Català avantguardes

LES AVANTGUARDES

Definició:

L'avantguardisme és la tendencia, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com a excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té, en general, un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a Europa durant les primeres dècades del segle xx, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o vanguardes.

DUCHAMP 1: READYMADE

Com ho veus? És un urinari, una obra d'art, o ambdues coses? T'agrada? Duchamp ha canviat l'objecte d'alguna manera? Quin objecte que tens per casa creus que podria acabar en un museu? Per què?

En realitat ho veig com un urinari simple, però imagino que l'artista volia transmetre una idea de què en les coses més simples si ho canvies del seu context originari i ho situes en un altre context pot passar de ser un objecte simple a una obra d'art, també depèn dels ulls amb els quals miris l'obra. La idea era crear un “xoc” a la societat de l'època introduint un objecte ordinari en una exposició d'art, i personalment no m'agrada, ja que ho trobo una mica vulgar. Duchamp el que va fer amb l'objecte va ser girar-lo i signar-lo amb les paraules “R. MUTT” que significa mare pàtria, volia donar el missatge als cavallers dels EUA que no orinessin sobre la mare pàtria. A casa tinc un llum d'oli de vidre que es molt antic, jo sí que el portaria per exposar-lo en una galeria d'obres d'art per transmetre que la llum sempre està en nosaltres que no necessitem res per brillar i que sempre des de l'antiguitat les persones brillen per mèrit propi

DUCHAMP 2: JUGAR AMB L'ART

A Duchamp li agradaven els jocs de paraules i les endevinalles. Les seves notes, diaris i cartes n'inclouen moltíssimes. Per exemple, intercanviava els sons del seu nom (Mar-se Du-Champ) per crear Marchand du Sel (venedor de sal) Juga amb el teu propi nom i amb el nom dels teus companys i familiars. Pots inventar acudits, anagrames, paraules noves

-Hola, bon dia el seu nom? Unai -Perfecte, compro vocal, i et sap greu dir-me les lletres que falten?

-Bona tarda, està Violeta? -No de moment estic pàl·lida encara no estic per morir-me

-Hola, preciosa com et dius? El meu nom comença per L -Laia, Leonor, Letícia? -No… -Lourdes, Liliana? -No… La Choni!

Creacions avantguardistes

En aquesta tasca teniu diverses activitats. Com a mínim n'heu de fer UNA; si en feu més, us comptarà com a feina extra per pujar nota.

LA CLAU DELS CAMPS

1-Busqueu-hi un tema. 2-Poseu-hi una música. 3-Construïu-ne un haikú: Es tracta d'una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 síl·labes. 4-Ara enregistreu un vídeo amb la música, la imatge (la podeu retocar) i la vostra veu llegint la poesia.

1-tema: la realitat 2-canço de "milo j-Domingo"3-HAIKU: El cel es brillant, el verd es el carisma, del teu somriure. 4-Vídeo final:

JOCS SURREALISTES:

En aquest quadre: “L’imperi de la llum” (1954), els edificis, els arbres i els fanals ens diuen que és de nit, però el blau del cel brillant ens diu que és de dia: impossible!! Però a Magritte li encantava convertir en estranyes les escenes més familiars. Als surrealistes els agradava pintar i escriure en grup. Gaudien creant textos i obres d’art a l’atzar. Prova-ho de fer-ho tu: 1.- Mira un objecte fixament durant tant temps com puguis. Concentra’t en ell amb atenció màxima. Quines idees et passen pel cap? Escriu-les. 2.- Tria un company de classe per fer l’activitat següent: Agafeu un llibre. Per torns assenyaleu una paraula i anota-la. Repetiu l’acció suficient vegades per a poder escriure un relat de 5 línies amb aquestes paraules.

1·L’objecte que he escollit es un joguet de Playmobil Les idees que em passen pel cap són les següents: infància/Família /joguines /felicitat /despreocupacions /harmonia /tendresa /casa /pares /cosins /festes /enyorança /amics, 2·Paraules que m'han sortit del llibre: Plaça, vila, mirada, bonic, peus, noia, força, cos,, esquena, vespre, planeta, supervivent, carretera, sorpresos, quilòmetres, mans, estiu, muntanyes, riu, pedres,, negres, valentia La Toscana no era ni una vila amb muntanyes ni quilòmetres de carretera, tan sols hi havia una plaça que al vespre era una part del planeta bonic de veure. A l'estiu la noia dels cabells negres i l'esquena plena de tatuatges sortia a passejar al riu per deixar- nos sorpresos amb el seu cos esvelt i la seva mirada brillant. Ella sortejava les pedres amb els seus peus i les seves mans com si fos una supervivent que vol fugir de la guerra, desprenia força i valentia.

