpera Turandot de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi. Va quedar inacabada a la mort de Puccini el 1924, i va ser completada per Franco Alfano. L'òpera, ambientada a la Xina, narra la història de la princesa de gel, Turandot, que estableix un desafiament als seus pretendents: si no resolen tres endevinalles, seran executats. Calaf, el príncep desconegut, respon amb èxit a les tres endevinalles de Turandot, guanyant així el dret a casar-se amb ella. Tanmateix, en lloc de forçar la princesa a casar-se amb ell, Calaf li ofereix un desafiament: si ella descobreix el seu nom abans de l'alba, ell renunciarà a la seva vida.

Cartell de l'edició original de Turandot (25 d'abril de 1926)

L'òpera

"Vissi d'arte" és una ària dramàtica que es troba a l'acte segon de l'òpera "Tosca" escrita per Giacomo Puccini i amb llibret de de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa. Basada en la novel·la La Tosca de l'autor francès Victorien Sardou, l'òpera, estrenada el 1900 a Roma, és un drama polític i passional que se situa a la ciutat de Roma al segle XIX. La trama de "Tosca" gira al voltant de tres personatges principals: la cantant de teatre Floria Tosca, el pintor Mario Cavaradossi i el cruel cap de policia Baró Scarpia. Tosca és una dona sofisticada, aliena als esdeveniments polítics. El seu caràcter aparentment fràgil i la seva puresa, es veuran posats a prova per situacions extremes, conduint-la cap a un destí marcat per l'assassinat i el suïcidi.

Pòster original de 1899 de Tosca (Adolfo Hohenstein)

Propostes per escoltar

Expressem amb el cos i el moviment allò que ens inspira la música. Ens fixem en alguns dels elements musicals més destacats de la peça. Cantem l'ària amb l'ajuda de l'acompanyament per piano i veu que us podeu descarregar: Alguns conceptes que ens pot inspirar aquesta ària i que podem treballar a través del cos i el moviment:

• Somni
• Evocació
• Nostàlgia
• Esperança
• Delicadesa

CORO A BOCCA CHIUSA - VEUS I PIANO

CORO A BOCCA CHIUSA - PIANO SOL

CORO A BOCCA CHIUSA - SOPRANO

CORO A BOCCA CHIUSA - ALTO

PARTITURA CORO A BOCCA CHIUSA

Text de l'ària

CAVARADOSSI I brillaven les estrelles... se sentía l'olor de la terra, xerricava la reixa del jardí... i un pas fregava l'arena... Entrava ella,fragrant, Queia entre els meus braços... Oh, dolços besos; oh, lànguides carícies, mentre jo, tremolós, Despullava les belles formes dels seus vels! Per sempre s'ha esvanit el meu somni d'amor... L'hora ha fugit...i moro desesperat! I mai no he estimat tant la vida! tant la vida!

CAVARADOSSI E lucevan le stelle Ed olezzava la terra Stridea l'uscio dell'orto E un passo sfiorava la rena Entrava ella, fragrante Mi cadea fra le braccia Oh! Dolci baci, oh languide carezze Mentr'io fremente le belle forme disciogliea dai veli! Svanì per sempre il sogno mio d'amore L'ora è fuggita, e muoio disperato! E muoio disperato! E non ho amato mai tanto la vita Tanto la vita!

Text de l'ària

POBLE Deu mil anys visqui el nostre emperador! TURANDOT Pare august... conec el nom de l'estranger! El seu nom és Amor! POBLE Amor! Oh, sol! Vida! Eternitat! Llum del món és l'amor! Riu i canta en el sol la nostra infinita felicitat! Glòria a tu! Glòria a tu!

LA FOLLA Diecimila anni al nostro Imperatore! TURANDOT Padre augusto, conosco il nome dello straniero! Il suo nome è… Amor! LA FOLLA Amor! O sole! Vita! Eternità! Luce del mondo e amore! Ride e canta nel sole l'infinità nostra felicità! Gloria a te! Gloria a te!

Elements musicals

ÀRIA: E lucevan le stelle VEU: Tenor TONALITAT: si menorMÈTRICA: 3/4 - 4/4 TEMPO: Andante lento apassionato molto ELEMENTS A DESTACAR: Introducció del tema principal pel clarinet Dibuix melòdic ascendent-descendent Recitat inicial de la veuÚs freqüent dels Sostenutos L'orquestra dobla la veu ESTRUCTURA: A) ANDANTE APASSIONATO MOLTO Introducció del tema principal pel Solo del clarinet, possible evocació de la memòria de Tosca. Recitat (La veu inicial com un recitat – diàleg: expressa el que recorda?) A’) Cantant reprèn tota la melodia del clarinet amb el tema principal.

Descans, Relaxació, Equilibri, Somni, Evocació, Nostàlgia, Esperança, Delicadesa, Força interior

Com aconsegueixo sentir-me en equilibri? Quina importància dono al descans? Què em relaxa?

Treballem alguns dels temes que ens pot inspirar aquesta ària des de diferents llenguatges: ARQUITECTURA: Investiguem sobre obres arquitectòniques que hagin desafiat les lleis de la física i ens captivin pel seu equilibri impossible. CIRC:En el món del circ, cultivar un bon sentit de l'equilibri ens permet sortir del nostre eix vertical i atrevir-nos a descobrir noves formes, figures i moviments. Quan treballem amb altres persones, jugant amb el propi pes i el de l'altre, podem crear experiències de moviment que ens ofereixen sensacions i contextos molt diferents de relació i cooperació. Explorem propostes de moviment i dinàmiques grupals que ens apropin als valors i principis del circ.

The Vessel és un edifici ideat per l'arquitecte Thomas Heatherwick i inspirat en els complexos patrons dels panells de les abelles, a Hudson Yards, Nova York.

