LA FALLIDA DEL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ 1902-1931
REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
ALFONS XIII
EL REGENERACIONISME
FORCES POLÍTIQUES D’OPOSICIÓ AL RÈGIM
SINDICALISME I ANARQUISME
LA GUERRA DEL MARROC
INDUSTRIALITZACIÓ I CLASSE OBRERA
Entre 1885 i 1902, es produí la regència de Maria Cristina, vídua del monarca Alfons XII. El 1902, es coronà a Alfons XIII com a rei, un cop assolida la seva majoria d'edat. El seu regnat es mantingué fins el 1931, tot i que entre 1923 i 1930 es proclamà la Dictadura de Primo de Rivera.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El desastre del 98 va demostrar la ineficiència del sistema de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en idees regeneracionistes.L'any 1899, Maria Cristina, en qualitat de regent,va otorgar a Francisco Silvela la confiança per formar un govern conservador, i aquest va impulsar una política reformista. La seva idea era formar un govern amb persones alienes al desastre del 98. Antonio Maura, Camilo Polavieja i persones provinents del catalanisme com Manel Duran I Bas, van formar part d’aquest Govern. Exemple d’aquestes intencions va ser el Manifest regeneracionista de Polavieja, on establien les bases del seu projecte:
- Descentralització administrativa
- Reforma pressupostària que pujava els impostos sobre articles de primera necessitat al temps que en creava de nous per sufragar el deute de la Guerra de Cuba. Les càrregues fiscals van originar a Catalunya el "Tancament de Caixes" del 1899, amb un moviment que va provocar una vaga general de comerciants. El Govern va represaliar-los empresonant els morosos,
- "Embargament dels morosos”, represàlia del Govern que va repondre amb repressió; empresonant els morosos i declarant l’estat de guerra a Barcelona. Es provocà una vaga general i Polavieja i Duran i Bas van haver de dimitir. Va suposar, també, la ruptura dels partits dinàstics i la consolidació del catalanisme com a alternativa al sistema de la Restauració. Es posava, així, punt i final a l'esperit de la regeneració.
- Va haver-hi tímides iniciatives en legislació laboral que afectaven al treball infantil, al de les dones i als accidents laborals.
L'any 1901 es reprenia el torn dinàstic.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El "Tancament de Caixes" del 1899
El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i industrials contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde. Consistí a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que això fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, alcalde de la ciutat de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre de 1899.
La protesta fou sobretot contra l'impost d'Utilitats del capital i del treball i el de cèdules personals, amb uns tipus més alts a Barcelona que a Madrid.
La Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial va realitzar la convocatòria de la protesta. Es constituí una Junta Sindical Permanent, elegida per la representació de més de cinquanta gremis de Barcelona. La protesta s'escampà per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca, i alguns comerciants foren tancats a la presó per no haver pagat les contribucions.
LA POLÍTICA DEL REGENERACIONISME
LA POLÍTICA DEL REGENERACIONISME
Els polítics conservadors més destacats de l'època van ser:
FRANCISCO SILVELA: Essent regent Maria Cristina, l'any 1899, va otorgar-li a ell la confiança per formar un govern conservador, i aquest va impulsar una política reformista ANTONIO MAURA: Entre 1899 i 1903, i com a conseqüència del fracàs regeneracionista, es feu càrrec del govern EDUARDO DATO: 1912, acceptà formar govern enfront de Maura, escisió dels conservadors. Membre dels "idonis", oposat al dels "mauristes". President del Govern:
- 1912, acceptà formar govern enfront de Maura, escisió dels conservadors.
- 1913-1915
- 1917
- 1920-1921
LA POLÍTICA DEL REGENERACIONISME
LA POLÍTICA DEL REGENERACIONISME
Líders del Partit Liberal
SEGISMUNDO MORET Essent regent Maria Cristina, l'any 1899, va otorgar-li a ell la confiança per formar un govern conservador, i aquest va impulsar una política reformista JOSÉ CANALEJAS: Entre 1899 i 1903, i com a conseqüència del fracàs regeneracionista, es feu càrrec del govern ÁLVARO DE FIGUEROA, CONDE DE ROMANONES: Amic personal d'Alfons XIII 1912, acceptà formar govern enfront de Maura, escisió dels conservadors. Membre dels "idonis", oposat al dels "mauristes". President del Govern:
- 1912, acceptà formar govern enfront de Maura, escisió dels conservadors.
