Història de la Música Renaixement

Història de la Música Renaixement s.XV

Què treballarem?

2.3. La música al temple (religiosa)

2.4. La música al palau (profana)

1. Context històric

2.5. Música instrumental

1.2. Canvis del moment

1.3. Política i orígens del Renaixement

3. Principals instruments, classificació i Luthier

1.4. Què passa amb l'art?

2. El Renaixement musical

4. Principals compositors

2.1 Principals característiques musicals

5. On son les dones?

2.2. Música vocal polifònica (contrapunt, homofonia)

Context històric

Què passa a Europa?

Noves idees, nous corrents

Va desapareixent, al llarg del s. XIV la obscuritat, el dogmatisme, el misticisme diví, la rigidesa...pròpies de l’Edat Mitjana

Nou estil de vida, de pensament, promogut per la burgesia, nova classe social.

Inconformisme a nivell cultural, artístic i ideològic a França i Itàlia

Busquen inspiració en la Grècia i la Roma clàssiques.

Creació d’Acadèmies on es discuteix sobre art

Apareix la figura del Mecenes.

Més canvis importants:

1. Humanisme: es passa d'una concepció TEOcèntrica a una ANTROPOcèntrica
2. Religió: Reforma i Contrareforma
3. Ciència: Copèrnic i Galileu
4. Geografia: Descobriment de nous territoris
5. Tecnològic: invenció de la impremta (Guttenberg 1450)
6. Art: Retorn al classicisme grecorromà, rebuig art medieval
7. Ciutat es consolida com a centre de vida (universitats, palaus, catedrals.
8. Burgesia competeix amb la noblesa.

Política i Orígens

Moment de màxim creixement de la corona de Castella i Aragó amb el casament dels Reis Catòlics. Posteriorment Joana la Boja amb Felip el formós del Ducat de Borgonya, i després la monarquia de Carles I, coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic.

Cal destacar ciutats estat com Màntua, Florència...dirigides per la burgesia i amb autogovern.

Sorgeix a Itàlia i al Ducat de Borgonya s. XV-XVI

Què passa amb l'art?

Ideal de bellesa: Proporció i simetria de formesInvenció de la perspectiva Interssa la figura humana i els temes profans

El Renaixement Musical

Principals característiques musicals:

La música avançà més lentament que les altres arts, i depenent del lloc geogràfic, canvià més o menys.Triomfa la polifonia, que evoluciona fins a arribar a la perfecció.

No podien, com les altres arts, emmirallar-se en la música antiga (Grècia i Roma), perquè no tenien fonts. No sabien com era. Tan sols les temàtiques de les tragèdies gregues.

• Música religiosa: en llatí, austera.

• Música profana: en diferents idiomes, s’omple d’efectes per interpretar bé el text, el missatge.

• Dimensió cultural del fet musical: estudi científic de la música (acústica)

• Preocupació per les textures i harmonies, cuidant les dissonàncies.
• Harmonies més treballades, acords i les seves progressions.
• Peces homogènies, el mateix caràcter es manté tota l’obra.

Música Vocal: Polifònica

Gran esplendor al s. XV, es canta a 4, 5, 6, veus, a dins i fora l'església.Gran importància del text i el missatge.

Homofònica

Contrapuntística

1. Tractament horitzontal de les veus
2. Cada veu entra al seu moment. Es solapen fent diferents melodies i textos.
3. Reforça el caràcter i emocions de la poesia
4. Dificulta la comprensió del text

1. El tractament de la melodia i harmonia és vertical.
2. Es comprèn el text, ja que totes les veus canten el mateix a la vegada.

CANTUS FIRMUS: Melodia prèvia, normalment gregoriana, que serveix de base a una composició polifònica.

VS

Música Religiosa

Protestant

Catòlica

1. Selecciona cantors que interpreten polifonia de gran complexitat tècnica i vocal.
2. Mestre de capella, cantant, ministrils o instrumentistes.
3. Capelles musicals a les catedrals, mantingudes pel mecenatge dels papes.
4. Compositors: Orlando di lasso, Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero, Palestrina, Tomás Luís de Victoria.
5. Motets i Misses.

