Trabajo Tema 7
LA NARRATIVA DELS SEGLES XX i XXI
La narrativa del primer terç del segle XX. La narrativa modernista i les característiques:
La recuperació del discurs narratiu durant el segle XX va estar lligada a l'evolució de l'estandard literari, en la qual participaren especialment els escriptors modernistes del tombant de segle, ja que crearen els instruments necessaris per a la modernització de l'estandard ¡ elaboraren els estudis lingúístics que afavoriren els acords ortográfics. El modernisme recollí, a través del decadentisme frances, aspectes que el naturalisme havia bandejat, com ara l'emotivitat i la vida interior. --->La narració introdueix un punt de vista subjectiu: no pretén reproduir la realitat, com feien els realistes, ni explicar-la, com els naturalistes, sinó fer una analisi de les passions ¡ de la lluita dels individus contra la natura o els costums. --->El fragmentarisme substitueix estructura lineal narrativa, que seguia ordre tradicional de plantejament, nus i desenllac. --->Es conrea la prosa poetica amb imatges de gran intensitat. --->Hi ha una voluntat simbolica: I'emoció s'expressa mitjancant símbols. --->[estandard literari recull la parla rural i la llengua viva, amb un estil que emfasitza els recursos expressius anomenat estil ferreny o «lengua mascle». --->Les tematiques més habituals són el desig d'autorealització individual i els binomis individu versus societat intel-lectual-artista versus societat. El triomf del corrent noucentista a partir de 1906 no contribuíal desenvolupament de la narrativa; els noucentistes pretenien transformar la realitat d'acord amb uns ideals de bellesa ¡ de civisme, i conrearen sobretot la poesia i assaig.
Tipus de novel·les:
--->La narrativa modernista adoptá diverses tendéncies: la rural, la decadentista ¡ la costumista. --->La novela rural es caracteriza per l'ús d'una llengua expressiva que pretenia reflectir la llengua de les zones rurals. Hi destaquen Raimon Casellas i Caterina Albert, coneguda amb el pseudónim de Víctor Catala. --->La novel-Ila decadentista passa de la descripció a la suggestió, parant molta atenció a la realitat interior dels individus. --->La novel-la costumista adopta una actitud crítica ¡ interpreta els costums com un obstacie per a la llibertat individual ¡ el progrés. Hi destaquen Santiago Rusiñol ¡ Joaquim Ruyra
La narrativa de la segona meitat dels segles XX i XXI:
La dictadura posterior provoca un període de profunda depressió política, económica ¡ cultural: censura, prohibició de la llengua i dels drets civils, exili, etc. La narrativa fou el genere literari més perjudicat. Tot ¡ aixo, la novel-la s'obrípas a poc a poc, des de Yexili primer (anys 40 i 50)i, després, des del país. Durant els anys 40 i 50 trobam escriptors que escriuen novel-la des de distintes estetiques: alguns continuaren els models iniciats abans del 1936, altres seguiren Vexistencialisme, el realisme, la novel-la poética, la literatura fantastica o la de labsurd, tot i que fou dominant la novel-la psicologica, que en Merce Rodoreda seguí un procés de poetització i d"aproximació a la novel-la simbólica. Durant els anys 60 hi va haver un cert desenvolupament economic, politicosocial ¡ cultural que introduí canvis en la sensibilitat, les modes i el gust. S'hi ha de destacar la forca del moviment hippy, la música rock i el cinema underground. Aquests canvis s'accentuaren als anys 70. Esteticament, hi hagué una crisi del realisme historic o social i la literatura evoluciona envers l'antirealisme ¡ 'experimentalisme narratiu, arran dels fets del maig de 1968 a París. Els autors adoptaren una actitud intimista i individualista. En els temes abunda el desencís i l'escepticisme, arran de la crisi de les ideologies. A la narrativa dels anys 80 hi ha algunes constants: els recursos humorístics, la temática urbana, la voluntat de professionalització ¡ la despolitització dels autors. D'altra banda, hi hagué menys experimentació, amb un retorn a formes i¡ continguts més classics, a més de la novel-la de genere.
Autors:
--->Llorenç Villalonga: Lloreng Villalonga (Palma, 1897-1980) va néixer en el si d'una família aristócrata irural. Com aliterat conrea el conte, si bé va destacar sobretot coma novel-lista. Les seves novel-les més rellevants són Mort de dama (1931) i Bearn o la sala de les nines (1961), una mitificació de la societat mallorquina antiga. Villalonga va defensar un model de novel-la que centrava més Vinteres en els personatges que no en l'atractiu de les aventures o en la intriga de la historia.
--->Mercé Rodoreda: Merce Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) conreá el conte ¡la novel-la, a més de teatre. Visqué fins al 1973 a lexili a París, al sud de Franca ia Ginebra, on féu traduccions per a organismes internacionals. La narrativa de Rodoreda pertany a la novel-la psicologica. Algunes de les obres més conegudes són La placa del Diamant, El carrer de les Camelies, Mirall trencat, La meva Cristina ¡ altres contes, Semblava de seda entre altres contes...