- 1913-1915
- 1917
- 1920-1921
ALFONS XIII
Fill pòstum d'Alfons XII, que va tenir un llarg regnat, casi trenta anys, amb un període dictatorial inclòs. El 1906 es casà amb la seva cosina, Victòria Eugènia de Battenberg, neta de la reina d'Anglaterra, però això no li representà cap obstacle en el terreny carnal. Va ser un rei força frívol al qual se li va conèixer una vida amorosa i sexual bastant controvertida per l'època. Fou igualment el creador de la primera productora de cinema pornogràfic a Espanya.
Així mateix, era també amant dels cotxes de luxe i de carreres. Apassionat de tot el que fos relatiu al món militar, amb extenses col·leccions d'uniformes i armes de diferents tipus; va ser un gran admirador dels militars i dels règims autoritaris. Va mostrar obertament la seva simpatia per Alemanya, durant la Primera Guerra Mundial, igual que ho faria més endavant per la insurrecció franquista que es produiria a Espanya.
royal CASA productora
EL MONARCA
VISITA CASA ELIZALDE
EL REFORMISME DINÀSTIC
Les opcions del Reformisme
El 1902, Alfons XIII pujà al tron. Va fer uns intents de reforma per tal de renovar de la vida social i política que posés fi al caciquisme i el falsejament electoral.Hi va haver diferents corrents reformistes:
- Partits de torn dinàstic: que criticaven el frau electoral i proposaven fer una revolució "des de dalt" per evitar que n'hi hagués una "des de baix".
D'aquesta època destaquen Maura i Silvelas, conservador, i Canalejas, liberal.
- Partits marginats del sistema, posant fi als partits dinàstics i amb l'objectiu de mobilitzar l'opinió pública per tal de desbancar-los del tot.
- Regeneracionisme cultural i literari. Grups com la “Generació del 98” o figures com la de Joaquín Costa plantejaven idees i proposaven mesures en diferents àmbits. Destacaren també autors rellevants com Pío Baroja o Unamuno, que van reflexionar sobre la decadència d'Espanya i la necessitat d'una regeneració.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El reformisme conservador: Govern d'Antonio Maura
A causa del fracàs dels governs regenarionistes (1899-1903) i davant la impossibilitat de superar els obstacles, el conservador Antonio Maura es va fer càrrec del Govern. Així, entre 1903 i 1904, i entre 1907 i 1909, va governar a Espanya. La seva acció de govern es va centrar a:
- Seguir la màxima de la “revolució des de dalt”.
- Atraure a la societat cap a la política.
- Dur a terme una important tasca legislativa amb noves lleis:
- Llei d’administracions locals (1907)
- Llei electoral (1907)
- Lleis de l’àmbit laboral.
- Davant la situació ecoòmica heretada, va voler impulsar l’economia, i va ser conscient que calia industrialitzar Espanya, però ho volia fer amb mesures proteccionistes.
- Va intentar apropar-se al catalanisme
Les seves mesures no van funcionar i va deixar el Govern el 1909.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El reformisme conservador - Govern de José Canalejas, 1910-1912
Canalejas formava part de l’ala més progressista del Partit Liberal. Les seves aportacióons legislatives més importants van ser:
- Llei del "Candado", 1910, que prohibia temporalment implantar noves ordres religioses a Espanya.
- Llei de Reclutament, 1912, que eliminava el sistema de "quintes" que havia estat obligatori abans de la guerra.
- Lleis en matèria laboral de millores en les condicions laborals de les dones.
- També va engegar una reforma dels impostos que gravava a les persones amb rentes més altes.
Malgrat el seu progressisme va haver de reprimir vagues i manifestacions.
El 1912, l'a'narquista Manuel Pardiñas va atemptar contra ell a la Plaza del Sol mentre aquest mirava l'aparador d'una llibreria i el va matar. El seu assassinat agreujà la crisi dels partits "del torn dinàstic".
