Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
situació d'aprenentatge
PAULA MURILLO BALDOVÍ
Created on February 21, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
The Power of Roadmap
View
Simulation: How to Act Against Bullying
View
Artificial Intelligence in Corporate Environments
View
Internal Guidelines for Artificial Intelligence Use
View
Interactive Onboarding Guide
View
Word Search
View
Sorting Cards
Transcript
PAULA MURILLO
EL PAS DEL TEMPS
SITUACIÓ D'APRENENTATGE
ÍNDEX
1. LÍNIA DEL TEMPS
5. PREGUNTA REPTE
6. TASQUES, ACTIVITATS I EXERCICIS
2. CURRICULUM
3. ÀREES
7. PRODUCTE FINAL
8. AVALUACIÓ
4. METODOLOGIA
9. PROGRAMACIÓ D'AULA
la línIa del tempS
EDAT MODERNA
EDAT CONTEMPORÀNIA
EDAT ANTIGA
EDAT MITJANA
PREHISTÒRIA
+ info
+ info
+ info
+ info
+ info
introducció-motivacióde la prehistoria a la historia
curriculum
coneixement del medi:competències específiques, 2n cicle
CE1. Utilitzar de forma guiada i delimitada dispositius i recursos digitals per a cercar informació, comunicar-se, col·laborar i crear contingut digital senzill amb seguretat i eficàcia. CE6. Situar cronològicament i espacial els esdeveniments que marquen l'inici i el final dels grans períodes històrics mitjançant l'ús de diferents fonts històriques i unitats de temps, i identificar i explicar els principals processos de canvi subjacents i la seua interrelació.
CRITERIS D'AVALUACIÓ, 2n cicle
CE1 1.1 Usar aplicacions informàtiques senzilles d'ús habitual per a buscar informació en internet, de forma guiada i segura, sobre temes pròxims i d'interés personal. CE6 6.4. Descriure algunes formes de vida representatives dels grans períodes històrics fins a l'Edat Antiga. CE6 6.5. Explicar i comparar les característiques principals dels diferents períodes històrics fins a l'Edat Antiga..
sabers, 2n cicle
Bloc 3: Societats i territoris 3.2 Societats en el temps G1. Él pas del temps G2. Educació patrimonial G3. Societats i diversitata cultural G4. Interpretació històrica
ÀREES
Coneixement del medi Llengua valenciana i literatura Llengua castellana i literatura Educació plàstica i visual
metodologia
metodologia
Aprenentatge cooperatiu. Educació emocional. Metodologia basada en l'aprenentatge integrat de totes les àrees. Estacions d'aprenentatge. Grups interactius. ODS. DUA. Aprenentatge tradicional.
PREGUNTAREPTE
PREGUNTA REPTE
Com ha evolucionat la nostra història?
ACTIVITATS
PREHISTORIA
Tasques: 1. Seguiment de normes per al treball cooperatiu. 2. QR per accedir al genially i friso històric. Activitats: 1. Realitzar un esquema. 2. Fer un lapbook per equips. Exercicis: estacions d'aprenentatge 1. Jocs d'emparellar. 2. Sopa de lletres. 3. Encreuaments. 4. Comprensions lectores.
edat antiga
Tasques: 1. Seguiment de normes per al treball cooperatiu. 2. QR per accedir al genially i friso històric. Activitats: 1. Realitzar un esquema. 2. Fer un foldable. Exercicis: 1. Pintar i retallar les parts del foldable i muntar.
edat MITJANA
Tasques: 1. Seguiment de normes per al treball cooperatiu. 2. QR per accedir al genially i friso històric. Activitats: 1. Realitzar un esquema. 2. Debat. Exercicis: 1. Plasmar les respostes del debat en un flipbook.
edat MODERNA
Tasques: 1. Seguiment de normes per al treball cooperatiu. 2. QR per accedir al genially i friso històric. Activitats: 1. Realitzar un esquema. 2. Fer un flipbook. Exercicis: 1. Pintar i anotar les caracterísitiques més importants al flipbook.
edat CONTEMPORÀNIA
Tasques: 1. Seguiment de normes per al treball cooperatiu. 2. QR per accedir al genially i friso històric. Activitats: 1. Realitzar un esquema. 2. Fer un invent en material reciclat. ODS Exercicis: 1. Grups interactius.
