DANI GARCÍA LLINARES 1r BAT B
Moviments culturals i literaris
RENAIXENÇA
RENAIXEMENT
NEOCLASSICISME
Segle XVI
Segle XVIII
Segle XIX (1833)
NARRATIVA XIX
ROMANTICISME
BARROC
Finals del segle XVIII
Segle XIX
Segle XVII
INici
EL RENAIXEMENT
Apareix a Itàlia i s'estén durant el segle XVI. Entén l'art des dels gustos clàssics. Pintura, escultura, música, arquitectura, literatura... Sense trencar amb la tradició medieval, recuperà alguns dels cànons estètics i dels models formals del classicisme.
Pere Serafí
Joan Timoneda
Joan Ferrandis d'Herèdia
INici
BARROC
Període entre els segles XVII I XVIII. Implica una tornada al dogma i a l'omnipresència de la religió. Els temes castellans del teatre del Segle d'Or van afectar la sintaxi i vocabulari dels nostres autors:
Vicent García
Francesc Fontanella
Francesc Mulet
INici
NEOCLASSICISME
És un moviment estètic i intel·lectual que va sorgir del cansament del barroc i acaba a la segona meitat del segle XVIII. Després de moltes guerres és temps de Il·lustració i llum. La raó i la fe en la ciència es converteixen en els motors del progrés. Rebutja les complicacions del barroc. També es caracteritza per la crítica i la revaloració de les obres antigues.
Joan Ramis
Literatura popular
En el teatre neoclàssic, la confiança en el racionalisme i el progrés de les idees es mescla amb el gust pels mites clàssics i l'esperit de rebel·lia.
ROMANTICISME
Moviment cultural I social que naix a Alemanya i Anglaterra al segle XVIII. És una reacció al racionalisme de la Il·lustraci, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. Destaca l'intimisme, l'individualisme i el sentimentalisme. Reivindica les arrels i els signes d'identitat. Valora l'espiritualisme, el misteri i la fantasia. Apareixen herois i antiherois, amors no correspostos, mort i natura tenebrosa. Apareixen hipèrboles, antítesis, paral·lelismes i descripcions detallades. Es prohibeix l'ús del gallec, català i basc.
El context històric en el qual va aparéixer el romanticisme ve marcat per la presència de grans revolucions que provoquen inestabilitat política i reestructuració social. Es fomenta el nacionalisme. A Espanya hi ha conflicte entre absolutistes i liberals, les guerres carlines i la pèrdua de colònies d'Amèrica, provocant empobriment.
RENAIXENÇA
Moviment ideològic i cultural que vol restaurar la llengua, la literatura i la cultura catalana. Es recupera la llengua per als usos cultes que s’navien perdut durant l'edat moderna. Aquest moviment s'inicia l'any 1833 amb l'aparició de l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau en el periodic El Vapor i acaba quan moren els dos poetes més importants de la Renaixença: Jacint Verdaguer (1902) i Teodor Llorente (1911).
Predomina l'estètica romàntica d'exaltació de la pàtria, la llengua i les glòries medievals. DestaquenManuel Milà i Fontanals, Marià Aguiló, Joaquim Rubió i Jacint Verdaguer.
Es consolida el 1859 amb la celebració dels primers Jocs Florals a València i Barcelona amb els lemes: pàtria, fe i amor. A cada modalitat li corresponia un premi: l'englantina d'or, la viola d'or i la flor natural, respectivament. Qui aconseguia els tres premis era considerat «Mestre en Gai Saber». Els Jocs Florals, la creació d'institucions com Lo Rat Penat a València i la fundació d'editorials i premsa satírica, política i cultural afavoreix l'aparició d'una gran quantitat de poetes i escriptors com: Teodor Llorente, Constantí Llombart, Eduard Escalante, Victor Balaguer i Frederic Soler.
Entre 1877 i 1892 la literatura es normalitza amb la narrativa realista i naturalista de caire europeista. Autors destacats són Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
Teodor Llorente
Renaixença valenciana
NARRATIVA DEL SEGLE XIX
La novel·la històricaAutors europeus com són Walter Scott i Alexandre Dumas van posar de moda la novel·la històrica. Es publica ací la primera novel-la d'aquesta època L'orfeneta de Menargues (1862) d'Antoni Bofarull, en la qual es recrea l'època del Compromís de Casp.
El realisme Moviment estètic que s'enfronta a la visió idealitzada de la realitat del romanticisme. Apareix a França i els autors realistes més importants són Benito Pérez Galdós, Stendhal, Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Charles Dickens i Fiódor Dostoievsk Es caracteritza perquè pretén reproduir la realitat com és, especialment els canvis produïts per la Revolució Industria. També demostra els efectes negatius d'algun vici que es relaciona amb l'ambient en què viuen els protagonistes. Les descripcions minucioses dels personatges i dels costums socials són típiques d'aquest corrent.
El costumismeLa revolució industrial fa que la vida quotidiana i tradicional estiga en perill per la massiva migració de les zones rurals a les ciutats. Això fa que aparega un gènere anomenat novel-la costumista que connecta amb el romanticisme i amb el realisme. S'intenta reflectir la realitat de costums tradicionals d'una manera idealitzada. Els autors gasten un to enyoradis per la pèrdua del món que està produint-se i una llengua col·loquial pròpia dels personatges rurals. També es presenta en teatre.