Com a resposta a les reivindicacions, el Govern va acabar d'elaborar la Llei de Mancomunitats, de la qual Canalejas havia redactat ja un Projecte de Llei. que, després acabaria essent aprovada per Eduardo Dato el 1914.
FORCES POLÍTIQUES D’OPOSICIÓ AL RÈGIM
El Republicanisme
Principal grup d’oposició política. • Forts a les zones urbanes, lluny de l’influència del caciquisme. • Per recuperar la pèrdua d’influència al s. XIX es va començar a gestar un nou republicanisme més reformista. • Una de les fites era la unió del republicanisme. El 1903 apareixia la UNIÓN REPUBLICANA liderada per Nicolás SALMERÓN • El 1903 i 1905 van obtenir victòries en algunes ciutats com per exemple València.
Malgrat el seu progressisme va haver de reprimir vagues i manifestacions.
El 1912, l'a'narquista Manuel Pardiñas va atemptar contra ell a la Plaza del Sol mentre aquest mirava l'aparador d'una llibreria i el va matar. El seu assassinat agreujà la crisi dels partits "del torn dinàstic".
Com a resposta a les reivindicacions, el Govern va acabar d'elaborar la Llei de Mancomunitats, de la qual Canalejas havia redactat ja un Projecte de Llei. que, després acabaria essent aprovada per Eduardo Dato el 1914.
BURGESIA FÀBRICA CLASSE OBRERA
Lorem Ipsum Dolor Sit Amet
MÀQUINES, VAPOR I FÀBRIQUES
En la Revolució Industrial fou fonamental la innovació tecnològica. El 1769, James Watt va inventar la màquina de vapor, que utilitzava el carbó per obtenir vapor d’aigua. La força del vapor era capaç de moure les màquines.
Aviat es van necessitar gran edificis, les fàbriques, on es concentraven els treballadors i les màquines.
La indústria tèxtil
A la Gran Bretanya, la primera indústria que es va mecanitzar va ser la indústria tèxtil cotonera, dedicada a l’obtenció del fil (filat) i del teixit. Per aconseguir un increment de la producció es van incorporar una sèrie d’innovacions.
- Noves màquines de filar, que proporcionaven molta més quantitat de fil en menys temps.
- La llançadora volant (1733), que va fer més ràpid el funcionament del teler. I el teler mecànic (1785), que ja teixia amb molta rapidesa.
MÀQUINES, VAPOR I FÀBRIQUES
El carbó i el ferro: la siderúrgia. Un altre sector molt important en la Revolució Industrial va ser la siderúrgia, que es dedicava a l’obtenció del ferro.
Per obtenir ferro s’utilitzava tradicionalment carbó vegetal, procedent de la fusta, que tenia poc valor calorífic. Va ser molt important la seva substitució per un carbó mineral, el carbó de coc, que s’obté de l’hulla i té un gran poder calorífic.
La demanda de ferro va augmentar perquè es va utilitzar per a la fabricació de les eines agrícoles, les noves màquines, el ferrocarril, etc. Una revolució tecnològica que també afecta i condiciona els transports terrestres i marítims.
MÀQUINES, VAPOR I FÀBRIQUES
La Revolució industrial va transformar per sempre, i d'una forma radical, el món en el qual vivim. La màquina de vapor va revolucionar els sistemes de producció, i la manufactura va cedir el lloc a la gran indústria moderna. I, com en tot procés transformador, va haver-hi dues cares contraposades: La dels invents, que generà un potencial inimaginable. La de l'explotació dels treballadors. Hi hauria encara una "tercera cara", la de la sostenibilitat, que en aquell moment no es va contemplar pel propi desconeixement que hi havia; però que va implicar, clarament, una transformació radical del paisatge i de la societat. Era l'inici de la gran indústria moderna.
Màquina de vapor
El moviment obrer
o obrerisme aplega el conjunt de totes les manifestacions organitzatives, reivindicatives o revolucionàries del obrers industrials en defensa dels seus interessos col.lectius com a treballadors. Neix a mida que creix el proletariat i s'endureixen les seves condicions de vida i de treball imposades per la industrialització.