1. La comunitat de fidels són els que canten participant a la missa.
2. Corals amb textos alemanys, a quatre veus, homofònics, senzills

Música Profana (al palau)

Gèneres

1. GÈNERES MÚSICA PROFANA:
2. Madrigal: composició polifònica, lírica i breu. Tema amorós. Marenzo, Gesualdo, Monteverdi.
3. Opera in musica: L’inici de l’òpera. Gènere teatral i musical en el que una acció escènica és cantada amb acompanyament instrumental. (Jacopo Peri, Giulio Caccini, Monteverdi.
4. Villancico: a Espanya, forma de cançó polifònica profana (Juan de la Encina, Juan Vázquez i Francisco Guerrero).

Característiques

1. L’individu agafa protagonisme. L’autor té més importància, i els artistes i músics també.
2. Els compositors deixen de treballar només per l’església, i passen a fer-ho també pels mecenes.
3. La música, per tant, és signe de distinció.

VS

Instruments

Principals instruments

Viola de gamba

Xeremia

Corneta

Sacabutx

Clavicordi

Instruments baixos

Instruments Alts

1. Música per ser interpretada a l’exterior: festes a l’aire lliure
2. Xirimies, trompetes, trombons...
3. So més aviat potent

1. Música que es tocava en interiors,
2. Llaüts, arpes, flautes...
3. So més aviat suau

VS

Luthier

• Un luthier és un artesà que fabrica, repara i restaura els instruments musicals. A l’època del Renaixement també es considera que els inventen, i els milloren.
• Avui en dia es pot considerar altre cop el terme com a frabricant de so, i fan manteniment d’instruments antics, els reparen i n’imaginen de nous (caixa de ritmes, sampler), o en barregen d’existents...

Música instrumental

• Deixa de ser solament acompanyament, agafa protagonisme.
• Es perfeccionen els instruments, per tant es poden tocar obres amb major dificultat tècnica.
• Es redacten tractats i mètodes d’interpretació.

Es funden escoles municipals d’instrumentistes, creades pels gremis. D’aquestes escoles procediran els músics que treballaran a les capelles musicals dels reis, nobles, religiosos o burgesos.

Composicions derivades de la música vocal adaptades per instruments: La canzona El ricercare (sorgeixen dels motets i els madrigals)

Danses o peces instrumentals de caràcter cortesà. Ballar era l’entreteniment favorit de les corts Renaixentistes, cosa que impulsà la composició de danses com: Pavana, Gallarda, Sarabanda i Passamezzo

Formes musicals instrumentals

Composicions improvizades: el solista, a partir de la melodia original, afegeix adornos instrumentals en una o vàries veus: Diferència, tiento, fantasia, tocata

Principals compositors:

• Orlando di Lasso (Països Baixos (1532-1594)
• Tomas Luís de Victoria (Espanya 1548-1611)
• William Byrd (Anglaterra 1540-1623)

• Des Pres (França 1440-1521)
• Palestrina (Itàlia 1525-1594)
• Juan del Encina (Espanya 1468-1529)
• Mateu Fletxa (Catalunya 1481-1553)
• Francisco Guerrero (1529-1599)

On son les dones?

Paper de la dona al Renaixement

Vida al convent

Vida al palau

Algunes dones nobles eren educades com els infants mascles de les famílies, rebent també educació musical. No en l’àmbit litúrgic o universitari, sinó en el domèstic. Moltes d’elles renunciaven a les seves carreres pel matrimoni o per retirar-se de la vida pública. La idea d’aquesta educació no era alliberar-les, sinó educar-les per estar al costat dels marits i ser políticament correctes. La interpretació musical era en l’àmbit privat, per això en tenim poca informació. Itàlia, finals s. XVI: primeres dones que tenen la música com a professió. S’amplia el rol femení a les corts. Apareixen els: Concerto di donne, grups de cambra formats per dones de la cort. Els concerts s’anomenaven s’anomenaven musica riservata o secreta.

Monges que escriuen música sacra (religiosa) dins els convents. Motets, misses i oratoris Produïren molta música polifònica que es féu famosa. Els convents eren espais amb un ambient favorable per a la creació musical. Tot i fer clausura, les monges continuaven fent música.

A partir del 1.500 apareixen noves tècniques instrumentals, hi ha un augment del nivell compositiu. Les dones cantants entren amb força en el camp creatiu I interpretatiu. No eren contractades com a compositores sinó com a intèrprets. La composició formava part del contracte del Marit, Pare o Germà.

Principals compositores:

1. Madalena Casulana
2. Vittoria Aleotti
3. Isabella d'Este
4. Cristine de Pisan
5. Emilia Pio de Montefeltro