ELS ENIGMES DE PALLEJÀ
DESCOBREIX EL PATRIMONI I RESOL ELS ENIGMES
CONNECTA LA UBICACIÓ DEL MÒBIL I SITUAT AL MONUMENT
AMPLIA LA INFORMACIÓ, CURIOSITATS I HISTÒRIA DE CADA MONUMENT
Endavant
ÍNDEX DE PUNTS
1. Castell de Pallejà
El Castell de Pallejà és l'edifici més emblemàtic. L'adaptació del castell, al llarg de quatre segles, expliquen la història, transformació i els canvis socials del municipi.
Sabies que...
Enigma
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) el Castell es convertí en sentinella de la carretera reial junt amb el pont de pedra de Molins de Rei i la caserna de cavalleria de Martorell.
El castell fou ocupat pel coronel Josep Manso, cap del Batalló de Caçadors de Catalunya.
CONTINUA LA RUTA
continua
2. Plaça Major
L'entorn de la Plaça Major permet copsar un passat agrícola on diferents masos ocupaven el centre de les terres de conreu com son Ca la Llúcia i Cal Tendre. Podem trobar-hi un dels edificis més singulars, Ca l'Esperança, una casa residencial que presenta elements modernistes, reformada l'any 1964.
Sabies que...
Enigma
CURIOSITATS
Ca l'Esperanceta és coneguda també amb els noms de Cal Ferro o Cal Xambau. Cal destacar el treball de forja de les reixes i algun element decoratiu fet de ceràmica vidriada que acaben de perfilar un dels edificis més singulars d'aquesta part central del nucli històric de Pallejà.
CONTINUA LA RUTA
continua
3. Ajuntament
Som davant l'Ajuntament de Pallejà, una casa residencial d’estil eclèctic que Isidre Tarruella i Munné va fer construir cap el 1890 i després va passar a ser propietat de la família Solanes.
Sabies que...
Enigma
Actualment es poden visitar a la Casa Museu Ca l'Albareda.
CONTINUA LA RUTA
12. La Torroja
D’origen medieval, aquesta casa formava part d’una quadra amb jurisdicció separada de la del castell, que comprenia, encara en el segle XVII, gairebé un terç del terme de Pallejà
Enigma
La documentació escrita permet saber que la casa antigament rebia el nom d’”Esplugues”.
CONTINUA LA RUTA
4. Entorn Plaça de les Masies
L'any 1716 el decret de Nova Planta disposà un nou impost global i directe per a Catalunya que inventarià les propietats dels municipis
A l'entorn de la Plaça Joan Francesc Cerdà , i carrer Lluís Vives amunt, Pallejà conserva edificacions amb regust d'estiueig, testimonis d'un passat relativament recent que mereixen una passejada.
Sabies que...
Enigma
Amb la imposició del Cadastre es va fer un inventari de totes les propietats urbanes i rústiques. A Pallejà es varen comptabilitzar 96 peces de terres i 25 cases, comptant les masies i el castell.
CONTINUA LA RUTA
5. Can Daunis
Can Daunis
L’habitatge construït l'any 1914 i d'estil modernista s'estructura en dues parts. A la part baixa de la façana s’obre un finestral ovalat. Al pis superior les obertures són d’arc esglaonat amb decoració ceràmica. A la façana les obertures donen a un balcó.
Sabies que...
Enigma
Can Daunis o ca l'Obianc de Pallejà, datat el 1914, és d'estil modernista.
CONTINUA LA RUTA
6. Plaça Estació i Església
Can Daunis
L’any 2007 el soterrament de les vies i l'estació de tren va permetre que la població guanyés un espai públic, presidit per l'església Parroquial de Santa Eulàlia.
Curiositats
L’actual edifici de l'Església parroquial de Santa Eulàlia, projectat per Joan Merlo, fou bastit a partir de 1832 en estil neoclàssic, substituint l’antiga església.
Curiositats
Enigma
Les Guerres Carlines o Carlinades varen aturar les obres. No foren reiniciades fins el 1853, sota la direcció de l'arquitecte Josep Fontseré.
Església antiga de Pallejà
CONTINUA LA RUTA
15. Ca l'Esquerrà
Can Daunis
Ca l'Esquerrà pertanyia al gran mas de la Torroja o Torre Roja. Entre la documentació que es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa referent a l'heretat de la Torre Roja hi ha un pergamí de 1473 d'establiment del mas Gem, de Pallejà, que hauria estat el nom original de la casa.
Curiositats
Enigma
L’any 1818 Jaume Grau el va adquirir, deshabitat des de feia molts anys, en emfiteusi. El nom, de fet, prové del seu fill, Llorenç Grau, que era esquerrà. Anteriorment, l’any 1736, Maria Hugo, vídua de Pere Ramoneda i el seu fill es van vendre el mas i les seves terres als senyors de la Torroja, tornant així a la propietat original fins que l'adquirí la família Grau.
CONTINUA LA RUTA
13. Roure de la Blanqueria
Can Daunis
Roure de grans dimensions amb un tronc que es ramifica en dos i una copa baixa molt frondosa. Dóna accés a una zona de bosc amb altres alzines de menors dimensions i pins que ha estat condicionada per al passeig.
Curiositats
Enigma
S'anomena copa la part superior dels arbres. En aquest cas, com pots observar, el roure té dues copes que es ramifiquen des de el sòl.
