ALUMNAT AMB TEAATENCIÓ DOMICILIÀRIA
CRETDIC MVO
QUÈ SABEM SOBRE EL TRASTORN DE L'ESPECTRE DE L'AUTISME (TEA)?
Teoria de la Ment: Baron Cohen
El concepte de teoria de la ment fa referència a l’habilitat cognitiva que permet que puguem atribuir estats mentals a nosaltres mateixos i als altres. Aquesta habilitat ens permet comprendre i predir la conducta d’altes persones, els seus coneixements, les seves intencions i les seves creences. Les alteracions en aquesta habilitat mentalista comporten dificultats per:
- Posar-se en la perspectiva de l’altre.
- Detectar les intencions dels altres.
- inferir la informació no explícita en les relacions socials.
- Descodificar l'ambigüitat del llenguatge
- tenir la informació necessària per entendre la complexitat de les relacions socials
- Contextualitzar i donar sentit..
Les Neurones Mirall
Quan un nen observa com un altre agafa menjar, la musculatura de sota de la llengua s’activa, com un reflex.
En el cas d’infants amb TEA, no es dóna aquesta activació a través de l'observació. Això dificulta que pugui anticipar o comprendre la conducta de l’altre.
Es considera que el substractre neurològic de les dificultats en les capacitats intersubjectives i mentalistes dels infants amb TEA, està relacionat amb una alteració de la xarxa de “neurones mirall”.
Teoria de la Coherència Central Feble
Firth &Happe
Teoria de la disfunció executiva
La Intersubjectivitat
La intersubjectivitat es pot definir com el procés recíproc per mitjà de qual es comparteix la consciència i coneixement d`'una persona a una altra. El concepte d`intersubjectivitat ofereix una perspectiva de justificació i validació de "l`altre" que permet la sincronia interpersonal. En altres paraules, implica un procés de reconeixement de l'alteritat.
Dèficit de la intersubjectivitat: “Sensació de frontó” → interactiu, intercanvi amb algú però no rebo res per part seva, es crea un “mur”.-
Intersubjectivitat primària
Es refereix a l'intercanvi diàdic interactiu on, sense llenguatge, la mare o referent i l`infant són capaços de predir i intercanviar estats emocionals i afectius.
Adult referent Infant
Intersubjectivitat secundària
Si abans l 'intercanvi era diàdic, a partir d'aquest moment el nadó s'adona que hi ha més persones “coses” a part de la seva mare: ninot, menjar, cosinet, germà, altres persones, …. Es comença a fixar en els objectes, el menjar, el biberó… i apareix un triangle triàdic: acció de conductes comunicatives amb intenció d'intercanvis comunicatius.
Teoria de l'Afinitat
Les persones amb TEA sovint estan units a allò que anomenen "obsessions". Alguns advoquen per lluitar contra aquestes obsessions, ja que es veuen com un obstacle al procés d'aprenentatge. Altres ensenyen que haurien de ser tolerats, però només com a compensació per reforçar un comportament socialment adequat. No obstant això, se´'ls dóna un terme despectiu ("obsessions") i es veu com un trastorn. S`han començat a utilitzar termes més positius per caracteritzar la mateixa condició: interessos especials o competència aïllada; tanmateix no deixen de considerar aquestes “obsessions” com a comportaments estranys característics de la síndrome autista.
QUÈ ÉS EL PROCESSAMENT SENSORIAL?
És un procés neurològic que ens permet donar sentit al nostre mon, al : rebre, registrar, modular, organitzar e interpretar la informació que arriba al nostre cervell des dels nostres sentits La disfunció en la integració sensorial afecta la manera en que s'experimenten les sensacions (vista, oida, tacte, olfacte, gust, propiocepció i sentit vestibular/equilibri). Alguns nens/es amb aquest transtorn se senten bombardejats per la informació sensorial i l'eviten, d'altres , al contrari, sembla que no es donen compte dels estímuls que els rodegen i es mostren indiferents.
ENTORN AUTISM FRIENDLY
Integració sensorial:“Hipo”o “Hipersensibilitat”
- 5 sentits: vista, oïda, tacte, gust i olfacte.
- Vestibular
- Propioceptiu
Característiques positives de l'autisme
- Atenció al detall: rigor, precisió
- Enfocament profund: concentració, llibertat de distraccions
- Habilitats d'observació: escoltar, mirar, aprendre, acostar-se a la recerca de fets
- Absorbir i retenir fets: excel·lent memòria a llarg termini.
