Un recorregut pels CRAI biblioteques per Antoni Morell

Amb pròleg de Maite Comalat

Un recorregut pels CRAI biblioteques a través de la mirada d'Antoni Morell

Els espais del CRAI UB

Pròleg

Bibliografia

Biblioteques

Antoni Morell i Mestre

Què vols veure?

Les biblioteques sempre han tingut els usuaris en el centre de la seva activitat i l’evolució en els edificis bibliotecaris són una molt bona mostra de la preocupació dels professionals per adaptar-se a les seves necessitats i als canvis de la societat. Les aquarel·les que acompanyen aquesta exposició i les múltiples publicacions que analitzen l’evolució, els motius i els resultats d’aquests canvis evidencien aquest interès. El canvi de segle ha suposat un gir important en els espais de les biblioteques universitàries, Diane Koen i Traci Engel Lesneski (2019) afirmen que hem passat d’un model del segle XX en què el 50% de l’espai es dedicava a les col·leccions a un model, de principis del segle XXI, en què el 50% dels espais es pensen per als usuaris. Les col·leccions en digital, però també, els canvis en els ensenyaments universitaris han modificat els usos i han convertit, encara més, les biblioteques en un tercer espai on, sobretot l’alumnat, passa bona part del seu temps: aprenent, formant-se, inspirant-se, compartint, creant... en solitud i en companyia. I perquè això sigui possible cal que les biblioteques incorporin espais en què totes aquestes accions siguin possibles.

Els edificis bibliotecaris: de l’acollida a les col·leccions a l’acollida dels usuaris

Maite Comalat

D’aquesta multiplicitat d’usos neix la proposta de Fatt Cheong Choy i Su Nee Goh (2016) que organitza els espais de les biblioteques universitàries a l’entorn de quatre eixos: l’espai santuari, l’espai de col·laboració, l’espai d’interacció i l’espai comunitari. D’aquesta manera la biblioteca universitària es manté, d’una banda, com un espai silenciós, per a l’estudi, la lectura, el pensament, la reflexió, que ha de permetre l’ús individual i col·lectiu i, d’altra, ofereix espais per a la col·laboració, on els estudiants -amb o sense el professorat- poden treballar, discutir i crear utilitzant lels sales de treball, d’estudi, de projecció, les eines i equipaments que la biblioteca els ofereix i amb el suport i assessorament dels professionals. Tot això fa que la biblioteca universitària pugui ser un espai per a la comunitat, símbol de l’aprenentatge i la creació de coneixement a través de múltiples activitats: activitats, xerrades d’experts, exposicions... com aquesta que esteu a punt de descobrir. Aquests canvis són imprescindibles però han d’anar acompanyats de la voluntat de protegir i mantenir aquelles característiques que, com afirmen Martin Garnar i Joel Tonyan (2021), evoquen la sensació que la biblioteca és un espai sagrat i una destinació especial a la universitat amb unes qualitats emocionals o, fins i tot espirituals, que proporcionen una experiència que és positiva i productiva per als usuaris i que hem de saber preservar (Neal; 2009). Així doncs, la bibliografia ens convida a repensar el disseny de les biblioteques per convertir-les en un punt de trobada, un espai compartit, comú, social... que és el cor, l’àgora, de la universitat, que manté un diàleg constant amb l’entorn sense perdre el seu simbolisme ni els seus senyals d’identitat.

Estudi de l'autor. Antoni Morell. 19.5.20

* Obra editada: El POP, Partit de l’Oposició Permanent. Obra inèdita: Contradiccionari; El premi a Sant Jordi de 2000 SIIS; Nautistes; Un cavaller triant entre el blanc i el blau, Compte amb aquest conte.

L’Antoni Morell ha mostrat interès pel dibuix des de ben petit, així com també pels jocs d’enginyeria i construcció, com el conegut MECCANO. Arquitecte de professió, al llarg de la seva carrera ha tingut el seu propi despatx d’arquitectura conjuntament amb un company i també ha exercit de professor de l’ETSAB, de Secretari del COAC de Lleida, d’Arquitecte al Servei de la Hisenda Publica i de Consultor Sènior a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i a l’empresa BECHTEL (EEUU). Un cop jubilat, el senyor Morell ha aprofitat el seu temps lliure per a dur a terme diverses activitats d’interès: acabar les seves obres literàries*, construir un cotxe a pedals, crear mots encreuats personalitzats i capbussar-se en el món de l’aquarel·la, entre d’altres.

