tema 6
Ètica i moral
El mite de giges
«Giges, un pastor que servia al rei de Lídia, estava un dia amb el seu ramat a les muntanyes
quan es desfermà una forta tormenta. De sobte, d'un sisme s'obrí un tros de terra i es féu una
fonda esquerda. El pastor, meravellat, davallà esvoranc endins i entre altres coses prodigioses
contemplà un cavall de bronze, buit, amb unes portelles. S'hi abocà i s'esgarrifà al veure un
mort d'una enorme corpulència que duia una anell d'or a la mà. Giges li va treure l'anell i sortí
d'allí. Al cap d'uns dies, assistí, amb l'anell posat, a la trobada mensual dels pastors per
preparar la notificació al rei de l'estat dels seus ramats. Assegut entre els altres, féu girar per
atzar l'anell encarant el seu gravat amb la palma de la mà. Tot seguit, els seus companys es
posaren a parlar d'ell com un absent: havia esdevingut invisible. El pastor, meravellat,
s'adonava que quan el gravat de l'anell mirava endins, esdevenia invisible, quan mirava enfora,
tornava a ser visible. Comprovada l'eficàcia del seu anell, maniobrà per ser un dels missatgers
enviats a palau per informar al rei. Un cop a palau, utilitzant el poder de l'anell, accedí a les
habitacions de la reina i la seduí; amb l'ajuda d'ella va assassinar i usurpar la corona al rei.» República. Plató
índex
1. La moral i l'ètica
2. la consciència moral
3. universalisme i relativisme moral
4. el repte d'una ètica universal de mínims
01
Ètica i moral
Ètica i moral no són sinònims, però són termes que estan estretament relacionats.
1.1 La moral
La paraula moral (del llatí moris que sigifica costum o manera de viure) es pot entendre de dues maneres: com a contingut i com a capacitat.
1.1 La moral
- Contingut: conjunt de normes, valors i costums que determinen que un individu sigui considerat bo en una determinada societat.
- Capacitat: manera de ser específica d'un individu, una espècie de caràcter o marca que l'assenyala i que el caracteritza davant la resta de les persones.
1.2 L'Ètica
L'ètica és la reflexió filosòfica sobre els problemes que la moral ens planteja. La paraula ètica prové del grec éthos que significa "caràcter": és feina de l'ètica forjar el caràcter. Les nostres accions han de ser guiades per l'ètica, que es fonamenta en la raó.
1.2 L'Ètica
Una persona que actua segons la seva moral ho fa de manera irreflexiva, moguda per les normes, els valors i les creences que altres li han transmés; en canvi, la que actua èticament ho fa de forma reflexiva.
1.2 L'Ètica
Heteronomia moral: el subjete no pensa què és el que ha de fer, sinó que segueix les normes propostes per altres. Autonomia moral: El subjete pensa per ell mateix què és el que ha de fer i es dona a si mateix les seves pròpies normes morals.
ACTIVITAT 1
lA CONSCIÈNCIA MORAL
2.1 El desenvolupament moral
La capacitat moral és una característica exclusiva de l'ésser humà, però no naixem amb aquesta capacitat totalment desenvolupada. El psicòleg Lawrence Kohlberg va realitzar una investigació ètica amb joves i va descobrir tres nivells de desenvolupament en la consciència moral.
+ info
ACTIVITAT 2
2.2 Norma i obligació moral
Els éssers humans ens guiem per normes: socials (puntualitat), religioses (prohibició de menjar alguns aliments), legals o jurídiques (pagar impostos). Però també existeixen un altre tipus de normes, les normes morals. Kant en va anomenar imperatius ja que ens informen sobre què és allò que hem de fer. Els podem classificar en dos tipus: imperatius hipotètics i imperatius categòrics.
2.2.1 imperatius hipotètics
Els imperatius hipotètics obliguen a condició (o hipòtesi) de que desitgem el fi que persegueixen. Tenen aquesta forma: Si.... has de..... Si vols ser feliç, has de ser virtuós No són universalitzables, ja que admeten excepcions. Les normes socials (ser puntual) o les religioses serien imperatius hipotètics.
