ORIENTACIÓ I TUTORIA

CARPETA D'APRENENTATGE: ORIENTACIÓ I TUTORIA

Activitats Oscar

Activitats Àlex

Activitats Amèlia

LORENA GARCÍA CEA

Activitats Oscar

>

ACTIVITAT 1: "L'ACCIÓ TUTORIAL"

>

ACTIVITAT 2: "EL/LA BON/A TUTOR/A"

>

ACTIVITAT 3: "CONVOQUEM A LES FAMÍLIES"

>

ACTIVITAT 4: "ACCIÓ D'AUTOCURA"

Activitats Àlex

>

activiTat 1: "REPTE EDUCATIU"

>

ACTIVITAT 1: "repte educatiu"

Activitats Amèlia

>

ACTIVITAT 1: "COMPETÈNCIA MORAL"

>

ACTIVITAT 2: "LECTURA JAUME TRILLA"

>

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 1: L'acció tutorial

Resolució de conflictesEspai de diàlegCompartir opinions, inquietuds...Seguiment del grup-classeCohesió de grupMediació (convivència)Gestió de problemesEspai de reflexió (individual i grupal)Escolta activaDonar la paraula (al grup)Assamblea

Descripció de què es l'acció tutorial: característiques

Conjunt d'accions/activitats/actuacions que es desenvolupen, en primera instància, desde l'espai o l'hora de tutoria a l'escola i, normalment, a l'aula. L'acció tutorial no només inclou al tutor (líder), sino a tothom: alumnat, grup, famílies, equip docent i serveis externs. Per tant, podríem dir que l'acció tutorial es tracta d'un concepte molt més ampli que abasta diferents tasques respecte els diferents agents educatius que hi participen, deixant palesa que la seva funció és compartida.

>

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 2: El/la bon/a tutor/a

Empatia

Gestió de la informació

Descripció de les competències, actituts, característiques que ha de tenir un/a bon/a tutor/a

Pedagògics

Habilitats comunicatives

• Actituts, maneres de ser.

• Coneixements.

• Destreses/tècniques procedimentals de com fer les coses.

Afectivitat

Sociològics

Resolució de conflictes

De treball en equip

Confiança

Competències:

• Lideratge
• Gestió emocional

Assertivitat

De l'alumnat

Mediació

>

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 3: Convoquem a les famílies

ESTRATÈGIES PER CONVOCAR A LES FAMÍLIES

Transició de Primària a l'ESO: passos per convocar a les famílies i proporcionar informació

Enviament de Cartes/Correus electrònicsTrucades telefòniques personalitzadesPublicació de l'anunci a la web del centreDifusió per xarxes socials (publicacions, fotografies, vídeos...)Publicitat per l'escola (cartells, pòsters, tríptics, butlletins, pancartes...)

1. Definir l'objecte de la convocatòria.
2. Establir data i hora per la reunió.
3. Enviar la convocatòria.
4. Preparar la informació a transmetre.
5. Preparar la presentació.
6. Realitzar la reunió.
7. Proporcionar material informatiu.
8. Atenció i resolució de dubtes i preguntes.

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 4: Acció d'autocura

Què faig per sentir-me bé?

Després d'un dia dur o d'haver passat per alguna situació emocionalment dura, aquestes són les activitats/accions que em serveixen per relaxar-me, tornar a la calma i sentir-me tranquil·la i bé:

Nines de feltre personalitzades

• Escolto música relaxant abans d'anar a dormir, fent exercicis de respiració, meditació i relaxació. Pateixo d'ansietat i això em permet gestionar-la.

• Faig ninos de feltre, per mi o pels meus amics/gues. Dibuixar el patró, retallar i cosir em conforta (tot i que no ho faig sovint, quan puc dedico temps a aquest tipus de manualitats).

>

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 1: Repte educatiu

La diversitat familiar és un repte educatiu que s'ha tornat cada vegada més rellevant en els últims anys, doncs abasta una multiplicitat de formes en què es configuren les famílies, incloent-hi famílies monoparentals, famílies homoparentals, famílies reconstituïdes, entre altres. El problema radica en el fet que moltes vegades aquestes formes de família no són reconegudes o valorades per la societat en general i per l'escola en particular, la qual cosa pot generar exclusions i discriminacions en l'àmbit educatiu. El paper de l'educació es fa, per tant, indispensable per a la integració i l'atenció de les diferents tipologies de famílies a les escoles.

La diversitat familiar

Les unitats familiars no son estàtiques i han anat canviant al llarg del temps, com afirmen Rodrigo i Palacios (1998), citats per Almirall (2011). Els seus membres canvien, creixen, apareixen de nous, d’altres se’n van, etc. Matrimonis heterosexuals, homosexuals, famílies monoparentals, reconstituïdes, pares separats o divorciats... Una gran diversitat d'estructures i models familiars que a l'escola poden trobar-se i conviure de forma natural en ple segle XXI.