Segle XX i XXI

El Circ Price, un dels escenaris més emblemàtics de Madrid, va viure un tràgic episodi el 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, quan va ser bombardejat, deixant-lo completament destruït. Aquest acte de violència va ser un recordatori de com la guerra podia afectar fins i tot els símbols més estimats de la cultura i l'entreteniment. Després de les ombres de la guerra, la llum va brillar novament en el món del circ, i cap figura va captivar l'imaginari popular com Pinito del Oro, una trapezista espanyola que va conquerir el món amb la seva destresa i coratge. Treballant sense xarxa, el seu acte era una exhibició d'audàcia i habilitat, amb el seu marit situat just sota per agafar-la en braços en cas de caiguda. Malgrat els accidents greus que va patir al llarg de la seva carrera, la seva passió i determinació van fer que continués brillant a les acaballes dels trapezis. El món del circ va veure emergir una nova era el 16 de juny de 1984, quan es va fundar al Canadà el Cirque du Soleil per antics artistes de carrer. Aquesta companyia va redefinir el concepte de circ, fusionant les arts escèniques amb l'acrobàcia i la música en un espectacle visualment impressionant i emocionalment captivador. Amb el seu estil únic i innovador, el Cirque du Soleil es va convertir en la productora de circ contemporani més gran del món, portant les seves produccions a les masses de tot el planeta i captivant audiències amb la seva creativitat i espectacularitat. L'any 2015 va marcar un punt d'inflexió en la història del circ quan es va prohibir el circ amb animals en molts països, incloent-hi diverses regions d'Espanya. Aquesta decisió va ser fruit d'una creixent consciència sobre el benestar dels animals i les pràctiques ètiques en l'entreteniment. Tot i que aquesta prohibició va representar un canvi radical per a molts circs tradicionals, també va obrir pas a noves formes d'entreteniment circense que posen èmfasi en la creativitat humana i l'excel·lència artística sense explotar animals. Així, el món del circ continua evolucionant, adaptant-se als canvis socials i ètics del nostre temps.

The Flying Codonas (1932), John Steuart Curry.

Ale HopUna docusèrie de TV3 sobre el circ

Pinito del Orol'extraorinària trapezista

Propostes per escoltar

Expressem amb el cos i el moviment allò que ens inspira la música. Ens fixem en les diferents parts d'aquesta ària i descobrim el text i alguns dels elements musicals més destacats. Cantem l'ària amb l'ajuda de l'acompanyament per piano i veu que us podeu descarregar: *En parelles, crear un moviment coreogràfic partint del contacte amb les mans. Sense perdre el contacte, les dues persones poden anar buscant moviments per canviar de posició, alçades i de disposició a l'espai. Quan hem agafat confiança, comencem a explorar jugant amb els contrapesos i els recolzaments, buscant l'equilibri i el desequilibri a partir de la connexió entre els pesos de les persones. Alguns conceptes que ens pot inspirar aquesta ària i que podem treballar a través del cos i el moviment:

• Amor romàntic
• Declaració d’amor
• La passió i l'anhel amorós
• El conflicte entre pares i fills

O MIO BABBINO CARO - PIANO SOL

PARTITURA O MIO BABBINO CARO

O MIO BABBINO CARO - PIANO I VEU

*Proposta elaborada amb la col·Laboració De marta ruiz, artista de la torre dels somnis

Propostes per escoltar

Què ens transmet aquesta música? Ens fixem en les diferents parts d'aquesta ària i descobrim alguns dels elements musicals més destacats. *Explorem amb el cos la imatge d'estar enmig d'un mar en tempesta, lluitant per sobreviure: 0:00 Partim a peu dret, buscant una posició fixa i creativa en estat de congelació. Imaginem que una escalfor ens va desfent i permetem que tot el cos es vagi movent, buscant la qualitat de l’aigua que canvia d’estat sòlid a líquid. Escoltem la línia melòdica descendent que acompanya la sensació de caiguda. 1:12 Arribant a terra, comencem a sentir la fredor i la soledat. Explorem moviments en contacte amb el terra, deixant-nos portar per les diferents intensitats de la música. 2:12 Deixem que la música ens porti a crear onades que comencen pels braços i les mans i es van expandint per tot el cos. 2:44 Iniciem moviments inspirats en remolins, imaginant que l’aigua se’ns emporta i ens empeny avall. Lluitem per agafar aire i no enfonsar-nos en les profunditats. Arriba un dels moments culminants de la tempesta en el minut 3:17. 3:29 Ens deixem emportar pels records i les il·lusions en un moment de calma interna. 3:58 Torna la tempesta provocant un moment de desesperació final: “No, non voglio morir”, en el que la música ens porta a connectar amb els últims intents per sobreviure. *En grups de cinc, una persona es col·loca enmig de les altres 4 que representen el mar. La persona del mig, fent de nàufrag, intenta sortir del cercle del mar, però les altres no la deixen i la retornen al centre. Explorant la sensació de voler fugir, sortir, sentir-se atrapada... Explorem alguns conceptes que ens pot inspirar aquesta ària i que podem treballar a través del cos i el moviment:

• Por a la mort / Lluita per sobreviure
• Angoixa i deliri
• Records i lament

*Proposta elaborada amb la col·Laboració De marta ruiz, artista de la torre dels somnis

Text de l'ària

TOSCA D'art he viscut, i d'amor. Mai no he fet mal a cap ésser viu!... Amb oculta mà he alleujat totes les misèries que he vist... Sempre amb fe sincera, he elevat els meus precs als sants tabernacles; sempre amb fe sincera he dut flors a l'altar. A l'hora del dolor, per què, Senyor, per què m'ho pagues així? He donat joiells per al mantell de la Verge, i he donat el cant als astres, al cel, que més bells lluïen. A l'hora del dolor, per què, Senyor, per què m'ho pagues així?

TOSCA Vissi d'arte, vissi d'amore Non feci mai male ad anima viva Con man furtiva Quante miserie conobbi, aiutai Sempre con fé sincera La mia preghiera Ai santi tabernacoli salì Sempre con fé sincera Diedi fiori agli altar Nell'ora del dolore Perché, perché, Signore Perché me ne rimuneri così? Diedi gioielli della Madonna al manto E diedi il canto agli astri, al ciel Che ne ridean più belli Nell'ora del dolore Perché, perché, Signore Ah, perché me ne rimuneri così?

L'òpera

"Mi chiamano, Mimì" és una ària que apareix en l'acte primer de l'òpera "La Bohème", escrita per Giacomo Puccini amb llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre Scènes de la vie bohème (Escenes de la vida bohèmia), de Henry Murger. L'òpera, estrenada el 1896 a Torí, Itàlia, és una de les obres més populars i representatives del repertori operístic i una de les més interpretades arreu del món. La trama de "La Bohème" es centra en un grup de joves artistes bohemis del París del segle XIX, especialment en les seves relacions amoroses i en les seves experiències vitals. "Mi chiamano, Mimì" és una de les primeres àries en l'òpera i és interpretada per Mimì, el personatge femení principal.

