Contingut
El naiximent del món grec
Ortografia: la H
l'origen de la democràcia
El teatre
El adjetivo
La societat grega
textos descriptivos
Els pronoms
El gran somni l'Alexandre
Art, creencies i cultura
Grècia
de llegenda
Eix cronològic
de minos a Alexandre
Cultura micènica 1600-1200 a.C.
Cultura minoica 2650-1750 a.C.
Període arcaic S. VIII-V a.C.
Edat fosca
Període clàssic S. V-IV a.C.
Període hel·lenístic S. IV-II a.C.
Guerres Mèdiques 492-449 a.C.
Alenxandre el Gran 356-323 a.C.
Segles VII-VI Stasi grega i expansió colonial
Guerra del Peloponés 431-404 a.C.
Hegemonia d'Atenes (480-431 a.C.)
Hegemonia Tebana 371- 362 a.C.
Hemonia d'Esparta 404- 371 a.C)
Regnes hel·lenístics 323-153 a.C.
Hegemonia Macedònica
VOCABULARI
POLIS
OLIGARQUIA
METRÒPOLIS
ACROPOLIS
DEMOCRÀCIA
HEGEMONIA
COLÒNIA
OSTRACISME
ANDRÓN
HELENISME
GINECEO
TIRANIA
1. Què unia als grecs de l'Hèl·lade?
- Els antics grecs eren una mescla de diferents pobles, que vivien en l'Hèl·lade (actual Grècia i Turquia) des-de el II mil·leni a. C.
- No hi havia un únic país, estaven organitzats en polis.
- Eren ciutats independents, però tenien la koiné (unió) que suposava, uns elements compartits que identificaven als habitants de l'Hèl·lade
Vocabulari
1. Què unia als grecs de l'Hèl·lade?
Disc de Festos, primera escriptura europea. Sense descifrar
Un passat comú:
El que coneixem com cultura greca té els seus origens en dos grans civilitzacions més antigues:
La cultura minoica
Originaria de l'illa de Creta al voltant del 2600 a.C., que va influir en l'art i el comerç. Van dominar als pobles veïns gràcies al control de la mar (THALASOCRACIA). Van ser on es va desenvolupar la primera escriptura europea.
<Escena de dança ritual que decorava el palau de Cnossos
Vocabulari
La cultura micènica
Cultura amb origen al Peloponés, li dona nom la ciutat de Micenes, es va desenvolupar entre el 1600 i el 1200 a.C. Els seus palaus, com el de Micenes i Tirinto, ens recorden a les escenes de reis de l'Iliada i l'Odissea, governats per reis guerrers i nobles. Es tracta d'una cultura molt guerrera. És en aquest període quan es formen alguns dels principals signes d'identitat grega: la llengua, els deus i el cult als herois mitològics. Al 1200 a.C. els minoics van desapareixer per la invasió del doris, inciant-se l'época oscura.
Reconstrucció de Micenes i màsquera "d'Agamenó"
1. Què unia als grecs de l'Hèl·lade?
Un passat comú:
Disc de Festos, primera escriptura europea. Pictogràmes. Sense descifrar
Lineal A
Lineal B
1. Què unia als grecs de l'Hèl·lade?
Mateixa llengua i cultura
Ús del grec i la grafia grega, sil·làbica i d'influència fenicia des-de el segle VIII a.C. No té molta relació amb el lineal B perque es perd l'escriptura durant l'edat fosca. Bona part de la tradició cultural comú està basada en els poemes homèrics, La Ilíada, que narra la guerra entre aqueus i troians, i l'Odissea, que explica la tornada d'Ulisses a Ítaca des-de Troia.
Els mateixos herois, déus i ritus
Malgrat cada ciutat tenia preferencia per una divinitat els grecs compartien un panteó de deus i deesses molt ample. Les seues històries i llegendes han arribat als nostres dies per la mitologia. Si bé cada ciutat tenia les seues festes, les que separaven als grecs dels que no hi eren eren els Jocs Panhelènics, que es celebraven anualment en un dels quatre llocs sagrats: Delfos, Olimpia, Nemea i Corint.
Què unia als grecs de l'Hèl·lade?
Micro projecte.
Selecciona un dels jocs panhel·lènics que apareixen al mapa ( Pítics, Ístmics, Nemeus, Olímpics) i busca informació sobre el seu origen, a quina divinitat estaven dedicats, quan es feien i què es feia durant les celebracions. Presentar en una fulla a part.