CONTINUA LA RUTA
7. Ca n'Albareda
Can Daunis
Ca n’Albareda de la Plaça és possiblement el mas més antic de la població. Els seus propietaris, la família Albareda, van ser pagesos emfiteutes benestants, posseïdors d’altres masos i terres de conreu diverses. Eren productors de vi, oli, cereals , fruita i hortalissa. Actualment acull el Museu Municipal de Pallejà.
Curiositats
Enigma
Les ampolles s'etiquetaven amb el nom de la casa, és a dir, Ca n'Albareda.
CONTINUA LA RUTA
8. La Molinada
Can Daunis
Cal Pablo, Can Tarruella o La Molinada són els noms amb què es coneix aquest casal eclèctic, que data de finals del segle XIX, envoltat per un gran jardí.
Curiositats
Enigma
L'indret formava part d'un sector de Pallejà conegut amb el nom de "els Horts de Baix". Eren unes petites extensions d'horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d'hort al pati de casa seva. Aquells horts es regaven amb l'aigua de la Molinada, un antic sistema de reg de Pallejà, que aprofitava l’aigua del molí que hi havia a la part alta del poble.
CONTINUA LA RUTA
14. Ca l'Olivella
Can Daunis
Ca l’Olivella és una antiga masia reformada a començament del segle XX seguint característiques pròpies del corrent modernista imperant al continent europeu. L’edifici presenta una estructura de planta baixa i dos pisos.
Curiositats
Enigma
Alguns dels elements característics de la reforma modernista de l’edifici els trobem a les parts altes del mateix, com som les teulades de ceràmica vidriada d’escata de peix rematades per elements de forja.
CONTINUA LA RUTA
9. l'Abraçada
Can Daunis
Aquesta escultura es va realitzar com a culminació de les obres d’urbanització del denominat Sector Est.
Enigma
Representa una abraçada a través del gest de posar el braç per darrera de l’espatlla d’una altra persona.
CONTINUA LA RUTA
14. Escultura Vela
Can Daunis
Obra de Jordi Torras Jareño. "La Vela" és una obra que simbolitza el moviment i l’elegància d’una vela al vent.
Enigma
La sensació de lleugeresa que transmet, amb formes corbes i estilitzades, l'escultura vol evocar la llibertat i l’energia.
CONTINUA LA RUTA
11. Torre de les Cultures
Can Daunis
Obra de José Antonio Asensio Fernández. Consta d'unes torres amb diferents blocs apilats. Simbolitza la diversitat cultural del municipi.
Enigma
"Torres de les Cultures" és una obra emblemàtica que simbolitza la diversitat cultural del municipi. Consta d'unes torres amb diferents blocs apilats, cada un representant una cultura o una part del món, simbolitzant la convivència i la unió.
CONTINUA LA RUTA
Crèdits
La Ruta és una iniciativa de l'Ajuntament de Pallejà amb la col·laboració de l'Oficina tècnica de turisme de la Diputació de Barcelona.
Bibliografia
"El Castell de Pallejà i altres Masies del terme" , Albert Massegur "Pallejà, apunts històrics", Albert Massegur "Pallejà, toponimia i quelcom més", Albert Massegur "Pallejà" Albert Massegur "Geografia General de Catalunya" Francesc Carreras i Cels Gomis
Creat, dissenyat i produït per Festacatalunya Events, SL
Maig de 2023
Última actualització novembre de 2025
Qualsevol reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb autorització dels titulars que disposen de la corresponent propietat intel·lectual.
Maig de 2023
A large oak tree with a trunk that branches in two and a low, very leafy crown. It gives access to a forest area with other smaller oaks and pines that has been prepared for the walk.
The "Esquerrà" belonged to the large farmhouse of La Torroja or Torre Roja. Among the documentation preserved in the Terrassa Regional Historical Archive regarding the inheritance of the Torre Roja is a parchment from 1473 establishing the Gem farmhouse, in Pallejà, which would have been the original name of the house.
Esta escultura se realizó como culminación de las obras de urbanización del denominado Sector Este.
.Cette sculpture a été créée comme point culminant des travaux d'urbanisation dans ce qu'on appelait le secteur Est.
Cal Pablo, Can Tarruella ou La Molinada sont les noms sous lesquels cette demeure éclectique, datant de la fin du XIXe siècle, est entourée d'un grand jardin.
Ca l’Olivella est une ancienne ferme rénovée au début du XXe siècle, selon les caractéristiques du courant moderniste alors en vogue sur le continent européen. Le bâtiment comprend un rez-de-chaussée et deux étages.
Le Château de Pallejà est l’édifice le plus emblématique. L’adaptation du château, au fil de quatre siècles, explique l’histoire, la transformation et les changements sociaux de la commune.
ÍNDEX DE PUNTS
1 - Castell
2 - A l'entorn de la Plaça Major
3 - l'Ajuntament
4 - A l'entorn de la Plaça de les Masies
5 - Cal Daunis
6 - Plaça Estació i Església
7 - Ca n'Albareda
Cal Pablo, Can Tarruella or La Molinada are the names by which this eclectic manor house is known, dating from the late 19th century, surrounded by a large garden.
Ha tingut una història molt convulsa, amb molts anys d'abandonament i destrucció. Sembla que al segle XVIII era poc més que un graner i que durant la Primera Guerra Carlina en què els Grau van prendre partit pel pretendent carlí a la corona, la casa va ser utilitzada com a amagatall, acabant mig ensorrada. Des de mitjan segle XIX pertany a la família Millàs, que en aquell moment la va refer.
En 2007 el soterramiento de las vías y la estación de tren permitió que la población ganara un espacio público, presidido por la iglesia Parroquial de Santa Eulalia.