Pòster original de 1896 de La Bohème (Adolfo Hohenstein)

Els valors del circ

SolidaritatAutonomia EsforçAustoestima Motricitat Cooperació Comunicació Innovació Constància

Confiança Capacitat de superació Participació Empatia Treball en equip Creativitat Compromís Responsabilitat Suport mutu

Propostes per escoltar

Expressem amb el cos i el moviment allò que ens inspira la música. Ens fixem en les diferents parts d'aquesta ària i descobrim el text i alguns dels elements musicals més destacats. Cantem l'ària amb l'ajuda de l'acompanyament per piano i veu que us podeu descarregar: Escoltant aquesta ària, com t'imagines el personatge de Calaf? Com el descriuries? Alguns conceptes que ens pot inspirar aquesta ària i que podem treballar a través del cos i el moviment:

• Determinació i Confiança
• Passió i Propòsit
• Amor, orgull i superació
• Repte i risc: “posar la vida en joc”
• Sentir-se diferent a la norma

NESSUN DORMA - PIANO SOL

PARTITURA NESSUN DORMA

NESSUN DORMA - PIANO I VEU

L'òpera

El Coro a bocca chiusa (Coro de boca tancada) és una peça coral que apareix a l'acte segon de l'òpera "Madama Butterfly" de Giacomo Puccini. Aquesta òpera, estrenada el 1904, és una de les més famoses del repertori operístic i narra la tràgica història d'amor entre Cio-Cio San, una jove geisha japonesa coneguda com a Madama Butterfly, i l'oficial de la marina nord-americana Pinkerton. El militar es casa amb ella aprofitant una llei japonesa que li permet repudiar-la en qualsevol moment i poc després torna al seu país. Cio-Cio-San l'espera fidelment fins que descobreix que s'ha casat amb una dona americana, fet que la portarà al suïcidi malgrat haver tingut un fill fruit de la relació amb l'oficial.

Pòster original de Madam Butterfly per Adolf Hohenstein (1919)

FESTIVALS I CICLES DE CIRC

Actualment hi ha més d’una quinzena de festivals i cicles a Catalunya especialitzats en circ, ordenats per data de creació:

• Festival Internacional de Pallassos – Memorial Charlie Rivel (Cornellà, octubre, bianual, des de 1984)

• Fira de Circ al Carrer de La Bisbal (La Bisbal d’Empordà, juliol, des de 1996)

• Trapezi (Reus, maig, des de 1997)

• Curtcirckit (Montgat, juny, des de 2000)

• Circorts (Barcelona, districte de les Corts, octubre, des de 2000)

• Castell de Circ. Mercè Arts de Carrec (MAC) (Barcelona, Castell de Montjuïc, setembre, des de 2005)

• Festival de Circ de Terrassa (Terrassa, setembre, des de 2009, 2020 cancel·lat)

• Festival Circ Cric (Sant Esteve de Palautordera, primavera, des de 2010)

• Festival Internacional del Circ Elefant d’Or (Girona, febrer, des de 2011 - inicialment a Figueres)

• Festival Internacional de Pallasses (Sant Esteve de Palautordera, octubre, des de 2014)

• Circ Picat (Alpicat, juny, des de 2014)

• Circ d’Ara Mateix (Barcelona, abril, bianual, des de 2014) Casa de la Dansa | Mercat de les flors

• Circ a la plaça (Olot, juliol, des de 2015)

• Festivalet de circ (Manresa, setembre, des de 2018)

L'elefant, l'emblema del Festival Trapezi de Reus

• Circdanya (Prats i Samsor, agost, des de 2020)

Podeu consultar un llistat més complet aquí

390 a.c : Roma

Infinitament lluny del circ actual, els romans utilitzaven la sang i la violència com ingredient principal per entretenir als espectadors. A l'època romana el circ és l'espai destinat als jocs públics (ludi), com les lluites de gladiadors, les batalles navals o les competicions eqüestres i de carros. Els jocs eren molt populars a la Roma clàssica, i els gobernants els organitzaven sovint per tal de mantenir entretinguda la població. Es duien a terme en un estadi, anomenat circ, generalment en forma el·líptica, compost per una arena envoltada de grades pel públic. El circ més cèlebre va ser el Circ Màxim de Roma, amb capacitat per 150.000 espectadors. A Catalunya, el conjunt arqueològic de Tarraco (Tarragona) conté un dels circs romans més importants del món, patrimoni de la Unesco. A Roma també hi habia malabaristes i funambulistes- una disciplina que consisteix en caminar sobre una corda o filferro a una certa distància de terra-, i sovint actuaven en el circ en els descansos de les carreres de carros. Els funambulistes eren molt admirats i s'explica que en una ocasió l'emperador Marc Aureli va presenciar l'accident d'un artista que va morir mentre actuaba. Després d'aquell incident va ordenar que es col·loquessin matalassos sota de la corda per prevenir altres caigudes mortals. Posteriorment, es van substituir els matalassos per les xarxes que avui dia encara s'utilitzen.

Gladiadiors en acció en un fragment del mosaïc de Zliten, trobat prop dde Leptis Magna, actual Líbia (segle II d. C.)

Visiteu les restes d'un circ romà a Catalunya

Elements musicals

ÀRIA: Nessun Dorma VEU: Tenor TONALITAT: Sol Major / Re MajorMÈTRICA: 4/4 TEMPO: Andante sostenuto ELEMENTS A DESTACAR:Caràcter i intensitat de la música.L'acompanyament de l'orquestra.ESTRUCTURA: A Oscil·lació entre acord de Sol Major a mib menor amb 9a - dissonàncies i tensió. Acompanyament característic i constant de les cordes en arpegis ascendents. B Resolució a Re Major i desenvolupament del motiu melòdic cap al primer punt culminant (“Splenderò”).L'orquestra dobla la melodia. A’/Pont Breu represa de la primera melodia. Coda /B' Intervenció del cor femení Resolució final amb el clímax de l’ària - “A l’alba vincerò, VIncerò“.Cordes doblant la melodia amb “tremolos”.

Segle XIX

El circ en el segle XIX va experimentar un creixement i una transformació significatius, passant de ser una forma d'entreteniment modesta a convertir-se en un espectacle elaborat i popular en tot Europa i Amèrica del Nord. En el 1853, s'inauguren els dos primers circs estables barcelonins (Camps Elisis i Barcelonès). Uns anys més tard, el 1868, s'inaugura el primer circ a Espanya encara en funcionament, el Circo Price a Madrid, fundat pel domador de cavalls irlandès Thomas Price. A França, va destacar la figura de Jules Léotard, un acròbata i gimnasta nascut el 1838. És famós per haver popularitzat l'ús del vestit ajustat de cos que avui en dia porta el seu nom: el "leotard". Va ser un dels primers a utilitzar aquesta peça de vestir ajustada per realitzar acrobàcies a l'aire lliure i en espectacles de circ. Léotard va ser un pioner en el món de l'acrobàcia i la gimnàstica, i va introduir moltes tècniques i moviments nous en els seus actes, com ara salts mortals i exercicis en barra fixa. La seva actuació més coneguda va ser el seu número aeri, on duia a terme increïbles piruetes i malabarismes sobre una barra suspesa en l'aire (Trapezi). La popularitat del seu vestit ajustat també va contribuir a la seva fama, i aviat es va convertir en una peça estàndard per als acròbates, gimnastes i artistes de circ de tot el món.

