el sector primari

TEMA 3. EL MANTENIMENT DE LA HUMANITAT

LA ALIMENTACIÓ MUNDIAL

Quina conclusió obtenim de l'analisi del gràfic?

- a causa de la gran desigualtat d'acces al menjar entre països rics i pobres : a) Els que controlen el sector són les grans empreses dels països rics i aquestes actuen en benefici propi.b) Als països pobres les millors terres les tenen els rics que produixen per exportar . Els pobres tenen poques terres i les cultiven amb tècniques tradicionals : hi ha poc menjar i és car, els salaris són baixos i a més la producció està afectada per plagues i sequeres....

Quina seria les possibles solucions al problema de la fam?

Entra en la següent pàgina i busca : que és la soberania alimentària?

https://www.tierra.org/soberania-alimentaria/

És el dret dels pobles a definir i controlar la producció d' aliments tant a nivell local com nacional, de forma equitativa, sobirana i respectuosa amb el medi ambient.

IMAGINEM UN PAÍS QUE SOLS PRODUISCA TRES TIPUS DE PRODUCTES: POMES, TELÈFONS I EDUCACIÓ :

53.000 DOLARS VALOR DEL PIB

Paisatge agrari: espai natural modificat per produir aliments.

ELEMENTS DELS PAISATGES AGRARIS:1. EL POBLAMENT O HABITAT RURAL 2. LES PARCEL.LES. 3. EL SISTEMA DE CULTIU

1. El TIPUS DE POBLAMENT O HÀBITAT RURAL:

a) Concentratb) Intercalar c) Dispers

1.Poblament concentrat

les cases unes al costat d'altres formant un nucli rural.

les cases separades unes d'altres i separades per les terres de cultiu o pastures.

poblament dispers

Poblament Intercalar:

cases aïllades disseminades , però pròximes a un nucli principal.

2. Les parceles:

-troç de terra que és cultivat delimitat per uns margens

Es classifiquen per tres elements: a) la grandària b) la forma c) els límits

a) En funció de la gradària:

Minifundis: parcel.les menudes (menys de 10 ha) Mitjanes: entre 10-100 ha) Latifundis: parcel.les de gran tamany. (+100 ha)

b) la forma: 1. Regulars 2. Irregulars.

3. Els límits

a) Camps oberts: openfield b) Camps tancats:bocage.

El sistema de cultiu

1. En funció de la forma de reg 2. En funció de la varietat d'espècies cultivades 3. En funció de l'aprofitament de les parcel.les.

PER LA FORMA DE REG: A) REGADIU: de forma artificial

Secà: sols aigua de pluja

En funció de la varietat d'espècies cultivades

POLICULTIU: Parcel.les menudes i varios cultius a la vegada

Monocultiu: un únic conreu. Mitjanes i Grans propietats

3. En funció de l'aprofitament de les parcel.les

a) Intensiva b) Extensiva

Extensiva: -es cultiven grans extensions de terreny. - es practica el guaret (la terra descansa)-la producció és alta pel tamany de les parcel.les. -La productivitat o rendiment per hectàrea és baix

Intensiva: -parcel.les més menudes . - aprofita al màxi la parcel.la amb tècniques avançades ( fertilitzants, palguicides, llavors seleccionades) -la terra no descansa (no hi ha guaret) -la finalitat és obtindre un gran rendiment per hectàrea.(alta productivitat)

100 ha

100 kg

10 ha 80 kg. 1ha=8 kg.

1ha= 1 kg.

En funció de com cultivem la terra tenim 2 sistemes agraris:

Realitza un esquema comparatiu dels dos sistemes agraris: objectiu, explotacions (tamany), cultius, tècniques i productivitat

FER MAPA

Qué frena la productivitat en l'agricultura tradicional?

Quines solucions plantejaríeu?

-ajudes i inversions en formació, i per poder accedir a la terra i a millores tècniques (maquinària, llavors..) així no dependrien tant dels factors físics i incrementarien la productivitat. -crear infraestructures, millores en trasports, per poder accedir més fàcilment als consumidors. -Afavorir l'estabilitat política que facilite el desenvolupament de les zones rurals. -A nivell mundial , pendre mesures contra l'especulació .

-Dels dos sistemes agraris que hi ha al món (tradicional i de mercat), quin té més futur? - Quin explota la terra d'una forma més sostenible?

SIPAM:

Són formes tradicionals d'explotar la terra que no danyen ni la terra ni l'ecosistema. Al contrari, contribueixen al seu manteniment.

