ANTIGA ROMA

Antiga Roma

COMENÇAR

Índex

01. Localització geogràfica

05. Societat

09. L'ART

06. l'economia

10. RESUM

02. monarquia

11. GrÀCIEs

03. la república

07. la religió

04. L'IMPERI

08. L'ARQUITECTURA

Localització geogràfica

Els dominis de Roma en la seva màxima expansió

Roma

Península itàlica, a la part central del Mediterrani, entre els mars Tirrè i Adriàtic.

MONARQUIA A L'ANTIGA ROMA753a.C - 509a.C

• D'acord amb la llegenda romana, la ciutat es va fundar el 753 a.C. per Ròmul i Rem.

• Roma va ser inicialment governada per una successió de set reis.

• La Monarquia romana és un període molt poc conegut de la Història de Roma a causa de la foscor de les seves fonts i al necessari suport en l'Arqueologia per a poder reconstruir els esdeveniments de l'època.

La República a l'Antiga Roma 509a.C - 27a.C

• Comença l'any 509 a.C amb l'expulsió del darrer rei romà, Tarquí el Superb, i acaba l'any 27 a. C. amb la instauració de l'Imperi Romà.
• A la Roma republicana, els ciutadans gaudien de diversos drets segons el grup social al qual pertanyien.
• Els patricis eren famílies aristocràtiques, grans propietaris de terres descendents dels fundadors de Roma, i que tenien a les seves mans el govern de la ciutat.

• Els plebeus, el grup més nombrós, incloïa els pagesos, els artesans i els comerciants que no tenien propietats ni tampoc drets polítics.
• Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern aristocràtic: només ells elaboraven i coneixien les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics.
• Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos drets que els patricis.

La República a l'Antiga Roma 509a.C - 27a.C

El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions:

• Els comicis, reunió de ciutadans romans per votar lleis i elegir magistrats.

• Els magistrats que governaven la ciutat; els més importants eren els cònsols.

• El Senat, que era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades als comicis i resolia els afers de política exterior i de finances.

L'IMPERI A L'ANTIGA ROMA27a.C - 476d.C

Octavi August, Emperador

• Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va inagurar un sistema nou de govern: l'Imperi.
• Va concentrar en la seva persona tots els poders civils i militars que abans exercien els magistrats.
• va ser nomenat cònsol vitalici i cap de l'exèrcit (emperador), redactava les lleis (edictes) i es va convertir en la primera autoritat religiosa (gran pontífex).
• El senat, els magistrats i els comicis van continuar existint, però només tenien un paper simbòlic.
• L'emperador designava tots els càrrecs importants que dirigien l'Imperi; per aplicar i transmetre les seves ordres es va crear el Consell imperial.
• Els territoris que es van incorporar a l'Imperi es van organitzar en províncies, que tenien al capdavant un governador.

L'IMPERI A L'ANTIGA ROMA27a.C - 476d.C

Dos segles de PAX ROMANA

• Durant els segles I i II d.C., l'Imperi va assolir la màxima expansió i prosperitat (Pax Romana).

• Roma es va convertir en una gran ciutat, amb més d'un milió d'habitants.
• L'any 212, l'emperador Caracal·lava va concedir el dret de ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.

L'Imperi entra en crisi

• A partir del segle III, l'Imperi va haver d'enfrontar-se a un seguit de problemes.
• Les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs continuats dels pobles germànics (bàrbars).
• L'autoritat imperial es va afeblir i van sovintejar les revoltes contra l'emperador.
• A aquests problemes s'hi van afegir els problemes econòmics.
• L'any 395, per facilitar-ne la defensa, l'emperador Teodosi va dividir l'Imperi entre els seus fills Arcadi i Honori. A partir d'aquest moment van quedar separats l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient.
• L'Imperi d'Orient (Bizanci) va saber mantenir l'autoritat i defensar les fronteres.
• L'Imperi d'Occident, no va poder salvar l'Imperi i al S. V, els pobles germanics van travessar les fronteres.