Miss La La en el Circ Fernando, 1879. The National Gallery, Londres

L'ària

"O mio babbino caro" és cantada pel personatge de Lauretta, la filla de Gianni Schicchi, que està enamorada de Rinuccio, un jove membre de la família Donati. Lauretta canta aquesta ària després que les tensions entre Schicchi i els seus futurs sogres arriben a un punt de ruptura que amenaça de separar-la del jove a qui ella estima. Ella intenta convèncer el seu pare, Gianni Schicchi, de permetre que es casin, i explica que sense Rinuccio, el seu cor es trencarà i que, si no pot estar amb ell, preferiria morir. La música de "O mio babbino caro" és dolça i encantadora, amb una melodia captivadora que reflecteix els sentiments apassionats de Lauretta. És una ària que captura l'essència de l'amor juvenil i l'anhel d'estar amb la persona estimada, tot i les dificultats i obstacles que poden sorgir.

Florence Easton com Lauretta a l'estrena mundial de l'òpera, el 14 de dsembre de 1918

L'ària

Nessun dorma és cantada pel príncep Calaf a l'acte tercer de l'òpera, després d’acceptar que Turandot no està disposada a cedir. En lloc de forçar la princesa a casar-se amb ell, Calaf li ofereix un desafiament: si ella descobreix el seu nom abans de l'alba, ell renunciarà a la seva vida... Però si no el descobreix, ella s’entregarà a ell. Durant la nit, Calaf canta "Nessun Dorma", que es tradueix com "que ningú dormi". L’ària ens parla de la confiança del príncep Calaf en el seu destí i la seva resolució d'afrontar els perills per aconseguir l'amor de Turandot. La música, amb la seva melodia emotiva i poderosa, captura l'esperit de la determinació i el coratge del príncep, així com la seva profunda passió per la princesa de gel. Nessun Dorma és una de les àries més conegudes i estimades del repertori operístic, apreciada per la seva bellesa melòdica i la seva capacitat per capturar l'essència de la determinació humana. És una peça que ha transcendit l'òpera per convertir-se en un himne universal de força, esperança i passió.

El tenor espanyol Miguel Fleta estrenà Nessun dorma a La Scala de Milà el 1926, dirigit per Arturo Toscanini.

Nostàlgia, Amor, Acceptació del destí, Revisió vital, Bellesa, Consciència de la mort

Què dona sentit a la meva vida? Quines coses de la vida m'inspiren amor i bellesa?

Treballem alguns dels temes que ens pot inspirar aquesta ària des de diferents llenguatges: LA MÚSICA: Creem una melodia que evoqui algun record molt apreciat amb un recitat que ho expliqui de forma poètica. Juguem amb la idea del contractant i el recitat per crear contrastos expressius. L'ART PLÀSTIC I AUDIOVISUAL: Ens inspirem amb pel·lícules i quadres que parlin sobre diferents maneres d'afrontar la pèrdua i la mort.

La vida és bella és una pelicula commovedora sobre l'amor i la bellesa en temps de desesperança durant l'Holocaust

CARPES DE CIRC ITINERANTS

Existeixen companyies de circ que vitagen i ofereixen espectacles itineranta arreu del territori:

• Circ Raluy Legacy

• Circ Històric Raluy

• Circ Raluy Clàssic

• Circo Smile

• Circo Italiano

• Gran Circo Universal

• Nilak Circ Teatre Itinerant*

Nilak Circ Teatre Itinerant

*Projecte impulsat per un col·lectiu d’artistes per portar un espai escènic itinerant per les comarques catalanes sense teatre, inclòs dins de les mesures del Pla d’Impuls del Circ 2019-2022.

Circ tradicional i circ contemporani

Avui en dia, conviuen molts estils de circ, però podríem parlar de dues grans corrents: la del circ tradicional o clàssic i la del circ contemporani. El circ clàssic neix a Anglaterra a finals del segle XVIII amb les exhibicions eqüestres del sergent Philip Astley, a les quals va afegir saltimbanquis, malabaristes, animals ensinistrats i algunes atraccions de fira. Aquest circ es caracteritza per exaltar el virtuosisme, el risc i la proesa física. Acostuma a fer representacions destinades a la diversió popular i aptes per a tota la família. Habitualment és un negoci familiar i s'aprenia (en alguns circs continua essent així) generació rere generació. El circ contemporani apareix a Europa (França i Catalunya) a la dècada dels setanta del s. XX amb artistes i companyies que aporten un gir radical. Sorgeix una nova manera d'entendre'l, viure'l i posar-lo en escena. La tècnica i el virtuosisme ja no són al centre de tot i es dona pas a hibridacions de tota mena. Sempre al servei d'un viatge trepidant que vol fer-nos commoure i sentir un munt d’emocions. Són propostes que ens expliquen històries d'allò més diverses i espectacles on es barreja la dansa, el teatre, les arts plàstiques, l’òpera, les noves tecnologies i tot el que us pugueu imaginar. L'escena actual del circ contemporani a Catalunya disposa d'una gran diversitat artística i un elevat nivell tècnic.

Dos clowns i una artista de malabars. Circ Roncalli de Munich, Alemania

Dos clowns i una artista de malabars. Circ Roncalli de Munich, Alemania

Elements musicals

ÀRIA: Sola, perduta, abbandonata VEU: Soprano TONALITAT: Fa menorMÈTRICA: 2/4 (Binari) - 4/4 (quaternari) - 3/4 (Ternari) TEMPO: Diferents tempos ELEMENTS A DESTACAR:Motiu melòdic descendent (lament de Manon).Joc entre el mode menor i major en moments d'evocació.Contrastos extrems (tempos, caràcter, dinàmiques, intensitat dramàtica...). ESTRUCTURA: Introducció Mosso Motiu de negres marcades (tema que evoca el destí fatal de Manon). A LargoLament de Manon introduït primerament per l'oboè i la flauta. Tema del lament "No! Non voglio morir". Canvi al mode major a “Terra de pace mi sembrava questa". B All vivo / ModeratoContrast de caràcter i tempo. Recupera el motiu rítmic de negres marcades del Mosso. Introducció de tresets i semicorxers a l’acompanyament orquestral, incrementant la tensió i el caràcter d'inquietud i angoixa. A’ Largo molto sostenutoRecupera el tema del lament "No! Non voglio morir". Breu tornada al mode major "Ora la tomba invoco".

