Poesia trobadoresca ESO 3

Els trobadors

3r d'ESO

RECORDAM

Societat medieval -> Segle V al XVEra una societat estamental - Privilegiats - No privilegiats

• Qui fa literatura?
• NO privilegiats: literatura popular (cançons, llegendes...).
• Privilegiats: literatura culta

Finals segle XII

Primers textos en català en prosa

Àrab i llatí

Llengües de cultura

Provençal

Llengua romànica que es parlava a Occitània Emprada a Catalunya per la lírica cultaNova llengua de prestigi Primeres manifestacions: sud de França

Poesia provençal

- Entre els segles XI i XIII és la més important a Europa- El provençal o occità es va convertir en llengua de prestigi - La cort reial es va convertir en un focus important de conreu trobadoresc - Alfons II i Pere I foren grans trobadors

Les primeres manifestacions literàries

El conreu de la poesia estava vinculada als monestirs, considerats focus de cultura. Allà hi ingressaven: - Fadristerns: hi assolien formació cultural que el permetia fer carrera eclesiàstics o exercir funcions administratives o culturals a les corts - Goliards: monjos i clergues que no acceptaven la disciplina monàstica. Componien versos dedicats a l'amor, el vi i la natura. - Trobadors: fills de famílies nobles que no professaven com a monjos.

La poesia trobadoresca, produïda sempre en una cort, és un esdeveniment social i un espectacle: demana un públic que escolta els cants dels trobadors i les trobairitz, autors de la lletra i de la música de les seves composicions.

Homes i dones escriuen en la llengua que parlen, l'occità, i no s'anomenen poetes perquè en el seu temps aquesta paraula es reserva només per a aquells que fan poesia en llatí.

Trobadors

Joglars

- Nobles - Creadors de la lletra i la música - Creacions pensades per ser difoses oralment -Professional de la literatura (mecenatge) - Tenia prestigi - Ocupava un lloc a la cort

- Procedència humil - Es dedicaven a distreure la cort - Es consideraven joglars les persones que entretenien - Recitaven o cantaven les composicions dels trobadors

L'amor cortès

- Eix central de la poesia trobadoresca - Reflecteix la relació de vassellatge de la societat medieval feudal: - El poeta es declara vassall enamorat d'una dama ->fidelitat a la dama (que normalment estava casada); jurament semblant al que els vassalls feien al senyor.

Modalitats poètiques

La poesia trobadoresca també era una arma ideològica i política molt important. Diferents gèneres segons la temàtica i la intenció: - Cançó: lloança i idealització de la dama. - Pastorel·la: encontre entre una pastora i el trobador i la conversa que tenen. - Alba: lamentació d'haver-se de separar després d'haver passat la nit junts. - Sirventès: moralització, propaganda política o sàtira a partir de la rivalitat del trobador amb una altra persona. - Plany: lamentació per la pèrdua d'un personatge on es lloen les seves virtuts - Tensó: debat poètic entre dos trobadors

Trobadors i trobairitz

Guillem de Cabestany: cavaller rossellonès de vida llegendària Guillem de Berguedà: autor de sirventesos de gran virulència. Llenguatge sarcàstic i obscè. Cerverí de Girona: 119 composicions de temàtica variada Les trobairitz fan composicions de to carnal i sensual que denoten el seu poder dins les convencions trobadoresques. Comtessa de Dia Reina de Mallorques: probablement Constança d'Aragó.

Què cal destacar?

Oralitat Escriptors professionals Llengua vulgar Fina amor: amor adúlter Poesia com arma ideològica i política

Ho heu entès?