la safor

LA SAFOR

ÍNdex

01 Iinforcmació General

02 Festes i Tradicions

03 Curiositats

01

Informació General

Gandia és la capital de La Safor. Té una població actual de al voltant d'uns 80.000mil hab

El gentilici dels de Gandia seria Gandienc o Gandienca. Però de malnom són els Pixavins.

El toponim aràbig Safor que vol dir roca o espai en forma de anfiteatre rocoso. El nom ve per la famosa montanya del circ de la safor

La Safor consta de un total de 175 227 habitants, de una extensió de 429,62km² i una densitat de 407,88 hab/km²

La Safor encara de ser una comarca xicoteta limita amb un fum d'altres comarques. Al nord amb la Rivera Alta i Baixa, al sud amb la Marina Alta i el Comtat, per l'Est amb el Mar Mediterrani i per ultuim a l'Oest amb la Vall d'Albaida i la Costera

02

Festes i tradicions

FEstes

A La Safor no hi ha ninguna festa originaria com Les Falles de València o els Moros i Cristians d'Alcoi. Cada poble de la Safor te les seues festes patronals tipiques de cada poble, però molts pobles optem també per celebrar falles o moros i cristians, com en el cas d'Oliva.

TRADICIONS

La gent de La Safor sempre ha sigut de molta festa, i que menys que la tradició més reconeguda siguen les festes patronals de cada poble. A La Safor no hi ha poble que no tinga festes. Però no sols hi han festes patronals, els habitants de La Safor al vore que no tenien prou amb les seues propies festes patronals s'ampropiaren d'altres festes, com ara les falles o els morors i cristians.Algunes de les festes mes conegudes a La Safor són: la fira de Gandia, Les festes de Moros i Cristians d'Oliva o el Mediterrànian Festival de Tavernes de la Valldigna

03

CURiositats

etimologia

La Safor es pot dividir en dos subcomarques: La Valldigna (nord) i l'´horta de Gandia (sud). La Safor existeix perque al 1982 és van constituir com una Mancomunitat de Municips. Ara els pobles de la Valldigna demanen separarse i convertir-se en la comarca de la Valldigna.

la Valldigna

l'Horta de Gandia

correllengua

Correllengua s'origina a Mallorca al 1993 i mes tard s'expandira pel País Valencià 1995 i després al 1996 CAL ja va agafar el compromís de el correllengua.Desde el 1996 el correllengua treballa per la difusió i l'ús de la llengua i la cultura popular de la terra per els països catalans. Cal dir que el correllengua es vertbre per el simbol de la flama, que fa d'element simbòlic i cohesionador.

+ info