Determinació, Confiança, Passió, Propòsit, Amor, Perseverança, Orgull, Esperança

Quins son els teus reptes? Com et sents davant d'un gran repte? En quins moments has sentit que et superaves?

Treballem alguns dels temes que ens pot inspirar aquesta ària des de diferents llenguatges: LA POESIA i LA LITERATURA: Busquem un personatge històric, literari o cinematogràfic que podria haver cantat l'ària Nessun dorma i expliquem en quins aspectes ens podríem identificar amb ell. Què significa ser un heroi o una heroina? Explorem exemples de figures heroiques i busquem exemples de poesies, relats o novel·les que tractin les temàtiques de la confiança, el propòsit, la determinació i la superació. Explorem les diverses maneres de superar els reptes i les vicissituds de la vida.

La nit estrellada del pintor Vincent Van Gogh el 1889

3.000 anys a C: Xina, Mongolia, India i Mesopotàmia

Alguns antropòlegs situen les pràctiques acrobàtiques a més de 3.000 anys a C. a la Xina, Mongolia i la India, on ja existien malabaristes, acròbates i contorsionistes.Sovint aquestes pràctiques estaven relacionades amb rituals religiosos i pràctiques festives. Utilitzaven tota mena d'objectes que llançaven i rebien amb diferents parts del cos. A l'antiga Mesopotàmia, que abasta la regió que ara ocupen principalment l'Iraq, l'Iran, el sud-est de Turquia i el nord-est de Síria, hi havia cerimònies religioses i festivals que podrien tenir elements que més tard es desenvoluparien en espectacles de circ. Algunes representacions artístiques trobades en ceràmica i segells cilíndrics mesopotàmics mostren figures humanes que realitzen acrobàcies i altres actes que podrien interpretar-se com a elements precursors dels espectacles de circ.

Acròbates xinesos en un gravat de Jacob van Meurs (1665)

Amor romàntic, passió i anhel amorós, relació entre pares-fills, la comèdia i el drama

Què és l'amor per a mi? Com visc els sentiments que relaciono amb l'amor?

Treballem alguns dels temes que ens pot inspirar aquesta ària des de diferents llenguatges: LA POESIA i LA LITERATURA: Escrivim relats, poemes o monòlegs inspirats en la temàtica de l'ària. Podem explorar els pensaments i les emocions dels personatges de l'òpera, o bé crear personatges i situacions noves que es relacionin amb els temes de l'amor, la família i les relacions personals. TEATRE I ARTS ESCÈNIQUES: Organitzem una sessió de dramatització i improvisació en què els alumnes representin situacions inspirades en la temàtica de "O mio babbino caro". Poden assumir els rols dels personatges de l'òpera o crear els seus propis personatges i situacions relacionats amb temes com l'amor, la família i les dificultats emocionals. Podem extreure fragments d'escenes d'obres clàssiques i modernes de teatre que tractin aquestes temàtiques i crear-ne una versió pròpia. També podem parlar sobre els diferents gèneres teatrals i cinematogràfics (comèdia, drama, misteri, musical...) i jugar a transformar una mateixa situació a diferents gèneres.

Escena de Gianni Schicci al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 2022 - 2023

Propostes per escoltar

Ens fixem en les diferents parts d'aquesta ària i descobrim alguns dels elements musicals més destacats. Analitzem la connexió entre la poesia i la música:

• Els records dels moments viscuts amb Tosca
• La consciència de la mort imminent

*Il·lustrem en paper i en moviment com percebem la música: 1) Escoltem la música i dibuixem en un full transparent què ens transmet la música. Pot ser un dibuix, línies, paraules... 2)Tot seguit, observem detalladament la nostra il·lustració i la traslladem al cos a través del moviment. 3)Per parelles, ajuntem els dos dibuixos i veiem com se'n genera un de nou. Escoltant de nou la música, tornem a fer la nostra representació de moviment mantenint una "conversa" o una relació amb els espais buits de l'altre cos (un davant de l'altre). Comencem separats i a poc a poc, anem a buscar els espais del nostre company o companya, explorant amb la trobada i el diàleg entre dues persones. 4)Per concloure, podem considerar les diferències que apareixen respecte fer-ho sol o acompanyat. Escoltant aquesta ària, com t'imagines el personatge de Caravadossi? Com el descriuries? Alguns conceptes que ens pot inspirar aquesta ària i que podem treballar a través del cos i el moviment:

• Nostàlgia
• Amor
• Acceptació del destí

• Desesperació
• Consciència de la mort

*Proposta elaborada amb la col·Laboració De marta ruiz, artista de la torre dels somnis

L'ària

"Diecimila anni al nostro imperatore" apareix a l'escena final de l’òpera. Després d’intensos conflictes, l'Emperador es fa present al costat de tota la seva cort enfront del seu poble perquè la seva filla, la princesa Turandot reveli el nom del misteriós príncep. Tots esperen expectants la resposta i quan el moment arriba, ella respon al seu pare que coneix el nom de l'estranger "Il suo nome è ...Amor" ("El seu nom és... Amor") Turandot, impactada per l'amor i la determinació del príncep, s’ha rendit finalment al seu destí i accepta casar-se amb ell. Després que Turandot accepta finalment el príncep Calaf com el seu marit, el cor s'aboca a felicitar la nova parella imperial desitjant-los una llarga vida i un regnat pròsper. És un moment d'alegria i triomf, on tot el poble celebra l'arribada d'una nova era. Les harmonies grandioses i la melodia magnífica reflecteixen la grandesa de l'ocasió i la felicitat generalitzada de la població. És una conclusió dramàtica i emotiva per a l'òpera, subratllant el tema de la victòria de l'amor i la superació de les adversitats. Aquest cor final captura perfectament l'esperit triomfant de l'obra i ressona poderosament amb l'audiència, en reprendre la melodia que abans hem escoltat a l’ària “Nessun Dorma” i oferint un tancament majestuós a aquesta història èpica d'amor i redempció.

Escena Final de Turandot al Teatre del Liceu en la producció de Núria Espert/ Barbara Lluch.

Por, soledat, abandonament, angoixa, records, deliri, lament, dolor

Què em fa por? Què em genera angoixa i dolor? En quins moments em sento sol/a o abandonat/da?

