Verb collir i omplir en valencià ( Alba )

Alba Bertran i Escobar

3a conjugació

COLLIR

Formes no personals

Verbs acabats en -ir

inf.: coll-ir ger.: coll-i-nt part.: coll-i-t

(paradigma irregular)

Temps simples del mode d'indicatiu

Futur

Passat simple

Imperfet

Condicional

Present cull-o/cull cull-s cull coll-im coll-iu cull-en

coll-i-a coll-i-es coll-i-a coll-í-m coll-í-eu coll-i-en

coll-í coll-i-res coll-í coll-í-rem coll-í-reu coll-i-ren

collir-é collir-às collir-à collir-em collir-eu collir-an

coll-i-ria coll-i-ries coll-i-ria coll-i-ríem coll-i-ríeu coll-i-rien

desinències de futur

desinències de persona (del present i amb vocal temàtica)

marca de condicional

desinències de passat simple amb vocal temàtica

marca de imperf. de 3a conjugació

desinències de persona

desinències de persona

temps formats a partir de l'infinitiu

verb auxiliar HAVER + coll-i-t (participi)

Temps composts del mode d'indicatiu

Passat perifràstic va-igva-sva va-mva-u va-n

Passat anterior haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren

Perfet he has ha hem heu han

Plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien

(irregulars)

Passat anterior perifràstic va-ig haver va-s haver va haver va-m haver va-u haver va-n haver

Futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran

Condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien

Mode imperatiu

Temps del mode subjuntiu

Forma de la 1a i 3a persona sg. del present d'indicatiu

cull (tu) cull-a (vosté) coll-im (nosaltres) coll-iu (vosaltres) cull-en (vostés)

Present cull-a cull-es cull-a coll-im coll-iu cull-en

Imperfet coll-í-s, coll-i-ra coll-i-sses, coll-i-res coll-í-s, coll-i-ra coll-í-ssem, coll-í-remcoll-í-sseu, coll-í-reucoll-i-ssen, coll-i-ren

formes del present de subjuntiu

Plusquamperfet hagués, haguera haguessis, hagueres hagués, haguera haguéssim, haguérem haguéssiu, haguéreu haguessin, hagueren

Perfet haja hages haja hàgem hàge hagen

Alba Bertran i Escobar

3a conjugació

OMPLIR

Formes no personals

Verbs acabats en -ir

inf.: ompl-ir ger.: ompl-i-nt part.: ompl-i-t

(paradigma irregular)

Temps simples del mode d'indicatiu

Futur omplir-éomplir-àsomplir-àomplir-em omplir-euomplir-an

Condicional omplir-i-a omplir-i-esomplir-i-a omplir-í-emomplir-í-eu omplir-i-en

Imperfet ompl-i-aompl-i-es ompl-i-aompl-í-emompl-í-eu ompl-i-en

Passat simple ompl-íompl-i-resompl-íompl-í-remompl-í-reuompl-i-ren

Present òmpl-ic ompl-is ompl-iompl-imompl-iu ompl-in

desinències de persona (del present i amb vocal temàtica)

desinències de persona

marca de condicional

desinències de persona

marca de imperf. de 3a conjugació

desinències de passat simple amb vocal temàtica

desinències de futur

temps formats a partir de l'infinitiu

verb auxiliar HAVER + omplit (participi)

Temps composts del mode d'indicatiu

Passat perifràstic vaigvasva vamvauvan

Passat anterior haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren

Perfet he has ha hem heu han

Plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien

Passat anterior perifràstic vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver

Futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran

Condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien

Mode imperatiu

Temps del mode subjuntiu

Forma de la 3a persona sg. del present d'indicatiu

ompl-i (tu) òmpl-iga (vosté) ompl-im (nos.) ompl-iu (vos.) òmpl-iguen (vostés)

Presentòmpl-igaòmpl-igues òmpl-iga ompl-im ompl-iu òmpl-iguen

Imperfet ompl-í-s, ompl-i-raompl-i-sses, ompl-i-resompl-í-s, ompl-i-ra ompl-í-ssem, ompl-í-rem ompl-í-sseu, ompl-í-reuompl-i-ssen, ompl-i-ren

formes del present de subjuntiu

Perfet haja hages haja hàgem hàgeu hagen

Plusquamperfet hagués, haguera haguessis, hagueres hagués, haguera haguéssim, haguérem haguéssiu, haguéreu haguessin, hagueren