- Habilitats visuals: aprenentatge visual i memòria centrada en els detalls
- Perícia: coneixements en profunditat, alt nivell d'habilitats
- Enfocament metòdic-analític: detecció de patrons, repetició
- Nous enfocaments: processos de pensament únics solucions innovadores
- Creativitat: Imaginació distintiva, expressió d'idees
- Tenacitat i resiliència: determinació, impugnar opinions
- Acceptar la diferència: Menys possibilitats de jutjar els altres, pot qüestionar les regles
- Integritat: Honestedat, lleialtat, compromís
LA PETITA XARXA
L' ESPAI INTERPERSONAL (VINCULACIÓ)
CREACIÓ D’UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
LA PETITA XARXA
Equip de seguiment del cas. Espai de participació i confiança integrat per un nombre reduït de professionals: algun membre de l’equip directiu, tutor, el psicopedagog de l’EAP, el psicopedagog del centre o mestre d’EE, que es reuneixen per elaborar un coneixement compartit que orienti la pràctica educativa. Aquesta regularitat facilita engegar processos de treball en xarxa interna implicant a l’equip docent, cicle, claustre.
L'ESPAI INTERPERSONAL
CONEIXEMENT MUTU
VINCULACIÓ DE SEGURETAT EMOCIONAL AMB UN ADULT REFERENT
HA DE SER ESTABLE EN EL TEMPS
INICIALMENT LLIURE DE DEMANDA ACADÈMICA
Creació d’un “autism friendly environment
Poder donar sentit al que està passant, a allò que ens envolta, al que passarà a continuació, a allò que se’ns està demanat que fem, ens permet adaptar-nos i viure més relaxadament.
Hem d’actuar com a traductors, construint ponts perquè puguin sentir-se bé en aquest món
"tothom canvia al llarg de la vida, però les persones amb autisme canvien molt més, perquè els cal adaptar-se a un món que no està fet per ells" Temple Grandin El sentit d'aquest canvi depèn en pat de la pròpia persona (les seves capacitats cognitives i comunicatives, la seva manera de respondre a les dificultats), però també, i molt, del seu entorn (si es comprès, si és ajudat)
Entorn predictible
Respecta les meves particularitats sensorials
Simplifica el llenguatge
Evita la sobrecàrrega cognitiva
CREACIÓ D'UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
Respectar el pensament visual
Organitza i estructura el temps
Organitza i estructura l'espai
Organitza i estructura les activitats
Entorn predictible
- Establir rutines funcionals, predictibles i flexibles
- Guionitzar les situacions i les activitats del dia perquè puguin anticipar i preveure el que passarà, preparant-los pels contratemps «què passa si...»
- Treballar la flexibilitat. Els esdeveniments canvien però l'estructura no.
- Poder veure els canvis. Si els podem treballar, serà més fàcil que els acceptin.
- Si el canvi és inevitable, reduir l’exigència de la demanda que succeeixi al canvi.
- Horaris visuals amb les expectatives i esdeveniments que succeiran.
- Oferir oportunitats en les que pugui gaudir dels seus interessos especials ell sol, amb iguals o amb adults.
- Preparar les transicions i estructurar el temps lliure
VER
ENTORN AUTISM FRIENDLY
suports visuals
TORNA
Què passa si...
TORNA
Anticipar els canvis
TORNA
... i reduir l'exigència
Horaris visuals
TORNA
Entorn predictible
Respecta les meves particularitats sensorials
Simplifica el llenguatge
Evita la sobrecàrrega cognitiva
CREACIÓ D'UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
Respectar el pensament visual
Organitza i estructura el temps
Organitza i estructura l'espai
Organitza i estructura les activitats
SIMPLIFICA EL LLENGUATGE
TOT I QUE PER A TU SIGUI OBVI, EXPLICA-M'HO!!!!!
Les paraules, idees i conceptes abstractes són complicats de comprendre. Si utilitzem massa paraules o parlem massa ràpid encara ho compliquem més.Donar informació prèvia sobre el què és parla, el què s'ha de fer i el què passa No donar mai cap informació per sabudaCal ser molt explícit amb el que diem, expliquem o indiquem, donat que existeix una tendència a tenir dificultats en inferir tot els missatges implícits del llenguatge.
Intentar ser el més concret i literal possible, fins i tot utilitzant suports visuals.