Treballem alguns dels temes que ens pot inspirar aquesta ària des de diferents llenguatges: LA POESIA: Escrivim sobre allò que ens preocupa, ens fa por o ens genera dolor. Compartim aquests sentiments, emocions i pensaments a través del llenguatge poètic. L'Epitafi de Seikilos és la composició musical completa amb notació musical més antiga d'arreu del món. Què ens inspiren aquestes paraules? Quin missatge podriem transmetre a una persona que se sent perduda com la Manon d'aquesta ària o la nàufraga de La Torre dels Somnis? "Enlluerna mentre visquisi no t'afligeixis per resperquè la vida és curtai el temps et furta els anhels." ARTS VISUALS I PLÀSTIQUES: Busquem referents d'altres disciplines artístiques que ens inspirin per expressar-nos des de diferents llenguatges. Per exemple, podríem explorar les possibilitats expressives del color i de tècniques pictòriques del s. XX a través de l'expressionisme abstracte i la pintura d'acció, per crear un mural col·lectiu o una instal·lació artística.

Jackson Pollock (1912 - 1956)

Propostes per escoltar

Ens fixem en les diferents parts d'aquesta ària i descobrim el text i alguns dels elements musicals més destacats. En petits grups, una persona es col·loca davant de la resta, fent de director de l'orquestra de ballarins. Amb les seves mans, jugant amb els gests i les qualitats de moviment, traslladarà al cos dels ballarins la seva idea musical. Seguint les dinàmiques musicals i el fraseig, el director haurà de provocar una coreografia grupal que controlarà amb les seves mans. Els ballarins que segueixen les indicacions gestuals del director no hauran d'imitar els gests d'aquests, sinó que intentaran respondre espontàniament amb el seu cos a la informació visual que reben de les mans i el propi cos del director. Els participants poden anar canviant de rol durant l'escola de l'obra. Alguns conceptes que ens pot inspirar aquesta ària i que podem treballar a través del cos i el moviment:

• Celebració i Triomf
• Col·lectiu
• Alabança i exaltació
• Sublimació

Del text a l'acció!

En grups d'entre 6 i 9 participants, creeu una escena inspirada a partir de cada fragment de text seleccionat.

1. Comenceu llegint el text i extraient un concepte general del què us transmet. Compartiu impressions i quines paraules, emocions o sensacions us inspira.
2. Decidiu com serà llegit el fragment en la representació (en veu en off, diàleg entre diverses veus, personatges a l'escenari...).
3. A continuació, exploreu diferents llenguatges de moviment, fugint de la literalitat, i busqueu accions i posades en escena que expressin allò que el text us transmet. Podeu jugar amb moviments estàtics, seqüenciats, alternats, amb velocitats diferents, etc. Podeu decidir si hi haurà contrast entre un personatge principal i el grup o buscareu una participació més coral.
4. Representeu les escenes davant de tothom i intercanvieu impressions i opinions constructives que afavoreixin l'aprenentatge col·laboratiu.

Proposta elaborada amb la col·laboració de l'artista Albert González | www.algalliner.com

L'òpera

Nessun Dorma és una ària icònica de l'òpera "Turandot" composta per Giacomo Puccini, sobre el llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi. Va quedar inacabada a la mort de Puccini el 1924, i va ser completada per Franco Alfano. L'òpera, ambientada a la Xina, narra la història de la princesa de gel, Turandot, que estableix un desafiament als seus pretendents: si no resolen tres endevinalles, seran executats. Calaf, el príncep desconegut, respon amb èxit a les tres endevinalles de Turandot, guanyant així el dret a casar-se amb ella. Tanmateix, la princesa es resisteix a entregar-se a ell.

Cartell de l'edició original de Turandot (25 d'abril de 1926)

Text de l'ària

LAURETTA Oh, pare meu, pare estimat, m’agrada, és tan atractiu! vull anar a Porta Rossa a comprar l'anell! Sí, sí, hi vull anar! I si l’estimés en va, també aniria al Ponte Vecchio, però per llançar-me a l’Arno! Em consumeixo i em turmento! Oh, Déu meu, voldria morir! Pare, pietat, pietat! Pare, pietat, pietat!

LAURETTA O mio babbino caro Mi piace, è bello, bello Vo' andare in Porta Rossa A comperar l'anello! Sì, sì, ci voglio andare! E se l'amassi indarno Andrei sul Ponte Vecchio Ma per buttarmi in Arno! Mi struggo e mi tormento! O Dio, vorrei morir! Babbo, pietà, pietà! Babbo, pietà, pietà!

Text de l'ària

MANON Sola, perduda, abandonada... en una terra desolada! Horror! El cel s’enfosqueix al meu voltant... Ai de mi, estic sola! En el profund desert caic, ah, turment cruel! Ah! Sola, abandonada... jo, la dona oblidada! Ah! No vull morir! No, no vull morir! Tot s’ha acabat. Una terra de pau em semblava... Ah! La meva bellesa funesta encén noves ires... Em volien separar d’ell, i ara tot el meu horrible passat ressorgeix, i davant meu s’alça amb claredat. Ah! S’ha tacat de sang. Ah! Tot s’ha acabat. Com un recés de pau invoco la mort... No! No vull morir... amor, ajuda’m!

MANON Sola, perduta, abbandonata … in landa desolata! Orror! Intorno a me s'oscura il ciel … Ahimè, son sola! E nel profondo deserto io cado, strazio crudel, ah! sola abbandonata, io, la deserta donna! Ah! non voglio morir! No! non voglio morir! Tutto dunque è finito. Terra di pace mi sembrava questa … Ahi! mia beltà funesta, ire novelle accende … Strappar da lui mi si volea; or tutto il mio passato orribile risorge, e vivo innanzi al guardo mio si posa. Ah! di sangue s'è macchiato. Ah! tutto è finito. Asil di pace ora la tomba invoco … No! non voglio morir … amore, aita!

Etimologia

La paraula circ prové del llatí “circus” (cercle) que va ser una derivació de la paraula grega “kirkos”. Era el terme emprat a l'Antiga Roma per a les edificacions rodones i monumentals, amb una llarga esplanada central anomenada “arena”, i en les quals es duien a terme carreres de carros a cavall. Allí també van tenir lloc lluites i demostracions d'animals ensinistrats.

Recreació moderna de curses de carros a l'amfiteatre del parc temàtic Puy du Fou a França.