4. Les polis gregues en edat arcaica
Després d'un període denominat edat fosca, va començar en el segle VIII a. C. l'edat arcaica. Durant aquest període es formen les polis gregues, i els seus ciutadans es van organitzar políticament.
Aquestes ciutats tenien una zona pública, anomenada àgora, on es desenvolupava la vida política i econòmica. També comptaven amb l'acròpoli, una zona protegida i elevada on es trobaven els principals temples.
Vocabulari
Vocabulari
Les polis gregues en edat arcaica
Al segle VIII a.C. les polis gregues eren majoritàriament monarquies, on un rei o baliseus tènia el poder, assessorat per una gerusia o consell d'ancians.
Amb el temps cada polis va desenvolupar sistemes polítics diferents, destacant dos models: l'oligarquia i la democràcia.
Aristocràcia
Vocabulari
Al segle VII a.C. el poder del basileus va passar als aristoi, els millors. Eren grans propietari de terres i l'èlit guerrera. Formaven el consell que governava la polis, que prenia decisions polítiques, impartia justícia i controlava l'exèrcit. Els aristoi dominaven la resta de la població, que no podia participar en el govern de la ciutat.
Equilibri tens
Més enllà dels elements compartits, cada polis tenia lleis, moneda i exèrcit propi. Com que no podem parlar de Grecia com una unitat política, i les polis van evolucionar de forma molt diferent. Moltes polis van estar en guerra amb altres, malgrat en aquest període hi ha un cert equilibri i cap ciutat domina a la resta.
Un nou estil de guerra
La falange hoplita
Per la tensió entre polis, l'exèrcit tenia un papel clau en la defensa del territori. Si bé els aristoi eren l'èlit militar, a l'edat arcaica van sorgir noves armes i un nou estil de lluita: la falange hoplítica. Qualsevol que puguera pagar una armadura podia defensar la polis.
els grecs colonitzen La mediterrània
Per les limitacions geogràfiques de Grècia, al segle VII a.C. les polis van viure una fort crisi econòmica i social. A nivell econòmic, la població de les polis va creixer, pero el territori era el mateix, el que va produir mancança de terres. Per això van començar a fundar colònies.
Vocabulari
Les colònies eren noves ciutats, amb caràcter principalment comercial, creades per una metròpolis o ciutat d'origen. Malgrat les noves ciutats eren independents, conservaven la mateixa llengua, cultura, religió i relacions comercials estretes.
Vocabulari
La colonització grega es va produir en tres grans arees: 1. La mar Negra i la península d'Anatòlia. 2. Sicília i el sud d'Itàlia, on es fundaren ciutats de gran importància com Siracusa. La influència grega va ser tan forta que es coneix com Magna Grècia. 3. La costa de França i litoral mediterrani peninsular, on es van fundar ciutats com Massàlia, Empúries o Hemeroskopeion.
5. els grecs colonitzen la Mediterrània
2. Què es feia abans d'eixir?
4. Com es fundava una nova colònia?
1. Perquè es van fundar les colònies?
3. Com era el viatge?
Microproyecto
describimos seres fantásticos
La cultura griega nos ha dejado seres mitológicos muy diferentes, como sirenas, gorgonas, minotauros, cíclopes, esfinges o hidras, entre otros. Elige algún "monstruo" de la mitología griega, o inventa un ser parecido y haz una descripción siguiendo el modelo de la descripción de animales, haciendo uso de los diferentes tipos de adjetivos vistos en clase.
8. El naiximent de la democràcia
La crisi política grega no es va solucionar amb les colònies, i es van fer diferents canvis polítics, com noves legislacions o tiranies, on un sol home tenia el poder.
Atenes
Esparta
A partir del segle VI a. C. una polis, Atenes, va desenvolupar un nou sistema polític: la democràcia. Significa el govern del poble.
En aquest sistema el poder estava en mans del ciutadans, que es reunien en assemblea per a votar les seues lleis i governants.
Malgrat això, bona part de les polis eren oligàrquiques. La més important va ser Esparta, una polis de marcat caràcter militar, governada per una diarquía (dos reis) i un consell guerrer.
vs
8. El naiximent de la democràcia
Vocabulari
La formació de la democràcia va ser un procés lent, que es va desenvolupar per les reformes de legisladors com Soló i Clístenes, malgrat el personatge conegut com "pare de la democràcia" va ser Pericles. Durant el seu govern Atenes va ser la polis més poderosa.