Ensenyar metàfores, frases fetes i analogies
UN EXEMPLE: ENTENDRE EL TEMPS
UNA ESTONA....
Entorn predictible
Respecta les meves particularitats sensorials
Simplifica el llenguatge
Evita la sobrecàrrega cognitiva
Respectar el pensament visual
CREACIÓ D'UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
Organitza i estructura el temps
Organitza i estructura l'espai
Organitza i estructura les activitats
Evitar la sobrecàrrega cognitiva
Amb poc pucsentir-me superat
EL QUE ÉS DIFÍCIL PER UNA PERSONA AMB AUTISME ÉS IDIOSINCRÀTIC I MOLT POSIBLEMENT DIFERENT DE LO QUE ÉS DIFÍCIL PER UN A PERSONA NEUROTÍPICA
Evitar la sobrecàrrega cognitiva
- Eliminar demandes innecessàries
- Equilibrar l’agenda de tasques amb moments de descompressió, de tranquil·litat o de dedicació als interessos restringits.
- Establir nivells de dificultats ajustats a les capacitats de cada alumne i simplificar la demanda (si és necessari) per garantir l’èxit.
- Evitar tasques difícils quan la persona està cansada, te gana o ha d'adaptar-se a una demanda exigent de l'entorn.
- Vincular la informació nova amb el coneixement previ, no donar per suposat que sap de què parlem.
ENTORN AUTISM FRIENDLY
Espai de la calma o refugi
ENTORN AUTISM FRIENDLY
Entorn predictible
Respecta les meves particularitats sensorials
Simplifica el llenguatge
Evita la sobrecàrrega cognitiva
CREACIÓ D'UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
Respectar el pensament visual
Organitza i estructura el temps
Organitza i estructura l'espai
Organitza i estructura les activitats
ORGANITZA I ESTRUCTURA L'ESPAI
ORGANITZA L'ESPAI
QUÈ S'ESPERA DE MI?
en relació a les persones, activitats i objectes:
ON SÓC?
A ON M'HAIG DE POSAR?
ON HE D'ANAR DESPRÉS
Els conceptes essencials per donar sentit a l’espai son: establir límits físics i visuals clars i minimitzar les distraccions visuals i auditives.
Estructurar l’espai enrelació a les persones que l’ocupen i a ell mateix:
On està qui? - On estic jo?
On he d’anar?
Estructurar l'espai en relació als objectes:On es troba què?
A on pertany això ?
Estructurar l’espai en relació a les activitats:
Què s’espera de mi en aquest lloc?
Què he de fer aquí?
ESTRUCTURACIÓ VISUAL : Organització visual (espai i material)
Instruccions visuals (llistats, carpetes, caixes, plantilles)
Claredat visual (colors, retoladors, etiquetes)
ENTORN AUTISM FRIENDLY
FUNCIONS D’ESPAI :
Tires adhesives, separadors, marcar el mobiliari
Organitza i estructura les activitats
Definir de manera clara, concreta i visualitzada les activitats, evitant opcions massa obertes QUÈ HE DE FER? DE QUINA MANERA HO DE FER? QUANT HE DE FER? QUAN HE ACABAT? I QUÈ VE ARA?
SUPORTS VISUALS
Principis de l'estructuració visual
- Organització visual (material)
- Instruccions visuals (caixes, carpetes)
- Claredat visual (marcadors de colors)
- Aplicar la seqüenciació de les accions temporals també en les tasques (llistes).
ESPAIS DE TREBALL 1 A 1
És un moment clau per afavorir la relació alumne - mestra. Al moment inicial aquest espai és molt
necessari per alumnes que els costa compartir i que precisen del guiatge de l’adult per poder realitzar totes les tasques. Quan aquest treball va sent possible i l’alumne va guanyant
autonomia podrà passar a espais de treball independent i de grup
ESPAIS DE TRANSICIÓ
- Arribada, salutació.
- Canvien de roba, bata, abrics, motxilla.
- Horari de les activitats previstes pel dia. És important tenir per cada dia una activitat important de referència identificativa del dia. - Es un espai que marca, prepara i dóna seguretat. Prepara al nen per la jornada quan arriba i prepara al nen per marxar cap a casa a la sortida.