Elements musicals

ÀRIA: Vissi d'arte VEU: Soprano TONALITAT: Mi bemoll menor / Mi bemoll majorMÈTRICA: 2/4 - 4/4 TEMPO: Andante lento apassionato ELEMENTS A DESTACAR:Frases construides amb motius melòdics descendents i de caràcter legato. Canvi al mode major a la part B. Contracant de la flauta i els violoncels (línia melòdica secundària) contraposat a la melodia principal de la veu (B). Motius rítmics de tresets a l'acompanyament i a la melodia que aporten un moviment contrastat a la melodia calmada en negres i corxeres. La melodia de la veu doblada per l’orquestra en el moment àlgid de l'ària (B'). ESTRUCTURA: A – B – Pont – B’

2.040 anys a C: Egipte mitjà

Una de les primeres proves de l'existència del circ la podem trobar a l'Egipte Mitjà, en un mural descobert a una tomba de Beni Hassan datada de l'any 2.040 a C, en la qual es documenten pràctiques d'acrobàcia i malabarisme. Se sap que a Tebas, existien diverses escoles d'aquests tipus d'art, algunes de les quals van arribar a formar a artistes grecs, els quals, juntament amb els romans, van heretar aquestes pràctiques. Era habitual veure actuacions d'aquestes disciplines en celebracions populars, agrícoles, religioses i rituals de pas.

Malabaristes, fresc trobat a la tomba de Baget III, a Beni Hassan (Egipte)

Elements musicals

ÀRIA: Coro a boca chiusa VEU: Cor Mixte TONALITAT: : Sib MajorMÈTRICA: 4/4 TEMPO: Moderadamente mosso ELEMENTS A DESTACAR:El cor canta amb la boca closa, no hi ha lletra.Contrast entre obstinat en pizzicatos de la corda/picat dels vents i el legato mantingut del cor.Solo del violí.Frases de 8 compassos.ESTRUCTURA: A - A'- Coda

Text de l'ària

MIMI Sí. Em diuen Mimì, però el meu nom és Lucia. La meva història és breu. En tela o seda brodar tant a casa com a fora... Visc tranquil·la i contenta i la meva distracció és fer lliris i roses. M'agraden aquelles coses que tenen el dolç encant de parlar d'amor, de primaveres, i de somnis i de quimeres, aquelles coses que anomenen poesia. Vostè m'entén? Em diuen Mimì, no en sé el perquè. Sola em faig i em menjo els àpats. No sempre vaig a missa, però prego força el Senyor. Visc sola, soleta en una blanca cambreta: miro els teulats i el cel. Però quan arriba el desgel, el primer sol és meu, el primer bes d'abril és meu! S'obre en un vas una rosa... L'esguardo fulla a fulla! Que n'és, de dolç, el perfum d'una flor! Però les flors que jo faig, ai las!, no desprenen olor. No sabria dir res més de mi, sóc la seva veïna que ve fora d'hora a importunar-lo.

MIMI Sì. Mi chiamano Mimì Ma il mio nome è Lucia La storia mia è breve A tela o a seta Ricamo in casa e fuori Son tranquilla e lieta Ed è mio svago Far gigli e rose Mi piaccion quelle cose Che han sì dolce malìa Che parlano d'amor, di primavere Di sogni e di chimere Quelle cose che han nome poesia Lei m'intende? Mi chiamano Mimì Il perché non so. Sola, mi fo Il pranzo da me stessa Non vado sempre a messa Ma prego assai il Signore Vivo sola, soletta Là in una bianca cameretta Guardo sui tetti e in cielo. Ma quando vien lo sgelo Il primo sole è mio Il primo bacio dell'aprile è mio! Germoglia in un vaso una rosa Foglia a foglia l’aspiro! Così gentile il profumo d'un fiore! Ma i fior ch'io faccio Ahimè! non hanno odore Altro di me non le saprei narrare Sono la sua vicina che la vien fuori d'ora a importunare.

L'òpera

L'ària "O mio babbino caro" és una de les peces més famoses de l'òpera còmica "Gianni Schicchi" composta per Giacomo Puccini sobre un llibret de Giovacchino Forzano, basat en una història referida breument en la Divina Comèdia de Dant. Aquesta òpera, estrenada el 1918, és una de les tres obres que componen el "Tríptic" de Puccini, que també inclou "Il Tabarro" i "Suor Angelica". "Gianni Schicchi" és una comèdia brillant ambientada a Florència al segle XIV. La trama gira al voltant d'una família noble, els Donati, que estan llestos per heretar la fortuna de l'àvia Ricciarda. Quan ella mor, la família descobreix que ha estat exclosa del seu testament. Desesperats per no perdre la seva part de la fortuna, els Donati fan trucs per aconseguir canviar el testament.

Pòster original de Gianni Schicchi publicat per G. Ricordi a Milà (1918-19)

Propostes per escoltar

Expressem amb el cos i el moviment allò que ens inspira la música. Ens fixem en les diferents parts d'aquesta ària i descobrim alguns dels elements musicals més destacats.Analitzem la connexió entre la poesia i la música:

• La plegaria de Tosca
• La desesperació de Tosca
• Les virtuds i la moralitat de Tosca

Identifiquem cada part de l’ària amb una gestualitat diferent i contrastat tenint en compte amb el caràcter musical i la lletra de les diferents parts de l'ària. Explorem amb el cos i el moviment la idea de revisió vital: iniciem el recorregut en posició fetal imaginant qui érem abans de néixer. Escoltem i ens deixem portar per la música. A poc a poc, anem desplegant el moviment, creixent i alçant-nos, passant per les diferents etapes vitals, recordant qui hem sigut i com ens hem sentit a cada fase. Escoltant aquesta ària, com t'imagines el personatge de Tosca? Com la descriuries? Alguns conceptes que ens pot inspirar aquesta ària i que podem treballar a través del cos i el moviment:

• Dolor i lamentació

• Desesperança i desesperació
• Injustícia i traïció
• Confusió i dubtes

L'òpera

"Sola, perduta, abbandonata" és una peça dramàtica que apareix en l'acte IV de l'òpera "Manon Lescaut" de Giacomo Puccini amb llibret de Luigi Illica, Domenico Oliva i Marco Praga. Aquesta òpera, basada en «L’Histoire du Chevalier des Grieux et de Manon Lescaut» d'Abbé Prévost, narra la tràgica història de Manon, una jove coqueta i ambiciosa, que es troba entre l'amor de dos homes: l'estudiant apassionat i pobre Chevalier des Grieux i el ric i poderós Geronte de Ravoir. L'òpera segueix a Manon i Des Grieux en un viatge des del glamurós món del París del s. XVIII fins a la brutal realitat de la vida a Luisiana, mentre lluiten per mantenir el seu amor davant d'obstacles aclaparadors.

