La Segona Guerra Mundial I La Guerra Civil
Gal·la Garriga Moral
ATENCIÓ
Abans de llegir això tens que saber algunes coses
- Aquesta presentació te aquest color de fons perque van ser periodes de tristesa.
- Els botons tots tenen un significat
Ves al index
Pàgina següent
Pàgina anterior
Index
Home
Que vols veure primer?
La Segona Guerra Mundial
La Guerra Civil Espanyola
Introducció a la Guerra Civil
El Bienni Reformista
Introducció a la Guerra
L'esclat de la guerra
Etapes de la Guerra
La Generalitat i l'Estatut
Suports externs
Octubre 1934
Personatges relevants
Les formes de govern
Constitució 31
La vida a la rereguarda
El vot femení
Jocs
Les conseqüencies de la Guerra
Team
La Segona Guerra Mundial
01
La Segona Guerra Mundial va provocar que la majoria de paisos entressin a la guerra.
A continuació podras veure tota la informació sobre aquest fet:
Les etapes de la Segona Guerra Mundial
1.1
Amb una data d'inici del 1 de set embre de 1939 i una de finalització del 2 de setembre de 1945 la Segona Guerra Mundial va constar de tres etapes.
- Primera etapa (1939-1941) La Guerra Llampec
- Segona etapa (1941-1943) La Guerra Total
- Tercera etapa (1943-1945) El final del Nazisme
Qui va ser important?
1.2
Home
Ja que la Segona Guerra Mundial va ser una consequencia de la Primera les persones que eren rellevants a la Primera continuen sent a la Segona
Clica per coneixer la historia de qui vulguis
Winston Churchill Franklin D. Roosevelt Adolf Hitler Benito Mussolini Iosef Stalin (1874-1965) (1882-1945) (1889-1945) (1883-1945) (1879-1953)
Que va ser la Constitució del 31?
1.3
Vols llegir la Constitució?
Aquest llibret va ser la primera reforma del govern de la Segona Republica Espanyola. Va ser promulgada per Julián Besteiro i signada per Niceto Alcalá-Zamora. Va ser derogada l'1 d'Abril de 1939. Aquesta Constitució incorpora drets idviduals a l'economia, a la familia.... Aquests drets son propis de l'Estat liberal.
Juian Besteiro
Niceto Alcalá-Zamora
1.4
Les dones ja poden votar
Gracies a la Constitució del 1931 les dones ja van poder votar. Nomes en dues ocasions; el 2 de novembre de 1933 i despres a les dues eleccions del 1936. Una el 16 de febrer i una altra l'1 de març. Ara be, no tothom estava d'acord. Clara Campoamor i Victoria Kent van tenir un debat on cada una deia una cosa diferent. Clara deia que es devia donar el dret al vot a les dones. Victoria Kent deia que encara s'hava d'esperar una mica perque les dones mai havien votat i podria afavorir els partits de dretes
Escull una dona i veuras el seu debat
Hom
1.5
El Bienni Reformista (1931-1933)
El Bienni Reformista com el seu nom indica es un periode de dos anys en els que es van aplicar unes cuantes reformes:
- La reforma agraria: Per protegir els camperols van aplicar les lleis següents: jornades laborals de 8 hores, prohibir el desnonament dels arrendataris, la llei de reforma agraria i la llei de termes municipals
- La reforma religiosa: Van posar una llei que prohibia a la esglesia participar a la indústria, el comerç i l'ensenyament. Van aplicar el matrimoni civil i el divorci. Van suspendre les pagues als sacerdots. Al estar oposats a l'esglesia es van guanyar l'odi de la dreta.
1.6
La Generalitat i l'Estatut
L'Estatut d'Autonomia del 1932 va ser redactat a Núria a la comarca del Ripollès. Aquest estatut determina l'autonomia de Catalunya. Anomenat tambe Estatut de Núria hi van haver dos Estatuts més; l'Estatut de 1979 o Estatut de Sau i l'Estatut de 2006 o anomenat tambe l'Estatut de Miravet.
La Generalitat es la forma de govern que te l'autonomia de Catalunya. La seva seu es el Palau de la Generalitat ubicat davant de l'ajuntament a la Plaça de Sant Jaume. Va ser fundada el 19 de desembre de 1359. Amb 131 presidents de historia on els mes reconeguts són: Lluís Companys, Jordi Pujol, Pasqüal Maragall, Artur Mas, Francesc Macià, Carles Puigdemont, Quim Torra, Josep Tarradelles i acualment la presideix Pere Aragones.
Clica per veure tots els 132 presidents que ha tingut la Generalitat
1.7
Octubre de 1934
Aquest mes va ser tant important perque hi va haver una vaga revolucionaria organitzada pel PSOE i la UGT per a que entrin a la republica tres ministres de un partit de dreta. Va durar del 5 al 19 d'octubre de 1934. Aquesta vaga va provocar 1500-2000 morts i 15 000-30 000 detinguts
La Guerra Civil Espanyola
(1936-1939)
2.1
El cop d'estat i esclat de la guerra
El 18 de juliol el Glorioso Alzamiento Nacional va fer un cop d'estat contra el govern de la Segona República. Això va conduir a la Guerra Civil i van derrotar al bandol Republicà. Els franquistes van mantenirse en el poder fins al 1975.