EL MOVIMENT OBRER
L'origen de la classe obrera està vinculat amb la Revolució Industrial i els orígens del capitalisme, quan el món occidental va fer un salt cap a la industrialització i la manufactura massiva dels productes de consum, deixant enrere el model agrari de l'Edat Mitjana. Les ciutats es van convertir en el centre de la producció mundial, i els antics serfs van donar pas als treballadors assalariats, que cada cop van anar essent més i van veure com s'anaven endurint tant les condicions de vida com les de treball, imposades per la industrialització. a mesura que els diners, i no els llinatges, esdevenien el principal motor de la societat, la classe desproveïda de mitjans de producció (fàbriques, indústries o comerços), va oferir a les noves classes dominants, que ja no eren les aristocràcies i els terratinents, sinó els burgesos industrials, la seva mà d'obra per a la producció en massa dels béns elaborats que la societat requeria, a mesura que les fàbriques tèxtils i els tallers artesanals requerien de treballadors especialitzats que produïssin més en menys temps a canvi de diners. Vet aquí el naixement de la classe obrera.
EL MOVIMENT OBRER
Serà a Catalunya, pionera de la industrialització i, per tant, el lloc on hi havia més proletariat industrial, on va néixer el moviment obrer de l'Estat espanyol.
L'explotació que patien els obrers per part de la burgesia va fer-los reaccionar. Primer ho van fer de manera espontània, descoordinada i violenta, a través d'actes ludistes. Però a mida que van anar agafant consciència de classe, guiats per les doctrines socialistes, van anar organitzant-se, primer amb els sindicats i després amb els partits polítics socialistes.
La lluita serà llarga i difícil, perquè havien d'enfrontar-se a governs dirigits per la burgesia.
L'alternança de governs burgesos moderats i progressistes va determinar la dinàmica del moviment obrer espanyol: Períodes de repressió i clandestinitat es barregen amb períodes de legalitat i expansió. La instauració de l'Estat Liberal-Capitalista, de caràcter burgès, no podia permetre, o només fins a un cert punt, el desenvolupament de l'obrerisme, molt més quan aquest estava influenciat per doctrines revolucionàries que propugnaven el canvi de règim i posaven en perill, per tant, l'hegemonia política i econòmica de la burgesia.
EL MARROCGUERRA, CRISI I CONFLICTE SOCIAL
LA SETMANA TRÀGICA, 1909
DE LA SETMANA TRÀGICA A LA MANCOMUNITAT
LA CRISI DE 1917I EL TRIENNI BOLTXEVIC
L'augment de les tensions socials i laborals, la crisi políticai, a més a més, la incapacitat del Govern per fre reformes reals, van provocar la gran crisi de 1917 i l'arribada dels "anys del pistolerisme" i l'anomenta Trienni Boltxevic entre 1918 i 1921
GENIAL!
SEGUR QUE JA ESTÀS A PUNT, SI NO... TORNA-HI!
LA FALLIDA DEL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ, 1902-1931
Montse Solé
Created on January 31, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Math Lesson Plan
View
Primary Unit Plan 2
View
Animated Chalkboard Learning Unit
View
Business Learning Unit
View
Corporate Signature Learning Unit
View
Code Training Unit
View
History Unit plan
Explore all templates
Transcript
LA FALLIDA DEL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ 1902-1931
REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
ALFONS XIII
EL REGENERACIONISME
FORCES POLÍTIQUES D’OPOSICIÓ AL RÈGIM
SINDICALISME I ANARQUISME
LA GUERRA DEL MARROC
INDUSTRIALITZACIÓ I CLASSE OBRERA
Entre 1885 i 1902, es produí la regència de Maria Cristina, vídua del monarca Alfons XII. El 1902, es coronà a Alfons XIII com a rei, un cop assolida la seva majoria d'edat. El seu regnat es mantingué fins el 1931, tot i que entre 1923 i 1930 es proclamà la Dictadura de Primo de Rivera.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El desastre del 98 va demostrar la ineficiència del sistema de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en idees regeneracionistes.L'any 1899, Maria Cristina, en qualitat de regent,va otorgar a Francisco Silvela la confiança per formar un govern conservador, i aquest va impulsar una política reformista. La seva idea era formar un govern amb persones alienes al desastre del 98. Antonio Maura, Camilo Polavieja i persones provinents del catalanisme com Manel Duran I Bas, van formar part d’aquest Govern. Exemple d’aquestes intencions va ser el Manifest regeneracionista de Polavieja, on establien les bases del seu projecte:
- "Embargament dels morosos”, represàlia del Govern que va repondre amb repressió; empresonant els morosos i declarant l’estat de guerra a Barcelona. Es provocà una vaga general i Polavieja i Duran i Bas van haver de dimitir. Va suposar, també, la ruptura dels partits dinàstics i la consolidació del catalanisme com a alternativa al sistema de la Restauració. Es posava, així, punt i final a l'esperit de la regeneració.