Moviments culturals i literaris
daniel garcia llinares
Created on May 30, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Education Timeline
View
Images Timeline Mobile
View
Sport Vibrant Timeline
View
Decades Infographic
View
Comparative Timeline
View
Square Timeline Diagram
View
Timeline Diagram
Explore all templates
Transcript
DANI GARCÍA LLINARES 1r BAT B
Moviments culturals i literaris
RENAIXENÇA
RENAIXEMENT
NEOCLASSICISME
Segle XVI
Segle XVIII
Segle XIX (1833)
NARRATIVA XIX
ROMANTICISME
BARROC
Finals del segle XVIII
Segle XIX
Segle XVII
INici
EL RENAIXEMENT
Apareix a Itàlia i s'estén durant el segle XVI. Entén l'art des dels gustos clàssics. Pintura, escultura, música, arquitectura, literatura... Sense trencar amb la tradició medieval, recuperà alguns dels cànons estètics i dels models formals del classicisme.
Pere Serafí
Joan Timoneda
Joan Ferrandis d'Herèdia
INici
BARROC
Període entre els segles XVII I XVIII. Implica una tornada al dogma i a l'omnipresència de la religió. Els temes castellans del teatre del Segle d'Or van afectar la sintaxi i vocabulari dels nostres autors:
Vicent García
Francesc Fontanella
Francesc Mulet
INici
NEOCLASSICISME
És un moviment estètic i intel·lectual que va sorgir del cansament del barroc i acaba a la segona meitat del segle XVIII. Després de moltes guerres és temps de Il·lustració i llum. La raó i la fe en la ciència es converteixen en els motors del progrés. Rebutja les complicacions del barroc. També es caracteritza per la crítica i la revaloració de les obres antigues.
Joan Ramis
Literatura popular
En el teatre neoclàssic, la confiança en el racionalisme i el progrés de les idees es mescla amb el gust pels mites clàssics i l'esperit de rebel·lia.
ROMANTICISME
Moviment cultural I social que naix a Alemanya i Anglaterra al segle XVIII. És una reacció al racionalisme de la Il·lustraci, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. Destaca l'intimisme, l'individualisme i el sentimentalisme. Reivindica les arrels i els signes d'identitat. Valora l'espiritualisme, el misteri i la fantasia. Apareixen herois i antiherois, amors no correspostos, mort i natura tenebrosa. Apareixen hipèrboles, antítesis, paral·lelismes i descripcions detallades. Es prohibeix l'ús del gallec, català i basc.
El context històric en el qual va aparéixer el romanticisme ve marcat per la presència de grans revolucions que provoquen inestabilitat política i reestructuració social. Es fomenta el nacionalisme. A Espanya hi ha conflicte entre absolutistes i liberals, les guerres carlines i la pèrdua de colònies d'Amèrica, provocant empobriment.
RENAIXENÇA
Moviment ideològic i cultural que vol restaurar la llengua, la literatura i la cultura catalana. Es recupera la llengua per als usos cultes que s’navien perdut durant l'edat moderna. Aquest moviment s'inicia l'any 1833 amb l'aparició de l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau en el periodic El Vapor i acaba quan moren els dos poetes més importants de la Renaixença: Jacint Verdaguer (1902) i Teodor Llorente (1911). Predomina l'estètica romàntica d'exaltació de la pàtria, la llengua i les glòries medievals. DestaquenManuel Milà i Fontanals, Marià Aguiló, Joaquim Rubió i Jacint Verdaguer. Es consolida el 1859 amb la celebració dels primers Jocs Florals a València i Barcelona amb els lemes: pàtria, fe i amor. A cada modalitat li corresponia un premi: l'englantina d'or, la viola d'or i la flor natural, respectivament. Qui aconseguia els tres premis era considerat «Mestre en Gai Saber». Els Jocs Florals, la creació d'institucions com Lo Rat Penat a València i la fundació d'editorials i premsa satírica, política i cultural afavoreix l'aparició d'una gran quantitat de poetes i escriptors com: Teodor Llorente, Constantí Llombart, Eduard Escalante, Victor Balaguer i Frederic Soler. Entre 1877 i 1892 la literatura es normalitza amb la narrativa realista i naturalista de caire europeista. Autors destacats són Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
Teodor Llorente
Renaixença valenciana
NARRATIVA DEL SEGLE XIX
La novel·la històricaAutors europeus com són Walter Scott i Alexandre Dumas van posar de moda la novel·la històrica. Es publica ací la primera novel-la d'aquesta època L'orfeneta de Menargues (1862) d'Antoni Bofarull, en la qual es recrea l'època del Compromís de Casp.
El realisme Moviment estètic que s'enfronta a la visió idealitzada de la realitat del romanticisme. Apareix a França i els autors realistes més importants són Benito Pérez Galdós, Stendhal, Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Charles Dickens i Fiódor Dostoievsk Es caracteritza perquè pretén reproduir la realitat com és, especialment els canvis produïts per la Revolució Industria. També demostra els efectes negatius d'algun vici que es relaciona amb l'ambient en què viuen els protagonistes. Les descripcions minucioses dels personatges i dels costums socials són típiques d'aquest corrent.
El costumismeLa revolució industrial fa que la vida quotidiana i tradicional estiga en perill per la massiva migració de les zones rurals a les ciutats. Això fa que aparega un gènere anomenat novel-la costumista que connecta amb el romanticisme i amb el realisme. S'intenta reflectir la realitat de costums tradicionals d'una manera idealitzada. Els autors gasten un to enyoradis per la pèrdua del món que està produint-se i una llengua col·loquial pròpia dels personatges rurals. També es presenta en teatre.