tipus de fal·làcies

Tipus de Fal·làcies

Clara Encinas, Irene Santana

Què és una fal·làcia?

Escribe un subtítulo genial aquí

Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.

Fal·làcia ad hominem

Ad hominem significa «contra l’home». És un recurs literari que consisteix a fer comentaris sobre o contra un oponent, per sufocar-lo en lloc dels seus arguments. Hi ha casos que conscientment o inconscientment, la gent comença a qüestionar a l’oponent o associacions personals, en lloc d’avaluar la solidesa i la validesa de l’argument que presenta. Aquests tipus d’arguments es poden confondre amb els insults personals, però per naturalesa és alguna cosa diferent, i molt subtil.

Persona A: “L’educació dels fills ha de basar-se en l’amor i l’estima” Persona B: “No has tingut fills, així que no pots opinar”

Fal·làcia tu quoque

“I tu més” o “Tu també” que posa fi a una conversa entre persones, a través de l’exercici d’una desqualificació personal o desviament d’una intenció concreta.

Aquesta fal·làcia consisteix a declarar els arguments de l’oponent com a falsos o inconsistents, sense analitzar les premisses exposades ni avaluar la inconsciència al·legada, en virtut d’una desqualificació d'una persona.

Fal·làcia ad baculum

S'hi dedueix una determinada conclusió recolzant-se únicament en les conseqüències negatives o desagradables que implicarà la negació de la conclusió.

Ho has de fer si o si, “O deixes de discutir i calles d’una vegada, o et castigo”.

Fal·làcia ad verecundiam

“Però ha de ser veritat perquè ho ha dit la tele”

Raonament o discurs en el qual es defensa una conclusió o opinió no aportant raons sinó apel·lant a alguna autoritat, a la majoria o a algun costum. Cal observar que en alguns casos pot ser legítim recórrer a una autoritat reconeguda en el tema; però no sempre és garantia.

Fal·làcia ad populum

La fal·làcia consisteix a sostenir que alguna cosa té naturalesa de debò quan és acceptada per l'opinió pública, en lloc d'apel·lar a raons lògiques. La forma típica d'expressar-la és molt comuna en publicitat: el més venut… o el favorit de totes les persones... Que sigui preferit no vol dir que sigui un producte de qualitat.

"Hem de prohibir que vingui gent de fora. Què faran els nostres fills si els estrangers els roben la feina i el pa?".

Fal·làcia ad ignorantiam

Hi deu haver fantasmes, ja que ningú ha demostrat que no n'hi ha No podeu demostrar que vaig cometre el delicte, per tant no el vaig cometre

La fal·làcia Ad Ignorantiam és una fal·làcia que consisteix a afirmar que alguna cosa és veritat només perquè fins al moment no s’han pogut provar que són falses

Fal·làcia ex populo

I no és que ho digui jo: ho diu tothom» «Per què ho vas fer? Perquè ho feia tothom» «La majoria de la gent opina el mateix que jo» «Tothom sap que això és així»

Implica respondre a un argument o a una afirmació referint-se a l'opinió que té la gent en general, en lloc de l'argument per si mateix.

Fal·làcia post hoc ergo propter hoc

És un tipus de fal·làcia que afirma que si un esdeveniment succeeix després d'un altre, el segon és conseqüència del primer. L'esdeveniment A succeeix abans que l'esdeveniment B, per tant, A ha d’haver causat B. Això és un error temptador, perquè la seqüència temporal és una cosa integral a la causalitat.

El gall sempre canta abans de la sortida del sol. Per tant, el cant del gall provoca que surti el sol. Les vendes de gelat augmenten molt en el mes juny. Els accidents de trànsit augmenten molt el mes de juliol. Per tant, que les vendes de gelat augmentin provoca que els cotxes tinguin més accidents.

Fal·làcia de l’argument circular

- Persona A: “La Bíblia és veritat perquè Déu la va escriure.” Persona 2: “La Bíblia diu que Déu existeix.” Conclusió: “Per tant, Déu existeix.” -Persona A: “Si els humans són més intel·ligents que els animals, els animals són menys intel·ligents que els humans.” Premissa B: “Si els animals són menys intel·ligents que els humans, els humans són més intel·ligents que els animals.” Conclusió: “Els humans són més intel·ligents que els animals, com volíem demostrar.”

És una fal·làcia que utilitza la conclusió com a premissa. És una simplificació la qual l'argument assumeix el que s'està intentant demostrar.

Fal·làcia de la pregunta complexa

És una fal·làcia que es produeix quan algú fa una pregunta pressuposant alguna cosa que no ha estat provat, o que no està acceptada per totes les persones implicades.

Si estic a classe i el professor em pregunta si ja he acabat de xarrar, contesti el que li contesti li estaré admetent que sí que estava parlant. Encara colpeges la teva dona?» Respondre sí o no significarà que la persona ha pegat a la seva dona en algun moment.

Altres fal·làcies

Fal·làcia de punt mitjà

És una fal·làcia que mostra en el mateix acord o desacord tots els punts de vista existents. No sempre resulta ser el més adequat, ja que no tots els punts de vista solen estar igual d'encertats.

«Joan afirma que la sang és vermella, mentre que Pau afirma que és verda, per la qual cosa ha de ser marró» . Òbviament, és fals, la sang és i vermella digui el que digui el Pau. «Joan afirma que la sang és magenta, mentre que Pau afirma que és groga, per la qual cosa ha de ser vermella.» . En aquest cas, la suposició és falsa, això ens condueix a pensar erròniament que el seu color és la barreja dels dos colors, però encertadament que és vermella.

Fal·làcia anecdòtica

Consisteix a fer ús d'una experiència personal o d'un exemple que no té res a veure per presentar-lo com una prova i reemplaçar un argument que sí que té suport científic.

“Diuen que vacunar-se és perillós, però jo vaig sentir que tots els virus es combaten amb una llimona als matins”. “Diuen que la cigarreta causa càncer, però el meu avi fumava molt i va viure fins als 90 anys”.

Fal·làcia de la falsa equivalència

Tots dos són mascotes molt suaus, per tant no hi ha diferència entre un gos i un gat. Tots vam néixer nus, per tant no hi ha diferències entre les persones.

La fal·làcia de la falsa equivalència descriu una situació on hi ha una equivalència aparentment lògica, però en realitat no n'hi ha cap.