Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
DELS ESTATS PONTIFICIS ... AL VATICÀ
Fernando Gómez
Created on February 4, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Transcript
DELS ESTATS PONTIFICIS ... AL VATICÀ
1143
962
1143
756
S.VI
554
Pragmàtica Sanció- Justiano I
Consolidació i ampliació dels Estats Pontificis
Pipino el Breve-Esteban II
Oton el Grande-Juan XII
Adriano IV
Inocencio II
Reconeix el dret als estats papals a posseir un exèrcit al comandament del propi Papa. L'així trucada,,que hauria emès el rei Lluís IX de França, un document fals elaborat per la cancelleria francesa en el segle XV.
El Papa Adriano IV presa el control dels estats pontificis de nou ja que Federico Barba-rossa els hi cedeix.
Després de la invasió Llombarda, Pipí va fer costat a Roma, mentre que l'emperador de Bizanci no va acudir a l'anomenat del Papa.
En acabar la dinastia carolíngia, Otón el gran acudeix al trucat del Papa Joan XII. El Papa el va coronar emperador del sacre imperi romanogermànic en el 962, i Otón va ratificar els privilegis papals sobre els territoris mitjançant el Privilegium Othonis.
Pipí es va convertir en rei dels Francs, fundant la dinastia carolíngia. Esteban II va reconèixer la seva qualitat de rei i així van començar les relacions entre el regne franc i el papat.
Sota el pontificat d'Innocenci II, Arnaldo de Brescia comanda un aixecament popular que posa en risc l'hegemonia papal sobre els seus territoris, obligant a l'església al fet que renunciés al seu poder terrenal. Com a resposta Roma se separa proclamant-se república independent
més info
DELS ESTATS PONTIFICIS ... AL VATICÀ
1815
1929
1499
1796
1870
1198
1503-1513
Mussolini-Pius XI
Inocencio III
Los Borgia
Julio II
Amb Napoleó - Papat
Unificació italiana-Papat
Congreso de Viena-PiusVII
Sota el papat d'Innocenci III, els estats pontificis, fins llavors en el centre d'Itàlia, es van estendre pel nord d'Itàlia gràcies a l'herència que deixa a la Santa Seu, la comtessa Matilde de Toscana. La lluita contra els albigesos va portar a Roma la cessió de la Provença per part de Raimundo IV de Tolosa.
Entre 1503 i 1513, Julio II va recuperar per a l'església algunes de les possessions dels Borgia.
Alexandre VI de Borgia va organitzar el papat com una monarquia unipersonal i centralista, propiciant la formació d'un regne italià independent de la Santa Seu el govern de la qual estaria en mans d'algun dels seus fills.
La dissolució dels Estats Pontificis va tenir lloc en 1870, després de la unificació italiana sota l'hegemonia de Víctor Manuel II que va annexionar els territoris romans al naixent país. El poder papal va quedar reduït al Vaticà, territori en el qual els papes romanien com a presoners voluntaris, com un simbòlic acte de protesta per la intervenció italiana en els seus territoris.
El Papa Pius VII va recuperar el poder sobre els territoris en 1801 el papa i durant el Congrés de Viena de 1815 se li van restituir gairebé totes les possessions mantenint la zona sota vigilància austríaca.
Hasta cincuenta y nueve años después, en 1929 con la firma del Tratado de Letrán, suscrito por Pío XI y Benito Mussolini, en los que la iglesia reconocía la soberanía del estado italiano, mientras que Italia reconocía la soberanía de la Ciudad del Vaticano, con sus cuarenta y cuatro hectáreas de territorio independiente.
Els Estats Pontificis van arribar a abastar pràcticament tot el centre d'Itàlia, aconseguint la seva major extensió territorial en el segle XVI. Gairebé tots els territoris units van estar sota el poder del Papa fins a 1797, quan les tropes de Napoleó Bonaparte van envair els territoris i comença la República Romana.