Situat a pocs metres de les restes del mas de la Blanqueria. L'any 1757, Antònia Morenes de Pallarès el va establir en emfiteusi a Joan Ribas, pagès de Pallejà. D'aquí que la casa i les terres van ser coneguts aleshores amb el topònim "el Clot d'en Ribas".
The current building of the parish church of Santa Eulàlia, designed by Joan Merlo, was built from 1832 in neoclassical style, replacing the old church.
La vivienda construida en 1914 y de estilo modernista se estructura en dos partes. En la parte baja de la fachada se abre un ventanal ovalado. En el piso superior las aberturas son de arco escalonado con decoración cerámica. En la fachada las aberturas dan a un balcón.
A la segona meitat del segle XVIII l'edifici s'utilitzava com a hostal. A principis del segle XIX es construïren diversos murs de compartimentació per tal d'utilitzar les golfes com a zona residencial o magatzem, i durant la Guerra del Francès s’utilitzà la fortificació i com a caserna militar. Al segle XX adquirí funcions culturals: teatre, museu i entitats culturals
The work of José Antonio Asensio Fernández. It consists of towers with different blocks stacked on top of each other. It symbolizes the cultural diversity of the municipality.
Alrededor de la plaza Joan Francesc Cerdà, y calle Lluís Vives arriba, Pallejà conserva edificaciones con regusto de veraneo, testigos de un pasado relativamente reciente que merecen un paseo.
L'œuvre de José Antonio Asensio Fernández. Elle se compose de tours constituées de blocs de différentes tailles empilés les uns sur les autres. Elle symbolise la diversité culturelle de la municipalité.
Œuvre de Jordi Torras Jareño. « La Vela » est une œuvre qui symbolise le mouvement et l'élégance d'une voile dans le vent.
El actual edificio de la Iglesia parroquial de Santa Eulalia, proyectado por Joan Merlo, fue construido a partir de 1832 en estilo neoclásico, sustituyendo a la antigua iglesia.
La maison, construite en 1914 dans un style moderniste, se compose de deux parties. La partie inférieure de la façade présente une fenêtre ovale. À l'étage, les ouvertures sont des arcs en gradins ornés de céramique. Ces ouvertures donnent sur un balcon.
The house, built in 1914 and in the modernist style, is structured in two parts. On the lower part of the facade there is an oval window. On the upper floor the openings are stepped arches with ceramic decoration. On the facade the openings open onto a balcony.
Abans que el doctor Josep Tarruella fes construir el casal i els jardins que formen el parc de la Molinada, l'indret formava part d'un sector de Pallejà conegut amb el nom de "els Horts de Baix"Eren unes petites extensions d'horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d'hort al pati de casa seva.
Les diferents obres d'adaptació de l’espai al seu ús com a Ajuntament ha comportat canvis a l’interior, on destaquen les baranes i làmpades de forja. També s'han conservat part de les rajoles modernistes i la barana de fusta que actualment es conserven al museu local.
L'entorn del castell i la Plaça Major actual és molt diferent del traçat original. L'enderrocament de l'antiga església a prinicipis del segle XIX va perfilar-ne l'aspecte actual. Al plànol del 1.600 pots veure-hi el traçat original.
The surroundings of the Plaça Major allow us to glimpse an agricultural past where different farmhouses occupied the center of the farmlands such as Ca la Llúcia and Cal Tendre. We can find one of the most unique buildings there, Ca l'Esperança, a residential house that presents modernist elements, renovated in 1964.
Obra de Jordi Torras Jareño. "La Vela" es una obra que simboliza el movimiento y la elegancia de una vela en el viento.
In 2007, the undergrounding of the tracks and the train station allowed the town to gain a public space, presided over by the Parish Church of Santa Eulàlia.
L'édifice actuel de l'église paroissiale de Santa Eulàlia, conçu par Joan Merlo, a été construit à partir de 1832 dans un style néoclassique, remplaçant l'ancienne église.
Olivella's house is an old farmhouse renovated at the beginning of the 20th century following the characteristics of the modernist trend prevailing in the European continent. The building has a ground floor and two floors.
Ca l'Esquerrà pertenecía a la gran masía de la Torroja o Torre Roja. Entre la documentación que se conserva en el Archivo Histórico Comarcal de Terrassa referente a la heredad de la Torre Roja hay un pergamino de 1473 de establecimiento de la masía Gem, de Pallejà, que habría sido el nombre original de la casa.
Els Albareda tenien uns cellers destinats a la producció de vi i d'oli. Aquell vi s'embotellava i s'etiquetava amb el nom de la casa. Els cups funcionaven de forma mecànica amb una màquina que es desplaçava amb uns rails i trinxava els raïms sobre els cups corresponents, en funció de la varietat de cada raïm.
Work by Jordi Torras Jareño. "La Vela" is a work that symbolizes the movement and elegance of a sail in the wind.
Les abords de la Plaça Major témoignent d'un passé agricole où différentes fermes occupaient le centre des champs, comme Ca la Llúcia et Cal Tendre. On y trouve l'un des édifices les plus remarquables, Ca l'Esperança, une maison d'habitation aux éléments modernistes, rénovée en 1964.
En 2007, l'enfouissement des voies ferrées et de la gare a permis à la ville de se doter d'un espace public, dominé par l'église paroissiale de Santa Eulàlia.
Albareda de la Plaça is possibly the oldest farmhouse in the town. Its owners, the Albareda family, were wealthy farmers who owned other farms and various agricultural lands. They were producers of wine, oil, cereals, fruit and vegetables.