Clistenes va formar dos institucions on podien participar tots els ciutadans: l'ekklessia (assamblea), l'heliea (tribunals) i la boulé (consell). Els càrrecs de govern es votaven. La innovació de Pericles va ser que tots els assistents a Ekklesia rebien un sou, aleshores els ciutadans més pobres també podien participar.
Vocabulari
8. El naiximent de la democràcia
Els polítics tenien un temps per exposar les seues idees a l'ekklessia, que es mesurava amb les clepsidres. També es va crear un sistema per defensar la democràcia dels mateixos atenencs que pugueren fer-la perillar: l'ostracisme.
Vocabulari
8. El naiximent de la democràcia
La democracia era el poder del demos, pero qui era el demos?
Sols podien participar en política els CIUTADANS, homes majors d'edat, fills d'un ciutadà i una dona d'Atenes. La resta de la població: dones, metecs i esclaus, no tenien cap dret polític.
Vocabulari
11. La societat grega
Atenes
Esparta
Les societats democràtiques son un poc més complexes socialment, malgrat això continuen tenint una estructura social rígida.
Societat molt diferenciada per grups socials i funcions. És una societat única, ja que les ciutats oligàrquiques no tenien a grups socials tan grans sotmesos.
Aristoi
Espartiates
Comerciants i artesans rics
Ciutadans
Demos
Periecs
Vocabulari
Metecs
Hiliotes
Esclaus
11. La societat grega
I les dones que?
El model més conegut i estés és el típic de les dones d'Atenes:
-
No tenen cap dret polític, independentment del seu grup social. Són eternes menors d'edat.
- Sols podien participar en algunes festes religioses.
- Es casaven entre els 12 o 15 anys amb homes que triaven els seus pares.
- Tenien vides separades dels seus marits, elles a l'oikos i ells fora de casa, participant en la política de la ciutat.
- No reben una educació igual als homes.
El seu lloc està en el gineceo de la casa, separat del andron. Allí filen, tixen, gestionen les labors domèstiques i crien als seus fills fins als 7 anys.
- No poden tindre propietats.
- No poden divorciar-se.
11. La societat grega
I les dones que?
La vida de les dones
La divisió d'espai per gèneres a l'oikos.
10. La societat grega
I les dones que?
Hetaires, treballadores i artistes
La condició social de la dona no era igual en tota l'Hèl·lade.
- A Esparta, com que els espartiates es dedicaven plenament a la guerra, les dones tenien gran poder en la gestió de les propietats i l'economia. També rebien una millor educació física e intel·lectual.
- A algunes polis de la Jònia les dones podien rebre una educació intel·lectual elevada, hi hagué poetesses, sacerdotesses i filòsofes. Malgrat que eren censurades, tenien més llibertat.
Microprojecte
Diotima de mantinea
Aspasia de mileto
Safo de lesbos
Cinisca de esparta
MEgalòstrata
Pràxil·lia
Friné de tebes
Olimpia d'Èpir
Cleobulina
Dones que va trencar les normes socials.
12. la lluita per l'hèl·lade
El segle V a.C. va ser un període de canvis a l'Hèl·lade. En aquest període va començar l'època clàssica, considerada d'era de màxim període cultural grec. Es va perdre l'equilibri entre polis, i durant els segles V i IV a.C. comencen les lluites per l'hegemonia: la polis vencedora controlarà a la resta.
12. la lluita per l'hèl·lade
Les Guerres Médiques: el primer gran conflicte.
Van ser dues guerres que van enfrontar als grecs contra Pèrsia en 490 a. C. i 480 a. C. Per primera volta algunes polis s'unien contra un enemic comú. Les victories dels atenesos en les batalles de Marató (primera guerra) i Salamina (segona guerra), van ser claus per guanyar la guerra. Atenes va ser destruïda i va liderar les batalles navals, per això després de la guerra es va convertir en la ciutat més poderosa, i va liderar la Lliga de Delos
12. la lluita per l'hèl·lade
Vocabulari
L'hegemonia d'Atenes (480-431 a-C.)
Atenes va controlar la Lliga de Delos, una unió de polis marineres. Durant aquest temps el polític atenens Pèricles va consolidar la democràcia radical a Atenes (es pagava per anar a l'assamblea) i va controlar a les polis de la Lliga de Delos. Per primera volta, una polis controlava a altres econòmica i políticament. També va usar el seu tresor per a reconstruir l'Acròpoli. Esparta, temorosa del poder d'Atenes, va formar la Lliga del Peloponès, amb altres polis oligàrquiques.