ESPAIS DE TREBALL AUTÒNOM
Els alumnes davant una activitat necessiten saber què fan i perquè?, Saber quan s’ha acabat i poder indicar-ho. Què passarà quan acabi? Què faré després?. Un espai de treball independent ha de contemplar: - Una taula amb la seqüenciació d’activitats presentades d’esquerra a dreta. - Estar a prop seu, oferint-li materials, activitats de forma directa o indirecta. Cal estar alerta ja que és un espai que afavoreix la dispersió i l’aïllament de l’alumne.
ESPAIS DE TREBALL EN GRUP
Caldrà cercar activitats que afavoreixin la interacció: proximitat, mirar, respondre – compartir,establir torns, seguir regles. En un primer moment caldrà treballar en parelles per poder anar passant a grups més nombrosos. Ensenyar una activitat que domina plenament a un company. També pot ser un espai per treballar els contes i les cançons :Espai creat per aprofitar l’interès dels alumnes per històries simbòliques i per la melodia de les cançons.Aquí es provoca : la imitació, l’atenció, l’expressió ajustat als nivells de cada nen. El material de contes i dibuixos han de ser al màxim de significatius, que tinguin a veure, per ex: amb la família, l’escola o vivències properes.
ESPAIS DE JOC I OCI
Activitats de joc que alternin el joc lliure amb joc dirigit i compartit amb iguals. Caixes amb objectes d'interès per l'alumne
Espai acollidor amb algun matalàs o coixins, un lloc còmode per descansar, relaxar-se, estar sol... Pot anar bé un espai refugi amb mantes i material sensorial
ESPAIS DE CALMA
ENTORN AUTISM FRIENDLY
Entorn predictible
Respecta les meves particularitats sensorials
Simplifica el llenguatge
Evita la sobrecàrrega cognitiva
Respectar el pensament visual
CREACIÓ D'UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
Organitza i estructura el temps
Organitza i estructura l'espai
Organitza i estructura les activitats
ORGANITZA I ESTRUCTURA EL TEMPS
El temps ha de ser concret i visual. El temps no es diu, es veu (rellotges, timers
Estructurar la durada del temps :
- Quan dura l’activitat?
- Quan he de parar?
Estructurar el temps en relació amb la seqüència d’esdeveniments :
Seqüenciar accions temporals:
Fer una llista amb les coses que hem de dur d’excursió
Escriure en un calendari els esdeveniments que han de passar (Nadal)
Escriure el menú del dia
Llistat de coses per portar a l’escola, per anar a la piscina, etc
- Planning diari
- Quan passa què?
- Quan he de fer què?
- Què passa en un determinat període de temps?
- En quin moment em trobo?
- Quan he acabat?
- Què ve ara?
L'AUTISM FRIENDLY FA VISIBLE EL TEMPS
QUANTA ESTONA DURARÀ AIXÒ?
ORGANITZAR SEQÜÈNCIES, DURADES...
ENTORN AUTISM FRIENDLY
Respectar el pensament visual
- Utilitzar un llenguatge visual clar, respectant els nivells de representació
- Les imatges resten en el temps, a diferència de la informació verbal que utilitza el canal auditiu, és abstracte i desapareix.
- És important la singularitat: no totes les persones amb autisme són pensadores visuals estrictament parlant. Cal valorar-ho adequadament.
- Compensar els problemes de generalització
- Cal ensenyar habilitats en el seu context natural (fer cada cosa al seu lloc)
Recursos digitals
ARASAAC UTAC Fundació Orange
Diferents models d'intervenció
L'autisme és molt complex, el que ajuda a una persona pot no ajudar a d'altres. és vital que cadascú es senti recolçat com a individui qualsevol intervenció s'adapti a les seves necessitats específiques
ABA (Applied Behaviour Analysis)
És un model d’intervenció en el qual s’apliquen els principis de la teoria de l’aprenentatge d’una manera sistemàtica i mesurable per incrementar, disminuir, mantenir o generalitzar determinades conductes objectiu a través de tècniques conductuals com el reforç o la extinció.
Model TEACCH
Es basa, sobretot, en l’aprenentatge estructurat i consisteix en estructurar l’entorn i les activitats de manera que siguin comprensibles per a les persones amb TEA (organització de l’espai, ús d’agendes i horaris individuals, sistemes de treball i informació i estructuració visual). D’aquesta manera, la persona sap què ha de fer i com fer-ho, tenint un indicador clar del progrés.