Antoni Morell i Mestre

Després d’un curset accelerat i experimentant a l’estudi, es va animar a sortir al carrer a fer d’Urban Sketcher. A partir de la pintura que va fer de l’interior d’un restaurant, va tenir la idea de fer perspectives de restaurants, bars, terrasses i llibreries que, a més de mostrar tots els serveis que oferien als visitants, permeten visualitzar tot l’interior recollint-ho en una panoràmica de 360º. Així va sorgir la tècnica de plasmar en 2D (paper en blanc) un traçat que, mirant el suport (vegeu el muntatge), els ulls de l‘observador transmeten al cervell la sensació de profunditat gràcies als punts de fuga afegits al dibuix.

Aquarel·les amb efecte 3D

Biblioteca Sant Pau- Santa Creu. 25.3.21

Biblioteca Elisava. 2.3.22

Biblioteca de les Aigües. UPF. 25.4.22

Biblioteca de Catalunya. 31.3.21

El senyor Morell té debilitat per les biblioteques, i han sigut un motiu recurrent en les seves aquarel·les panoràmiques. A part de pintar tots els CRAI biblioteques de la UB, també ha pintat diverses biblioteques públiques, la Biblioteca de Catalunya i d’altres biblioteques universitàries i centres d’educació.

Espais a les biblioteques

CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa

CRAI Biblioteca de Dret

CRAI Biblioteca de Belles Arts

CRAI Biblioteca de Física i Química

CRAI Biblioteca de Biologia

CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra

CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació

Campus Diagonal

Antoni Morell. 1.6.21

El CRAI Biblioteca de Belles Arts ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat: Belles Arts, Conservació i Restauració, i Disseny.

CRAI Biblioteca de Belles Arts

Antoni Morell. 28.2.22

El CRAI Biblioteca de Biologia ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat: Biologia, Ciències Ambientals, Biotecnologia, Ciències Biomèdiques i Bioquímica. Es creà l'any 1982 amb el fons de l'antic Seminari de Biologia. També acull l'arxiu de Ramon Margalef López, primer catedràtic d'ecologia del país, que inclou la seva obra científica i documents personals. Són destacables, per a la docència, el seu herbari i una col·lecció de preparacions histològiques animals i vegetals.

CRAI Biblioteca de Biologia

Antoni Morell. 8.3.22

El CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat: Geologia, Enginyeria Geològica i Ciències del Mar. És una biblioteca de titularitat compartida amb GEO3BCN Geociències Barcelona - CSIC. Disposa d'una cartoteca amb 10.000 mapes i 14.000 fotografies aèries de Catalunya i Aragó.

CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra

Antoni Morell. 21.2.22

El CRAI Biblioteca de Dret ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat: Dret, Ciències Polítiques i de l'Administració, Gestió i Administració Pública, Relacions Laborals, Criminologia i Política Criminal, Investigació Privada i graduat superior en Seguretat Pública i Privada. El CRAI Biblioteca de Dret també acull la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides. Aquesta biblioteca es va concedir a la Universitat de Barcelona l'abril de 1963, i es va convertir, així, en la primera que l'Organització de les Nacions Unides va atorgar a una universitat espanyola. La Biblioteca es va instal·lar a la Facultat de Dret, on segueix tenint la seu, i des de gener de 2010 és part integrant del CRAI Biblioteca de Dret.

CRAI Biblioteca de Dret

Antoni Morell. 24.2.22

Antoni Morell. 22.2.22

El CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat: Economia, Estadística, Sociologia, Administració i Direcció d'Empreses, Màrqueting i Investigació de Mercats, Creació i Gestió d'Empreses Innovadores i de Base Tecnològica, Direcció d'Empreses de l'Esport, Gestió Cultural, Gestió Pública, Història Econòmica, Internacionalització, Recerca en Empresa, i Ciències Actuarials i Financeres. Disposa de dues ubicacions: - CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa - Recerca (denominada Fabià Estapé des de l'any 2012) - CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa - Grau

CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa

Antoni Morell. 25.2.22

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat: Grau de Farmàcia, Grau de Ciència i Tecnologia dels Aliments, Grau de Nutrició Humana i Dietètica i Grau en Ciències Culinàries i Gastronòmiques. La Biblioteca té dues seus: - la situada a l’edifici B de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació del Campus Diagonal Sud, denominada Biblioteca Creu Casas i Sicart, que aplega la documentació sobre el medicament en tots els seus vessants - i la que es troba a l'edifici Verdaguer del Campus de l’Alimentació de Torribera, ubicat a Santa Coloma de Gramenet, que recull la documentació centrada en les ciències de l’alimentació.

CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació

Antoni Morell. 18.2.22

El CRAI Biblioteca de Física i Química ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a les facultats de Física i de Química: Física, Química, Enginyeria de Materials, Enginyeria Electrònica i Enginyeria Química.

CRAI Biblioteca de Física i Química

Antoni Morell. 7.3.22

El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits en els centres del campus: Infermeria, Medicina, Odontologia, Podologia i Ciències Biomèdiques, i a l'especialitat d'Infermeria de Salut Mental. Es creà l'any 1994 amb els fons provinents de les biblioteques de la Facultat d'Odontologia, de l'Escola d'Infermeria i de l'Hospital de Bellvitge, que cedí el seu fons mitjançant un conveni signat entre l'Institut Català de la Salut i la Universitat de Barcelona l'any 1993.

CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge

Antoni Morell. 4.3.22

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat: Medicina, Ciències Biomèdiques, Enginyeria Biomèdica i Infermeria. També disposa d'un fons antic (de 1821 a 1950) de llibres, fullets, revistes, fotografies i altres documents de gran interès per a la història de la medicina.

CRAI Biblioteca del Campus Clínic

Antoni Morell. 4.3.22

El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a les facultats del campus -Mestre d'Educació Infantil, Mestre d'Educació Primària, Pedagogia, Educació Social, Treball Social i Psicologia- i del màsters d'Educació i de Psicologia.

CRAI Biblioteca del Campus de Mundet

Antoni Morell. 4.2.22

El CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat: els graus de Gestió i Documentació Digital i Comunicació Audiovisual. I els diferents màsters i cursos de postgrau: Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura, Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, Gestió de Continguts Digitals, Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d'Informació, Humanitats Digitals. El CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals va iniciar les seves activitats el 1920 com a Biblioteca de l'Escola Superior de Bibliotecàries, creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya. Com a primera biblioteca especialitzada de l'Estat, el seu fons compta amb les publicacions més representatives del seu àmbit al llarg de tot el segle XX.

CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals

Antoni Morell. 10.2.22

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits en ambdues facultats: Antropologia, Arqueologia, Filosofia, Geografia, Història i Història de l'Art. També disposa d'una important cartoteca que conté mapes de totes les disciplines relacionades amb l'àmbit de la geografia.

CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història

Antoni Morell. 10.5.21

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es considera un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l'exili, el franquisme i la transició espanyola. L'Arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, que forma part del Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona està integrat per les col·leccions de la Universitat de Barcelona i de la Fundació Figueras i, a partir de 1996, pel material que es va incorporant a través del CRAI. També té un fons important sobre sovietisme i sobre història política internacional del segle XX, especialment rellevant en relació amb la Segona Guerra Mundial.

CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Antoni Morell. 9.3.22

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat: Grau de Farmàcia, Grau de Ciència i Tecnologia dels Aliments, Grau de Nutrició Humana i Dietètica i Grau en Ciències Culinàries i Gastronòmiques. La Biblioteca té dues seus: - la situada a l’edifici B de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació del Campus Diagonal Sud, denominada Biblioteca Creu Casas i Sicart, que aplega la documentació sobre el medicament en tots els seus vessants - i la que es troba a l'edifici Verdaguer del Campus de l’Alimentació de Torribera, ubicat a Santa Coloma de Gramenet, que recull la documentació centrada en les ciències de l’alimentació.