- Va haver-hi tímides iniciatives en legislació laboral que afectaven al treball infantil, al de les dones i als accidents laborals.
L'any 1901 es reprenia el torn dinàstic.EL REFORMISME DINÀSTIC
El "Tancament de Caixes" del 1899
El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i industrials contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde. Consistí a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que això fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, alcalde de la ciutat de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre de 1899. La protesta fou sobretot contra l'impost d'Utilitats del capital i del treball i el de cèdules personals, amb uns tipus més alts a Barcelona que a Madrid. La Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial va realitzar la convocatòria de la protesta. Es constituí una Junta Sindical Permanent, elegida per la representació de més de cinquanta gremis de Barcelona. La protesta s'escampà per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca, i alguns comerciants foren tancats a la presó per no haver pagat les contribucions.
LA POLÍTICA DEL REGENERACIONISME
LA POLÍTICA DEL REGENERACIONISME
Els polítics conservadors més destacats de l'època van ser:
FRANCISCO SILVELA: Essent regent Maria Cristina, l'any 1899, va otorgar-li a ell la confiança per formar un govern conservador, i aquest va impulsar una política reformista ANTONIO MAURA: Entre 1899 i 1903, i com a conseqüència del fracàs regeneracionista, es feu càrrec del govern EDUARDO DATO: 1912, acceptà formar govern enfront de Maura, escisió dels conservadors. Membre dels "idonis", oposat al dels "mauristes". President del Govern:
LA POLÍTICA DEL REGENERACIONISME
LA POLÍTICA DEL REGENERACIONISME
Líders del Partit Liberal
SEGISMUNDO MORET Essent regent Maria Cristina, l'any 1899, va otorgar-li a ell la confiança per formar un govern conservador, i aquest va impulsar una política reformista JOSÉ CANALEJAS: Entre 1899 i 1903, i com a conseqüència del fracàs regeneracionista, es feu càrrec del govern ÁLVARO DE FIGUEROA, CONDE DE ROMANONES: Amic personal d'Alfons XIII 1912, acceptà formar govern enfront de Maura, escisió dels conservadors. Membre dels "idonis", oposat al dels "mauristes". President del Govern:
ALFONS XIII
Fill pòstum d'Alfons XII, que va tenir un llarg regnat, casi trenta anys, amb un període dictatorial inclòs. El 1906 es casà amb la seva cosina, Victòria Eugènia de Battenberg, neta de la reina d'Anglaterra, però això no li representà cap obstacle en el terreny carnal. Va ser un rei força frívol al qual se li va conèixer una vida amorosa i sexual bastant controvertida per l'època. Fou igualment el creador de la primera productora de cinema pornogràfic a Espanya.
Així mateix, era també amant dels cotxes de luxe i de carreres. Apassionat de tot el que fos relatiu al món militar, amb extenses col·leccions d'uniformes i armes de diferents tipus; va ser un gran admirador dels militars i dels règims autoritaris. Va mostrar obertament la seva simpatia per Alemanya, durant la Primera Guerra Mundial, igual que ho faria més endavant per la insurrecció franquista que es produiria a Espanya.
royal CASA productora
EL MONARCA
VISITA CASA ELIZALDE
EL REFORMISME DINÀSTIC
Les opcions del Reformisme
El 1902, Alfons XIII pujà al tron. Va fer uns intents de reforma per tal de renovar de la vida social i política que posés fi al caciquisme i el falsejament electoral.Hi va haver diferents corrents reformistes:
- Partits de torn dinàstic: que criticaven el frau electoral i proposaven fer una revolució "des de dalt" per evitar que n'hi hagués una "des de baix".