Model Denver
És un programa dissenyat per a la intervenció precoç (de 0 a 4 anys) que es caracteritza per integrar les teories del desenvolupament interpersonal i del vincle amb els principis del ABA i del Pivotal Response Training (PRT). Disposa d’un currículum propi en el qual s’avaluen la interacció social, la comunicació i el llenguatge, la imitació, el joc, la cognició, la motricitat fina i gruixuda i els hàbits d’autonomia, per tal de marcar-se uns objectius a través del disseny i elaboració d’un pla de treball
PECS
Picture Exchange Communication SystemÉs un sistema de comunicació per intercanvi d’imatges que va ser desenvolupat com un sistema d’ensenyament únic, augmentatiu i alternatiu que ensenya els nens i adults amb TEA a iniciar-se en la comunicació. Comença per ensenyar a una persona a entregar una imatge d’un element desitjat a un “receptor comunicatiu”, el qual immediatament premia l’intercanvi com una petició. Es continua ensenyant la discriminació d’imatges i com posar-les en una oració, i en les fases més avançades s’ensenya a respondre preguntes i comentar.
ANSIETAT I TEA
En l’autisme, els alts nivells d’angoixa es tradueixen en un augment o intensificació de les conductes protípicament autistes:
- Major insistència en rutines i rituals
- Augment de comportaments repetitius i estereotipats,
- Intensificació de totes les dificultats o simptomatologies,...
FASES DE L'ENUIG
COL.LABORAR AMB LA FAMÍLIA
- Crear una realitat compartida entre tots, on es respectin els papers i responsabilitats diferents i complementàries.
- Partir dels objectius que volem aconseguir
- Proposar actuacions que tendeixen a aconseguir petits canvis per a apropar situacions i generar il·lusió
- Enumerar els factors de protecció que té el nen i com potenciar-los entre tots.
- Corresponsabilitzar-nos dels resultats.
ALUMNAT AMB TEA
sbrotons
Created on January 9, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Visual Presentation
View
Vintage Photo Album
View
Animated Chalkboard Presentation
View
Genial Storytale Presentation
View
Higher Education Presentation
View
Blackboard Presentation
View
Psychedelic Presentation
Explore all templates
Transcript
ALUMNAT AMB TEAATENCIÓ DOMICILIÀRIA
CRETDIC MVO
QUÈ SABEM SOBRE EL TRASTORN DE L'ESPECTRE DE L'AUTISME (TEA)?
Teoria de la Ment: Baron Cohen
El concepte de teoria de la ment fa referència a l’habilitat cognitiva que permet que puguem atribuir estats mentals a nosaltres mateixos i als altres. Aquesta habilitat ens permet comprendre i predir la conducta d’altes persones, els seus coneixements, les seves intencions i les seves creences. Les alteracions en aquesta habilitat mentalista comporten dificultats per: - Posar-se en la perspectiva de l’altre. - Detectar les intencions dels altres. - inferir la informació no explícita en les relacions socials. - Descodificar l'ambigüitat del llenguatge - tenir la informació necessària per entendre la complexitat de les relacions socials - Contextualitzar i donar sentit..
Les Neurones Mirall
Quan un nen observa com un altre agafa menjar, la musculatura de sota de la llengua s’activa, com un reflex. En el cas d’infants amb TEA, no es dóna aquesta activació a través de l'observació. Això dificulta que pugui anticipar o comprendre la conducta de l’altre. Es considera que el substractre neurològic de les dificultats en les capacitats intersubjectives i mentalistes dels infants amb TEA, està relacionat amb una alteració de la xarxa de “neurones mirall”.
Teoria de la Coherència Central Feble
Firth &Happe
Teoria de la disfunció executiva
La Intersubjectivitat
La intersubjectivitat es pot definir com el procés recíproc per mitjà de qual es comparteix la consciència i coneixement d`'una persona a una altra. El concepte d`intersubjectivitat ofereix una perspectiva de justificació i validació de "l`altre" que permet la sincronia interpersonal. En altres paraules, implica un procés de reconeixement de l'alteritat.
Dèficit de la intersubjectivitat: “Sensació de frontó” → interactiu, intercanvi amb algú però no rebo res per part seva, es crea un “mur”.-
Intersubjectivitat primària
Es refereix a l'intercanvi diàdic interactiu on, sense llenguatge, la mare o referent i l`infant són capaços de predir i intercanviar estats emocionals i afectius.
Adult referent Infant
Intersubjectivitat secundària
Si abans l 'intercanvi era diàdic, a partir d'aquest moment el nadó s'adona que hi ha més persones “coses” a part de la seva mare: ninot, menjar, cosinet, germà, altres persones, …. Es comença a fixar en els objectes, el menjar, el biberó… i apareix un triangle triàdic: acció de conductes comunicatives amb intenció d'intercanvis comunicatius.