PRODUCTEFINAL
PRODUCTE FINAL
1. Crecacio d´un museu amb tot el material realitzat en les activitats de la unitat. 2. Vídeo de presentació per a convidar a les famílies, a l'alumnat i als docents a vore l'exposició.
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ
Instruments d'avaluació diagnòstica/inicial- Dinàmica del Puzzle de Aronson. - Rutines de pensament. Instruments d'avaluació formativa/contínua - Preguntes. - Intervencions i participacions. - Registres. - Tablero Kanban. Instruments d'avaluació sumativa/final - Rúbrica. - Portfolis. - Treballs realitzats a les activitats.
LA HISTÒRIA
CONTINUARÀ
PALEOLÍTIC
És la primera etapa de la prehistòria. Va començar amb l'aparició a Àfrica dels primers avantpassats de l'ésser humà.
LES CARACTERÍSTIQUES Del paleolític
No coneixien l'agricultura i vivien de la caça, de la pesca i de la recol·lcció de fruits silvestres. Eren nòmades, és a dir, viatjaven d'un lloc a un altre. Solien organitzar-se en grups xicotets i s'allotjaven en coves naturals i cabanyes. Fabricaven eines amb pedra, fusta i os. Per a vestir-se i calçar-se adobaven les pells. Vivien en tribus i desenvoluparen habilitats socials, el llenguatge i la caça en grup. Van dominar el foc. Van fer pintures rupestres i escultures xicotetes a les coves.
el paleolític
RECORDEM...
neolític
Va començar cap a l'nay 8.000 aC amb l'aparició de l'agricultura i la ramaderia.
LES CARACTERÍSTIQUES Del NEOLÍTIC
Les persones van aprendre a cuidar les plantes i els animals per a obtindre aliments i abric. Es van fer sedentàries i van formar poblats al costat dels seus cultius. Van millorar les eines per a conrear: van usar la pedra molida i van inventar l'aladre. Elaboraven aliments com el formatge i el vi, que conservaven en recipients de ceràmica. Teixien lli vegetal i llana dels seus animals amb l'invent del teler. Van construir barraques de pedra, fusta, palla i fang. Van construir megàlits per als morts: els dòlmens i els menhirs. En les pintures rupestres va aparèixer la figura humana.
El menhir era una pedra allargada que podia medir fins a 6 metres i que clavaven verticalment en el sòl.
El dolmen, també anomenat taula de pedra, consistia en dos o més pedres verticals amb una horitzontal damunt.
El crómlech estava format per diversos menhirs clavats en el sòl en forma circular.
el neolític
RECORDEM...
edaT deLS metalLs
L'últim gran descobriment de la prehistòria.
LES CARACTERÍSTIQUES De l'EDAT DELS METALLS
Al final de la prehistòria es va desenvolupar la metal·lúrgia, és a dir, les persones van aprendre a fondre metalls en forns, modelar-los i polir-los. Els nous transports, com el vaixell de vela o els carros amb rodes, van permetre comerciar amb llocs llunyans rics en metall. Les zones en metall es van enriquir i els poblats es van convertir en ciutats xicotetes. Els poblats es van convertir en ciutats. Per a protegir-les, es van alçar muralles i es van escollir guerrers. El personatge més poderós en possessions i poder era elegit cap.
l'edad deLS metalLs
RECORDEM...
EL NAIXEMENT DE LES CIVILITZACIONS
l'origen de les civilitzacions
La invenció de l'escriptura va marcar l'inici de la història. Les civilitzacions històriques són els pobles que van utilitzar per primera vegada l'escriptura com: Mesopotàmia, Egipte, Xina i Índia a les valls dels rius d'Àsia i Àfrica. Més tard van sorgir al Mediterrani pobles nous com Grècia i Roma.