D'aquesta època destaquen Maura i Silvelas, conservador, i Canalejas, liberal.EL REFORMISME DINÀSTIC
El reformisme conservador: Govern d'Antonio Maura
A causa del fracàs dels governs regenarionistes (1899-1903) i davant la impossibilitat de superar els obstacles, el conservador Antonio Maura es va fer càrrec del Govern. Així, entre 1903 i 1904, i entre 1907 i 1909, va governar a Espanya. La seva acció de govern es va centrar a:
- Davant la situació ecoòmica heretada, va voler impulsar l’economia, i va ser conscient que calia industrialitzar Espanya, però ho volia fer amb mesures proteccionistes.
- Va intentar apropar-se al catalanisme
Les seves mesures no van funcionar i va deixar el Govern el 1909.EL REFORMISME DINÀSTIC
El reformisme conservador - Govern de José Canalejas, 1910-1912
Canalejas formava part de l’ala més progressista del Partit Liberal. Les seves aportacióons legislatives més importants van ser:
Malgrat el seu progressisme va haver de reprimir vagues i manifestacions.
El 1912, l'a'narquista Manuel Pardiñas va atemptar contra ell a la Plaza del Sol mentre aquest mirava l'aparador d'una llibreria i el va matar. El seu assassinat agreujà la crisi dels partits "del torn dinàstic".
Com a resposta a les reivindicacions, el Govern va acabar d'elaborar la Llei de Mancomunitats, de la qual Canalejas havia redactat ja un Projecte de Llei. que, després acabaria essent aprovada per Eduardo Dato el 1914.
FORCES POLÍTIQUES D’OPOSICIÓ AL RÈGIM
El Republicanisme
Principal grup d’oposició política. • Forts a les zones urbanes, lluny de l’influència del caciquisme. • Per recuperar la pèrdua d’influència al s. XIX es va començar a gestar un nou republicanisme més reformista. • Una de les fites era la unió del republicanisme. El 1903 apareixia la UNIÓN REPUBLICANA liderada per Nicolás SALMERÓN • El 1903 i 1905 van obtenir victòries en algunes ciutats com per exemple València.
Malgrat el seu progressisme va haver de reprimir vagues i manifestacions.
El 1912, l'a'narquista Manuel Pardiñas va atemptar contra ell a la Plaza del Sol mentre aquest mirava l'aparador d'una llibreria i el va matar. El seu assassinat agreujà la crisi dels partits "del torn dinàstic".
Com a resposta a les reivindicacions, el Govern va acabar d'elaborar la Llei de Mancomunitats, de la qual Canalejas havia redactat ja un Projecte de Llei. que, després acabaria essent aprovada per Eduardo Dato el 1914.
BURGESIA FÀBRICA CLASSE OBRERA
Lorem Ipsum Dolor Sit Amet
MÀQUINES, VAPOR I FÀBRIQUES
En la Revolució Industrial fou fonamental la innovació tecnològica. El 1769, James Watt va inventar la màquina de vapor, que utilitzava el carbó per obtenir vapor d’aigua. La força del vapor era capaç de moure les màquines. Aviat es van necessitar gran edificis, les fàbriques, on es concentraven els treballadors i les màquines. La indústria tèxtil A la Gran Bretanya, la primera indústria que es va mecanitzar va ser la indústria tèxtil cotonera, dedicada a l’obtenció del fil (filat) i del teixit. Per aconseguir un increment de la producció es van incorporar una sèrie d’innovacions.
MÀQUINES, VAPOR I FÀBRIQUES
El carbó i el ferro: la siderúrgia. Un altre sector molt important en la Revolució Industrial va ser la siderúrgia, que es dedicava a l’obtenció del ferro. Per obtenir ferro s’utilitzava tradicionalment carbó vegetal, procedent de la fusta, que tenia poc valor calorífic. Va ser molt important la seva substitució per un carbó mineral, el carbó de coc, que s’obté de l’hulla i té un gran poder calorífic. La demanda de ferro va augmentar perquè es va utilitzar per a la fabricació de les eines agrícoles, les noves màquines, el ferrocarril, etc. Una revolució tecnològica que també afecta i condiciona els transports terrestres i marítims.
