JOAN ROÍS DE CORELLA

JOAN ROÍS DE CORELLA

AITANA CASTILLO, CARMEN GUILLÉN I ESTELA VILAR

ÍNDEX

CONTEXT DEL SEGLE XV

ESTIL

LA VALENCIANA PROSA

INTRODUCCIÓ

POEMAS

VIDA

OBRA

EL CONTEXT DEL SEGLE XV

El segle XV a València és el nostre segle d'Or . Aquest segle el protagonitzen autors valencians ya que el regne de Valéncia es va transformar en l'epicentre polític i económic de la corona d'Aragó.Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Ausiàs March, Jaume Roig i Sor Isabel de Villena són els principals escriptors del segle XV a més de veïns de la ciutat de València

València es converteix en el gran port de la corona d'Aragó i en un dels més importants d'Europa. Gràcies a una esplendor arquitectónica i cultural i a una riquessa literaria i una gran intelectualitat s'ha pogut obtindre un gran benestar económic. Les clases benestants i il.lustrades son aquelles que obtenen el gust per la literatura i el plaer en la creació artística. Es per aixó que va ser a Valéncia on s'edità el primer llibre de la Peninsula Ibérica.

Joan Roís de Corella

VIDA

INTRODUCCIÓ

Va nàixer a Gandia al 1435 en una família noble relacionada amb la cort del duc de Gandia i va faltar a València al 11497. De la seua vida podem destacar que va ser caballer i a més va rebre el títol de mestre en Teología. Tingue una dona i dos fills, encara que podem vore que hi ha altres relacions sentimentals plasmades en la seua obra. Dels principlas temes que tractaven les seues obres eren l'amor i la religió.

Va ser idolatrar i llegit per escrptors més importants que ell com van ser Ausiàs March o Joanot Martorell. Anava a sovint a les tertúlies de la València del segle XV. La inquisició censurà algunes de les seues obres. Les seues obres eren de temàtica religiosa i profana

OBRA

Corella tracta temes religiosos en vers i en prosa, no obstant és en les obres profanes de temes mitòlogics i amoròsos on podem vore el millor d'ell.

TEMÀTICA RELIGIOSA

Traducció i edició del Psalterii del Cartoixà o Vita Christi de Ludolf de Saxònia.

Història de Josep: Obra narrativa en referències als textos bíblics.

Peces Narratives Mitològiques: influides per les obres d'Ovidi, gràcies aquesta influència podem comprobar el seu coneixement d'altres llengües i literatures.

TEMÀTICA PROFANA

Trgèdia de Caldesa

La balada de la garsa i l'esmeralda

Triümfo de les Dones

Proses mitològiques

La sepultura

ESTIL

Crea un estil propi, una prosa distingida i de sitaxi llatinitzant. Asimila el gust humanísta i renovador de la literatura medieval.

LA VALENCIANA PROSA

La ciutat de València del s XV va ser l'epicentre d'un regne esplendorós, en el marc d'una corona poderosa com era la corona catalanoaragonesa. Es feren habituals les denominacions llengua valenciana o valenciana prosa per remarcar l'orgull d'haver acabat les obres de València estant, tot açò va ocorrer en el moment de protagonisme de València. Amb tot això en cap moment es posava en dubte la unitat de la llengua catalana.Corella va utilitzar la valenciana prosa, ja que s'associa al seu estil: sintaxi llatinitzant, referències mitològiques i bíbliques, lèxic culte, ús abundant de figures retòriques i construcció conceptual elaborada que exigeix del lector una certa preparació. Aquest context de denominacions particularistes per a la llengua catalana, d'estils literaris diversos i de grans figures literaries es completa amb la presència de tertúlies i de certàmens. A la València de finals del segle XV hi havia diferents tertúlies: Una de nobles dirigida per Berenguer Mercader i Joan Roís de Corella; Una altra burguesa amb Bernat Fenollar i Joan Moreno, al capdavant; i una de femenina on participava Isabel Suaris. El primer llibre impres a la península Ibérica s'edita València i en la nostra llengua, com a conseqüència d'un certamen dedicat a la Mare de Déu.

OBRES

La balada de la garsa y l’esmerla Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, les plomes i lo llustre, que no és al món poeta tan il.lustre, que pogués dir les llaors de tal perla; i, ab dolça veu, per art ben acordada, cant e tenor, cantaven tal balada:

La sepultura En lletres d’or, tendreu en lo sepulcre la mia mort per excel.lent triümfo, on clar veuran m’haveu llançat del segle, ab honestat matant ma vida morta. E io, esculpit als vostres peus en marbre, agenollat, mostraré gest tan simple, que tots diran, ab los ulls corrents aigua: “!Cruel virtut, que no la pogué vençre gest tan humil d’aquest, qui fon un fènix en vera amor, més amant que tot altre!”

“Del mal que pas no puc guarir si no em mirau ab los ulls tal que puga dir que ja no us plau que jo per vós haja a morir.

¡GRÀCIES!