Teoria de l'Afinitat
Les persones amb TEA sovint estan units a allò que anomenen "obsessions". Alguns advoquen per lluitar contra aquestes obsessions, ja que es veuen com un obstacle al procés d'aprenentatge. Altres ensenyen que haurien de ser tolerats, però només com a compensació per reforçar un comportament socialment adequat. No obstant això, se´'ls dóna un terme despectiu ("obsessions") i es veu com un trastorn. S`han començat a utilitzar termes més positius per caracteritzar la mateixa condició: interessos especials o competència aïllada; tanmateix no deixen de considerar aquestes “obsessions” com a comportaments estranys característics de la síndrome autista.
QUÈ ÉS EL PROCESSAMENT SENSORIAL?
És un procés neurològic que ens permet donar sentit al nostre mon, al : rebre, registrar, modular, organitzar e interpretar la informació que arriba al nostre cervell des dels nostres sentits La disfunció en la integració sensorial afecta la manera en que s'experimenten les sensacions (vista, oida, tacte, olfacte, gust, propiocepció i sentit vestibular/equilibri). Alguns nens/es amb aquest transtorn se senten bombardejats per la informació sensorial i l'eviten, d'altres , al contrari, sembla que no es donen compte dels estímuls que els rodegen i es mostren indiferents.
ENTORN AUTISM FRIENDLY
Integració sensorial:“Hipo”o “Hipersensibilitat”
Característiques positives de l'autisme
LA PETITA XARXA
L' ESPAI INTERPERSONAL (VINCULACIÓ)
CREACIÓ D’UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
LA PETITA XARXA
Equip de seguiment del cas. Espai de participació i confiança integrat per un nombre reduït de professionals: algun membre de l’equip directiu, tutor, el psicopedagog de l’EAP, el psicopedagog del centre o mestre d’EE, que es reuneixen per elaborar un coneixement compartit que orienti la pràctica educativa. Aquesta regularitat facilita engegar processos de treball en xarxa interna implicant a l’equip docent, cicle, claustre.
L'ESPAI INTERPERSONAL
CONEIXEMENT MUTU VINCULACIÓ DE SEGURETAT EMOCIONAL AMB UN ADULT REFERENT HA DE SER ESTABLE EN EL TEMPS INICIALMENT LLIURE DE DEMANDA ACADÈMICA
Creació d’un “autism friendly environment
Poder donar sentit al que està passant, a allò que ens envolta, al que passarà a continuació, a allò que se’ns està demanat que fem, ens permet adaptar-nos i viure més relaxadament.
Hem d’actuar com a traductors, construint ponts perquè puguin sentir-se bé en aquest món
"tothom canvia al llarg de la vida, però les persones amb autisme canvien molt més, perquè els cal adaptar-se a un món que no està fet per ells" Temple Grandin El sentit d'aquest canvi depèn en pat de la pròpia persona (les seves capacitats cognitives i comunicatives, la seva manera de respondre a les dificultats), però també, i molt, del seu entorn (si es comprès, si és ajudat)
Entorn predictible
Respecta les meves particularitats sensorials
Simplifica el llenguatge
Evita la sobrecàrrega cognitiva
CREACIÓ D'UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
Respectar el pensament visual
Organitza i estructura el temps
Organitza i estructura l'espai
Organitza i estructura les activitats
Entorn predictible
VER
ENTORN AUTISM FRIENDLY
suports visuals
TORNA
Què passa si...
TORNA
Anticipar els canvis
TORNA
... i reduir l'exigència
Horaris visuals
TORNA
Entorn predictible
Respecta les meves particularitats sensorials
Simplifica el llenguatge
Evita la sobrecàrrega cognitiva
CREACIÓ D'UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
Respectar el pensament visual
Organitza i estructura el temps
Organitza i estructura l'espai
Organitza i estructura les activitats
SIMPLIFICA EL LLENGUATGE
TOT I QUE PER A TU SIGUI OBVI, EXPLICA-M'HO!!!!!