La Guerra Civil va esclatar per diversos motius: La victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936. Assassinat de Castillo i de Calvo Sotelo. Conspiració de la Falange, la CEDA, els carlins, els monàrquics i sectors de l'Exèrcit i l'Esglesia. La sublevació triomfa a Canàries, les Balears, el Marroc, Galicia, Castellà i Lleó, Navarra, part d'Aragó i l'occident d'Andalusia. Però en canvi no triomfa: a Catalunya, València, Múrcia, Menorca, l'orient d'Andalusia, Castella La Manxa i Madrid.
2.2
Els suports externs
Els dos bandols van rebre ajuda d'altres paisos
Bandol Nacionalista
Bandol Republicà
- Alemanya (Adolf Hitler)
- Itàlia (Benito Mussolini)
- L'URSS (aporta avions, tancs
i metralladores)
- Mèxic (refugia espanyols)
2.3
Les formes de govern i les mesures
Bàndol nacionalista:
Amb els lemes "Una Grande y Libre" i "Plus Ultra" el lider del franquisme Francisco Franco governava d'una manera dictatorial manant nomes ell. Les coses es feien de la manera que a ell li agrades. L'esglesia era un factor important a la dictadura de Franco.
Bàndol Republicà:
Tot el contrari a la forma de govern de Franco les coses es feien amb l'opinió del poble. En aquest bàndol hi havia més llibertat.
2.4
La vida a la rereguarda
Igual que la vida al front la vida a la rereguarda tambe era molt dolenta. La gent vivia atemoritzada per si bombardejaven la ciutat. Els soldats Repúblicans hi vivien amagats. Molts llocs van quedar destrossats i molta gent es va queda sense casa. La gent pasava molta gana i no tenien molts recursos. Era com una vida a les trinxeres com a la Primera Guerra Mundial.
Les conseqüencies de la guerra
2.5
Hi han un munt de conseqüencies com a totes les guerres per exemple:
- Hi van haver més de 500.000 morts, 300.000 exiliats i 300.000 presos politics.
- La gent va tornar a viure al camp. El sector agrari va tornar a arribar al 50% de la població activa.
- No hi havia producció industrial.
- Nomes es proveien de productes nacionals.
- Les inversions estrangeres es van limitar el 25%.
- És van crear el Movimiento Nacional i de la CNS.
- Franco es proclama governant i la República és va enfonsar.
- Aliments importats d'Argentina
- Obviamernt no hi ha llibertat d'expresió
- Es van prohibir simbols catalans com: la senyera, l'himne, les sardanes i l'idioma català
- Els nom dels carers i de les poblacions es van canviar.
Els Catalans eren els més perseguits
En definitiva Catalunya era perseguida per pensar diferent
JOCS
Contesta les preguntes:
Fins aqui la presentació.
La segona guerra mundial i e
Gal·la Garriga Moral
Created on March 27, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Modern Presentation
View
Terrazzo Presentation
View
Colorful Presentation
View
Modular Structure Presentation
View
Chromatic Presentation
View
City Presentation
View
News Presentation
Explore all templates
Transcript
La Segona Guerra Mundial I La Guerra Civil
Gal·la Garriga Moral
ATENCIÓ
Abans de llegir això tens que saber algunes coses
Ves al index
Pàgina següent
Pàgina anterior
Index
Home
Que vols veure primer?
La Segona Guerra Mundial
La Guerra Civil Espanyola
Introducció a la Guerra Civil
El Bienni Reformista
Introducció a la Guerra
L'esclat de la guerra
Etapes de la Guerra
La Generalitat i l'Estatut
Suports externs
Octubre 1934
Personatges relevants
Les formes de govern
Constitució 31
La vida a la rereguarda
El vot femení
Jocs
Les conseqüencies de la Guerra
Team
La Segona Guerra Mundial
01
La Segona Guerra Mundial va provocar que la majoria de paisos entressin a la guerra.
A continuació podras veure tota la informació sobre aquest fet:
Les etapes de la Segona Guerra Mundial
1.1
Amb una data d'inici del 1 de set embre de 1939 i una de finalització del 2 de setembre de 1945 la Segona Guerra Mundial va constar de tres etapes.
Qui va ser important?
1.2
Home
Ja que la Segona Guerra Mundial va ser una consequencia de la Primera les persones que eren rellevants a la Primera continuen sent a la Segona
Clica per coneixer la historia de qui vulguis
Winston Churchill Franklin D. Roosevelt Adolf Hitler Benito Mussolini Iosef Stalin (1874-1965) (1882-1945) (1889-1945) (1883-1945) (1879-1953)
Que va ser la Constitució del 31?
