Tema 4 sensació, percepció i atenció

Tema 4

Sensació, percepció i atenció

Introducció

Com funcionen els nostres ulls? Com arriben els sons a les nostres oïdes? Qué podem percebre a través del tacte? Quante gustes reconeix la llengua? Quines olors capta el nostre nas? El poeta William Wordsworth dels que si parem atenció de debò als nostres sentits podem veure la vida interior de les coses i sentir el silenci, una música trista de la humanitat. De vegades, ens pensem que només obrint els ulls mirant al voltant nostre percebem sense esforç formes, objectes i tot el que ens envolta. Tanmateix, la sensació, la percepció, l'atenció són processos complexos que ajuden al funcionament de la ment, però no constitueixen un fenomen unitari, sinó més aviat un conjunt de funcions. La sensació consisteix a rebre, convertir transmetre informació sensorial del ambient extem i inter al nostre cervell. la percepció ens permet organitzar i interpretar els estimuls captats pels sentits, donant-los un significat. La percepció no és un enregistrament mecànic dels estimuls, sinó que està condicionada per factors subjectius, com l'experiència, la personalitat o la cultura. L'atenció implica concentració, esforç per seleccionar els estimuls més importants per a la nostra supervivència. És un procés psicològic de gran valor adaptatiu. L'atenció Il-lumina qui atén. Qui sap dirigir la seva atenció disposa d'una facultat extraordinària per analitzar, descobrir i assolir els objectius que es proposi a la vida.

Activitat pàg. 49: Temps per la reflexió:

Introducció

1. Podem tenir sensació de tot, o la nostra capacitat de rebre estímuls és limitada? 2. Percebem el món tal com és? 3. Si haguessis de renunciar a un sentit, Quin triaries? Si poguessis conservar un solo sentit, Quin seria? 4. Per quines raons necessitem estudiar la percepció? 5. Un mateix objecte o un esdeveniment és vist de la mateixa forma per diverses persones que el contemplen en el mateix moment? 6. Fins a quin punt podem fiar-nos dels nostres sentits? Els errors perceptius poden provocar-nos inseguretat? 7. En què es diferencia una il·lusió perceptiva d'una al·lucinació? 8. L'atenció és una part necessària del procés perceptiu? 9. És possible atendre simultàniament a tots aquests estímuls que arriben al sistema sensorial?

Desperta els teus sentits

• La capacitat de sentir els canvis al món extern i intern és un requisit per a la nostra supervivència i per mantenir l'homeòstasi corporal
• Els sentits són les nostres portes obertes al món, les fonts de la nostre experiència. Constantment, els òrgans dels nostres sentits són bombardejats per multitud d'estímuls.
• Un estímul és tota energia física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica que exita o activa un receptor sensorial: per exemple la llum visible a l'ull.
• Malgrat que els sentits ens ofereixen un panorama interessant del món, no sempre poden trasmetre una imatge fiable de la realitat.
• Quan més fem servir una capacitat sensible, més en millorem l'agudesa: exemple: invidents, sords, etc
• Viure no és només passar per aquest món, sinó que implica sentir, percebre i comprendre la nostra realitat. Si obrim la ment als sentits, podrem gaudir del nostre viatge per la vida.

Mauritius C. Escher (1898-1972) l'artista de l'ambigüetat visual

1. Què és la percepció?

• La percepció no és una mera suma d'estímuls que arriben als nostres receptors sensorials, sinó que cada individu organitza la informació rebuda segons els seus desitjos, les seves necesitats i les seves experiències. El cervell transforma de manera gairabè instantànea els mitssatges sensorials en percepcions concients.
• La percepció consisteix en la transformació de la impressió sensitiva (sensació) en informació cognitiva.
• Les caràcteristiques fonamentals de la percepció són aquestes:

1. És un procés constructiu, depèn de les característiques de l'estímul i de l'experiència sociocultural i afectiva del subjecte.2. És un procés d'informació-adaptació a l'ambient, objectiu de la percepció: donar-nos un sentit de la realitat que vivim. 3. És un procés de selecció: la informació que rebrem és excesiva i els recursos que tenim són limitats, percebem el que és rellevant per nosoltres en cada moment.

• L'atenció és concentració de l'activitat mental, seleccionem els estímuls rellevants

del medi per realitzar una tasca concreta e ignorem els que són irrellevants en aquell moment.

Però, i què passa quan no podem ni veure ni escoltar?