Les paraules, idees i conceptes abstractes són complicats de comprendre. Si utilitzem massa paraules o parlem massa ràpid encara ho compliquem més.Donar informació prèvia sobre el què és parla, el què s'ha de fer i el què passa No donar mai cap informació per sabudaCal ser molt explícit amb el que diem, expliquem o indiquem, donat que existeix una tendència a tenir dificultats en inferir tot els missatges implícits del llenguatge. Intentar ser el més concret i literal possible, fins i tot utilitzant suports visuals. Ensenyar metàfores, frases fetes i analogies
UN EXEMPLE: ENTENDRE EL TEMPS
UNA ESTONA....
Entorn predictible
Respecta les meves particularitats sensorials
Simplifica el llenguatge
Evita la sobrecàrrega cognitiva
Respectar el pensament visual
CREACIÓ D'UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
Organitza i estructura el temps
Organitza i estructura l'espai
Organitza i estructura les activitats
Evitar la sobrecàrrega cognitiva
Amb poc pucsentir-me superat
EL QUE ÉS DIFÍCIL PER UNA PERSONA AMB AUTISME ÉS IDIOSINCRÀTIC I MOLT POSIBLEMENT DIFERENT DE LO QUE ÉS DIFÍCIL PER UN A PERSONA NEUROTÍPICA
Evitar la sobrecàrrega cognitiva
ENTORN AUTISM FRIENDLY
Espai de la calma o refugi
ENTORN AUTISM FRIENDLY
Entorn predictible
Respecta les meves particularitats sensorials
Simplifica el llenguatge
Evita la sobrecàrrega cognitiva
CREACIÓ D'UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
Respectar el pensament visual
Organitza i estructura el temps
Organitza i estructura l'espai
Organitza i estructura les activitats
ORGANITZA I ESTRUCTURA L'ESPAI
ORGANITZA L'ESPAI
QUÈ S'ESPERA DE MI?
en relació a les persones, activitats i objectes:
ON SÓC?
A ON M'HAIG DE POSAR?
ON HE D'ANAR DESPRÉS
Els conceptes essencials per donar sentit a l’espai son: establir límits físics i visuals clars i minimitzar les distraccions visuals i auditives.
Estructurar l’espai enrelació a les persones que l’ocupen i a ell mateix: On està qui? - On estic jo? On he d’anar?
Estructurar l'espai en relació als objectes:On es troba què? A on pertany això ?
Estructurar l’espai en relació a les activitats: Què s’espera de mi en aquest lloc? Què he de fer aquí?
ESTRUCTURACIÓ VISUAL : Organització visual (espai i material) Instruccions visuals (llistats, carpetes, caixes, plantilles) Claredat visual (colors, retoladors, etiquetes)
ENTORN AUTISM FRIENDLY
FUNCIONS D’ESPAI : Tires adhesives, separadors, marcar el mobiliari
Organitza i estructura les activitats
Definir de manera clara, concreta i visualitzada les activitats, evitant opcions massa obertes QUÈ HE DE FER? DE QUINA MANERA HO DE FER? QUANT HE DE FER? QUAN HE ACABAT? I QUÈ VE ARA? SUPORTS VISUALS
Principis de l'estructuració visual
ESPAIS DE TREBALL 1 A 1
És un moment clau per afavorir la relació alumne - mestra. Al moment inicial aquest espai és molt necessari per alumnes que els costa compartir i que precisen del guiatge de l’adult per poder realitzar totes les tasques. Quan aquest treball va sent possible i l’alumne va guanyant autonomia podrà passar a espais de treball independent i de grup
ESPAIS DE TRANSICIÓ
- Arribada, salutació. - Canvien de roba, bata, abrics, motxilla. - Horari de les activitats previstes pel dia. És important tenir per cada dia una activitat important de referència identificativa del dia. - Es un espai que marca, prepara i dóna seguretat. Prepara al nen per la jornada quan arriba i prepara al nen per marxar cap a casa a la sortida.
ESPAIS DE TREBALL AUTÒNOM
Els alumnes davant una activitat necessiten saber què fan i perquè?, Saber quan s’ha acabat i poder indicar-ho. Què passarà quan acabi? Què faré després?. Un espai de treball independent ha de contemplar: - Una taula amb la seqüenciació d’activitats presentades d’esquerra a dreta. - Estar a prop seu, oferint-li materials, activitats de forma directa o indirecta. Cal estar alerta ja que és un espai que afavoreix la dispersió i l’aïllament de l’alumne.