La guerra del Peloponès (431-404 a.C.)
Entre 431 a. C. i 404 a. C. es van enfrontar la Lliga de Delos ( Atenes) i la Lliga del Peloponès (Esparta). En 404 a. C. va véncer Esparta, però les polis van quedar molt afeblides. Va ser l'inici de l'hegemonia espartana.
12 la lluita per l'hèl·lade
Conquista de Macedonia
Guerra del Peloponeso
Guerras Mèdiques
Hegemonia ateniense
Van enfrontar als grecs contra Pèrsia en 490 a. C. i 480 a. C. Després de véncer els atenesos en les batalles de Marató i Salamina, els grecs van guanyar la guerra. Atenes es va convertir en la ciutat més poderosa, i va liderar la Lliga de Delos
Aprofitant la feblesa grega, a principis del segle IV a. C. Filip II de Macedònia va conquistar les polis gregues, unificant-les. Li va succeir el seu fill, Alejandro Magno, al qual va educar el filòsof Aristòtil
Entre 431 a. C. i 404 a. C. es van enfrontar la Lliga de Delos ( Atenes) i la Lliga del Peloponès (Esparta). En 404 a. C. va véncer Esparta, però les polis van quedar molt afeblides.
Atenes va controlar la Lliga de Delos, i Pèricles va usar el seu tresor per a reconstruir l'Acròpoli. Esparta, temorosa del poder d'Atenes, va formar la Lliga del Peloponès, amb altres polis oligàrquiques.
12. la lluita per l'hèl·lade
La conquesta de Macedònia
L'hegemonia d'Esparta va ser molt breu, seguida d'un període de control d'altra polis: Tebes. Malgrat el seu domini, les polis gregues eren febles després de tants anys de guerra. Aprofitant la feblesa grega, a principis del segle IV a. C. Filip II de Macedònia va conquistar les polis gregues, unificant-les. Li va succeir el seu fill, Alejandro Magno, al qual va educar el filòsof Aristòtil
14. alexandre el gran i l'heL·lenisme
Aprofitant la feblesa grega, a principis del segle IV a. C. Filip II de Macedònia va conquistar les polis gregues, unificant-les baix una monarquia. Li va succeir el seu fill, Alexandre el Gran, al qual va educar el filòsof Aristòtil. Alexandre va morir jove, però entre els anys 334 i 323 a.C. va conquerir un vast imperi. La difusió de la cultura grega i la seua fusió amb altres cultures va donar lloc al que coneixem com hel·lenisme.
14. alexandre el gran i l'heL·lenisme
El gran somni d'Alexandre
Alexandre va continuar conquerint l'Imperi persa i va derrotar definitivament Dario a la batalla de Gaugamela (331 a.C.).L'ambició d'Alexandre d'un gran imperi no va terminar aci, va continuar fins l'Àsia central i van arribar fins a l'actual Pakistan. Quan van arribar al riu Indo, l'ejercit va negar-se a continuar.
L'expedició d'Alexandre es va iniciar a l'Àsia Menor, on va començar a guanyar territori als perses (Grànic 334 a.C.). Despres de derrotar a Dario III a Issos es va dirigir a Egipte, on va fundar Alexandria, malgrat no va ser la primera ciutat amb el seu nom. En aquesta ciutat es va crear la biblioteca més important de l'antiguitat.
14. alexandre el gran i l'heL·lenisme
14. alexandre el gran i l'heL·lenisme
Alexandre va morir a Babilònia el 10 de juny de 323 a.C. No va deixar un hereu adult i el seu gran somni va terminar quan els seus generals va repartir-se el seu imperi, creant els diferents regnes hel·lenístics. La cultura resultant de la fusió de diferents estils i cultures es va coneixer com hel·lenisme.
Vocabulari
νενικήκαμεν!
L'herència de la cultura clàssica
Segle III a.C.
S. V-IV a.C.
S VII-V a.C.
Estil corínt (Hel·lenístic)
Estil dòric(arcaic)
Estil jònic(Clàssic)
L'escultura
L'escultura grega vol plasmar l'ideal del cos humà, buscant proporcions perfectes a través d'un model o cànon (proporcions de diferents parts del cos). Es tracta d'una representació idealitzada de bellesa, que amb el pas dels segles anirà deixant transmetre sentiments i emocions.