>

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 1: Repte educatiu

A Espanya, concretament, el Consell de Ministres va aprobar al desembre de 2022 l’avantprojecte de llei de famílies, on un dels quatre pilars principals que recull el text parla sobre el reconeixement jurídic de les diferents tipologies de famílies existents al nostre país. La llei no només pretén reconèixer, sino també protegir les famílies LGTBI, famílies múltiples, reconstituïdes, adoptives o d’acollida. En aquest sentit, respecte els drets dels menors, la llei assegura el respecte per la diversitat familiar com un principi del sistema educatiu i el dret a l’educació de nens, nenes i adolescents.

Segons l'informe Trends Shaping Education de l'OCDE (2016), davant els processos de legalització dels matrimonis entre persones del mateix sexe, la disminució de les taxes de matrimoni o l'augment en el nombre de divorcis, les escoles han de tenir en compte aquests canvis en els seus procediments administratius, així com també en l'aprenentatge a l'aula per a no sols ajudar els estudiants a sentir-se còmodes amb si mateixos, les seves preferències i les seves famílies, sinó també per a adaptar-se a la creixent diversitat d'estructures familiars.

>

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 1: Repte educatiu

Tanmateix, la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) realitza una guia pràctica d'eines i recursos educatius de diversitat familiar: “Las Familias en las Aulas”. En aquesta guia es disposa de 74 recursos pràctics per a abordar la diversitat en tots els cicles educatius (Infantil, Primària i Secundària) perquè tant docents, famílies i l'AMPA (o AFA) puguin aplicar-los en els espais educatius.

L’aparicio de programes educatius com “Escoles Rainbow” pretenen impulsar diferents acciones que permetin visibilitzar aquesta diversitat a nivell afectiu, sexual i de gènere a les escoles, en aquest cas concret a Catalunya, dins el marc de la coeducació, proporcionant als professionals de l’educació l’oportunitat d’incloure la igualtat de gènere i les minories afectives en el currículum educatiu de manera natural.

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 1: Repte educatiu

També és important fomentar el reconeixement i la valoració de la diversitat familiar en la societat en general, perquè s'aconsegueixi una convivència més respectuosa i enriquidora per a totes les persones. Una forma de visibilitzar-ho i fer-la patent amb l’alumnat pot ser mitjançant la sel·lecció i recomanació adequada de contes, llibres, pel·lícules, sèries... que tractin aquesta temàtica, tenint sempre en compte l’edat dels alumnes amb el que s’estigui treballant.

No obstant això, encara existeixen barreres i prejudicis en l'àmbit educatiu que limiten la inclusió i el reconeixement de la diversitat familiar. Els docents poden mancar de formació i eines per a abordar aquest tema a l'aula, i els llibres de text i recursos educatius poden estar esbiaixats cap a models familiars tradicionals. Per tal d’abordar aquest repte, es requereix una educació inclusiva que tingui en compte la diversitat familiar i que l'abordi de manera positiva i respectuosa. Contemplar la formació dels professionals de l’educació, la revisió dels materials educatius i la creació d'espais de diàleg i reflexió en l'àmbit educatiu serien algunes propostes de solució pertinents per tal de donar resposta a aquestes barreres.

I no podem deixar de banda, evidentment, la participació i col·laboració de les mateixes famílies en tot aquest procés educatiu, per tal de garantir la creació d’aquest ambient inclusiu i acollidor a l’escola, on totes se sentin valorades, reconegudes i respectades. Això pot aconseguir-se a través de la promoció i realització d'activitats educatives i esdeveniments que celebrin la diversitat familiar i fomentin la comprensió i el respecte cap a les diferències.

>

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 1: Competència moral

En primer lloc, la lectura de Tey destaca la importància de fomentar les competències relacionades amb la ciutadania activa en educació, aspecte que es pot veure reflectit en el PAT, doncs l’escola contempla com a un dels seus objectius principals el desenvolupament de competències bàsiques, on s’inclouen la competència social i ciutadana, per fomentar la participació activa de l’alumnat tant en la construcció del seu propi aprenentatge com en la comunitat educativa i, en general, en la societat. En aquest sentit, l’escola promou el desenvolupament integral dels infants sota un enfocament pedagògic centrat en l’alumnat, tenint molt en compte l’educació per a la ciutadania. En el PAT es pot veure també la importància de l’educació emocional en el desenvolupament moral de les persones, un dels temes principals del text de Tey, doncs l’escola dona gran rellevància a l’acompanyament emocional de l’alumnat i a l’atenció a la diversitat.