Federación española de sordoceguera

FESOCE

Primera sordociega de europa en sacarse un título universitario

GENNET

APASCIDE

Asociación española de femilias de personas sordociegas

FASES DEL PROCÉS PERCEPTIU No percebem el món tal com és, sinó que el construïm mitjançant els processos sensorials, perceptius i atencionals. Existeixen quatre fases perceptives: - Detecció - Transducción - Transmissió - Processament de la informació

Diferents parts del cervell tenen funcions especialitzades respecte al processament de la informació sensorial

2. Els òrgans sensorials classificació:

Tradicionalmet, es distingueixen 4 tipus de sentits

• Exteroceptores, que es corresponen amb els cinc sentits: visión, audición, olfato, gusto i tacte.

• Nociceptores, situats a qualsevol part del cos i que ens informen del dolor

• Interoceptores: que capten els estats de l'organisme propi, com el cansament o la gana.

• Propioceptores: que permiten la coordinació muscular i l'equilibri, estan situats als músculs.

Taula 3,1 pàg. 53

2. Els òrgans sensorials classificació:

1. Sentits exteroceptores:Estan en la superfície del cos. Recullen informació del món exterior. Serveixen per a orientar-se, reconèixer aliment, aprendre, conèixer l'entorn, etc.

Gust

Visió

Olfacte

Audició

Tacte

Els llindars sensorials

La sensació requereix que els estimuls siguin captats pels receptors. El nivell d'intensitat d'un estímul s'anomena llindar. La nostra capacitat de rebre estímuls és limitada, ex.no podem veure la llum infraroja. La psicofísica estudia la relació entre la naturalesa física d'un estímul i les respostes sensorials que produeix en cada persona. Mesura la nostra sensibilitat als estímuls i pretén establir relacions entre el món físic i el psicològic . La nostra capacitat sensitiva té diferents llindars, que son els marges de la nostra sensació

Llindars absolut

Llindars diferencial

EL LLINDAR ABSOLUT ÉS EL MATEIX SEMPRE I PER A TOTHOM?

ÉS NECESSÀRIA LA SENSACIÓ PER A ADAPTAR-NOS?

Com percebem. Teories de la percepció

Teoria cognitiva

L'escola de la forma (Gestalt)

La teoria associacionista

Com percebem. Teories de la percepció

La teoria associacionista

• Teoria d'origen empirista.
• Wundt (estructuralista)considera que la percepció és un “mosaic de sensacions”.
• Defensa que la percepció no és més que un agregat d'elements sensorials que provenen de l'exterior i d'unes certes dades posades pel subjecte i adquirits en experiències anteriors.
• L'associació no és activa per part del subjecte, les sensacions s'associen entre si d'una manera que podem considerar mecànica.
• La percepció resultarà ser la síntesi entre sensacions presents, actuals, i els continguts que l'individu associa a les mateixes a través de les seves experiències passades.

Com percebem. Teories de la percepció

L'escola de la forma (Gestalt)

• Neix a la fi del s. XIX en oposició a l'associacionisme.
• Els seus creadors i impulsors són: Max Wertheimer i Wolfgang Köhler.
• PRINCIPIS BÀSICS: L'home no percep parts que sumades donen un tot, sinó que li és més fàcil captar totalitats estructurades.
• La persona no és un receptor passiu d'estímuls visuals: aporta els seus propis elements organitzatius per a concretar l'estímul.
• La percepció no és un acte universal i comú a tots: depèn del context i de l'experiència prèvia del subjecte.

Lleis de l'organització perceptiva

exemples gràfics de les lleis de l'organització perceptiva

Llei de proximitat

Llei de semblanca

Llei de tancament

Llei de contrast

Llei de continuÏtat

Llei de la experiencia

Com percebem. Teories de la percepció

La teoria cognitiva

• La psicologia cognitiva investiga com les persones processen la informació i es representen el món, i com aquestes representacions determinen la conducta. (Analogia entre la persona i un ordinador)
• Sensació 🡪 Consisteix a detectar alguna cosa sense saber què és (Recopilació d'informació).
• Percepció 🡪 És reconèixer un objecte o fet específic (Interpretació de la informació).
• En la percepció humana influeixen aspectes com: les expectatives, els valors, les metes o els esquemes cognitius.

Esquema cognitivo

3. Factors que influeixen en la percepció

Externosobjectius

Internos subjetius

4. Il.lusions òptiques

• Apareixen, d'una manera absolutament normal.
• Són discrepàncies entre el que percebem i la realitat objectiva.
• No desapareixen com a ens adonem del seu caràcter il·lusori.
• El cervell no corregeix les distorsions i continua percebent-les de manera incorrecta.
• La correspondència entre les propietats percebudes i les objectives es denomina constància; mentre que a la no correspondència se'n diu il·lusió visual.

