l'0rigen de la tipometria

L’origen de la tipometria

Índice

10 tipometria als EEUU

5 el punt

1 l'Origen

11 Els britànics

2 El Quadratí

6 Fournier

3 Sistema duodecimal

12 Timelines

7 Didot

8 Sistema mètric decimal

4 Sistema nominal

13 Mapa

9 La pica

1 L’origen de la tipometria

Podem situar l’origen de la tipometria amb el principi de la impremta, però no hi ha gaire documentació, ja que a mitjans del segle xv els secrets de l’art de la impressió es guardaven gelosament per tal d’impedir la còpia d’aquest invent.

Artist Gaetano Zennaro di Chioggia (1862-1863) Title Busto di Aldo Manuzio cc logo Attribution 4.0 International (CC BY 4.0)

2 El quadratí

La unitat que s’emprava era el quadratí. A partir del cos de la font emprada les diferents divisions del quadratí donaven els diferents espais emprats. La referència del quadratí sempre és el cos total del tipus, és a dir, l’alçada de tot el bloc metàl•lic que conté l’ull (la part impressora en relleu) del caràcter. A partir del quadratí o M es derivaven sis espais principals, mig quadratí o N, un terç de quadratí era l’espai ample, un quart l’espai mig, una sisena part l’espai fi, una vuitena l’espai molt fi i una dotzeava part de quadratí donava l’espai de pèl. La combinació d’aquests sis espais bàsics donarà per resultat altres sis, donant com a resultat dotze espais diferents.

Combinació dels espais

M quadratí

M/2 mig quadratí o N

• M/12 espai de pèl
• M/8 espai molt fi
• M/6 espai fi
• M/4 espai mig
• M/4+M/6 espai mig + espai fi
• M/3 espai ample

• M/3+M/4 espai ample + espai mig
• M/3+M/3 dos espais amples
• M/2+M/4 N + espai mig
• M/2+M/3 N + espai ample
• M/3+M/3+M/4 dos espais amples + espai mig

Un sistema duodecimal

Aquesta escala ja utilitzada per Griffo i Manucio oferia una àmplia gamma d’opcions per a resoldre totes les situacions d’espaïat. Com hem vist aquest sistema es basava en un sistema duodecimal a partir del quadratí. .

Les relacions espacials entre línies de text també s’organitzaven en una escala duodecimal, a partir de dotze mòduls verticals: els que agrupen l’alçada de x, els ascendents, els descendents i l’interlineat. Per exemple, alçada de x cinc unitats, majúscules set, descendents i ascendents 3,5, increment entre línies dotze unitats. Aquest sistema duodecimal es manté al llarg de moltes edicions de Manucio, aquest seria un protosistema de normes tipomètriques.

Original scans by Villanova University published under Creative Commons, BY-SA 3.0

El sistema nominal

Fins a ben entrat el segle XVI tot el procés de fabricació dels tipus mòbils es feia en un mateix taller juntament amb la impressió, però a partir de llavors les parts del procés comencen a especialitzar-se, tant punxonistes com fonedors comencen a desenvolupar la seva tasca independentment de les impremtes, en espais físicament separats, amb això l’hermetisme de les primeres impremtes es comença a dissoldre.

Llavors la tipografia estava completament vinculada al món del llibre i és per això que els noms agafaren com a referència el llibre de destí de cada font en funció del seu cos. El full de paper en funció del plegat generava un format de pàgina i per tant hi havia un vincle entre el plec del paper i el cos emprat que donava com a fruit un determinat gènere bibliogràfic que passà a ser el referent de cada cos. Així van sorgir els noms amb els quals s’anomenaven les diferents mides de lletra, els diferents cossos.

Sant Agustí pel cos que s’utilitzava en l’edició de la Ciutat de Déu de Sant Agustí, atanasia cos corresponent als llibres sobre la vida de Sant Atanasi. Misal i Canon per als cossos grans emprats en els llibres de gran format emprats a la litúrgia religiosa. El cícer sorgeix de la impressió al 1467 de Epistolæ ad Familiares de Marco Tulio Cicerón, en un cos d’aproximadament 12 punts, més endavant el cícer esdevindrà una unitat tipomètrica sobdivisible en 12 punts. Filosofia era el cos més emprat en la composició de textes filosòfics, feia entre 10 i 11punts.