El desplegament de competències relacionades amb la ciutadania activa: relació amb el PAT de l'Escola Congrés-Indians

La lectura de Tey mostra la importància que té l’educació per a la ciutadania en el desenvolupament de competències per a la configuració moral de l’alumnat mitjançant l’aprenentatge ètic. En aquest sentit, es parla que l’educació ha de desenvolupar en els alumnes habilitats socials, valors i actituds que els permetin convertir-se en ciutadans actius i compromesos amb la societat. En relació al Pla d’Acció Tutorial (PAT) de l’Escola Congrés-Indians, de Barcelona, es poden observar alguns aspectes que es poden relacionar amb les idees que recull Tey en la lectura:

>

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 1: Competència moral

El fet que el PAT treballi diferents temes (creativitat, empatia, resolució de conflictes, col·laboració...) en funció de l’etapa educativa dels alumnes ens permet valorar que l’escola és conscient de les diferències existents en el desenvolupament cognitiu i socioemocional dels infants a l’hora de plantejar el desenvolupament de competències des de l’educació per a la ciutadania. Tanmateix, Tey destaca en la lectura la importància de l’atenció a les emocions en la formació moral, cosa que en el PAT es tradueix en la necessitat de tenir en compte les emocions dels seus alumnes a l’hora de dissenyar diferents estratègies i activitats educatives que els permetin desenvolupar-se de manera integral, com ja hem comentat amb anterioritat.

En segon lloc, un aspecte rellevant del text de Tey és la idea que la competència emocional es pot desenvolupar al llarg de tota la vida. En el context del PAT, aquesta idea es veu reflectida en la necessitat d’oferir activitats i estratègies d’aprenentatge adequats a cada etapa educativa, tenint en compte les característiques i necessitats de l’alumnat de diferents edats. Seguint aquesta línia, podem veure que el PAT s’adapta a les diferents edats i característiques de l’alumnat, és a dir, a les diferents etapes educatives a les que s’adreça, ajustant els seus objectius i activitats, des del treball pel desenvolupament d’habilitats emocionals i de relació social en edats primerenques al desenvolupament d’habilitats crítiques i de reflexió en alumnes més grans.

>

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 1: Competència moral

En tercer lloc, cal concretar que el PAT té molt en compte el context i la realitat social actual, doncs l’escola és conscient que vivim dins una societat diversa i canviant, la qual requereix de ciutadans actius i compromesos amb la construcció d’una societat més justa i solidària. Tenint present el context educatiu que envolta els infants, es garanteix connectar l’aprenentatge amb les problemàtiques i els desafiaments de la societat actual treballant la capacitat crítica i reflexiva dels alumnes, per tal que siguin capaços d’entendre la realitat social i cultural en la que viuen i transformar-la amb la seva implicació i participació activa. Aquest seria, per tant, un dels reptes educatius que des del PAT es desprèn que pretenen abordar. Un altre dels reptes educatius als quals s’enfronta el PAT, i que comparteix amb la lectura de Tey, és fomentar la inclusió i la diversitat a l’aula. L’educació emocional, per tant, esdevé una eina molt important per a fomentar la inclusió educativa i comprendre les necessitats que pot presentar l’alumnat.

Referències bibliogràfiques

Tey, A. (2011) «El desplegament de competències relacionades amb la ciutadania activa». A Prats, E.; Tey, A. i Martínez, M., Educar per a una ciutadania activa. Barcelona, IMEB. Ajuntament de Barcelona, p. 23-33. Escuela Congrés-Indians. (2021). Plan de Acción Tutorial. https://escolacongresindians.com/

>

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 2: Lectura Jaume Trilla

El text de Jaume Trilla aborda la relació entre la neutralitat i la bel·ligerància en l’educació i com es relacionen amb els valors controvertits, oferint un debat sobre el paper de l’educació en la formació de ciutadans crítics i compromesos, així com la necessitat d’establir un marc normatiu que permeti abordar l’educació en valors controvertits de manera adequada. Trilla argumenta que l’educació no pot ser completament neutral en la transmissió de valors, doncs cada institució educativa té una orientació i propòsit diferent, amb la qual cosa es promouen certs valors i s’exclouen d’altres. Tot i això, aquesta orientació no significa que l’educació hagi de ser bel·ligerant, és a dir, no ha d’imposar uns valors sobre els altres, sinó que ha de ser respectuosa i promoure el diàleg i el pensament crític. Per tant, l’educació ha de ser neutral i respectar la pluralitat d’opinions i creences.