ESPAIS DE TREBALL EN GRUP
Caldrà cercar activitats que afavoreixin la interacció: proximitat, mirar, respondre – compartir,establir torns, seguir regles. En un primer moment caldrà treballar en parelles per poder anar passant a grups més nombrosos. Ensenyar una activitat que domina plenament a un company. També pot ser un espai per treballar els contes i les cançons :Espai creat per aprofitar l’interès dels alumnes per històries simbòliques i per la melodia de les cançons.Aquí es provoca : la imitació, l’atenció, l’expressió ajustat als nivells de cada nen. El material de contes i dibuixos han de ser al màxim de significatius, que tinguin a veure, per ex: amb la família, l’escola o vivències properes.
ESPAIS DE JOC I OCI
Activitats de joc que alternin el joc lliure amb joc dirigit i compartit amb iguals. Caixes amb objectes d'interès per l'alumne Espai acollidor amb algun matalàs o coixins, un lloc còmode per descansar, relaxar-se, estar sol... Pot anar bé un espai refugi amb mantes i material sensorial
ESPAIS DE CALMA
ENTORN AUTISM FRIENDLY
Entorn predictible
Respecta les meves particularitats sensorials
Simplifica el llenguatge
Evita la sobrecàrrega cognitiva
Respectar el pensament visual
CREACIÓ D'UN ENTORN AUTISM FRIENDLY
Organitza i estructura el temps
Organitza i estructura l'espai
Organitza i estructura les activitats
ORGANITZA I ESTRUCTURA EL TEMPS
El temps ha de ser concret i visual. El temps no es diu, es veu (rellotges, timers
Estructurar la durada del temps :
Estructurar el temps en relació amb la seqüència d’esdeveniments :
Seqüenciar accions temporals: Fer una llista amb les coses que hem de dur d’excursió Escriure en un calendari els esdeveniments que han de passar (Nadal) Escriure el menú del dia Llistat de coses per portar a l’escola, per anar a la piscina, etc
L'AUTISM FRIENDLY FA VISIBLE EL TEMPS
QUANTA ESTONA DURARÀ AIXÒ?
ORGANITZAR SEQÜÈNCIES, DURADES...
ENTORN AUTISM FRIENDLY
Respectar el pensament visual
Recursos digitals
ARASAAC UTAC Fundació Orange
Diferents models d'intervenció
L'autisme és molt complex, el que ajuda a una persona pot no ajudar a d'altres. és vital que cadascú es senti recolçat com a individui qualsevol intervenció s'adapti a les seves necessitats específiques
ABA (Applied Behaviour Analysis)
És un model d’intervenció en el qual s’apliquen els principis de la teoria de l’aprenentatge d’una manera sistemàtica i mesurable per incrementar, disminuir, mantenir o generalitzar determinades conductes objectiu a través de tècniques conductuals com el reforç o la extinció.
Model TEACCH
Es basa, sobretot, en l’aprenentatge estructurat i consisteix en estructurar l’entorn i les activitats de manera que siguin comprensibles per a les persones amb TEA (organització de l’espai, ús d’agendes i horaris individuals, sistemes de treball i informació i estructuració visual). D’aquesta manera, la persona sap què ha de fer i com fer-ho, tenint un indicador clar del progrés.
Model Denver
És un programa dissenyat per a la intervenció precoç (de 0 a 4 anys) que es caracteritza per integrar les teories del desenvolupament interpersonal i del vincle amb els principis del ABA i del Pivotal Response Training (PRT). Disposa d’un currículum propi en el qual s’avaluen la interacció social, la comunicació i el llenguatge, la imitació, el joc, la cognició, la motricitat fina i gruixuda i els hàbits d’autonomia, per tal de marcar-se uns objectius a través del disseny i elaboració d’un pla de treball
PECS
Picture Exchange Communication SystemÉs un sistema de comunicació per intercanvi d’imatges que va ser desenvolupat com un sistema d’ensenyament únic, augmentatiu i alternatiu que ensenya els nens i adults amb TEA a iniciar-se en la comunicació. Comença per ensenyar a una persona a entregar una imatge d’un element desitjat a un “receptor comunicatiu”, el qual immediatament premia l’intercanvi com una petició. Es continua ensenyant la discriminació d’imatges i com posar-les en una oració, i en les fases més avançades s’ensenya a respondre preguntes i comentar.
ANSIETAT I TEA
En l’autisme, els alts nivells d’angoixa es tradueixen en un augment o intensificació de les conductes protípicament autistes:
FASES DE L'ENUIG
COL.LABORAR AMB LA FAMÍLIA