2.2.2 imperatius categòrics
Els imperatius categòrics ordenen accions bones per si mateixes i són, per tant, universalitzables. No busquen un fi concret, sinó que es fixen en l'acció en si mateixa, no en les conseqüències. Kant defineix l'imperatiu categòric d'aquesta manera: "Actua segons la llei que exposa que cada un d’ells mai no ha de tractar-se ell mateix ni tractar tots els altres simplement com a mitjans, sinó sempre al mateix temps com a fins en si.“
2.2.2 imperatius categòrics
Una acció serà considerada bona si segueix aquest imperatiu categòric: - No es tractat a ningú com a mitjà, sinó com a fi. - Es dur a terme una acció per la voluntat racional de fer-la, no per les possibles conseqüències que aquesta comporti. Per exemple: si ajudo a una persona gran a creuar el carrer perquè espero que ella m'ho agraeixi i això em faci sentir bé, no és una bona acció per Kant.
ACTIVITAT 3
ACTIVITAT 4
universalisme i relativisme moral
Sofistes i Sòcrates
universalisme i relativisme moral
La diversitat moral és un fet. Però, això ha portat a la filosofia a preguntatr-se per l'origen dels valors morals. Segons el relativisme, els valors morals són una convenció social. No són universals, no hi ha un bé o un mal absolut, sinó relatiu. Segons l'universalisme, allò bo és bo en si mateix, amb independència del que opinin els éssers humans. L'origen d'aquest debat el trobem a la Grècia Clàssica
Relativisme moral: sofistes
- La paraula sofista prové del grec sophós i significa savi.
- Eren mestre de retòrica, oratòria i dialèctica al s. IV a Grècia, sobretot Atenes.
- Defensàvem el relativisme cultural i moral.
- Identifiquen la moral com una simple convenció, un acord entre els membres d'una comunitat.
Relativisme moral: sofistes
"L'home és la mesura de totes les coses"
Protàgores
universalisme moral
- Sòcrates conviu amb els sofistes.
- S'oposa al relativisme moral i cultural dels sofistes.
- Sòcrates creu que hi ha uns valors universals absoluts que serveixen com a criteri per jutjar la diversitat de costum i codis de conducta
- Defensa l'intel·lectualisme moral: qui coneix el bé, farà el bé. Qui actua malament ho fa per ignorància o desconeixement.
universalisme moral
el repte d'una ètica universal de mínims
Victòria Camps
ètica universal de mínims
- Victòria Camps ens convida a superar les posicions relativistes per afrontar el repte de la construcció d'una ètica universal.
- La seva idea és que l'ètica és universal o no és ètica.
- Davant la pluralitat de morals i la impossibilitat de poder implantar principis ètics amb validesa universal, no ens queda més remei que acordar uns mínims ètics que tots puguem compartir.
activitat de síntesi
Michael Sandel és un filòsof polític i professor de Harvard. Va ser dels primers professors en enregistrar les seves classes i penjar-les gratuïtament per retornar l'ètica al carrer.
Curs 22-23 UD6: Ètica i moral
Judit Ferrer
Created on March 26, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Memories Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
View
Historical Presentation
Explore all templates
Transcript
tema 6
Ètica i moral
El mite de giges
«Giges, un pastor que servia al rei de Lídia, estava un dia amb el seu ramat a les muntanyes quan es desfermà una forta tormenta. De sobte, d'un sisme s'obrí un tros de terra i es féu una fonda esquerda. El pastor, meravellat, davallà esvoranc endins i entre altres coses prodigioses contemplà un cavall de bronze, buit, amb unes portelles. S'hi abocà i s'esgarrifà al veure un mort d'una enorme corpulència que duia una anell d'or a la mà. Giges li va treure l'anell i sortí d'allí. Al cap d'uns dies, assistí, amb l'anell posat, a la trobada mensual dels pastors per preparar la notificació al rei de l'estat dels seus ramats. Assegut entre els altres, féu girar per atzar l'anell encarant el seu gravat amb la palma de la mà. Tot seguit, els seus companys es posaren a parlar d'ell com un absent: havia esdevingut invisible. El pastor, meravellat, s'adonava que quan el gravat de l'anell mirava endins, esdevenia invisible, quan mirava enfora, tornava a ser visible. Comprovada l'eficàcia del seu anell, maniobrà per ser un dels missatgers enviats a palau per informar al rei. Un cop a palau, utilitzant el poder de l'anell, accedí a les habitacions de la reina i la seduí; amb l'ajuda d'ella va assassinar i usurpar la corona al rei.» República. Plató
índex
1. La moral i l'ètica
2. la consciència moral
3. universalisme i relativisme moral
4. el repte d'una ètica universal de mínims
01
Ètica i moral
Ètica i moral no són sinònims, però són termes que estan estretament relacionats.