Escultura arcaica
estil sever
escultura clàssica
L'escultura clàssica (segles V- IV a.C) predomina l'harmonia, la proporció (el cànon). Els rostres tenen expressions serenes. És l'època dels grans escultors, com Policleto, Fidias, Praxíteles i Miró.
escultura clásica
escultura hel·lenística
L'hel·lenisme trenca amb la serenitat clàssica i cerca expressar sentiment. Les escultures són realistes i mostren emocions humanes, gràcies a la gran expressivitat del rostre
05
Los dioses griegos
Grècia de llegenda
María Antón
Created on January 23, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Smart Presentation
View
Practical Presentation
View
Essential Presentation
View
Akihabara Presentation
View
Pastel Color Presentation
View
Visual Presentation
View
Relaxing Presentation
Explore all templates
Transcript
Contingut
El naiximent del món grec
Ortografia: la H
l'origen de la democràcia
El teatre
El adjetivo
La societat grega
textos descriptivos
Els pronoms
El gran somni l'Alexandre
Art, creencies i cultura
Grècia
de llegenda
Eix cronològic
de minos a Alexandre
Cultura micènica 1600-1200 a.C.
Cultura minoica 2650-1750 a.C.
Període arcaic S. VIII-V a.C.
Edat fosca
Període clàssic S. V-IV a.C.
Període hel·lenístic S. IV-II a.C.
Guerres Mèdiques 492-449 a.C.
Alenxandre el Gran 356-323 a.C.
Segles VII-VI Stasi grega i expansió colonial
Guerra del Peloponés 431-404 a.C.
Hegemonia d'Atenes (480-431 a.C.)
Hegemonia Tebana 371- 362 a.C.
Hemonia d'Esparta 404- 371 a.C)
Regnes hel·lenístics 323-153 a.C.
Hegemonia Macedònica
VOCABULARI
POLIS
OLIGARQUIA
METRÒPOLIS
ACROPOLIS
DEMOCRÀCIA
HEGEMONIA
COLÒNIA
OSTRACISME
ANDRÓN
HELENISME
GINECEO
TIRANIA
1. Què unia als grecs de l'Hèl·lade?
Vocabulari
1. Què unia als grecs de l'Hèl·lade?
Disc de Festos, primera escriptura europea. Sense descifrar
Un passat comú:
El que coneixem com cultura greca té els seus origens en dos grans civilitzacions més antigues:
La cultura minoica
Originaria de l'illa de Creta al voltant del 2600 a.C., que va influir en l'art i el comerç. Van dominar als pobles veïns gràcies al control de la mar (THALASOCRACIA). Van ser on es va desenvolupar la primera escriptura europea.
<Escena de dança ritual que decorava el palau de Cnossos
Vocabulari
La cultura micènica
Cultura amb origen al Peloponés, li dona nom la ciutat de Micenes, es va desenvolupar entre el 1600 i el 1200 a.C. Els seus palaus, com el de Micenes i Tirinto, ens recorden a les escenes de reis de l'Iliada i l'Odissea, governats per reis guerrers i nobles. Es tracta d'una cultura molt guerrera. És en aquest període quan es formen alguns dels principals signes d'identitat grega: la llengua, els deus i el cult als herois mitològics. Al 1200 a.C. els minoics van desapareixer per la invasió del doris, inciant-se l'época oscura.
Reconstrucció de Micenes i màsquera "d'Agamenó"
1. Què unia als grecs de l'Hèl·lade?
Un passat comú:
Disc de Festos, primera escriptura europea. Pictogràmes. Sense descifrar
Lineal A
Lineal B
1. Què unia als grecs de l'Hèl·lade?
Mateixa llengua i cultura
Ús del grec i la grafia grega, sil·làbica i d'influència fenicia des-de el segle VIII a.C. No té molta relació amb el lineal B perque es perd l'escriptura durant l'edat fosca. Bona part de la tradició cultural comú està basada en els poemes homèrics, La Ilíada, que narra la guerra entre aqueus i troians, i l'Odissea, que explica la tornada d'Ulisses a Ítaca des-de Troia.
Els mateixos herois, déus i ritus
Malgrat cada ciutat tenia preferencia per una divinitat els grecs compartien un panteó de deus i deesses molt ample. Les seues històries i llegendes han arribat als nostres dies per la mitologia. Si bé cada ciutat tenia les seues festes, les que separaven als grecs dels que no hi eren eren els Jocs Panhelènics, que es celebraven anualment en un dels quatre llocs sagrats: Delfos, Olimpia, Nemea i Corint.