Ca n'Albareda de la Plaza es posiblemente la masía más antigua de la población. Sus propietarios, la familia Albareda, fueron campesinos enfiteutas acomodadas, poseedores de otras masías y tierras de cultivo diversas. Eran productores de vino, aceite, cereales, fruta y hortaliza.
Un grand chêne au tronc bifurqué en deux et à la cime basse et très feuillue. Il donne accès à une clairière aménagée pour la promenade, peuplée d'autres chênes et pins plus petits.
El 29 de desembre de 1912 es va dur a terme el primer trajecte del carrilet entre Barcelona –des de l’estació situada al final de la Gran Via, tocant a la riera de Magòria- i Martorell que passava per Pallejà. Era una línia de ferrocarril de tipus secundari construïda per la companyia “Camino de Hierro del Nordeste de España”.
Arribada del tren l'any 1912
De origen medieval, esta casa formaba parte de una cuadra con jurisdicción separada de la del castillo, que comprendía, todavía en el siglo XVII, casi un tercio del término de Pallejà
Cal Pablo, Can Tarruella o La Molinada son los nombres con los que esta residencia ecléctica, datada de finales del siglo XIX, está rodeada de un gran jardín.
Ca l'Olivella es una antigua masía reformada a principios del siglo XX siguiendo características propias de la corriente modernista imperante en el continente europeo. El edificio presenta una estructura de planta baja y dos pisos.
El Castillo de Pallejà es el edificio más emblemático. La adaptación del castillo, a lo largo de cuatro siglos, expliquen la historia, transformación y cambios sociales del municipio.
Si continues passejant cap al carrer Lluis Vives, direcció a la coneguda "pujada de les masies", a la façana lateral de la Masia de Cal Frare hi ha una bala de canó encastada. La bala molt segurament pertany a algunes de les batalles que es van viure a Pallejà durant la Guerra del Francès (1808-1814)
Around Plaça Joan Francesc Cerdà, and up Lluís Vives Street, Pallejà preserves buildings with a hint of summertime, witnesses to a relatively recent past that are worth a walk.
This sculpture was created as the culmination of the urbanization works in the so-called East Sector.
Pallejà's Castle is the most emblematic building. The castle’s adaptation, over four centuries, explains the history, transformation and the social changes of the municipality.
Of medieval origin, this house was part of a block with jurisdiction separate from that of the castle, which, even in the 17th century, comprised almost a third of the Pallejà district.
Estamos ante el Ayuntamiento de Pallejà, una casa residencial de estilo ecléctico que Isidre Tarruella hizo construir hacia 1890 y después pasó a ser propiedad de la familia Solanes.
Annexada a l’habitatge s’obre la porta porxada d’arc de mig punt de maó amb teuladeta. Per sobre d’aquest porxo hi ha un terrat amb barana de gelosia de maó que dona al carrer.
La tradició popular afirma que s'hi havia allotjat el rei Alfons XIII.
A final de la dècada de 1970 va ser rehabilitat com a restaurant “Pallejà Paradís”, que va restar obert fins l’any 2019.
Les obres es perllongaren fins el 1862, doncs a causa de les Guerres Carlines s'aturaren les obres i no foren reiniciades fins el 1853, sota la direcció de l'arquitecte Josep Fontseré.
Roble de gran tamaño con un tronco que se ramifica en dos y una copa baja muy frondosa. Da acceso a una zona de bosque con otras encinas de menores dimensiones y pinos que ha estado acondicionada para el paseo
L'Albareda de la Plaça est probablement la plus ancienne ferme de la ville. Ses propriétaires, la famille Albareda, étaient de riches agriculteurs qui possédaient d'autres fermes et diverses terres agricoles. Ils produisaient du vin, de l'huile, des céréales, des fruits et des légumes.
Ca l'Esquerrà appartenait à la grande ferme de La Torroja ou Torre Roja. Parmi les documents conservés aux Archives historiques régionales de Terrassa concernant l'héritage de Torre Roja figure un parchemin de 1473 établissant la ferme Gem, à Pallejà, qui aurait été le nom originel de la maison.
We are in front of the Pallejà Town Hall, an eclectic style residential house that Isidre Tarruella had built around 1890 and later became the property of the Solanes family.
Autour de la Plaça Joan Francesc Cerdà, et en remontant la rue Lluís Vives, Pallejà conserve des bâtiments avec un soupçon d'été, témoins d'un passé relativement récent qui méritent une promenade.
Obra de José Antonio Asensio Fernández. Consta de unas torres con diferentes bloques apilados. Simboliza la diversidad cultural del municipio.
Nous nous trouvons devant la mairie de Pallejà, une maison d'habitation de style éclectique qu'Isidre Tarruella avait fait construire vers 1890 et qui devint plus tard la propriété de la famille Solanes.
D'origine médiévale, cette maison faisait partie d'un bloc ayant une juridiction distincte de celle du château, qui, même au XVIIe siècle, comprenait près d'un tiers du quartier de Pallejà.
Los alrededores de la Plaça Major nos permiten vislumbrar un pasado agrícola donde distintas casas de campo ocupaban el centro de las tierras de cultivo, como Ca la Llúcia y Cal Tendre. Allí se encuentra uno de los edificios más singulares, Ca l'Esperança, una vivienda que presenta elementos modernistas y que fue renovada en 1964.