Aquestes nomenclatures nominals generaven sovint contradiccions i variaven d’un lloc a un altre amb disparitat de mides, degut a l’absència d’instruments suficientment precisos de mesura i d’un patró de mesura estable a més de les traduccions dels termes en les diferents llengües.

Autor: Emilio Cano Public Domain

Autor: Emilio Cano Public Domain

• El sistema nominal estava completament establert entre els impressors del segle XVII, però hi havia alguns problemes a resoldre. El principal, no hi havia un acord generalitzat en relació a la mida exacta de cadascuna de les mesures.

El punt tipogràfic

+info

La monarquia francesa va decidir emprar la seva autoritat per tal d’imposar una unificació al respecte que fos regida per la corona i que tingués solució per les imprecisions de l’enfocament antropomètric que des dels grecs, des de Pitàgores (l’home és la mesura de totes les coses) havia regit i inspirat sistemes basats en peus, colzes, pams, polzes, dits, pessics, etc.

Fou el rei Luís XIV,

qui encarregà la creació d’una comissió d’erudits que hauria d’abordar el tema. la comissió va trobar en la impremta un ofici d’especial importància. D’entre aquests erudits un destacat matemàtic dominic i pioner en l’ús del microscopi, Sébastien Truchet, va ser qui fer la proposta de desenvolupar un sistema de mesurar amb increments regulars en els cossos, agafant la línia com a unitat de referència. La línia proposada per Truchet com unitat de referència era ja utilitzada pels orfebres i consistia en una 1/12 part de la polzada oficial francesa (aproximadament 2,707 cm), que era 1/12 part del peu real.

El cícer i el punt

Fournier i els Didot

6 El punt de Fournier

En 1737 Pierre Simon Fournier produí una sèrie de punxons i matrius basats en un sistema propi. L’element mínim d’aquest sistema era el punt amb el qual es podien mesurar tots els cossos tipogràfics. El punt Fornier (equivalia a 0,350 mm) era el resultat d’agafar 2 polzades dividir-les en 24 línies, en dividir cadascuna d’aquestes línies entre sis donaven sis punts.

+info

7 El sistema dels Didot

El sistema de Fournier fou modificat per François- Ambroise Didot i després pel seu fill Firmin cap al 1770. Bàsicament van ajustar el punt a les mesures oficials del pied du roi, perquè fos un múltiple exacte d’aquest,el punt didot medeix 0,3759mm • 6 punts - una línia • 12 línies - una polzada • 12 polzades - un peu Totes aquestes unitats eren d’ús oficial a França. Però a més van impulsar l’ús del cícer. Un cícer es subdividia en 12 punts. Per a completar el sistema en un peu hi havia 72 cícers o bé 864 punts.

+info

8 El sistema mètric decimal

La Revolució francesa de 1789 és un fet històric de gran trascendència des del punt de vista social, econòmic i cultural que, entre d'altres canvis, va portar la fi de la monarquia a França. La caiguda de l'antic règim donar pas a corrents de pensament emmarcades en la il·lustració, inspirades per la raó, la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

+info

Delacroix, Eugène

La Liberté guidant le peuple ((Quadre)

Public Domain Certification

Un cop consumada la Revolució, l'Assemblea Nacional demanà la cooperació de la monarquia britànica, mitjançant la intermediació de Luis XVI, per tal de consensuar amb el Regne Unit un sistema comú de pesos i mesures, emperò la sol·licitud no va tenir èxit i França va continuar endavant sense la cooperació dels britànics. En 1791 es proposà el metre patró com a unitat de mesura universal, expressada en la deumilioníssima part del quadrant d'un meridià terrestre.

+info

La tipografia i el sistema mètric decimal

Des de l'aparició del sistema mètric decimal apareixen les primeres propostes i resistències per a incorporar la tipografia a aquest sistema. Però de fet el sistema decimal i el duodecimal del cícer o la pica (del sistema angloamericà) no s'han equiparat. En primer lloc perquè l'aparició d'aquest sistema és tardà en comparació amb l'invent de la impremta, en segon lloc perquè econòmicament era molt car fer el canvi pels fonedors de tipos metàl·lics, però sobretot perquè el sistema duodecimal amb unitats, els punts, molt més petites que els milímetres, és més adient per tal d'ajustar els matisos i les petites diferències que es necessiten a la tipografia.