CRAI Biblioteca de Torribera

CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

CRAI Biblioteca de Lletres CRAI Biblioteca de Fons Antic

Edifici Històric

Edifici Històric

Antoni Morell. 20.7.21

Antoni Morell. 11.5.16

Antoni Morell. 14.7.21

Antoni Morell. 2.3.16

Edifici Històric

Sala Pifarrer, Sala Torres Amat i CRAI Biblioteca de Fons Antic

Sala de Llatí, Grec i Hispàniques

Pati Gòtic

Biblioteca Central

Sala de Lectura

El CRAI Biblioteca de Lletres ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat de Filologia i Comunicació: estudis anglesos, estudis àrabs i hebreus, estudis literaris, comunicació i indústries culturals, filologia catalana, filologia clàssica, filologia hispànica, filologia i cultures franceses, lingüística, llengües i literatures modernes i llengües romàniques i les seves literatures. També conté els fons posteriors a 1820 de l'antiga Biblioteca Provincial i Universitària, i gestiona aquest gran fons enciclopèdic que és bàsic per a la història de la mateixa Universitat i de la ciutat de Barcelona.

CRAI Biblioteca de Lletres

Antoni Morell. 2.6.21

Pati Gòtic

Antoni Morell. 7.6.21

Antoni Morell. 5.6.21

Antoni Morell. 8.6.21

Sala de Llatí, Grec i Hispàniques

Antoni Morell. 2.6.21

Biblioteca Central

Antoni Morell. 3.6.21

Sala Pifarrer, Sala Torres Amat i CRAI Biblioteca de Fons Antic

Antoni Morell. 4.6.21

Sala de Lectura

Antoni Morell. 15.2.22

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat: Matemàtiques i Enginyeria Informàtica. També dóna servei als investigadors de l'Institut de Matemàtica de la Universitat de Barcelona (IMUB). És membre fundador de Documat. Hereva de la biblioteca de la Secció de Matemàtiques de l’antiga Facultat de Ciències i del posterior Seminari Matemàtic, disposa d’un fons antic notable sobre matemàtiques (de 1821 a 1945), amb publicacions dels autors més representatius dels segles XIX i XX: Fourier, Lagrange, Poincaré, Rey Pastor, Puig Adam, etc., de gran interès per a la història de la matemàtica.

CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Comalat, Maite, and Concepción Rodríguez Parada. L’Espai Físic a les Biblioteques Universitàries. n.p., 2022.

Domingo i Pàmies, David. Propostes per assolir un CRAI inclusiu. Serveis accessibles per a tots els usuaris del CRAI de la Universitat Rovira i Virgili. N.p., 2022.

Pàmies, David Domingo, Carina Rey Martín, and Concepción Rodríguez Parada. “Servicios Accesibles a Todos Los Usuarios En Las Bibliotecas Universitarias Españolas: Estado de La Cuestión.” Investigación bibliotecológica 35.89 (2021): 33–50.

Larios Rodríguez, Montserrat. L’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible a les biblioteques de les universitats públiques espanyoles: incorporació en els instruments de gestió i bones pràctiques. n.p., 2021.

Universitat de Barcelona. CRAI. CRAI: definició i estructura. Curs 2019-20. n.p., 2017.

Gil Solés, Daniel. “Del temple simbòlic a la desmaterialització: un recorregut per l’arquitectura bibliotecària del segle XX al XXI.” bid, 38 (2017): n. p.

Bonet Peitx, Ignasi. “Propostes arquitectòniques innovadores per a la biblioteca contemporània.” bid, 38 (2017): n. p.

Martínez Trujillo, Dídac. “Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur.” (2020): n. p.

Térmens i Graells, Miquel et al. El Design Thinking com a procés de reflexió per a la remodelació de la biblioteca: el cas de la Biblioteca de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB. n.p., 2022.

Articles

Bibliografia

Priestner, Andy. A Handbook of User Experience Research & Design in Libraries. Lincolnshire, UK: UX in Libraries, 2021.

Comas i Güell, Montserrat, and Víctor Oliva i Pascuet. Llum entre ombres: 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània. Vilanova i la Geltrú: Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011.

Laubier, Guillaume de. et al. Bibliotecas del mundo. Barcelona: Carroggio, 2003.

Campbell, James W. P., and Will Pryce. The Library: a World History. London: Thames & Hudson, 2013.

Hammer, Bjarne. Libraries. Dublin: Roads, 2014.

Anglada i de Ferrer, Lluís M. Biblioteques: de l’Escola de Bibliotecàries al llibre electrònic. Barcelona: Fundació Carulla, 2015.

Johnson, Alex. Johnson, Alex. Bibliothèques insolites. Versailles: JonGlez, 2015.

Martínez Alonso, Claudia. Libraries: espacios que inspiran a la cultura. Barcelona: Booq Publishing, 2021.