Què unia als grecs de l'Hèl·lade?
Micro projecte.
Selecciona un dels jocs panhel·lènics que apareixen al mapa ( Pítics, Ístmics, Nemeus, Olímpics) i busca informació sobre el seu origen, a quina divinitat estaven dedicats, quan es feien i què es feia durant les celebracions. Presentar en una fulla a part.
4. Les polis gregues en edat arcaica
Després d'un període denominat edat fosca, va començar en el segle VIII a. C. l'edat arcaica. Durant aquest període es formen les polis gregues, i els seus ciutadans es van organitzar políticament. Aquestes ciutats tenien una zona pública, anomenada àgora, on es desenvolupava la vida política i econòmica. També comptaven amb l'acròpoli, una zona protegida i elevada on es trobaven els principals temples.
Vocabulari
Vocabulari
Les polis gregues en edat arcaica
Al segle VIII a.C. les polis gregues eren majoritàriament monarquies, on un rei o baliseus tènia el poder, assessorat per una gerusia o consell d'ancians. Amb el temps cada polis va desenvolupar sistemes polítics diferents, destacant dos models: l'oligarquia i la democràcia.
Aristocràcia
Vocabulari
Al segle VII a.C. el poder del basileus va passar als aristoi, els millors. Eren grans propietari de terres i l'èlit guerrera. Formaven el consell que governava la polis, que prenia decisions polítiques, impartia justícia i controlava l'exèrcit. Els aristoi dominaven la resta de la població, que no podia participar en el govern de la ciutat.
Equilibri tens
Més enllà dels elements compartits, cada polis tenia lleis, moneda i exèrcit propi. Com que no podem parlar de Grecia com una unitat política, i les polis van evolucionar de forma molt diferent. Moltes polis van estar en guerra amb altres, malgrat en aquest període hi ha un cert equilibri i cap ciutat domina a la resta.
Un nou estil de guerra
La falange hoplita
Per la tensió entre polis, l'exèrcit tenia un papel clau en la defensa del territori. Si bé els aristoi eren l'èlit militar, a l'edat arcaica van sorgir noves armes i un nou estil de lluita: la falange hoplítica. Qualsevol que puguera pagar una armadura podia defensar la polis.
els grecs colonitzen La mediterrània
Per les limitacions geogràfiques de Grècia, al segle VII a.C. les polis van viure una fort crisi econòmica i social. A nivell econòmic, la població de les polis va creixer, pero el territori era el mateix, el que va produir mancança de terres. Per això van començar a fundar colònies.
Vocabulari
Les colònies eren noves ciutats, amb caràcter principalment comercial, creades per una metròpolis o ciutat d'origen. Malgrat les noves ciutats eren independents, conservaven la mateixa llengua, cultura, religió i relacions comercials estretes.
Vocabulari
La colonització grega es va produir en tres grans arees: 1. La mar Negra i la península d'Anatòlia. 2. Sicília i el sud d'Itàlia, on es fundaren ciutats de gran importància com Siracusa. La influència grega va ser tan forta que es coneix com Magna Grècia. 3. La costa de França i litoral mediterrani peninsular, on es van fundar ciutats com Massàlia, Empúries o Hemeroskopeion.
5. els grecs colonitzen la Mediterrània
2. Què es feia abans d'eixir?
4. Com es fundava una nova colònia?
1. Perquè es van fundar les colònies?
3. Com era el viatge?
Microproyecto
describimos seres fantásticos
La cultura griega nos ha dejado seres mitológicos muy diferentes, como sirenas, gorgonas, minotauros, cíclopes, esfinges o hidras, entre otros. Elige algún "monstruo" de la mitología griega, o inventa un ser parecido y haz una descripción siguiendo el modelo de la descripción de animales, haciendo uso de los diferentes tipos de adjetivos vistos en clase.
8. El naiximent de la democràcia
La crisi política grega no es va solucionar amb les colònies, i es van fer diferents canvis polítics, com noves legislacions o tiranies, on un sol home tenia el poder.
Atenes
Esparta
A partir del segle VI a. C. una polis, Atenes, va desenvolupar un nou sistema polític: la democràcia. Significa el govern del poble. En aquest sistema el poder estava en mans del ciutadans, que es reunien en assemblea per a votar les seues lleis i governants.