RUTA GUIADA ELS ENIGMES DE PALLEJÀ
Festacataluya Events
Created on April 3, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
3D Corporate Reporting
View
Corporate CV
View
Interactive Onboarding Guide
View
Success Story
View
Higher Education Teaching Microsite
View
Modern microsite mobile
View
Basic Shapes Microsite
Explore all templates
Transcript
ELS ENIGMES DE PALLEJÀ
DESCOBREIX EL PATRIMONI I RESOL ELS ENIGMES
CONNECTA LA UBICACIÓ DEL MÒBIL I SITUAT AL MONUMENT
AMPLIA LA INFORMACIÓ, CURIOSITATS I HISTÒRIA DE CADA MONUMENT
Endavant
ÍNDEX DE PUNTS
1. Castell de Pallejà
El Castell de Pallejà és l'edifici més emblemàtic. L'adaptació del castell, al llarg de quatre segles, expliquen la història, transformació i els canvis socials del municipi.
Sabies que...
Enigma
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) el Castell es convertí en sentinella de la carretera reial junt amb el pont de pedra de Molins de Rei i la caserna de cavalleria de Martorell.
El castell fou ocupat pel coronel Josep Manso, cap del Batalló de Caçadors de Catalunya.
CONTINUA LA RUTA
continua
2. Plaça Major
L'entorn de la Plaça Major permet copsar un passat agrícola on diferents masos ocupaven el centre de les terres de conreu com son Ca la Llúcia i Cal Tendre. Podem trobar-hi un dels edificis més singulars, Ca l'Esperança, una casa residencial que presenta elements modernistes, reformada l'any 1964.
Sabies que...
Enigma
CURIOSITATS
Ca l'Esperanceta és coneguda també amb els noms de Cal Ferro o Cal Xambau. Cal destacar el treball de forja de les reixes i algun element decoratiu fet de ceràmica vidriada que acaben de perfilar un dels edificis més singulars d'aquesta part central del nucli històric de Pallejà.
CONTINUA LA RUTA
continua
3. Ajuntament
Som davant l'Ajuntament de Pallejà, una casa residencial d’estil eclèctic que Isidre Tarruella i Munné va fer construir cap el 1890 i després va passar a ser propietat de la família Solanes.
Sabies que...
Enigma
Actualment es poden visitar a la Casa Museu Ca l'Albareda.
CONTINUA LA RUTA
12. La Torroja
D’origen medieval, aquesta casa formava part d’una quadra amb jurisdicció separada de la del castell, que comprenia, encara en el segle XVII, gairebé un terç del terme de Pallejà
Enigma
La documentació escrita permet saber que la casa antigament rebia el nom d’”Esplugues”.
CONTINUA LA RUTA
4. Entorn Plaça de les Masies
L'any 1716 el decret de Nova Planta disposà un nou impost global i directe per a Catalunya que inventarià les propietats dels municipis
A l'entorn de la Plaça Joan Francesc Cerdà , i carrer Lluís Vives amunt, Pallejà conserva edificacions amb regust d'estiueig, testimonis d'un passat relativament recent que mereixen una passejada.
Sabies que...
Enigma
Amb la imposició del Cadastre es va fer un inventari de totes les propietats urbanes i rústiques. A Pallejà es varen comptabilitzar 96 peces de terres i 25 cases, comptant les masies i el castell.
CONTINUA LA RUTA
5. Can Daunis
Can Daunis
L’habitatge construït l'any 1914 i d'estil modernista s'estructura en dues parts. A la part baixa de la façana s’obre un finestral ovalat. Al pis superior les obertures són d’arc esglaonat amb decoració ceràmica. A la façana les obertures donen a un balcó.
Sabies que...
Enigma
Can Daunis o ca l'Obianc de Pallejà, datat el 1914, és d'estil modernista.
CONTINUA LA RUTA
6. Plaça Estació i Església
Can Daunis
L’any 2007 el soterrament de les vies i l'estació de tren va permetre que la població guanyés un espai públic, presidit per l'església Parroquial de Santa Eulàlia.
Curiositats
L’actual edifici de l'Església parroquial de Santa Eulàlia, projectat per Joan Merlo, fou bastit a partir de 1832 en estil neoclàssic, substituint l’antiga església.
Curiositats
Enigma
Les Guerres Carlines o Carlinades varen aturar les obres. No foren reiniciades fins el 1853, sota la direcció de l'arquitecte Josep Fontseré.
Església antiga de Pallejà
CONTINUA LA RUTA
15. Ca l'Esquerrà
Can Daunis
Ca l'Esquerrà pertanyia al gran mas de la Torroja o Torre Roja. Entre la documentació que es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa referent a l'heretat de la Torre Roja hi ha un pergamí de 1473 d'establiment del mas Gem, de Pallejà, que hauria estat el nom original de la casa.
Curiositats
Enigma
L’any 1818 Jaume Grau el va adquirir, deshabitat des de feia molts anys, en emfiteusi. El nom, de fet, prové del seu fill, Llorenç Grau, que era esquerrà. Anteriorment, l’any 1736, Maria Hugo, vídua de Pere Ramoneda i el seu fill es van vendre el mas i les seves terres als senyors de la Torroja, tornant així a la propietat original fins que l'adquirí la família Grau.
CONTINUA LA RUTA
13. Roure de la Blanqueria
Can Daunis
Roure de grans dimensions amb un tronc que es ramifica en dos i una copa baixa molt frondosa. Dóna accés a una zona de bosc amb altres alzines de menors dimensions i pins que ha estat condicionada per al passeig.
Curiositats
Enigma
S'anomena copa la part superior dels arbres. En aquest cas, com pots observar, el roure té dues copes que es ramifiquen des de el sòl.