Qué significa SIPAM? Quan va sorgir? Amb quin objectiu? Promoure i assegurar el futur dels sistemes agrícoles tradicionals en tant que aquests contribuixen al desenvolupament sostenible sense danyar el territori agrícola. Quins criteris es necessiten per ser declarat SIPAM? Busca exemples de SIPAMS a Internet:

sipam:

BIODIVERSITAT AGRÍCOLA+ VALOR CULTURAL FORT +DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

L'horta de València : sistema de regadiu històric - Paisatge rural i urbà pròxim -explotacions de regadiu amb cultius tradicionals des d'època dels àrabs: arròs, taronges, fruites i verdure... -Cultura hidràulica regida per regles milenàries (Tribunal de les aigües) -Paisatge natural únic: l'horta i l'Albufera , parc natural on hi ha diversitat d'espècies de vegetació, fauna.Conviu amb el cultiu de l'arròs i la pesca artesanal tradicional de l'Albufera. -Elements culturals destacats: barraques, alqueries, gastronomia...

En resum: una agricultura tradicional que s'ha modernitzat i ha creat un paisatge únic

RAMADERIA TRADICIONAL: -Regions poc desenvolupades -autoconsum i comerç local -és extensiva (l'animal pastura a l'aire lliure en grans extensions)alimentació natural -explotacions menudes (pocs animals i familiars) -no hi ha inversions en tecnologia ni en infraestructures, ni mà d'obra. -en climes secs o molt freds són nómades: masai, tuaregs

SISTEMA RAMADER EVOLUCIONAT

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

-regions desenvolupades -produixen per al comerç ( màxim benefici) -Inversions: alimentació, mecanització tasques, veterinaris... -selecció genètica races més productives (abandonament autòctones)

Pot ser extensiva o intensiva (Industrial)

-cria en granges (estabulat) amb pinsos (bovi, porcí i avicola) -tasques mecanitzades: control informàtic de l'alimentació, munyiment mecànic...

-cria a l'aire lliure (boví i oví) -explotacions de gran tamany amb molts animals -ranxos nord-americans, australians , Argentina.

ASPECTES NEGATIUS RAMADERIA INDUSTRIAL O INTENSIVA

-Males condicions del animals : altes condicions d'estrés per augmentar la producció (llum contínua, engreixament artificial) -alta contaminació del sòls, aire i aigua (excrements, efecte hivernacle, nitrats en l'aigua ) -alt consum de recursos:aigua , pinsos , farratges -risc de malalties:malgrat els controls sanitaris , és inevitable que apareguen malalties: grip aviar

LA PESCA

Tipus: 1. Pesca tradicional. 2. Pesca de mercat.

En funció de la destinació de la producció i la tècnica hi ha:

2. Pesca comercial ( zones desenvolupades

1. Pesca tradicional (zones poc desenvolupades)

-objectiu : màxim de captures per al mercat. - grans inversions : gran flota pesquera i tecnologia

- captures reduïdes (autoconsum o mercat local). -prop de la costa -aparells de pesca senzills i vaixells menuts.

Tipus de pesca comercial

1. Pesca costanera: -els vaixells (xicotets o mitjans).Prop de la costa . -el peix es porta diariament a les llotges (sense transforar) 2.Pesca d'altura:(distàncies mitjanes ) - vaixells ben equipats per estar en la mar molts dies: a) radars i sonars per detectar bancs de peixos. b) instal.lacions frigorífiques . 3. La gran pesca o de gran altura: - Mesos ,en aigües molt allunyades nacionals o internacionals. -des d'un vaixell base les embarcacions ixen a fer captures. - el vaixell base és una factoria de peix

SOBREEXPLOTACIÓ I CONTAMINACIÓ

MOLTS CALADORS ESTAN SOBREEXPLOTATS

- Explica en que consisteix l'aqüicultura? - Per qué creus que en els últims anys aquesta pràctica ha augmentat tant a nivell mundial? La gran capacitat tecnològica actual dels vaixells i la contaminació estan esgotant molt les espècies marines al ritme actual.

Consisteix en la cria d'animals i de plantes marines (algues) en aigua dolça o en aigua salada en piscifactòries o en zones delimitades properes a la costa.S'alimenten amb pinsos fets amb farinan de peix.

- Aquins països destaca l'aqüicultura? Xina i Japó− Quins creus que són els avantatges de l’aqüicultura enfront de la pesca de captura?incrementa la producció de peix i evita sobreexplotar els espècies salvatges. -I els inconvenients? La concentració de molts peixos en zones costaneres amenacen els ecosistemes locals (propagació ràpida de malalties,residus..), necessita grans captures d'altres peixos per convertir-los en farina de peix