1.1 La moral
La paraula moral (del llatí moris que sigifica costum o manera de viure) es pot entendre de dues maneres: com a contingut i com a capacitat.
1.1 La moral
1.2 L'Ètica
L'ètica és la reflexió filosòfica sobre els problemes que la moral ens planteja. La paraula ètica prové del grec éthos que significa "caràcter": és feina de l'ètica forjar el caràcter. Les nostres accions han de ser guiades per l'ètica, que es fonamenta en la raó.
1.2 L'Ètica
Una persona que actua segons la seva moral ho fa de manera irreflexiva, moguda per les normes, els valors i les creences que altres li han transmés; en canvi, la que actua èticament ho fa de forma reflexiva.
1.2 L'Ètica
Heteronomia moral: el subjete no pensa què és el que ha de fer, sinó que segueix les normes propostes per altres. Autonomia moral: El subjete pensa per ell mateix què és el que ha de fer i es dona a si mateix les seves pròpies normes morals.
ACTIVITAT 1
lA CONSCIÈNCIA MORAL
2.1 El desenvolupament moral
La capacitat moral és una característica exclusiva de l'ésser humà, però no naixem amb aquesta capacitat totalment desenvolupada. El psicòleg Lawrence Kohlberg va realitzar una investigació ètica amb joves i va descobrir tres nivells de desenvolupament en la consciència moral.
+ info
ACTIVITAT 2
2.2 Norma i obligació moral
Els éssers humans ens guiem per normes: socials (puntualitat), religioses (prohibició de menjar alguns aliments), legals o jurídiques (pagar impostos). Però també existeixen un altre tipus de normes, les normes morals. Kant en va anomenar imperatius ja que ens informen sobre què és allò que hem de fer. Els podem classificar en dos tipus: imperatius hipotètics i imperatius categòrics.
2.2.1 imperatius hipotètics
Els imperatius hipotètics obliguen a condició (o hipòtesi) de que desitgem el fi que persegueixen. Tenen aquesta forma: Si.... has de..... Si vols ser feliç, has de ser virtuós No són universalitzables, ja que admeten excepcions. Les normes socials (ser puntual) o les religioses serien imperatius hipotètics.
2.2.2 imperatius categòrics
Els imperatius categòrics ordenen accions bones per si mateixes i són, per tant, universalitzables. No busquen un fi concret, sinó que es fixen en l'acció en si mateixa, no en les conseqüències. Kant defineix l'imperatiu categòric d'aquesta manera: "Actua segons la llei que exposa que cada un d’ells mai no ha de tractar-se ell mateix ni tractar tots els altres simplement com a mitjans, sinó sempre al mateix temps com a fins en si.“
2.2.2 imperatius categòrics
Una acció serà considerada bona si segueix aquest imperatiu categòric: - No es tractat a ningú com a mitjà, sinó com a fi. - Es dur a terme una acció per la voluntat racional de fer-la, no per les possibles conseqüències que aquesta comporti. Per exemple: si ajudo a una persona gran a creuar el carrer perquè espero que ella m'ho agraeixi i això em faci sentir bé, no és una bona acció per Kant.
ACTIVITAT 3
ACTIVITAT 4
universalisme i relativisme moral
Sofistes i Sòcrates
universalisme i relativisme moral
La diversitat moral és un fet. Però, això ha portat a la filosofia a preguntatr-se per l'origen dels valors morals. Segons el relativisme, els valors morals són una convenció social. No són universals, no hi ha un bé o un mal absolut, sinó relatiu. Segons l'universalisme, allò bo és bo en si mateix, amb independència del que opinin els éssers humans. L'origen d'aquest debat el trobem a la Grècia Clàssica
Relativisme moral: sofistes
Relativisme moral: sofistes
"L'home és la mesura de totes les coses"
Protàgores
universalisme moral
universalisme moral
el repte d'una ètica universal de mínims
Victòria Camps
ètica universal de mínims
activitat de síntesi
Michael Sandel és un filòsof polític i professor de Harvard. Va ser dels primers professors en enregistrar les seves classes i penjar-les gratuïtament per retornar l'ètica al carrer.