CONTINUA LA RUTA
7. Ca n'Albareda
Can Daunis
Ca n’Albareda de la Plaça és possiblement el mas més antic de la població. Els seus propietaris, la família Albareda, van ser pagesos emfiteutes benestants, posseïdors d’altres masos i terres de conreu diverses. Eren productors de vi, oli, cereals , fruita i hortalissa. Actualment acull el Museu Municipal de Pallejà.
Curiositats
Enigma
Les ampolles s'etiquetaven amb el nom de la casa, és a dir, Ca n'Albareda.
CONTINUA LA RUTA
8. La Molinada
Can Daunis
Cal Pablo, Can Tarruella o La Molinada són els noms amb què es coneix aquest casal eclèctic, que data de finals del segle XIX, envoltat per un gran jardí.
Curiositats
Enigma
L'indret formava part d'un sector de Pallejà conegut amb el nom de "els Horts de Baix". Eren unes petites extensions d'horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d'hort al pati de casa seva. Aquells horts es regaven amb l'aigua de la Molinada, un antic sistema de reg de Pallejà, que aprofitava l’aigua del molí que hi havia a la part alta del poble.
CONTINUA LA RUTA
14. Ca l'Olivella
Can Daunis
Ca l’Olivella és una antiga masia reformada a començament del segle XX seguint característiques pròpies del corrent modernista imperant al continent europeu. L’edifici presenta una estructura de planta baixa i dos pisos.
Curiositats
Enigma
Alguns dels elements característics de la reforma modernista de l’edifici els trobem a les parts altes del mateix, com som les teulades de ceràmica vidriada d’escata de peix rematades per elements de forja.
CONTINUA LA RUTA
9. l'Abraçada
Can Daunis
Aquesta escultura es va realitzar com a culminació de les obres d’urbanització del denominat Sector Est.
Enigma
Representa una abraçada a través del gest de posar el braç per darrera de l’espatlla d’una altra persona.
CONTINUA LA RUTA
14. Escultura Vela
Can Daunis
Obra de Jordi Torras Jareño. "La Vela" és una obra que simbolitza el moviment i l’elegància d’una vela al vent.
Enigma
La sensació de lleugeresa que transmet, amb formes corbes i estilitzades, l'escultura vol evocar la llibertat i l’energia.
CONTINUA LA RUTA
11. Torre de les Cultures
Can Daunis
Obra de José Antonio Asensio Fernández. Consta d'unes torres amb diferents blocs apilats. Simbolitza la diversitat cultural del municipi.
Enigma
"Torres de les Cultures" és una obra emblemàtica que simbolitza la diversitat cultural del municipi. Consta d'unes torres amb diferents blocs apilats, cada un representant una cultura o una part del món, simbolitzant la convivència i la unió.
CONTINUA LA RUTA
Crèdits
La Ruta és una iniciativa de l'Ajuntament de Pallejà amb la col·laboració de l'Oficina tècnica de turisme de la Diputació de Barcelona.
Bibliografia
"El Castell de Pallejà i altres Masies del terme" , Albert Massegur "Pallejà, apunts històrics", Albert Massegur "Pallejà, toponimia i quelcom més", Albert Massegur "Pallejà" Albert Massegur "Geografia General de Catalunya" Francesc Carreras i Cels Gomis
Creat, dissenyat i produït per Festacatalunya Events, SL
Maig de 2023
Última actualització novembre de 2025
Qualsevol reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb autorització dels titulars que disposen de la corresponent propietat intel·lectual. Maig de 2023
A large oak tree with a trunk that branches in two and a low, very leafy crown. It gives access to a forest area with other smaller oaks and pines that has been prepared for the walk.
The "Esquerrà" belonged to the large farmhouse of La Torroja or Torre Roja. Among the documentation preserved in the Terrassa Regional Historical Archive regarding the inheritance of the Torre Roja is a parchment from 1473 establishing the Gem farmhouse, in Pallejà, which would have been the original name of the house.
Esta escultura se realizó como culminación de las obras de urbanización del denominado Sector Este.
.Cette sculpture a été créée comme point culminant des travaux d'urbanisation dans ce qu'on appelait le secteur Est.
Cal Pablo, Can Tarruella ou La Molinada sont les noms sous lesquels cette demeure éclectique, datant de la fin du XIXe siècle, est entourée d'un grand jardin.
Ca l’Olivella est une ancienne ferme rénovée au début du XXe siècle, selon les caractéristiques du courant moderniste alors en vogue sur le continent européen. Le bâtiment comprend un rez-de-chaussée et deux étages.
Le Château de Pallejà est l’édifice le plus emblématique. L’adaptation du château, au fil de quatre siècles, explique l’histoire, la transformation et les changements sociaux de la commune.
ÍNDEX DE PUNTS
1 - Castell
2 - A l'entorn de la Plaça Major
3 - l'Ajuntament
4 - A l'entorn de la Plaça de les Masies
5 - Cal Daunis
6 - Plaça Estació i Església
7 - Ca n'Albareda
Cal Pablo, Can Tarruella or La Molinada are the names by which this eclectic manor house is known, dating from the late 19th century, surrounded by a large garden.
Ha tingut una història molt convulsa, amb molts anys d'abandonament i destrucció. Sembla que al segle XVIII era poc més que un graner i que durant la Primera Guerra Carlina en què els Grau van prendre partit pel pretendent carlí a la corona, la casa va ser utilitzada com a amagatall, acabant mig ensorrada. Des de mitjan segle XIX pertany a la família Millàs, que en aquell moment la va refer.