Malgrat això, bona part de les polis eren oligàrquiques. La més important va ser Esparta, una polis de marcat caràcter militar, governada per una diarquía (dos reis) i un consell guerrer.
vs
8. El naiximent de la democràcia
Vocabulari
La formació de la democràcia va ser un procés lent, que es va desenvolupar per les reformes de legisladors com Soló i Clístenes, malgrat el personatge conegut com "pare de la democràcia" va ser Pericles. Durant el seu govern Atenes va ser la polis més poderosa.
Clistenes va formar dos institucions on podien participar tots els ciutadans: l'ekklessia (assamblea), l'heliea (tribunals) i la boulé (consell). Els càrrecs de govern es votaven. La innovació de Pericles va ser que tots els assistents a Ekklesia rebien un sou, aleshores els ciutadans més pobres també podien participar.
Vocabulari
8. El naiximent de la democràcia
Els polítics tenien un temps per exposar les seues idees a l'ekklessia, que es mesurava amb les clepsidres. També es va crear un sistema per defensar la democràcia dels mateixos atenencs que pugueren fer-la perillar: l'ostracisme.
Vocabulari
8. El naiximent de la democràcia
La democracia era el poder del demos, pero qui era el demos?
Sols podien participar en política els CIUTADANS, homes majors d'edat, fills d'un ciutadà i una dona d'Atenes. La resta de la població: dones, metecs i esclaus, no tenien cap dret polític.
Vocabulari
11. La societat grega
Atenes
Esparta
Les societats democràtiques son un poc més complexes socialment, malgrat això continuen tenint una estructura social rígida.
Societat molt diferenciada per grups socials i funcions. És una societat única, ja que les ciutats oligàrquiques no tenien a grups socials tan grans sotmesos.
Aristoi
Espartiates
Comerciants i artesans rics
Ciutadans
Demos
Periecs
Vocabulari
Metecs
Hiliotes
Esclaus
11. La societat grega
I les dones que?
El model més conegut i estés és el típic de les dones d'Atenes:
11. La societat grega
I les dones que?
La vida de les dones
La divisió d'espai per gèneres a l'oikos.
10. La societat grega
I les dones que?
Hetaires, treballadores i artistes
La condició social de la dona no era igual en tota l'Hèl·lade.
Microprojecte
Diotima de mantinea
Aspasia de mileto
Safo de lesbos
Cinisca de esparta
MEgalòstrata
Pràxil·lia
Friné de tebes
Olimpia d'Èpir
Cleobulina
Dones que va trencar les normes socials.
12. la lluita per l'hèl·lade
El segle V a.C. va ser un període de canvis a l'Hèl·lade. En aquest període va començar l'època clàssica, considerada d'era de màxim període cultural grec. Es va perdre l'equilibri entre polis, i durant els segles V i IV a.C. comencen les lluites per l'hegemonia: la polis vencedora controlarà a la resta.
12. la lluita per l'hèl·lade
Les Guerres Médiques: el primer gran conflicte.
Van ser dues guerres que van enfrontar als grecs contra Pèrsia en 490 a. C. i 480 a. C. Per primera volta algunes polis s'unien contra un enemic comú. Les victories dels atenesos en les batalles de Marató (primera guerra) i Salamina (segona guerra), van ser claus per guanyar la guerra. Atenes va ser destruïda i va liderar les batalles navals, per això després de la guerra es va convertir en la ciutat més poderosa, i va liderar la Lliga de Delos
12. la lluita per l'hèl·lade
Vocabulari
L'hegemonia d'Atenes (480-431 a-C.)
Atenes va controlar la Lliga de Delos, una unió de polis marineres. Durant aquest temps el polític atenens Pèricles va consolidar la democràcia radical a Atenes (es pagava per anar a l'assamblea) i va controlar a les polis de la Lliga de Delos. Per primera volta, una polis controlava a altres econòmica i políticament. També va usar el seu tresor per a reconstruir l'Acròpoli. Esparta, temorosa del poder d'Atenes, va formar la Lliga del Peloponès, amb altres polis oligàrquiques.
La guerra del Peloponès (431-404 a.C.)
Entre 431 a. C. i 404 a. C. es van enfrontar la Lliga de Delos ( Atenes) i la Lliga del Peloponès (Esparta). En 404 a. C. va véncer Esparta, però les polis van quedar molt afeblides. Va ser l'inici de l'hegemonia espartana.