MÀQUINES, VAPOR I FÀBRIQUES
La Revolució industrial va transformar per sempre, i d'una forma radical, el món en el qual vivim. La màquina de vapor va revolucionar els sistemes de producció, i la manufactura va cedir el lloc a la gran indústria moderna. I, com en tot procés transformador, va haver-hi dues cares contraposades: La dels invents, que generà un potencial inimaginable. La de l'explotació dels treballadors. Hi hauria encara una "tercera cara", la de la sostenibilitat, que en aquell moment no es va contemplar pel propi desconeixement que hi havia; però que va implicar, clarament, una transformació radical del paisatge i de la societat. Era l'inici de la gran indústria moderna.
Màquina de vapor
El moviment obrer
o obrerisme aplega el conjunt de totes les manifestacions organitzatives, reivindicatives o revolucionàries del obrers industrials en defensa dels seus interessos col.lectius com a treballadors. Neix a mida que creix el proletariat i s'endureixen les seves condicions de vida i de treball imposades per la industrialització.
EL MOVIMENT OBRER
L'origen de la classe obrera està vinculat amb la Revolució Industrial i els orígens del capitalisme, quan el món occidental va fer un salt cap a la industrialització i la manufactura massiva dels productes de consum, deixant enrere el model agrari de l'Edat Mitjana. Les ciutats es van convertir en el centre de la producció mundial, i els antics serfs van donar pas als treballadors assalariats, que cada cop van anar essent més i van veure com s'anaven endurint tant les condicions de vida com les de treball, imposades per la industrialització. a mesura que els diners, i no els llinatges, esdevenien el principal motor de la societat, la classe desproveïda de mitjans de producció (fàbriques, indústries o comerços), va oferir a les noves classes dominants, que ja no eren les aristocràcies i els terratinents, sinó els burgesos industrials, la seva mà d'obra per a la producció en massa dels béns elaborats que la societat requeria, a mesura que les fàbriques tèxtils i els tallers artesanals requerien de treballadors especialitzats que produïssin més en menys temps a canvi de diners. Vet aquí el naixement de la classe obrera.
EL MOVIMENT OBRER
Serà a Catalunya, pionera de la industrialització i, per tant, el lloc on hi havia més proletariat industrial, on va néixer el moviment obrer de l'Estat espanyol. L'explotació que patien els obrers per part de la burgesia va fer-los reaccionar. Primer ho van fer de manera espontània, descoordinada i violenta, a través d'actes ludistes. Però a mida que van anar agafant consciència de classe, guiats per les doctrines socialistes, van anar organitzant-se, primer amb els sindicats i després amb els partits polítics socialistes. La lluita serà llarga i difícil, perquè havien d'enfrontar-se a governs dirigits per la burgesia.
L'alternança de governs burgesos moderats i progressistes va determinar la dinàmica del moviment obrer espanyol: Períodes de repressió i clandestinitat es barregen amb períodes de legalitat i expansió. La instauració de l'Estat Liberal-Capitalista, de caràcter burgès, no podia permetre, o només fins a un cert punt, el desenvolupament de l'obrerisme, molt més quan aquest estava influenciat per doctrines revolucionàries que propugnaven el canvi de règim i posaven en perill, per tant, l'hegemonia política i econòmica de la burgesia.
EL MARROCGUERRA, CRISI I CONFLICTE SOCIAL
LA SETMANA TRÀGICA, 1909
DE LA SETMANA TRÀGICA A LA MANCOMUNITAT
LA CRISI DE 1917I EL TRIENNI BOLTXEVIC
L'augment de les tensions socials i laborals, la crisi políticai, a més a més, la incapacitat del Govern per fre reformes reals, van provocar la gran crisi de 1917 i l'arribada dels "anys del pistolerisme" i l'anomenta Trienni Boltxevic entre 1918 i 1921
GENIAL!
SEGUR QUE JA ESTÀS A PUNT, SI NO... TORNA-HI!