LA SOCIETAT

Roma va ser un Imperi de ciutats; se’n fundaren centenars i totes tenien una estructura semblant. • Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l’administració, i el centre econòmic on es feien les activitats artesanals i comercials. • A més, les ciutats van homogeneïtzar els habitants de totes les províncies i van contribuir a la romanització de l’Imperi.

La societat

ELS GRUPS SOCIALS • Els habitants de l’Imperi estaven dividits en grups socials amb drets desiguals, tot i que la societat romana era oberta i permetia l’ascens social. • La majoria d’homes lliures tenien la ciutadania romana: no pagaven impostos, tenien drets polítics i estaven protegits per les lleis. • Per sota, hi havia els pagesos i la plebs urbana, que quan no tenien feina vivien de les subvencions i de les diversions de l’Estat (pa i circ). • Els esclaus no tenien llibertat ni drets, i el seu amo els podia vendre i treure’ls la vida. Però, si volia, també els podia alliberar (lliberts).

ECONOMIA

LES RELACIONS COMERCIALS

• Durant els primers segles de l’Imperi, el comerç entre les províncies es va veure afavorit per la pau interna, la seguretat en les comunicacions i per l’augment de la producció.
• • Els romans disposaven de calçades magnífiques que unien Roma amb totes les províncies.
• • El comerç internacional es feia essencialment per via marítima: Òstia, Antioquia i Alexandria eren els ports més importants.
• • L'existència d’una moneda sòlida i comuna arreu de l’Imperi va ajudar el desenvolupament comercial.

LES EXPLOTACIONS AGRÍCOLES

• Els romans van introduir l’arada, els molins de gra, les premses d’oli i de vi, nous sistemes de regadiu i el conreu de productes nous: fruiters, hortalisses, cereals...
• • A totes les províncies van sorgir colònies agrícoles, amb pagesos que explotaven la terra per a la pròpia subsistència.
• • També es van estendre els latifundis, que eren treballats majoritàriament per esclaus.
• • L’explotació agrícola es feia al voltant d’una casa de camp (vil·la) amb una gran quantitat d’edificacions: casa del propietari, quadres, graners...

LA RELIGIÓ

• Els grecs van crear una religió amb un panteó de déus (politeista) i una mitologia, que després van ser adoptats pels romans.• Aquesta religió, els seus mites i els seus déus han tingut una gran influència en l’art i en la cultura occidental dels segles posteriors. • Els déus vivien com els èssers humans, formaven famílies, s’estimaven i es barallaven, però eren immortals, tenien poders enormes i controlaven les forces de la natura; no coneixien la fam ni la fatiga.

+ info

L'ARQUITECTURA

• Les construccions romanes van barrejar els elements arquitectònics grecs amb les tècniques apreses dels etruscs, com l’arc i la volta. • També van fer servir la cúpula, que va donar als seus edificis una gran amplitud i grandiositat. • En la majoria de construccions van utilitzar el maó cuit i una pasta semblant al ciment. • En els edificis públics més luxosos aquests materials es recobrien amb tova pintada o de marbre.

+ info

L'ART

L'ESCULTURA: EL REALISME ROMÀ• La majoria dels palaus i espais públics romans estaven decorats amb escultures que copiaven els models grecs. • La innovació de l’escultura romana recau en el retrat, que representava un realisme molt gran, en contraposició amb l’idealisme dels grecs. • També destaquen els relleus commemoratius que evocaven les gestes dels emperadors. LA PINTURA • Els romans acostumaven a decorar els habitatges amb pintures murals. • Els temes més representats eren els mitològics, les escenes de la vida quotidiana, els retrats, els paisatges i les construccions arquitectòniques de fantasia. • Les pintures es feien amb la tècnica del fresc i es protegien amb una capa de cera que feia més vius els colors. EL MOSAIC • Tant els grecs com els romans van fer servir els mosaics per decorar els terres i les parets dels palaus i de les cases. • Als mosaics podien tenir una decoració geomètrica o figurativa. • Entre la figurativa hi trobem els mateixos temes de la pintura.

RESUM DEL TEMA

¡Gràcies!