+info

Les equivalències proposades per Berthold entre el sistema mètric i el sistema Didot es van establir de la següent manera:

1 milímetre

1 cícer

1 punt

0,376065 mm.

2,66 punts

4,5126 mm12 punts

9 La Pica

El model angloamericà

La Pica

Com hem vist el Regne Unit no es va voler sumar al sistema mètric decimal i es va mantener aïllat del continent europeu. Tampoc van despertar cap interès les succesives propostes tipomètriques de Fournier i els Didot. Les principals fonedores britàniques van continuar utilizant unitats de factura propia, sense que ni tan sols hagués un vincle comú entre totes elles. Així com a Europa continental s’havia consolidat el cícer com a unitat per a mesurar la línia de text, a Anglaterra, Escòcia i Gales predominava la pica, però encara hi havia divergències en relació a la seva mesura exacta. L’aportació més important per a la consolidació del model anglosaxó, més aviat angloamericà, no es va donar al Regne Unit, sinó als Estats Units.

El model anglamericà

10

La situació de la tipometria als EEUU

La situació dels EEUU era també molt caòtica a nivell tipomètric, les fonedores competien entre elles i pretenien l’exclussivitat de vendes del seu material a les impremtes. Però les impremtes i els editors de diaris estaven farts d’aquesta situació. És per això que la crida per una estandardització sorgí dels impressors i editors de diaris que es van anar agrupant al voltant de la demanda d’un canvi als fabricants de tipos. El canvi no arribà de forma immediata, primerament perquè els fabricants insistien que els problemes eren fruit de la manca de fidelitat dels impressors, per altra banda cada fabricant mirava d’imposar el seu sistema, tal era el cas de la Cleveland Type Foundry i de la Mac Kellar, Smiths & Jordan de Filadelfia, on es treballava subdividint la pica en vuit parts iguals.

L’any 1871 un incendi a la ciutat de Chicago destruí les instal·lacions de la fonedora Marder, Luse & Co. arrasant tot el seu material. En el procés de refundació de l’empresa es van prendre dues decisions transcendentals. En primer lloc s’adoptà el model de pica de la fonedora Mac Kellar, Smiths & Jordan, que era el fabricant més important d’aquella època. La segona decisió fou relacionar de forma clara i exacta cada cos amb l’antic sistema nominal emprat als EEUU. En aquest procés de reconstrucció es sumà un nou soci, Nelson Crocker Hawks, un inventor, impressor i fonedor de Milwaukee, que operaria com representant de la fonedora a San Francisco, sota el nom de Pacific Type Foundry. Serà Hawks qui proposarà el sistema de dividir la polzada en sis piques i cada pica en dotze punts, tal i com el coneixem en l’actualitat. Hawks aconseguí convèncer als seus socis i no només això, sinó que també persuadí a John Marder, un dels socis inicials, de no patentar immediatament el nou sistema d’unitats i així permetre que les altres fonedores i impremtes l’adoptessin lliurement.

Chicago Fire of 1871, Sherman House (NBY 1559) - PICRYL - Public Domain Media Search Engine Public Domain Image

L’any 1879 sense tenir encara tota la producció de les fonts en tots els cossos Marder, Luse & Co fa la presentació oficial de The American System of Interchangeable Type Bodies juntament amb l’exposició del sistema tipomètric ideat per Nelson Hawks. L’èxit del sistema és notable i la fonedora de Chicago rebrà nombroses comandes des de diferents estats dels EEUU i entre els seus clients estaran molts dels diaris més importants de l’època. Però l’any 1882 després d’alguns entredits amb els seus socis Hawks decideix vendre la seva part de l’empresa i reprendre la promoció del seu sistema per tot el país. Amb aquesta independència de no haver de beneficiar a una fonedora en particular es decideix a proposar un nou reajustament de la mida de la Pica. Com així un nou canvi? Per entendre això hem de tornar enrere al moment de l’incendi de Chicago.