LA NARRATIVA DELS SEGLES XX i XXI
jleyva
Created on March 27, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Interactive Onboarding Guide
View
Corporate Christmas Presentation
View
Business Results Presentation
View
Meeting Plan Presentation
View
Customer Service Manual
View
Business vision deck
View
Economic Presentation
Explore all templates
Transcript
Trabajo Tema 7
LA NARRATIVA DELS SEGLES XX i XXI
La narrativa del primer terç del segle XX. La narrativa modernista i les característiques:
La recuperació del discurs narratiu durant el segle XX va estar lligada a l'evolució de l'estandard literari, en la qual participaren especialment els escriptors modernistes del tombant de segle, ja que crearen els instruments necessaris per a la modernització de l'estandard ¡ elaboraren els estudis lingúístics que afavoriren els acords ortográfics. El modernisme recollí, a través del decadentisme frances, aspectes que el naturalisme havia bandejat, com ara l'emotivitat i la vida interior. --->La narració introdueix un punt de vista subjectiu: no pretén reproduir la realitat, com feien els realistes, ni explicar-la, com els naturalistes, sinó fer una analisi de les passions ¡ de la lluita dels individus contra la natura o els costums. --->El fragmentarisme substitueix estructura lineal narrativa, que seguia ordre tradicional de plantejament, nus i desenllac. --->Es conrea la prosa poetica amb imatges de gran intensitat. --->Hi ha una voluntat simbolica: I'emoció s'expressa mitjancant símbols. --->[estandard literari recull la parla rural i la llengua viva, amb un estil que emfasitza els recursos expressius anomenat estil ferreny o «lengua mascle». --->Les tematiques més habituals són el desig d'autorealització individual i els binomis individu versus societat intel-lectual-artista versus societat. El triomf del corrent noucentista a partir de 1906 no contribuíal desenvolupament de la narrativa; els noucentistes pretenien transformar la realitat d'acord amb uns ideals de bellesa ¡ de civisme, i conrearen sobretot la poesia i assaig.
Tipus de novel·les:
--->La narrativa modernista adoptá diverses tendéncies: la rural, la decadentista ¡ la costumista. --->La novela rural es caracteriza per l'ús d'una llengua expressiva que pretenia reflectir la llengua de les zones rurals. Hi destaquen Raimon Casellas i Caterina Albert, coneguda amb el pseudónim de Víctor Catala. --->La novel-Ila decadentista passa de la descripció a la suggestió, parant molta atenció a la realitat interior dels individus. --->La novel-la costumista adopta una actitud crítica ¡ interpreta els costums com un obstacie per a la llibertat individual ¡ el progrés. Hi destaquen Santiago Rusiñol ¡ Joaquim Ruyra
La narrativa de la segona meitat dels segles XX i XXI:
La dictadura posterior provoca un període de profunda depressió política, económica ¡ cultural: censura, prohibició de la llengua i dels drets civils, exili, etc. La narrativa fou el genere literari més perjudicat. Tot ¡ aixo, la novel-la s'obrípas a poc a poc, des de Yexili primer (anys 40 i 50)i, després, des del país. Durant els anys 40 i 50 trobam escriptors que escriuen novel-la des de distintes estetiques: alguns continuaren els models iniciats abans del 1936, altres seguiren Vexistencialisme, el realisme, la novel-la poética, la literatura fantastica o la de labsurd, tot i que fou dominant la novel-la psicologica, que en Merce Rodoreda seguí un procés de poetització i d"aproximació a la novel-la simbólica. Durant els anys 60 hi va haver un cert desenvolupament economic, politicosocial ¡ cultural que introduí canvis en la sensibilitat, les modes i el gust. S'hi ha de destacar la forca del moviment hippy, la música rock i el cinema underground. Aquests canvis s'accentuaren als anys 70. Esteticament, hi hagué una crisi del realisme historic o social i la literatura evoluciona envers l'antirealisme ¡ 'experimentalisme narratiu, arran dels fets del maig de 1968 a París. Els autors adoptaren una actitud intimista i individualista. En els temes abunda el desencís i l'escepticisme, arran de la crisi de les ideologies. A la narrativa dels anys 80 hi ha algunes constants: els recursos humorístics, la temática urbana, la voluntat de professionalització ¡ la despolitització dels autors. D'altra banda, hi hagué menys experimentació, amb un retorn a formes i¡ continguts més classics, a més de la novel-la de genere.
Autors:
--->Llorenç Villalonga: Lloreng Villalonga (Palma, 1897-1980) va néixer en el si d'una família aristócrata irural. Com aliterat conrea el conte, si bé va destacar sobretot coma novel-lista. Les seves novel-les més rellevants són Mort de dama (1931) i Bearn o la sala de les nines (1961), una mitificació de la societat mallorquina antiga. Villalonga va defensar un model de novel-la que centrava més Vinteres en els personatges que no en l'atractiu de les aventures o en la intriga de la historia.
--->Mercé Rodoreda: Merce Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) conreá el conte ¡la novel-la, a més de teatre. Visqué fins al 1973 a lexili a París, al sud de Franca ia Ginebra, on féu traduccions per a organismes internacionals. La narrativa de Rodoreda pertany a la novel-la psicologica. Algunes de les obres més conegudes són La placa del Diamant, El carrer de les Camelies, Mirall trencat, La meva Cristina ¡ altres contes, Semblava de seda entre altres contes...