Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

LA NARRATIVA DELS SEGLES XX i XXI

jleyva

Created on March 27, 2023

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Tech Presentation Mobile

Geniaflix Presentation

Vintage Mosaic Presentation

Shadow Presentation

Newspaper Presentation

Zen Presentation

Audio tutorial

Transcript

Trabajo Tema 7

LA NARRATIVA DELS SEGLES XX i XXI

La narrativa del primer terç del segle XX. La narrativa modernista i les característiques:

La recuperació del discurs narratiu durant el segle XX va estar lligada a l'evolució de l'estandard literari, en la qual participaren especialment els escriptors modernistes del tombant de segle, ja que crearen els instruments necessaris per a la modernització de l'estandard ¡ elaboraren els estudis lingúístics que afavoriren els acords ortográfics. El modernisme recollí, a través del decadentisme frances, aspectes que el naturalisme havia bandejat, com ara l'emotivitat i la vida interior. --->La narració introdueix un punt de vista subjectiu: no pretén reproduir la realitat, com feien els realistes, ni explicar-la, com els naturalistes, sinó fer una analisi de les passions ¡ de la lluita dels individus contra la natura o els costums. --->El fragmentarisme substitueix estructura lineal narrativa, que seguia ordre tradicional de plantejament, nus i desenllac. --->Es conrea la prosa poetica amb imatges de gran intensitat. --->Hi ha una voluntat simbolica: I'emoció s'expressa mitjancant símbols. --->[estandard literari recull la parla rural i la llengua viva, amb un estil que emfasitza els recursos expressius anomenat estil ferreny o «lengua mascle». --->Les tematiques més habituals són el desig d'autorealització individual i els binomis individu versus societat intel-lectual-artista versus societat. El triomf del corrent noucentista a partir de 1906 no contribuíal desenvolupament de la narrativa; els noucentistes pretenien transformar la realitat d'acord amb uns ideals de bellesa ¡ de civisme, i conrearen sobretot la poesia i assaig.

Tipus de novel·les:

--->La narrativa modernista adoptá diverses tendéncies: la rural, la decadentista ¡ la costumista. --->La novela rural es caracteriza per l'ús d'una llengua expressiva que pretenia reflectir la llengua de les zones rurals. Hi destaquen Raimon Casellas i Caterina Albert, coneguda amb el pseudónim de Víctor Catala. --->La novel-Ila decadentista passa de la descripció a la suggestió, parant molta atenció a la realitat interior dels individus. --->La novel-la costumista adopta una actitud crítica ¡ interpreta els costums com un obstacie per a la llibertat individual ¡ el progrés. Hi destaquen Santiago Rusiñol ¡ Joaquim Ruyra

La narrativa de la segona meitat dels segles XX i XXI:

La dictadura posterior provoca un període de profunda depressió política, económica ¡ cultural: censura, prohibició de la llengua i dels drets civils, exili, etc. La narrativa fou el genere literari més perjudicat. Tot ¡ aixo, la novel-la s'obrípas a poc a poc, des de Yexili primer (anys 40 i 50)i, després, des del país. Durant els anys 40 i 50 trobam escriptors que escriuen novel-la des de distintes estetiques: alguns continuaren els models iniciats abans del 1936, altres seguiren Vexistencialisme, el realisme, la novel-la poética, la literatura fantastica o la de labsurd, tot i que fou dominant la novel-la psicologica, que en Merce Rodoreda seguí un procés de poetització i d"aproximació a la novel-la simbólica. Durant els anys 60 hi va haver un cert desenvolupament economic, politicosocial ¡ cultural que introduí canvis en la sensibilitat, les modes i el gust. S'hi ha de destacar la forca del moviment hippy, la música rock i el cinema underground. Aquests canvis s'accentuaren als anys 70. Esteticament, hi hagué una crisi del realisme historic o social i la literatura evoluciona envers l'antirealisme ¡ 'experimentalisme narratiu, arran dels fets del maig de 1968 a París. Els autors adoptaren una actitud intimista i individualista. En els temes abunda el desencís i l'escepticisme, arran de la crisi de les ideologies. A la narrativa dels anys 80 hi ha algunes constants: els recursos humorístics, la temática urbana, la voluntat de professionalització ¡ la despolitització dels autors. D'altra banda, hi hagué menys experimentació, amb un retorn a formes i¡ continguts més classics, a més de la novel-la de genere.

Autors:

--->Llorenç Villalonga: Lloreng Villalonga (Palma, 1897-1980) va néixer en el si d'una família aristócrata irural. Com aliterat conrea el conte, si bé va destacar sobretot coma novel-lista. Les seves novel-les més rellevants són Mort de dama (1931) i Bearn o la sala de les nines (1961), una mitificació de la societat mallorquina antiga. Villalonga va defensar un model de novel-la que centrava més Vinteres en els personatges que no en l'atractiu de les aventures o en la intriga de la historia.
--->Mercé Rodoreda: Merce Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) conreá el conte ¡la novel-la, a més de teatre. Visqué fins al 1973 a lexili a París, al sud de Franca ia Ginebra, on féu traduccions per a organismes internacionals. La narrativa de Rodoreda pertany a la novel-la psicologica. Algunes de les obres més conegudes són La placa del Diamant, El carrer de les Camelies, Mirall trencat, La meva Cristina ¡ altres contes, Semblava de seda entre altres contes...