Copy - INTERVENCIÓN PSICOLÓGICA EN CONDUCTA SUICIDA

Intervenció psicològica en conducta suïcida

Maria Boluda Eseberri - Resident Psicologia Clínica 25 abril de 2023 - Centre Salut Mental Adults Valls

(OMS, 2014)

800.000 morts a l'any Una de les principals causes de mort prematuraUna de les principals causes de mort entre adolescents i joves Principal casusa externa de mort en molts països

INTRODUCCIÓ

El suïcidi

Gran desconeixement inclús entre professionals barrera addicional per l'abordatge i la prevenció

• Ideació
• Planificació
• Comunicació
• Intent
• Mort

Fenomen polièdric

• Fenomenològica
• Contextual
• Existencial
• Multifactorial
• Transdiagnòstica

Manual Fonseca i Al-Halabí (01/2023) PERSPECTIVA PSICOLÒGICA

Eduardo Fonseca

Susana Al-Halabí

La importància del constructe

Avaluació

Els tractaments psicològics i el seu impacte

Les intervencions psicològiques breus

ÍNDEX

Els components comuns en els tractaments

Les implicacions per la pràctica professional

Els primers auxilis psicològics

L'estat actual

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

LA IMPORTÀNCIA DEL CONSTRUCTE

La conducta suïcida és un fenòmen complex, multideterminat, dinàmic i depenent d'elements biogràfics, contextuals i històrics.

S'entén la conducta suïcida com un problema vital, on la persona tracta de buscar una sol·lució a una dificultat que li provoca un dolor intolerable que no sap o no pot resoldre d'altra manera.

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

LA IMPORTàNCIA DEL CONSTRUCTe

La conducta suïcida abarca diferents manifestacions, que oscil·len en un continuum

COMUNICACIÓ SUÏCIDA

ACTE SUÏCIDA

IDEACIÓ SUÏCIDA

Idea de mort

Intent suïcida

Amenaça suicida

Dessig de mort

Mort per suïcidi

Expressió verbal i no verbal

Ideació suïcida

Pla suïcida

LA IMPORTÀNCIA DEL CONSTRUCTE

Constructes relacionats principalment amb la ideació suïcida

Derrota i atrapament

Dolor psicològic

El model integrat motivacional-volitiu presenta:

• Percepció de lluita fallida

• Impotència resultant del

rebuig o la pèrdua/alteració

• Sentimients de bloqueig

• Impotència davant del canvi

com claus en el desenvolupament de la ideació suïcida (O'Connor i Kirtley, 2018)

Per altres teories, l'ampli rang d'experiències subjetives caracteritzades per:

• La consciència de canvis negatius en el jo i en les seves funcions

• Els sentimients negatius

és l'element fonamental pel desenvolupament de la ideació suïcida (Ducasse et al., 2018)

Desesperança

Percepció de ser una càrrega i pertinença frustrada

• Les atribucions negatives

sobre el futur

• La pròpia capacitat per

millorar les perspectives està clàsicament associada a ideació suïcida, les autolesions, els intents i el suïcidi consumat (Klonsky i May, 2015)

La teoría interpersonal del suïcidi proposa:

• Percepció de ser una càrrega

• Pertinença frustrada

com claus en el desenvolupament de la ideació suïcida (Joiner, 2005; Van Orden et al., 2010)

LA IMPORTÀNCIA DEL CONSTRUCTE

Constructes relacionats principalment amb la comunicació suïcida

Evitació experiencial

Rumiació

Actitud cap al suïcidi i la mort

Constructe fonamental per al desenvolupament de la inflexibilitat psicològica: Intents de suprimir, eliminar i/o controlar la experiència privada desagradable Finalitat -> alterar forma, freqüència i contextos en els que es manifesta (Hayes et al., 2012)

• Estil de pensament obssessiu i repetitiu

• L'atenció es focalitza en les pròpies experiències

• Sense recerca de sol·lucions

• Amb dificultat per veure a l'altre

(Ehring et al., 2011)

Una actitud menys negativa cap a la mort Augmenta la probabilitat de considerar el suïcidi com una opció. (O'Connor i Kirtley, 2018)

LA IMPORTÀNCIA DEL CONSTRUCTE

Constructes relacionats principalment amb l'acció suïcida

Imatges mentals sobre suïcidi

Capacitat adquirida per al suïcidi

Biaix de la memòria autobiogràfica

Impulsivitat

• L'autoregulació deficient

• La incapacitat per inhibir respostes

• La resposta sense

considerar la conseqüència

• L'assumpció de riscos

correlats suïcides per excelència (Gvion i Apter, 2011)

La reducció de la capacitat per evocar records autobiogràfics afecta a:

• la capacitat per imaginar el futur

• implicar-se eficaçment en la resolució de problemes

augmenta la probabilitat d'un intent (Arie et al., 2008)

• Poden augmentar la probabilitat de l'acció suïcida

• Augmentar la focalització en l'objectiu suïcida

• Intensificar la emocionalitat

(Ng et al., 2016)

Variable latent multidimensional que implica:

• La disminució de la por a la

mort (o a las autolesiones letals)

• L'aument de la tolerància

al dolor físic(Joiner, 2005; Van Orden et al., 2010)

(OMS, 2014).