RECEPTA PER FER UN POEMA DADAISTA

A partir de la recepta Per a fer un poema dadaista feu un poema seguint les pautes que s’hi expliciten. Tristan Tzara. "Per a fer un poema dadaista". Agafeu un diari. Agafeu unes tisores. Trieu un article del diari de la longitud que vulgueu donar-li al poema. Retalleu l'article. Retalleu ràpidament amb molta cura cadascuna de les paraules que formen l'article i poseu-les en una bossa. Sacsegeu-la suaument. Ara, traieu els retalls, un rere l'altre. Aneu copiant conscienciosament en l'ordre que hagin sortit de la bossa. El poema se us assemblarà I vosaltres sou uns escriptors infinitament originals i d'una sensibilitat captivadora, encara que incompresa per la plebs. Us heu d’enregistrar fent aquesta activitat i després llegint el poema que us ha sortit. Ho podeu acompanyar d’una música adequada.

LOUISE BOURGEOIS

LOUISE BOURGEOIS (1911-2009) Pots fer les dues activitats o només una. ACTIVITAT 1: Què penses quan sents la paraula “Cel·la”? Si haguessis de crear la teva pròpia “cel·la”, què hi posaries? L’ompliries de coses que tens a casa? CREA UN TEXT EXPOSITIU DE 100 PARAULES A PARTIR D’AQUESTES PREGUNTES.

ACTIVITAT 1-Quan sento la paraula cel·la em ve al cap una gàbia tancada amb objectes que personalment han marcat una etapa en la teva vida, es un impacte brutal a la societat la qual vol enviar un missatge. Es fer art en qualsevol lloc i amb qualsevol objecte sense necessitat que sigui de gran valor. Es estar en contacte amb l'art sigui on sigui i observar-la des de dins i també tocar amb els dits l'art. Si hagués de crear la meva pròpia cel·la l'ompliria amb coses i objectes de la meva germana petita com per exemple: mantetes de bebè, sonalls, biberons, nines, xumets coses que em portin a la infància de la meva germana petita. Ficaria tots aquests objectes perquè es com una manera de tornar a la infantesa i de recordar que quan ets petit no tens ni preocupacions ni tens la maldat que quan la gent creix va augmentant a la mateixa velocitat. TEXT EXPOSITIU Parlem de cel·la quan ens referim a les obres escultòriques que va fer Louise Borgeois carregades d'emocions que separen el món exterior de l'interior i que representen un microcosmos particular. La cel·la es un contacte amb l'art estigui on estigui cada objecte, es viure una altra realitat i una càrrega d'emocions difícils d'explicar. Són objectes senzills del món exterior tancats en un petit món. L'art es art en qualsevol lloc que estigui i no fa falta que estigui en una galeria o un lloc en concret per ser art. La meva cel·la estaria plena de coses de la meva germana petita perquè es tornar a la infantesa, tornar a ser nens on no hi ha preocupacions ni angoixes ni pors. La felicitat de ser nen i oblidar-té del que està bé o no. No tindre maldat, ser feliç amb poc i sense fer mal a ningú.Es passar de ser nen a ser adult en poc temps, tots els objectes dels infants són un tornar a la noblesa i les ganes de viure, la humilitat i el no ser dolents ni rancorosos. La meva cel·la es un tornar a la vida, i per mi la meva vida la representa la meva germana petita perquè es per ella per l'única persona que jo donava la meva vida, sense ella res no tindria sentit perquè ella es la meva felicitat i les ganes de lluitar.

LOUISE BOURGEOIS

ACTIVITAT 2: Fes una llista de 10 paraules més adequades per descriure una aranya. A partir d’aquesta llista escriu un poema sobre les aranyes (mínim 25 versos)

ACTIVITAT BOURGEOIS

Has escrit mai un dietari on posis per escrit les teves idees i sentiments? La tasca tracta d'escriure l'entrada del diari d'avui. Has d'escriure un mínim de 150 paraules i acompanyar la narració d'imatges.

Avui es un dia gris com tots els altres dies de la meva vida. No sé si arribaré a ser feliç algun dia. La felicitat no està feta per mi. No crec que ni sigui bon fill ni bon amic ni bona persona per la resta del món. Avui es un dia que he d'agafar força per poder seguir endavant i no fer mal amb el meu comportament a la gent que estimo. M'ensorro en tota aquesta merda de vida que no em porta a cap lloc. Penso que no serveixo per res i que no seré res mai ni que podré fer feliç a la gent que m'envolta. M'agradaria desaparèixer, però soc tan covard que ni per això tinc coratge ni valentia. Decebo a la gent que estimo més que a la meva vida i crec que mai m'ho podré perdonar. El que més odio de tot es que intento buscar allò que em pugui fer feliç i no trobo res que em tregui aquesta sensació de rebuig de mi mateix i tristesa que tinc cada dia. Ploro sense cap motiu especial tan sols perquè no puc amagar les llàgrimes que volen sortir amb força per alliberar-me de totes les coses dolentes que em faria i no tinc valor. Autodestrucció es diu, demà demanaré tindre més forces que avui per lluitar contra aquest monstre anomenat “ansietat” i del qual no puc desfermi.