Listri, Massimo, Georg Ruppelt, and Elisabeth Sladek. The World’s Most Beautiful Libraries. Köln: Taschen, 2018.

Llibres

Bibliografia

Doucett, Elisabeth. 100+ Ideas to Inspire Smart Spaces and Creative Places. Chicago: Ala Editions, 2020.

Kroski, Ellyssa. The Makerspace Librarian’s Sourcebook. London: Facet Publishing, 2017.

Alonso Arévalo, Julio. Espacios creativos en bibliotecas: creación, planificación y programación de actividades. Salamanca: Ediciones del Universo, 2019.

Melani, Chiara et al. Architettura della biblioteca e identità universitaria: atti del convegno, Firenze, 28-29 settembre 2006. Milano: Sylvestre Bonnard, 2007.

Agustí, Lluis., María. Elvira y Silleras, and Julien Roche. Un monde de bibliothèques. Paris: Éditions du Cercle de la Librairie, 2019.

Murray, Stuart A. P. The Library: an Illustrated History. New York (NY): Skyhorse Pub., 2009.

Bailac i Puigdellívol, Assumpta. Biblioteques de Barcelona: 10 anys + : nous reptes, noves oportunitats. Barcelona: Biblioteques de Barcelona, 2011.

Alcolea, Santiago, and Josep M. Rué. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona, Publicacions, 1994.

Ferreres, Pere, Alba. Guerrero, and Maribel. Ruiz de Erenchun. Vint-i-cinc biblioteques de la província de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, 2008.

Llibres

Bibliografia

De Poli, Aldo. Biblioteche: architetture 1995-2005. Milano: Federico Motta, 2002.

Hapel, Rolf et al. Rum til forandring  Space for change  Dokk1 - Aarhus’ new meeting place. Århus: Århus Kommunes Biblioteker, 2015.

Griliches, Diane Asséo, Daniel J. Boorstin, and Daniel J. (Daniel Joseph) Boorstin. Library: the Drama Within. Albuquerque: University of New Mexico Press in association with the Center for the Book in the Library of Congress, 1996.

Sommer, Dorothea, Janine Betty Schmidt, and Stefan Clevström. High Quality Design on a Low Budget : New Library Buildings : Proceedings of the Satellite Conference of the IFLA Library Buildings and Equipment Section “Making Ends Meet: High Quality Design on a Low Budget” Held at Li Ka Shing Library, Singapore Management University, 15-16 August 2013. Berlin: De Gruyter Saur, 2016.

Khan, Ayub. Better by Design: an Introduction to Planning and Designing a New Library Building. London: Facet Publishing, 2009.

Gisolfi, Peter. Collaborative Library Design: From Planning to Impact. Chicago: ALA Editions, 2018.

Gallo León, José Pablo. Los Edificios de bibliotecas universitarias: planificación y evaluación. Gijón: Trea, 2017.

Maury, Yolande, Susan Kovacs, and Sylvie Condette. Bibliothèques en mouvement: innover, fonder, pratiquer de nouveaux espaces de savoir. Villeneuve d’Ascq: Presses Universitaires du Septentrion, 2018.

Burke, John. Makerspaces: a Practical Guide for Librarians. Lanham: Rowman & Littlefield, 2014.

Llibres

Bibliografia

Bulaty, Milan et al. Bibliothek. Berlin: Berlin Verlag, 2010.

Renoult, Daniel. Bibliothèques d’aujourd’hui: à la conquête de nouveaux espaces. Paris: Éditions du Cercle de la librairie, 2010.

Futagawa, Yukio. Library. Tokyo: A.D.A., 2006

Vidulli, Paola., and Xilberto Llano. Diseño de bibliotecas  guía para planificar y proyectar bibliotecas públicas. Gijón: Trea, 1998.

Murphy, Tish. Library Furnishings: a Planning Guide. Jefferson (N.C.): McFarland & Co., 2007.

Lushington, Nolan. Libraries Designed for Users : a 21st Century Guide. New York: Neal-Schuman Publishers, 2002.

Fuhlrott, Rolf, and Michael Dewe. Library Interior Layout and Design: Proceedings of the Seminar Held in Frederiksdal, Denmark, June 16-20, 1980. München [etc: Saur, 1980.