12 la lluita per l'hèl·lade
Conquista de Macedonia
Guerra del Peloponeso
Guerras Mèdiques
Hegemonia ateniense
Van enfrontar als grecs contra Pèrsia en 490 a. C. i 480 a. C. Després de véncer els atenesos en les batalles de Marató i Salamina, els grecs van guanyar la guerra. Atenes es va convertir en la ciutat més poderosa, i va liderar la Lliga de Delos
Aprofitant la feblesa grega, a principis del segle IV a. C. Filip II de Macedònia va conquistar les polis gregues, unificant-les. Li va succeir el seu fill, Alejandro Magno, al qual va educar el filòsof Aristòtil
Entre 431 a. C. i 404 a. C. es van enfrontar la Lliga de Delos ( Atenes) i la Lliga del Peloponès (Esparta). En 404 a. C. va véncer Esparta, però les polis van quedar molt afeblides.
Atenes va controlar la Lliga de Delos, i Pèricles va usar el seu tresor per a reconstruir l'Acròpoli. Esparta, temorosa del poder d'Atenes, va formar la Lliga del Peloponès, amb altres polis oligàrquiques.
12. la lluita per l'hèl·lade
La conquesta de Macedònia
L'hegemonia d'Esparta va ser molt breu, seguida d'un període de control d'altra polis: Tebes. Malgrat el seu domini, les polis gregues eren febles després de tants anys de guerra. Aprofitant la feblesa grega, a principis del segle IV a. C. Filip II de Macedònia va conquistar les polis gregues, unificant-les. Li va succeir el seu fill, Alejandro Magno, al qual va educar el filòsof Aristòtil
14. alexandre el gran i l'heL·lenisme
Aprofitant la feblesa grega, a principis del segle IV a. C. Filip II de Macedònia va conquistar les polis gregues, unificant-les baix una monarquia. Li va succeir el seu fill, Alexandre el Gran, al qual va educar el filòsof Aristòtil. Alexandre va morir jove, però entre els anys 334 i 323 a.C. va conquerir un vast imperi. La difusió de la cultura grega i la seua fusió amb altres cultures va donar lloc al que coneixem com hel·lenisme.
14. alexandre el gran i l'heL·lenisme
El gran somni d'Alexandre
Alexandre va continuar conquerint l'Imperi persa i va derrotar definitivament Dario a la batalla de Gaugamela (331 a.C.).L'ambició d'Alexandre d'un gran imperi no va terminar aci, va continuar fins l'Àsia central i van arribar fins a l'actual Pakistan. Quan van arribar al riu Indo, l'ejercit va negar-se a continuar.
L'expedició d'Alexandre es va iniciar a l'Àsia Menor, on va començar a guanyar territori als perses (Grànic 334 a.C.). Despres de derrotar a Dario III a Issos es va dirigir a Egipte, on va fundar Alexandria, malgrat no va ser la primera ciutat amb el seu nom. En aquesta ciutat es va crear la biblioteca més important de l'antiguitat.
14. alexandre el gran i l'heL·lenisme
14. alexandre el gran i l'heL·lenisme
Alexandre va morir a Babilònia el 10 de juny de 323 a.C. No va deixar un hereu adult i el seu gran somni va terminar quan els seus generals va repartir-se el seu imperi, creant els diferents regnes hel·lenístics. La cultura resultant de la fusió de diferents estils i cultures es va coneixer com hel·lenisme.
Vocabulari
νενικήκαμεν!
L'herència de la cultura clàssica
Segle III a.C.
S. V-IV a.C.
S VII-V a.C.
Estil corínt (Hel·lenístic)
Estil dòric(arcaic)
Estil jònic(Clàssic)
L'escultura
L'escultura grega vol plasmar l'ideal del cos humà, buscant proporcions perfectes a través d'un model o cànon (proporcions de diferents parts del cos). Es tracta d'una representació idealitzada de bellesa, que amb el pas dels segles anirà deixant transmetre sentiments i emocions.
Escultura arcaica
estil sever
escultura clàssica
L'escultura clàssica (segles V- IV a.C) predomina l'harmonia, la proporció (el cànon). Els rostres tenen expressions serenes. És l'època dels grans escultors, com Policleto, Fidias, Praxíteles i Miró.
escultura clásica
escultura hel·lenística
L'hel·lenisme trenca amb la serenitat clàssica i cerca expressar sentiment. Les escultures són realistes i mostren emocions humanes, gràcies a la gran expressivitat del rostre
05
Los dioses griegos