Pòster original de 1893 de Manon Lescaut (Vespasiano Bignami)

Elements musicals

PEÇA: Diecimila anni al nostro imperatore VEUS: Soprano i cor TONALITAT: Sol b Major / Re MajorMÈTRICA: 4/4 TEMPO: : Larghissimo / Lentissimo ELEMENTS A DESTACAR:Aparició del motiu inspirat en la cançó tradicional xinesa Mo – li hua. Predomini de l'escala pentatònica. Recuperació de la melodia principal de l'ària “Nessun Dorma”.ESTRUCTURA: A - B - Coda

Elements musicals

ÀRIA: O mio babbino caro VEU: Soprano TONALITAT: La bemoll majorMÈTRICA:6/8 TEMPO: Andantino ingenuo ELEMENTS A DESTACAR:Motiu melòdic característic amb l'octava ascendent.Acompanyament arpegiat de l’arpa. Estructura de frases simètrica: pregunta-resposta (4 compassos) utilitza el mateix motiu rítmico-melòdic (amb figures de corxeres, negres i negres amb punt).ESTRUCTURA: A - A'- Coda

Elements musicals

ÀRIA: Sì. Mi chiamano Mimì VEU: Soprano TONALITAT: Re Major / La MajorMÈTRICA: 2/4 - 4/4 TEMPO: Diferents tempos ELEMENTS A DESTACAR:Contrast de caràcters (líric vs. descriptiu, inocent vs. apassionat, lleuger vs. trascendent, tímit vs. flirtejant).El motiu melòdic de Mimi.Registre ampli de la melodia. Recurs de l'orquestra doblant a la veu. ESTRUCTURA: A Andante lentoMotiu melòdic de Mimì + Recitatiu.B Andante calmoAcompanyament sincopat de l'orquestra.A LentamenteMotiu melòdic de Mimì + Recitatiu.C Allegro moderatoRallentandos enfàtics.Caràcter juganer enfatitzat per l'acompanyament amb corxeres "picades" de la flauta travessera.D Andante sostenuto moltoIncrement de la tensió harmònica i melódica.Orquestra doblant la veu.Clímax expressiu de l’ària. Coda (B') I. Tempo – Andante

Text de l'ària

CALAF Nessun dorma, nessun dorma. Tu pure, o principessa, Nella tua fredda stanza, Guardi le stelle Che tremano d'amore E di speranza. Ma il mio mistero è chiuso in me, Il nome mio nessun saprà! No, no, sulla tua bocca lo dirò, Quando la luce splenderà. Ed il mio bacio scioglierà il silenzio Che ti fa mia. VEUS DE DONES (ESTRELLES) Il nome suo nessun saprà. E noi dovrem, ahimè, morir, morir. CALAF Dilegua, o notte. Tramontate, stelle. Tramontate, stelle. All'alba vincerò. Vincerò! Vincerò!

CALAF Que no dormi ningú! Ni tu tampoc, princesa! En la teva freda cambra mires els estels que tremolen d'amor i d'esperança! Però el meu misteri s'oculta en mi, El meu nom ningú no el sabrà! No, no, damunt la teva boca el diré quan la llum resplendirà! I el meu bes trencarà el silenci que et fa meva! VEUS DE DONES (ESTRELLES) El seu nom ningú no el sabrà... i haurem, ai las, de morir! CALAF Acaba't, nit! Oculteu-vos, estels! Oculteu-vos, estels! A l'alba venceré! Venceré! Venceré!

ESPAIS AMB PROGRAMACIÓ DE CIRC

Catalunya no compta amb un circuit estable ni un espai dedicat exclusivament a l’exhibició d’espectacles de circ. Tanmateix, podem destacar, per data de creació:

• Ateneu Popular 9 Barris (Barcelona, des de 1977)

• Circ Cric (Sant Esteve de Palautordera, des de 1981)

• L’Estruch (Sabadell, des de 1996, amb carpa de circ des de 2016)

• Mercat de les Flors (Barcelona, des de 1983)

• Antic Teatre (Barcelona, des de 2003)

• Centres cívics dins del circuit Barcelona Districte Cultural (Barcelona, des de 2017)

Els espais de creació de circ també solen organitzar mostres i cabarets.

Mercat de les Flors, Barcelona

L'ària

L'ària "Sola, perduta, abbandonata" apareix a l'acte quart de l'òpera, després que Manon ha estat condemnada a l'exili a causa de les seves accions immorals. El desig de luxe de Manon ha empès a Des Grieux a cometre un delicte i han hagut de fugir de Nova Orleans. Es troben vagant enmig del desert de Louisiana i Manon no pot més. Està esgotada i es desmaia. Des Grieux decideix anar a buscar aigua. Manon torna en si i, veient-se sola, delira tot recordant el seu passat i lamentant la seva fatal bellesa, que ha estat la seva perdició. En aquest moment, a punt de morir per la manca d'aigua i menjar, plena de desesperació i tristesa canta l’ària “Sola, perduta, abbandonata”. Des Grieux torna sense haver pogut trobar aigua i Manon, exhausta, mor en els seus braços tot afirmant que les seves faltes seran oblidades, però que el seu amor no morirà mai. La lletra de "Sola, perduta, abbandonata" expressa els sentiments d'aïllament, desesperació i abandonament de Manon mentre reflexiona sobre els errors del seu passat i el seu amor perdut amb Des Grieux. A través d'aquesta ària, Puccini captura magistralment la fragilitat i la vulnerabilitat del personatge de Manon en aquest moment crític de la seva vida.

Vestuari de Manon per a l’Acte II de l’estrena mundial, Torí, 1 de febrer de 1893 (Adolfo Hohenstein)

Celebració, Enaltiment, Triomf, Col·lectiu, Victòria, Exaltació, Exotisme, Cultura

Com t'agrada celebrar les teves victòries? Què suposaria una gran victòria per tu?

Treballem alguns dels temes que ens pot inspirar aquesta ària des de diferents llenguatges: RELATS DEL MÓN: A través del patrimoni literari d'altres tradicions culturals podem descobrir maneres alternatives de viure i contemplar la realitat. Les llegendes, els mites, els relats i les poesies de diferents indrets del món ens permeten ampliar la nostra mirada i ens fan qüestionar les nostres idees culturals preconcebudes. Podem partir de l'exemple de Les set belleses o les set princeses, obra del poeta persa Nezamí Ganyaví, i sobre el qual s'han basat versions posteriors de la història de Turandot.

Una miniatura del segle xv basada en els relats de Les set belleses.