COM EREN LES CIVILITZACIONS ANTIGUES?
Les primeres civilitzacions tenien una cultura i una economia molt desenvolupades. Van dominar l'escriptura. Eren politeistes, és a dir, adoraven diversos déus. Els sacerdots també tenien poder. Per això a les ciutats destacaven els palaus i tombes reials, juntament amb els temples religiosos.
LA CIUTAT EGÍPCIA
antic egipte
SABEM MÉS...
ESCRIpTURA
L'EDAT ANTIGA A LA PENÍNSULA IBÈRICA
COM HI VA ARRIBAR L'ESCRIPTURA?
Els fenicis i els grecs van ser els primers en portar l'escriptura i la moneda a la península Ibèrica. Ací van fundar colònies comercials.
COM HI VA ARRIBAR L'ESCRIPTURA?
Els fenicis eren mercaders del Mediterrani oriental. Van establir colònies comercials al Mediterrani i van arribar a la península Ibèrica anomenant-la Hispània (terra de conills). Van sorgir mé tard els cartaginesos.
Els grecs vivien a ciutats independents o polis. Eren comerciants i van crear colònies pel Mediterrani. Gràcies a les colònies els habitants d'Hispània van conéixer la democràcia, el teatre, la mitologia, l'art clàssic, etc.
els pobles peninsulars
Els fenicis, cartaginesos i grecs van trobar a la península diversos pobles de costums diferents. Van establir contacte gràcies al comerç.
ELS IBERS, CELTES, FENICIS I CARTAGINESOS
SABEM MÉS...
ELS GRECS
SABEM MÉS...
la civilització romana
QUÈ VA SER ROMA?
Roma va ser, successivament, una monarquia, una república i un imperi. Va arribar a dominar les costes mediterrànies. La conquesta de nous territoris els va proporcionar riqueses, matèries primeres i esclaus. La conquesta va donar fama als generals de l'exèrcit romà. L'any 27aC el general August Octavi va ser nomenat emperador.
províncies romanes
COM VIVIEN ELS ROMANS?
Van dividir els territoris conquistats en províncies, on van construir ciutats. Van transmetre el seu idioma, els costums i les lleis. Van haver desigualtats socials: - Hòmens lliures: tenien drets, eren amos de terres i negocis i pagaven pocs impostos. Els que més possessions tenien eren patricis, la resta eren plebeus. - Esclaus: no tenien drets i eren tractats com a propietats que es compraven i es venien. - Dones: tenien drets limitats i depenien del pare o de l'espòs. Eren respectades en la societat.
LA VIDA A ROMA
la ROMANITZACIÓ D'HISPÀNIA
la romanització d'hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar en el segle III aC, i va finalitzar en el segle I aC amb l'emperador August. Hispània es va organitzar en províncies i es construiren ciutats com Roma amb edificis, temples, teatres, aqüeductes o fonts. També es van construir ponts i calçades. Van adoptar el llatí, els costums i lleis romanes. Aquest procés s'anomena romanització.
monuments a espanya
edificis romans
LES CIUTATS ROMANES
SABEM MÉS...
la caiguda de l'imperi romà
crisi del segle iii en l'imperi romà
la romanització d'hispània
En el segle IV, l'emperador Teodosi, va establir el cristianisme a Roma. En morir, va dividir l'imperi entre els seus 2 fills: es va crear l'Imperi romà d'Occident i l'Imperi romà d'Orient. En el segle V els pobles germànics van envair l'Imperi romà d'occident, fet que va donar fi a l'edat antiga.
LA SOCIETAT ROMANA
SABEM MÉS...
PROGRAMACIÓ D'AULA
PROGRAMACIÓ D'AULA
PROGRAMACIÓ D'AULA
PROGRAMACIÓ D'AULA
PROGRAMACIÓ D'AULA