AVALUACIÓ

RECOMANACIONS OMS

• Es sent infeliç o desvalgut?
• Es sent desesperat?
• Es sent incapaç d'afrontar la vida diària?
• Sent que la vida és com una càrrega?
• Sent que la vida no val la pena ser viscuda?
• Sent dessitjos de traure's la vida?

COM PREGUNTAR

• Després d'establir un vincle, empatia, que la persona es senti compresa
• Quan es sent còmode expressant els seus sentiments
• Quan està expressant sentiments negatius de soledat o impotència

QUAN PREGUNTAR

• Per descobrir si hi ha pla suïcida -> Te alguna idea de com ho faria? Ha fet algun pla?
• Per indagar sobre el mètode -> Te pastilles o alguna arma o objecte perillós?
• Per saber si s'ha fixat una meta -> Ha decidit quan vol portar a terme aquest pla?

QUÈ PREGUNTAR

AVALUACIÓ

La correcta avaluació de la conducta suïcida i dels constructes relacionats amb ella permet noves formes de comprendre i abordar aquesta problemàtica.

• És cardinal incorporar altres informants i altres procediments en el procés d'avaluació, que recullin informació de múltiples nivells d'anàlisi, anant més allà de l'autoinforme i incorporant el concepte de "risc".
• És necesari incorporar en l'avaluació de la conducta suïcida una dimensió fenomenològica i qualitativa, focalizat en la persona (ser-en-el-mon); evitant una mirada reduccionista.
• Canvi en la forma d'avaluar cap a sistemes que recullin la naturalesa dinàmica i fluctuant de la conducta suïcida, en funció de les respostes al context, en la vida quotidiana i considerant a l'individu concret (enfoc ideogràfic).

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

• Dolor psicològic

• Desesperança

• Estratègies d'afrontament o recursos personals

• Recolzaments o recursos interpersonals

• Anàlisi funcional de la conducta suïcida en context vital-biogràfic

avaluació contextual-fenomenològica

• Assolir una visió compartida i comprensiva de la conducta suïcida
• Actitud de recolzament i validació del patiment, sense jutjar
• Objectiu -> que la persona pugui involucrar-se en la relació terapèutica
• Conceptualitzar la conducta des d'un punt de vista funcional perquè ambdós puguin comprendre la conducta en el context dels seus problemes i el seu patiment

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

AVALUACIÓ

Instruments de mesura per l'avaluació de la conducta suïcida

• En l'actualitat, no existeix un test que es pugui considerar un gold standard
• Els instruments de mesura utilitzats han de tenir una adequada qualitat psicomètrica i ser utilitzats de forma correcta
• Les puntuacions d'aquests instruments, tenen poc poder predictiu
• A Espanya, hi ha pocs tests validats i adequadament baremats
• Encara així, és un pilar essencial de cara a la prevenció del suïcidi

- Escala d'intencionalitat suïcida de Beck (SIS)- Escala de Beck per a la ideació suïcida (BSI) - Escala Paykel d'ideació suïcida (PSS) - Qüestionari de conducta suïcida (SBQ) - Escala Columbia per avaluar el risc de suïcidi (C-SSRS)

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

ELS TRACTAMENTS PSICOLÒGICS I EL SEU IMPACTE

Avançant més allà del model biomèdic: Intervencions psicològiques especificament centrades en la conducta suïcida.

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

ELS TRACTAMENTS PSICOLÒGICS I EL SEU IMPACTE

Redueix: - la ideació suïcida - els intents de suïcidi - la desesperança respecte al grup control (D'Anci et al., 2019)

Estructurat a mig-llarg termini - pensaments negatius automàtics - situacions que "disparen" aquests pensaments - respostes emocionals i conductuals - conjunt de creences associades a aquests PA

Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC)

Redueix: - la ideació suïcida - la repetició de conductes autolítiques i les autolesions especialment en dones amb diagnòstic de TLP. (Decou et al., 2019; Zalsman, 2016)

Tractament multicomponent a mig-llarg termini - proporciona recolzament i validació del patiment - promou estratègies de canvi (RC, pràctiques basades en l'acceptació i estratègies de regulació emocional)

Teràpia Diàlectic-Conductual (DBT)

ELS TRACTAMENTS PSICOLÒGICS I EL SEU IMPACTE

Altres intervencions tenen també recolzament empíric, encara que no han assolit els nivells de recomanació de les prèvies.