Recordau que després de l’incendi Marder, Luse & Co havia agafat com a referència la pica de Mac Kellar, Smiths & Jordan que alhora era era hereva d’una de les fonederes més antigues dels EEUU, la Lawrence Johnson. Doncs bé aquesta pica no era un múltiple exacte de la polzada, sinó que era un poquet més petita, en comptes de fer la desitjada 1/6 part de polzada, sis d’aquestes piques feien 0,996 polzades. La proposta original de Hawks fou des del principi que la pica fos 1/6 part de polzada, però els seus socis van pensar que estratègicament era millor des d’un punt de vista d’èxit comercial agafar com a referència la pica de les fonedores històriques dels EEUU. Alliberat del seu compromís comercial amb Marder, Luse & Co, Hawks decideix promoure la correcció de la pica a una sisena part exacta de la polzada.

Algunes fonedores van adoptar aquesta correcció. Però al 1886 la United States Type Founder's Association acordà adoptar el sistema de Marder i no el de Hawks, degut a a la pressió del fabricant més gros i important dels EEUU, Mac Kellar, Smiths & Jordan de Filadèlfia. Tot i així les dues mesures van conviure al llarg dels 80 i 90, a partir de la dècada dels 90 ja eren bastants els fabricants que havien adoptat la pica científica (exacta) de Hawks. Va haver una guerra comercial que juntament amb l'aparició del monotip i el linotip provocà la fussió de vint-i-tres fonedores que al 1892 formaren l'ATF, l'American Type Founders. L'ATF difundí al llarg de tots els EEUU el sistema pica amb la mida de Marder com British American point system.

Making Type-Moulds

Mac Kellar, Smith & Jordan de Filadèlfia.

Imatges de domini públic d'ús lliure, sense restriccions de copyright.

(Original scans by Villanova University published under Creative Commons, BY-SA3.0) .)https://typography.guru/journal/type-production-at-mackellar-smiths-and-jordon-r40/

Mac Kellar, Smiths & Jordan de Filadèlfia.

+info

(Original scans by Villanova University published under Creative Commons, BY-SA 3.0)https://typography.guru/journal/type-production-at-mackellar-smiths-and-jordon-r40/

11. La incorporació dels britànics i les seves colònies al sistema angloamericà.

Entre 1898 i 1905 els britànics l'adoptaren i el van introduir a totes les seves colònies. Mitjançant l'adopció del British American point system, es cercava promoure l'intercanvi tecnològic amb la nova potència emergent, així com poder accedir als mateixos mercats, quan la fonedora Caslon i altres dues fonedores dels fabricants líders de tipos del Regne Unit van adquirir de Marder, Luse & Company la unitat que serviria de referència. Poc després, la British Type Founders Association va consensuar juntament amb els EEUU i els territoris dela Commonwealth l'adopció del sistema angloamericà.

12 Timelines

Cronologia tipomètrica

segles XVII i XVIII

segles XV i XVI

segle XX

segle XIX

segles XVI i XVII

finals segle XVIII

Moments claus

1450

Gutenberg

+info

1462

1468

Diàspora dels impressors

+info

Nicolas Jenson

+info

1490

Aldo Manucio

+info

1555

Christophe Plantin

+info

1729

1737

Sébastien Truchet

+info

Pierre Simon Fournier

+info

1770

els Didot

+info

1791

Sistema mètric decimal

+info

1879

Sistema angloamericà

+info

1898-1905

Adopció del sistema angloamericà pel Regne Unit i Commonwealth

+info

1984

Punt Postscript

+info

Cícer o Pica

Sistema continental Vs sistema angloamericà

Gràcies

Bibliografia

Catopodis, Miguel. (2014). Tipometría. Las medidas en diseño gráfico. Editorial Campgràfic. De Buen Unna, Jorge. (2008). Manual de diseño editorial. 3ªed. Ediciones Trea, S.L. Mas Hurtuna, Montse y Martín Montesinos, José Luis. (2004). Manual de tipografía. Del plomo a la era digital. 4ª ed. Editorial Campgràfic.

Emili Cano López