Mathuews, Katy B., and Daniel J. Harper. Academic Library Makerspaces : a Practical Guide to Planning, Collaborating, and Supporting Campus Innovation. Santa Barbara, California ;: Libraries Unlimited, an imprint of ABC-CLIO, LLC, 2020.

Bagley, Caitlin A. Markerspaces: Top Trailblazing Projects. Chicago: ALA TechSource, 2014.

Llibres

Bibliografia

Brown, Carol R. Interior Design for Libraries: Drawing on Function and Appeal. Chicago: American Library Association, 2002.

Wu, Jianzhong. Classical Library Buildings of the World. Di 1 ban. Shanghai Shi: Shanghai ke xue ji shu wen xian chu ban she, 2006.

Romero, Santi. La Arquitectura de la biblioteca: recomendaciones para un proyecto integral. 2a ed. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcación de Barcelona con la colaboración de la: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis y de la Generalitat de Cataluyna [sic], 2004.

Flannery, John A., and Karen M. Smith. Eco-Library Design. Dordrecht: Springer, 2014.

Banks, Carrie Scott. Libraries & Gardens: Growing Together. Chicago: ALA Editions, 2019.

Brawne, Michael. Bibliotecas: arquitectura, instalaciones. Barcelona: Blume, 1970.

Woodward, Jeannette A. Countdown to a New Library: Managing the Building Project. Chicago: American Library Association, 2000.

Petit, Christelle. Architecture et bibliothèque  20 ans de constructions : 1992-2012. Villeurbanne: Presses de l’Enssib, 2012.

Libraries: New Concepts in Architecture & Design. Tokyo: Meisei Publications, 1995.

Llibres

Bibliografia

Dadson, Emma. Emergency Planning and Response for Libraries, Archives and Museums. London: Facet, 2012.

Bueno Vieira, Guaracy José. Impacto tecnológico y arquitectura en bibliotecas. Buenos Aires: Alfagrama, 2006.

Rovira-Beleta Cuyás, Enrique. L’Accessibilitat a l’edificació i l’urbanisme : recomanacions tècniques per a projectes i obres. Barcelona: Edicions UPC, 2006.

Pellicioli, Ivana. La Segnaletica per la biblioteca. Milano: Editrice Bibliografica, 1990.

Sánchez Avillaneda, María del Rocío. Señalética: conceptos y fundamentos : una aplicación en bibliotecas. Buenos Aires: Alfagrama, 2005.

Hauke, Petra et al. New Libraries in Old Buildings: Creative Reuse. Boston: De Gruyter Saur, 2021.

Svobodová, Mahulena. “New library buildings in Europe : documentation 2014.” Praha: Visoká škola chemicko-technologická v Praze, 2014.

Muñoz Cosme, Alfonso. Los Espacios del saber : historia de la arquitectura de las bibliotecas. Gijón: Trea, 2004.

Hauke, Petra, Karen Latimer, and Klaus Ulrich Werner. The Green Library  Die Grüne Bibliothek. Berlin: De Gruyter Saur, 2013.

Llibres

Bibliografia

Burke, John (John J.), and Ellyssa Kroski. Makerspaces: a Practical Guide for Librarians. Second edition. Lanham, Md: Rowman & Littlefield, 2018.

Gallo León, José Pablo. Espacios de biblioteca: presente y futuro. Primera edición en lengua castellana. Barcelona: Editorial UOC, 2021.

Matthews, Graham, and Graham. Walton. University Libraries and Space in the Digital World. Farnham, Surrey, England ;: Ashgate, 2012.

Manso Rodríguez, Ramón Alberto, and Gretel Álvarez Ledesma. Servicios y espacios en la biblioteca del siglo XXI : tendencias e ideas. Buenos Aires: Alfagrama, 2018.

Llibres

Bibliografia

Un recorregut pels CRAI biblioteques a través de la mirada d'Antoni Morell

Els espais del CRAI UB

Maite Comalat

és professora de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en biblioteques públiques, mòbils o no, sobre les que ha publicat diversos articles, estudis i informes. Aquest interès l'ha portat a analitzar l'evolució de les biblioteques i, concretament, la transformació que, al llarg del temps, han fet dels seus espais per adaptar-se a les necessitats dels seus usuaris. Els seus àmbits d'investigació es fixen també en la formació dels professionals, fet que l’ha dut a ocupar el càrrec de vicepresidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i a publicar diversos articles sobre aquest tema.