1.3
Vols llegir la Constitució?
Aquest llibret va ser la primera reforma del govern de la Segona Republica Espanyola. Va ser promulgada per Julián Besteiro i signada per Niceto Alcalá-Zamora. Va ser derogada l'1 d'Abril de 1939. Aquesta Constitució incorpora drets idviduals a l'economia, a la familia.... Aquests drets son propis de l'Estat liberal.
Juian Besteiro
Niceto Alcalá-Zamora
1.4
Les dones ja poden votar
Gracies a la Constitució del 1931 les dones ja van poder votar. Nomes en dues ocasions; el 2 de novembre de 1933 i despres a les dues eleccions del 1936. Una el 16 de febrer i una altra l'1 de març. Ara be, no tothom estava d'acord. Clara Campoamor i Victoria Kent van tenir un debat on cada una deia una cosa diferent. Clara deia que es devia donar el dret al vot a les dones. Victoria Kent deia que encara s'hava d'esperar una mica perque les dones mai havien votat i podria afavorir els partits de dretes
Escull una dona i veuras el seu debat
Hom
1.5
El Bienni Reformista (1931-1933)
El Bienni Reformista com el seu nom indica es un periode de dos anys en els que es van aplicar unes cuantes reformes:
1.6
La Generalitat i l'Estatut
L'Estatut d'Autonomia del 1932 va ser redactat a Núria a la comarca del Ripollès. Aquest estatut determina l'autonomia de Catalunya. Anomenat tambe Estatut de Núria hi van haver dos Estatuts més; l'Estatut de 1979 o Estatut de Sau i l'Estatut de 2006 o anomenat tambe l'Estatut de Miravet.
La Generalitat es la forma de govern que te l'autonomia de Catalunya. La seva seu es el Palau de la Generalitat ubicat davant de l'ajuntament a la Plaça de Sant Jaume. Va ser fundada el 19 de desembre de 1359. Amb 131 presidents de historia on els mes reconeguts són: Lluís Companys, Jordi Pujol, Pasqüal Maragall, Artur Mas, Francesc Macià, Carles Puigdemont, Quim Torra, Josep Tarradelles i acualment la presideix Pere Aragones.
Clica per veure tots els 132 presidents que ha tingut la Generalitat
1.7
Octubre de 1934
Aquest mes va ser tant important perque hi va haver una vaga revolucionaria organitzada pel PSOE i la UGT per a que entrin a la republica tres ministres de un partit de dreta. Va durar del 5 al 19 d'octubre de 1934. Aquesta vaga va provocar 1500-2000 morts i 15 000-30 000 detinguts
La Guerra Civil Espanyola
(1936-1939)
2.1
El cop d'estat i esclat de la guerra
El 18 de juliol el Glorioso Alzamiento Nacional va fer un cop d'estat contra el govern de la Segona República. Això va conduir a la Guerra Civil i van derrotar al bandol Republicà. Els franquistes van mantenirse en el poder fins al 1975.
La Guerra Civil va esclatar per diversos motius: La victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936. Assassinat de Castillo i de Calvo Sotelo. Conspiració de la Falange, la CEDA, els carlins, els monàrquics i sectors de l'Exèrcit i l'Esglesia. La sublevació triomfa a Canàries, les Balears, el Marroc, Galicia, Castellà i Lleó, Navarra, part d'Aragó i l'occident d'Andalusia. Però en canvi no triomfa: a Catalunya, València, Múrcia, Menorca, l'orient d'Andalusia, Castella La Manxa i Madrid.
2.2
Els suports externs
Els dos bandols van rebre ajuda d'altres paisos
Bandol Nacionalista
Bandol Republicà
- L'URSS (aporta avions, tancs
i metralladores)2.3
Les formes de govern i les mesures
Bàndol nacionalista:
Amb els lemes "Una Grande y Libre" i "Plus Ultra" el lider del franquisme Francisco Franco governava d'una manera dictatorial manant nomes ell. Les coses es feien de la manera que a ell li agrades. L'esglesia era un factor important a la dictadura de Franco.
Bàndol Republicà:
Tot el contrari a la forma de govern de Franco les coses es feien amb l'opinió del poble. En aquest bàndol hi havia més llibertat.
2.4
La vida a la rereguarda
Igual que la vida al front la vida a la rereguarda tambe era molt dolenta. La gent vivia atemoritzada per si bombardejaven la ciutat. Els soldats Repúblicans hi vivien amagats. Molts llocs van quedar destrossats i molta gent es va queda sense casa. La gent pasava molta gana i no tenien molts recursos. Era com una vida a les trinxeres com a la Primera Guerra Mundial.
Les conseqüencies de la guerra
2.5
Hi han un munt de conseqüencies com a totes les guerres per exemple:
Els Catalans eren els més perseguits
En definitiva Catalunya era perseguida per pensar diferent
JOCS
Contesta les preguntes:
Fins aqui la presentació.