En 2007 el soterramiento de las vías y la estación de tren permitió que la población ganara un espacio público, presidido por la iglesia Parroquial de Santa Eulalia.
Situat a pocs metres de les restes del mas de la Blanqueria. L'any 1757, Antònia Morenes de Pallarès el va establir en emfiteusi a Joan Ribas, pagès de Pallejà. D'aquí que la casa i les terres van ser coneguts aleshores amb el topònim "el Clot d'en Ribas".
The current building of the parish church of Santa Eulàlia, designed by Joan Merlo, was built from 1832 in neoclassical style, replacing the old church.
La vivienda construida en 1914 y de estilo modernista se estructura en dos partes. En la parte baja de la fachada se abre un ventanal ovalado. En el piso superior las aberturas son de arco escalonado con decoración cerámica. En la fachada las aberturas dan a un balcón.
A la segona meitat del segle XVIII l'edifici s'utilitzava com a hostal. A principis del segle XIX es construïren diversos murs de compartimentació per tal d'utilitzar les golfes com a zona residencial o magatzem, i durant la Guerra del Francès s’utilitzà la fortificació i com a caserna militar. Al segle XX adquirí funcions culturals: teatre, museu i entitats culturals
The work of José Antonio Asensio Fernández. It consists of towers with different blocks stacked on top of each other. It symbolizes the cultural diversity of the municipality.
Alrededor de la plaza Joan Francesc Cerdà, y calle Lluís Vives arriba, Pallejà conserva edificaciones con regusto de veraneo, testigos de un pasado relativamente reciente que merecen un paseo.
L'œuvre de José Antonio Asensio Fernández. Elle se compose de tours constituées de blocs de différentes tailles empilés les uns sur les autres. Elle symbolise la diversité culturelle de la municipalité.
Œuvre de Jordi Torras Jareño. « La Vela » est une œuvre qui symbolise le mouvement et l'élégance d'une voile dans le vent.
El actual edificio de la Iglesia parroquial de Santa Eulalia, proyectado por Joan Merlo, fue construido a partir de 1832 en estilo neoclásico, sustituyendo a la antigua iglesia.
La maison, construite en 1914 dans un style moderniste, se compose de deux parties. La partie inférieure de la façade présente une fenêtre ovale. À l'étage, les ouvertures sont des arcs en gradins ornés de céramique. Ces ouvertures donnent sur un balcon.
The house, built in 1914 and in the modernist style, is structured in two parts. On the lower part of the facade there is an oval window. On the upper floor the openings are stepped arches with ceramic decoration. On the facade the openings open onto a balcony.
Abans que el doctor Josep Tarruella fes construir el casal i els jardins que formen el parc de la Molinada, l'indret formava part d'un sector de Pallejà conegut amb el nom de "els Horts de Baix"Eren unes petites extensions d'horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d'hort al pati de casa seva.
Les diferents obres d'adaptació de l’espai al seu ús com a Ajuntament ha comportat canvis a l’interior, on destaquen les baranes i làmpades de forja. També s'han conservat part de les rajoles modernistes i la barana de fusta que actualment es conserven al museu local.
L'entorn del castell i la Plaça Major actual és molt diferent del traçat original. L'enderrocament de l'antiga església a prinicipis del segle XIX va perfilar-ne l'aspecte actual. Al plànol del 1.600 pots veure-hi el traçat original.
The surroundings of the Plaça Major allow us to glimpse an agricultural past where different farmhouses occupied the center of the farmlands such as Ca la Llúcia and Cal Tendre. We can find one of the most unique buildings there, Ca l'Esperança, a residential house that presents modernist elements, renovated in 1964.
Obra de Jordi Torras Jareño. "La Vela" es una obra que simboliza el movimiento y la elegancia de una vela en el viento.
In 2007, the undergrounding of the tracks and the train station allowed the town to gain a public space, presided over by the Parish Church of Santa Eulàlia.
L'édifice actuel de l'église paroissiale de Santa Eulàlia, conçu par Joan Merlo, a été construit à partir de 1832 dans un style néoclassique, remplaçant l'ancienne église.
Olivella's house is an old farmhouse renovated at the beginning of the 20th century following the characteristics of the modernist trend prevailing in the European continent. The building has a ground floor and two floors.
Ca l'Esquerrà pertenecía a la gran masía de la Torroja o Torre Roja. Entre la documentación que se conserva en el Archivo Histórico Comarcal de Terrassa referente a la heredad de la Torre Roja hay un pergamino de 1473 de establecimiento de la masía Gem, de Pallejà, que habría sido el nombre original de la casa.
Els Albareda tenien uns cellers destinats a la producció de vi i d'oli. Aquell vi s'embotellava i s'etiquetava amb el nom de la casa. Els cups funcionaven de forma mecànica amb una màquina que es desplaçava amb uns rails i trinxava els raïms sobre els cups corresponents, en funció de la varietat de cada raïm.
Work by Jordi Torras Jareño. "La Vela" is a work that symbolizes the movement and elegance of a sail in the wind.
Les abords de la Plaça Major témoignent d'un passé agricole où différentes fermes occupaient le centre des champs, comme Ca la Llúcia et Cal Tendre. On y trouve l'un des édifices les plus remarquables, Ca l'Esperança, une maison d'habitation aux éléments modernistes, rénovée en 1964.
En 2007, l'enfouissement des voies ferrées et de la gare a permis à la ville de se doter d'un espace public, dominé par l'église paroissiale de Santa Eulàlia.