Taula 3.2. pàgina 63

4. Il.lusions òptiques

5. Trastorns perceptius

1. Agnòsia

• Agnòsia és la interrupció en la capacitat per a reconèixer estímuls prèviament apresos o d'aprendre nous estímuls sense haver-hi deficiència en l'alteració de la percepció, llenguatge o intel·lecte.
• En l'agnòsia la persona no pot descriure l'objecte, però les habilitats sensorials estan conservades.
• Es diferencia de l'afàsia anòmica, que la persona que pateix aquesta pot descriure l'objecte, encara que no pugui accedir al nom per a referir-lo

L'agnòsia és el resultat d'una lesió en el cervell, concretament en les àrees receptores secundàries situades en el tàlem. Aquesta lesió pot deure's a un traumatisme cranioencefàlic, accident cerebrovascular (ictus), demència, intoxicació per monòxid de carboni o altres desordres.

Agnosia Visual

5. Trastorns perceptius

2. Il·lusions

Al marge de les il·lusions òptiques que ja hem vist i que afecten en major o menor grau a tots els éssers humans, trobem altres relacionades amb factors individuals:

• Il·lusions per inatenció: el subjecte no presta la necessària atenció durant el temps suficient i interpreta erròniament al món real, per exemple, confon amb una veu, la campanada d'un rellotge, o saluda a un desconegut com si fos un amic.
• Il·lusions catatímiques: origina la il·lusió la forta tensió afectiva o un especial estat d'ànim.

• Il·lusions pareidòlies: partint d'impressions sensorials imperfectes, la nostra fantasia els presta elements conduents a imatges il·lusòries de perfecta nitidesa. (per exemple, “veure” figures més o menys definides en la paret o en els núvols). Aquestes il·lusions es diferencien de les al·lucinacions per la possibilitat de corregir la imatge sensorial agusant els sentits.

5. Trastorns perceptius

3. Al·lucinacions

El subjecte percep alguna cosa sense que hi hagi estímul extern que ho provoqui. Segons el canal sensorial pel qual es perceben, poden ser:

• Acústiques: El pacient creu sentir veus de persones gairebé sempre invisibles i en altres casos són impersonals com si provinguessin d'una paret, d'electrodomèstics, satèl·lits, extraterrestres, etcètera. A vegades poden ser una o diverses veus que dialoguen entre si o que comenten els actes de l'al·lucinat.
• Visuals: S'observen més sovint en els intoxicats, epilèptics, afiebrados i psicòtics. Poden ser simples, en forma de colors, llums o centelleos o poden ser complexes, en les quals el malalt pot veure reflectida la seva pròpia imatge fora del seu cos o visualitzar algun dels seus òrgans; pot visualitzar petits personatges o animals.

• Gustatives i olfactòries: Es presenten en algunes persones deprimides i en esquizofrènics. S'al·lucinen sabors o olors desagradables.
• Tàctils: Són actives quan el subjecte creu tocar una cosa que no existeix, i passives quan percep la sensació que el toca una persona o objecte. Són poc freqüents, s'observen en el delirium tremens i en esquizofrènies

6. L'atenció

• L'atenció és un procés cognitiu que permet controlar i orientar l'activitat conscient de l'individu per a desenvolupar una conducta adaptativa i planificar la seva vida.
• Per què percebem unes coses i no altres? La percepció és selectiva. I la selecció es realitza mitjançant el que anomenem. “ATENCIÓ”.
• L'atenció és un mecanisme de selecció activa de la informació i també un mecanisme d'alerta.

• Vegem un exemple. Es pot anar passejant i parlant amb un amic. Però, si fas a l'amic una pregunta complicada, segurament, es pararà per a contestar-te.

L'atenció humana realitza tres funcions, que estan relacionades:

• Atenció dividida: controla uns recursos que són limitats.
• Atenció selectiva: selecciona la informació que ha de ser processada
• Atenció sostinguda: manté i sosté l'atenció.

Factors que determinen el funcionament de l'atenció.

• L'estat físic, la fatiga mental o el somni.
• Uns certs fàrmacs i aliments: cafè, tabac, alcohol.
• Condicions externes: estació de l'any, temperatura.
• Maduresa individual: en la infància l'atenció és hàbil i dispersa.

Activitat

LA TORXA, TEXT I ACTIVITATS DE LA PÀG. 67 PREGUNTES 1, 2 I 3 PÁG. 68

Discovering Psychology

And use this space to caption it.