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

ELS TRACTAMENTS PSICOLÒGICS I EL SEU IMPACTE

Tractament integrador i flexible (TCC, ACT i Mindfulness) emfatitza la importància de la relació terapèutica per aconseguir: - el compromís cap a l'acció - promoure la flexibilitat cognitiva - desenvolupar raons per viure

Redueix el risc de suïcidi Aconsegueix millores significatives en la disfuncionalitat però el nombre d'estudis és escàs i no es poden extraure conclusions sòlides (McCutchan et al., 2022)

Elaboració Col·laborativa i Maneig del suïcidi (CAMS)

Redueix el pensament suïcida, inclús en absència de canvis significatius en els nivells de depressió (Barnhofer, 2015)

Teràpia Cognitiva basada en Mindfulness (MCBT)

Tractament multicomponent: - Intervenció cognitiva psicoeducativa clàssica - Entrenament en Mindfulness

LES INTERVENCIONS PSICOLÒGIQUES BREUS

Però la conducta suïcida és una realitat oberta i fluctuant, per això és d'especial rellevància comptar amb intervencions breus que poden ser utilizades en diferents contexts i que permeten "posar fora de perill" a la persona en risc de suïcidi.

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

LeS INTERVENCIONS PSICOLòGIqueS BREuS

Contacte de recolzament i seguiment (WHO BIC)

World Health Organization brief intervention and contact

As Safe As Possible (ASAP)

Pla de Seguretat (SPI)

(Stanley y Brown, 2012)

(Kennard et al., 2018)

(Fleischmann et al., 2008)

• Intervenció breu hospitalària específicament desenvolupada per disminuir el risc d'intents de suïcidi en adolescents.

• El seu objectiu és augmentar els factors de protecció front a les conductes suïcides recurrents.

• Està considerada com una de les millors pràctiques d'intervenció breu. (MHSA, 2015).

• Esà pensada per utilitzar-se en una única sessió i resulta molt útil per les crisis suïcides, que habitualment no duren molt de temps. (Stanley et al., 2018).

• El contacte actiu de recolzament es refereix a la rutina d'enviar missatges breus i no demandants (via email, Whatsapp, etc.) que expressen preocupació i recolzament emocional durant el seguiment.

• Està associada amb una menor probabilitat de suïcidi (Comtois, 2019); sobre tot en persones amb ingressos baixos i mitjans (Riblet, 2017).

Saber més...

Saber més...

LES INTERVENCIONS PSICOLÒGIQUES BREUS

El risc de suïcidi fluctua amb el pas dels dies.

Pla de seguretat (SPI)

• El SPI deu portar-se a terme rere una avaluació minuciosa i àmplia del risc suïcida i en col·laboració amb la persona que necessita ajuda.
• La combinació del SPI junt amb trucades telefòniques de seguiment s'han anomenat SPI+, s'ha vist efectiu tant per reduir la incidència de conductes suïcides com per augmentar el compromís amb el tractament una vegada abandonat el servei d'urgències.

Els components bàsics de la SPI son 6

(Adaptat d'Al-Halabí i Fonseca, 2023).

LeS INTERVENCIONS PSICOLòGIqueS BREuS

As Safe As Possible (ASAP)

2. Tolerància a l'angoixa, regulació d'emocions i raons per viure

• La intervenció inclou una aplicació telefònica (anomenada BRITE) que promou la regulació de les emocions i proporciona accés a un pla de seguretat personalitzat durante la transició de l'atenció hospitalària a l'atenció ambulatòria.

• La majoria dels participants (70%) que van fer ús de l'aplicació BRITE van informar d'una alta satisfacció.

1. Adherència, psicoeducació i pla de seguretat

4. Revisió, consolidació i seguiment a través de l'aplicació telefònica

3. Augment de l'afecte positiu a través de la presa de consciència i el canvi

La intervenció es compon de 4 mòduls

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

ELS COMPONENTS COMUNS EN ELS TRACTAMENTS

Independentment del tractament seleccionat, aspectes transversals importants

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

LES IMPLICACIONS PER LA PRÀCTICA PROFESSIONAL

Els professionals haurien d'escollir els tractaments eficaços, efectius i eficients amb els que es sentin segurs i competents.

MODEL AIM-SP

AVALUAR

INTERVENIR

Les diferents teràpies mencionades ens proporcionen, en major o menor mesura, la oportunitat de debatre sobre problemes existencials en un ambient segur On el professional pot: - validar el patiment de les persones amb dessitjos de morir o que lluiten per romandre vives - a la vegada que les reorienta cap a la vida amb noves estratègies d'afrontament.

MONITORITZAR

(Adaptat de Labouliere et al., 2018).

PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI

LAS IMPLICACIONES PARA LA PRÁCTICA PROFESIONAL

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

ELS PRIMERS AUXILIS PSICOLÒGICS

Una crisi psicològica ocorre quan un esdeveniment vital estressant sobrepassa la capacitat d'afrontament efectiu de la persona, front la percepció d'aquest esdeveniment com amenaça.

(Everly y MItchell. 2017).

La intervenció en crisi constitueix una intervenció sobre l'estat psicològic d'una persona afectada. S'ha definit com la provisió d'atenció psicològica d'emergència a les víctimes, per ajudar-les a tornar a un nivell de funcionament adaptatiu, així com mitigar l'impacte potencial del trauma.

Intervenció en crisi de segon ordre: psicoteràpia amb persones en crisi, que portarien a terme professionals de salut mental durant els sigüents dies o setmanes.

Intervenció en crisi de primer ordre: atenció en forma de Primers Auxilis Psicològics (PAP) realitzada per persones capacitades amb una duració no major a les primeres hores.

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

ELS PRIMERS AUXILIS PSICOLÒGICS

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

Els objetius del PAP son:

Afavorir estats psicològics i comportamentals funcionals i útils per a l'afrontament de la situació.

Facilitar l'accés a altres recursos assistencials necessaris.

Mitigar l'impacte rebut per la situació crítica.

Encaminar els processos de recuperació normal, en població general que està tenint reaccions normals front a situacions anormals.

Neutralitzar el funcionament psicològic i comportamental desadaptatiu.

ELS PRIMERS AUXILIS PSICOLÒGICS

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

Els PAP son un procediment d'intervenció semiestructurada que inclou l'acollida, acompanyament i recolzament immediat a la persona afectada per una situació crítica i súbita que li origina un estat d'estrés agut.

La intervenció en crisi deu plantejar-se en consonància a uns principis, que doten d'un marc (andamiatge) sobre el que realitzar la intevenció:

6. Proximitat

2. Simplicitat

4. Innovació

proactivitat

responen millor a interaccions simples

flexibilitat; adaptació a la persona, situació

5. Immediatesa

3. Pragmatisme

1. Brevetat

7. Expectativa

esperança, calidesa, empatia

intervenció bàsica, curta

orientacions i ajudes pràctiques i potencialment realitzables

el més aviat possible (primer seguretat)

ELS PRIMERS AUXILIS PSICOLÒGICS

Esquema d'intervenció en els PAP

Avaluació i ventilació emocional

Establiment de la relació i primer contacte

Important transmetre seguretat i control immediat.

Recerca de factors de risc i factors de protecció.

Pla d'acció futur i intervenció amb el context social i familiar

Identificació del problema i recerca d'alternatives

Negociar i informar de les mides que es van a adoptar.

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

L'ESTAT ACTUAL

Les intervencions psicològiques son eficaces per reduir la ideació suïcida i els intents de suïcidi a mitjà i llarg termini.

Psicoteràpies basades en l'evidència científica

Teràpia Cognitiu-Conductual: en població transdiagnòstica Teràpia Dialèctica-Conductual: en població amb diagnòstic de TLP

Intervencions breus

Pla de seguretat de Stanley y Brown Contacte actiu de recolzament i seguiment

Seguiment estructurat i supervisió

Trucades telefòniques entre les visites del període en crisi per avaluar el risc, revisar el pla de seguretat i encoratjar cap al tractament.

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

l'ESTAt ACTUAL

Lluitar contra la fragmentació del sistema

Solucionar la falta d'interconexió entre els diferents nivells dels dispositius assistencials.

L'assistència sanitària pública a la persona amb risc de suïcidi te fractures, limitacions i barreres que optimitzar amb celeritat.

Garantir la continuitat assistencial

Oferir programes específics i especialitzats basats en la evidència.

Sistematitzar la valoració del risc suïcida

Aquestes necessitats han de ser percebudes com reptes en matèria de prevenció del suïcidi.

Millorar la exploració i la valoració dels diferents factors de risc i constructes relacionats.

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

Estadísticas

$42,000

Escribe un subtítulo

Título aquí

Título aquí

l'ESTAt ACTUAL

2018

2019

El futur: cap a un model de xarxa

Título aquí

2020

(Al-Halabí i Fonseca, 2023).

Perspectiva de futur: xarxa "d'estats mentals" d'una persona en el pas del temps, de moment a moment -> fomenta l'abordatge dinàmic, flexible i cap a la comunitat.

Perspectiva clàssica: xarxa d'experiències, estats i afectes d'una persona concreta en un moment particular (visió estàtica).

Intervenció psicològica en crisi en conducta suïcida

Maria Boluda Eseberri - Resident Psicologia Clínica 25 d'abril de 2023 - Centre de Salut Mental Adults Valls