"Educación y valores controvertidos. Elementos para un planteamiento normativo sobre la neutralidad en las instituciones educativas"

Trilla Bernet, J. (1995). Educación y valores controvertidos. Elementos para un planteamiento normativo sobre la neutralidad en las instituciones educativas. Revista Iberoamericana de Educación, 7, 93-120. https://doi.org/10.35362/rie701201

>

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 2: Lectura Jaume Trilla

Seguint aquesta línia, l’autor esmenta que la neutralitat no implica una falta de compromís, sinó que ha de servir com a eina per a la construcció d’una societat democràtica i pluralista. D’altra banda, el discurs de Trilla estableix que l’educació ha de fomentar l’autonomia moral dels alumnes, per tant, les institucions educatives han d’ensenyar i promoure una actitud crítica i reflexiva en els seus alumnes envers els valors a transmetre, així com a prendre decisions ètiques en base al propi pensament crític i l’autoreflexió. Caldrà, doncs, fomentar l'empatia i la tolerància envers les diferències i la diversitat en l’alumnat i els valors de cadascun.

Respecte els valors controvertits, Trilla els defineix com aquells que generen debat social i polític, i que poden ser percebuts de manera diferent per diferents grups socials o de manera individual. Aquests valors, per tant, no han de ser incompatibles amb la neutralitat que hauria de tenir el sistema educatiu, sinó que es poden abordar de manera crítica i reflexiva, com hem dit anteriorment. En aquest sentit, l’educació ha de ser capaç de proporcionar les eines necessàries perquè els alumnes puguin analitzar i debatre aquests valors sense sentir-se coaccionats, doncs com ja hem dit, l’educació no ha d’imposar una única postura envers els valors.

>

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 2: Lectura Jaume Trilla

• Definició de neutralitat: Es tracta d’un concepte amb certa complexitat, doncs què significa ser neutral en l’ensenyament de temes controvertits?
• Definició de valors controvertits: Una de les principals dificultats del seu plantejament recau en la definició de què son, o no, els valors controvertits. Aquesta definició pot variar d’acord al context cultural, social, polític i religiós en el que es trobi immersa la institució educativa.

• Aplicació a la pràctica: Si bé el seu plantejament és interessant des del punt de vista teòric, pot ser difícil d’aplicar a la pràctica, doncs com podem garantir la neutralitat en l’ensenyament de temes controvertits, presentant els diferents punts de vista de forma equilibrada?
• Definir el paper de l’educació en la formació de valors: L’educació no només té la funció de transmissió de coneixements, sinó també de formar en valors als alumnes. Definir el paper de l’educació sota aquesta perspectiva sense caure en la imposició de valors per part dels docents pot ser complicat.
• Definir el paper de l’Estat en l’educació: El plantejament de Trilla implica un paper actiu de l’Estat, però aquest fet pot ser molt controvertit, doncs dificulta la independència de les institucions educatives davant les polítiques educatives.

L’autor proposa, finalment, un marc normatiu per abordar l’educació en valors controvertits en les institucions educatives, basat en la neutralitat i la imparcialitat del sistema educatiu, però que reconeix la necessitat d’abordar de manera crítica i reflexiva aquests valors, mitjançant la promoció del diàleg, el respecte a la diversitat i l’educació en valors democràtics com la igualtat, la llibertat i la solidaritat. No obstant, com podem garantir la neutralitat en les institucions educatives sense caure en la imposició de valors? En aquest sentit, en el plantejament normatiu de Trilla presenta alguns límits i dificultats a tenir en compte:

<

Activitats Oscar

Activitats Amèlia

Activitats Àlex

Activitat 2: Lectura Jaume Trilla

En quant a altres experiències educatives, es pot relacionar el seu plantejament amb l’educació intercultural, fomentant la valoració de la diversitat cultural i el respecte envers les diferències. Tanmateix, podem veure alguns exemples de situacions que poden plantejar dilemes ètics i morals en el context educatiu, per part del professorat, com abordar la qüestió de la diversitat sexual a l’aula. Aquest exemple pren rellevant importància, doncs en alguns països es tracta d’un tema que pot generar resistència a l’hora de parlar en l’àmbit escolar, ja que es considera tabú. No parlar sobre el tema a l’aula pot transmetre la idea que les persones LGTBQ+ no es valoren o no són ben vistes a l’escola. En aquest sentit, el docent ha de tenir present els riscos que comporta plantejar el tema a l’aula per la possible resistència d’alguns alumnes i/o de les seves famílies.

En relació a altres autors, Trilla s’aproxima a la teoria de l’educació per a la ciutadania crítica de Paulo Freire, qui defineix la importància d’una educació llibertadora que fomenti la reflexió crítica i la participació activa en la societat. Tanmateix, podem rescatar les aportacions de John Dewey sobre la importància d’una educació basada en l’experiència i la reflexió crítica, orientada a la formació de ciutadans actius i compromesos amb la societat. La filòsofa Martha Nussbaum també aborda el paper de l’educació en la formació de ciutadans capaços de conviure en societats pluralistes i democràtiques, definint la importància de l’educació en valors com l’empatia i la tolerància. Aquests serien només alguns exemples d’autors que han contribuït al debat sobre el paper de l’educació en la formació de ciutadans crítics i compromesos i sobre la relació entre educació i valors controvertits des de diferents perspectives.