Albareda de la Plaça is possibly the oldest farmhouse in the town. Its owners, the Albareda family, were wealthy farmers who owned other farms and various agricultural lands. They were producers of wine, oil, cereals, fruit and vegetables.
Ca n'Albareda de la Plaza es posiblemente la masía más antigua de la población. Sus propietarios, la familia Albareda, fueron campesinos enfiteutas acomodadas, poseedores de otras masías y tierras de cultivo diversas. Eran productores de vino, aceite, cereales, fruta y hortaliza.
Un grand chêne au tronc bifurqué en deux et à la cime basse et très feuillue. Il donne accès à une clairière aménagée pour la promenade, peuplée d'autres chênes et pins plus petits.
El 29 de desembre de 1912 es va dur a terme el primer trajecte del carrilet entre Barcelona –des de l’estació situada al final de la Gran Via, tocant a la riera de Magòria- i Martorell que passava per Pallejà. Era una línia de ferrocarril de tipus secundari construïda per la companyia “Camino de Hierro del Nordeste de España”.
Arribada del tren l'any 1912
De origen medieval, esta casa formaba parte de una cuadra con jurisdicción separada de la del castillo, que comprendía, todavía en el siglo XVII, casi un tercio del término de Pallejà
Cal Pablo, Can Tarruella o La Molinada son los nombres con los que esta residencia ecléctica, datada de finales del siglo XIX, está rodeada de un gran jardín.
Ca l'Olivella es una antigua masía reformada a principios del siglo XX siguiendo características propias de la corriente modernista imperante en el continente europeo. El edificio presenta una estructura de planta baja y dos pisos.
El Castillo de Pallejà es el edificio más emblemático. La adaptación del castillo, a lo largo de cuatro siglos, expliquen la historia, transformación y cambios sociales del municipio.
Si continues passejant cap al carrer Lluis Vives, direcció a la coneguda "pujada de les masies", a la façana lateral de la Masia de Cal Frare hi ha una bala de canó encastada. La bala molt segurament pertany a algunes de les batalles que es van viure a Pallejà durant la Guerra del Francès (1808-1814)
Around Plaça Joan Francesc Cerdà, and up Lluís Vives Street, Pallejà preserves buildings with a hint of summertime, witnesses to a relatively recent past that are worth a walk.
This sculpture was created as the culmination of the urbanization works in the so-called East Sector.
Pallejà's Castle is the most emblematic building. The castle’s adaptation, over four centuries, explains the history, transformation and the social changes of the municipality.
Of medieval origin, this house was part of a block with jurisdiction separate from that of the castle, which, even in the 17th century, comprised almost a third of the Pallejà district.
Estamos ante el Ayuntamiento de Pallejà, una casa residencial de estilo ecléctico que Isidre Tarruella hizo construir hacia 1890 y después pasó a ser propiedad de la familia Solanes.
Annexada a l’habitatge s’obre la porta porxada d’arc de mig punt de maó amb teuladeta. Per sobre d’aquest porxo hi ha un terrat amb barana de gelosia de maó que dona al carrer.
La tradició popular afirma que s'hi havia allotjat el rei Alfons XIII. A final de la dècada de 1970 va ser rehabilitat com a restaurant “Pallejà Paradís”, que va restar obert fins l’any 2019.
Les obres es perllongaren fins el 1862, doncs a causa de les Guerres Carlines s'aturaren les obres i no foren reiniciades fins el 1853, sota la direcció de l'arquitecte Josep Fontseré.
Roble de gran tamaño con un tronco que se ramifica en dos y una copa baja muy frondosa. Da acceso a una zona de bosque con otras encinas de menores dimensiones y pinos que ha estado acondicionada para el paseo
L'Albareda de la Plaça est probablement la plus ancienne ferme de la ville. Ses propriétaires, la famille Albareda, étaient de riches agriculteurs qui possédaient d'autres fermes et diverses terres agricoles. Ils produisaient du vin, de l'huile, des céréales, des fruits et des légumes.
Ca l'Esquerrà appartenait à la grande ferme de La Torroja ou Torre Roja. Parmi les documents conservés aux Archives historiques régionales de Terrassa concernant l'héritage de Torre Roja figure un parchemin de 1473 établissant la ferme Gem, à Pallejà, qui aurait été le nom originel de la maison.
We are in front of the Pallejà Town Hall, an eclectic style residential house that Isidre Tarruella had built around 1890 and later became the property of the Solanes family.
Autour de la Plaça Joan Francesc Cerdà, et en remontant la rue Lluís Vives, Pallejà conserve des bâtiments avec un soupçon d'été, témoins d'un passé relativement récent qui méritent une promenade.
Obra de José Antonio Asensio Fernández. Consta de unas torres con diferentes bloques apilados. Simboliza la diversidad cultural del municipio.
Nous nous trouvons devant la mairie de Pallejà, une maison d'habitation de style éclectique qu'Isidre Tarruella avait fait construire vers 1890 et qui devint plus tard la propriété de la famille Solanes.
D'origine médiévale, cette maison faisait partie d'un bloc ayant une juridiction distincte de celle du château, qui, même au XVIIe siècle, comprenait près d'un tiers du quartier de Pallejà.
Los alrededores de la Plaça Major nos permiten vislumbrar un pasado agrícola donde distintas casas de campo ocupaban el centro de las tierras de cultivo, como Ca la Llúcia y Cal Tendre. Allí se encuentra uno de los edificios más singulares, Ca l'Esperança, una vivienda que presenta elementos modernistas y que fue renovada en 1964.