5-El coneixement

5-EL CONEIXEMENT i LA VERITAT

Filosofia 1r BAT Vanessa Asunción Gómez

ÍNDEX de CONTINGUTS

Epistemologia-Què podem conéixer? 1.1- Què és el coneixement? 1.2-Coneixement, creença i opinió 1.3- Formes de coneixement

La filosofia del coneixement 3.1-El coneixement de la Grècia Antiga- Plató i Aristòtil 3.2- El coneixement de la filosofia moderna (Racionalisme i Empirisme) 3.3- La crítica kantiana

Què és la veritat? 2.1- Criteris d veritat 2.2- Teories sobre la veritat 2.3- Actituds filosòfiques davant la veritat

La postveritat 4.1-Què és? 4.2-Exemples per pensar...

En aquesta unitat aprendrem: - Distingir el coneixement de la creença i l'opinió -Entendre les diferents formes de conèixer -Comprendre què és la veritat, els criteris de veritat, les diferents teories sobre la veritat i actituds davant la veritat -Conèixer, comparar i contrastar les teories sobre el coneixement des de Plató fins a Kant, passant pels racionalistes i empiristes - La postveritat

Reflexionem: Per saber com són les coses, les he d’experimentar o raonar-hi? - La notícia que dona una periodista, és vertadera o és l’opinió d’aquell mitjà? - Una notícia és vertadera quan reflecteix fidelment els fets? O quan produeix els efectes desitjats i és acceptada com a vertadera per totes les persones que hi estan implicades? - Els punts de vista dels fotògrafs són interpretacions d’un mateix fet o cadascun veu una realitat diferent?

Epistemologia- Què podem conèixer?

1.1-Què és el coneixement?

Epistemologia- Què podem conèixer?

Opinar, un costum antic Plató (427-347 a.c) qüestionava la doxa i especialment als doxòfors, 'aquells que parlen a l'àgora amb paraules que van més ràpides que el seu pensament' parlen sense pensar. Els doxòfors eren generadors d'opinió pública que tractaven de lucrar-se, treure benefici de les seves intervencions. Qui serien avui dia els doxòfors? En quins fòrums es troben?

1.1-Què és el coneixement? a) b)Busca exemples a les xarxes socials d'opinions o creences que es presenten sota l'aparença de coneixements. c)Com convenceries a algú que defensa apassionadament que l'ésser humà no va arribar mai a la Lluna i que s'equivoca?

Epistemologia- Què podem conèixer?

1.2- Coneixement, creença i opinió L’epistemologia és precisament la branca de la filosofia que s’ocupa d’analitzar en què consisteix el coneixement, però també de determinar-ne l’origen, el mètode que seguim per obtenir-lo i els límits del que podem conèixer. Les ciències (físiques,humanes...) ens aporten coneixements sobre la realitat o, almenys, sobre una part de la realitat. La Física, per exemple, subministra coneixements sobre la matèria i energia. La Psicologia, en canvi, proporciona coneixements sobre la vida psíquica i el comportament humà. Però a més dels coneixements científics, tenim altres tipus de coneixements: els que adquirim directament de la nostra experiència, els que adquirim culturalment...; per exemple: els efectes del foc, els significat del llum vermell d’un semàfor...

Epistemologia- Què podem conèixer?

1.2- Coneixement, creença i opinió L’interès pel coneixement ha estat constant al llarg de la història el pensament. En totes les èpoques trobem pensadors que, amb més o menys fortuna, s’han dedicat a l’epistemologia. Tanmateix, a partir del segle XVII el problema del coneixement adquireix una importància cabdal i els estudis epistemològics passen a ocupar el centre de la reflexió filosòfica. Quan parlem de coneixement cal dir que utilitzem aquest mot com a sinònim de saber.

Epistemologia- Què podem conèixer?

1.2-Coneixement, creença i opinió El coneixement és una explicació de la realitat que ens permet comprendre-la millor: entendre les seves causes i predir les seves coseqüències. És una forma de saber. Existeixen diferents graus de saber: Opinió- És un grau de saber : apreciació subjectiva de la que no podem dir que estem segurs i que tampoc podem provar davant dels altres. Es una valoració de la realitat. Creença - És un grau de saber segons el qual estem segurs de la nostra afirmació però no tenim proves per demostrar-ho. Aquesta incapacitat és la que la distingeix de l’autèntic coneixement. Ex: la policia està segura de qui és el culpable però no pot demostrar-ho. Coneixement veritable- Grau de saber del que estem segurs i podem demostrar. Poder justificar racionalment una cosa és característic del coneixement.

Exemples -L'aigua es compon d’hidrogen i d’oxigen - A mi l'eutanàsia em sembla un dret necessari. -Tinc la impressió de què em tocarà la loteria.

1.3- Formes de coneixement - Percepcions-També anomenada experiència o sensibilitat, és l'eina que fem servir per entrar en contacte amb els objectes de la realitat, quan els toquem, els olorem, els veiem. - Memòria- La capacitat associada a l'aprenentatge de retenir l'experiència que ja ha passat a la nostra ment i reviure-la o reproduir-la mentalment com a experiència passada. - Imaginació- Prové del llatí imago 'imatge o visió'. És la capacitat de construir imatges mentals a partir de les percepcions. Pot ser reproductora (reproduim la imatge d'un objecte sense tenir-lo davant) o creadora (creem lliurament imatges relacionades amb la sensibilitat i anomenem també fantasia) - Raó - Facultat exclusiva de l'ésser humà utilitzada per resoldre i comprendre problemes.La raó pot conèixer mitjançant: Abstracció- Procès mental pel qual la nostra raó extreu característiques comunes que comparteixen objectes particulars i obvia les que els diferencia. Ex: llibre i pàgines

1.3- Formes de coneixement Concepte- Acte mental expressat en el llenguatge mitjançant un terme. Ex: llibre. Judici- A partir dels conceptes construim judicis, que són proposicions que poden ser verdaderes o falses, expressen coneixements. Raonament- Si combinem judicis, construim raonaments. Els raonaments són arguments que anomenem premisses a partir de les quals inferim conclusions mitjançant la lògica Desafia tu mente

Què és la veritat?

T'has preguntat alguna vegada com podem distingir allò veritable d'allò fals? Complicat ?? En certes societats se sol considerar que la veritat es basa en el criteri d'autoritat (procediment que basa la veracitat d'una afirmació en el prestigi de qui la va proposar). També s'accepten com a veritables aquelles creences que han perdurat per tradició al llarg dels anys. Aquesta interpretació tradicional de la veritat no admet crítiques ni qüestionament racional. La filosofia, en canvi, empra la raó i cerca altres maneres d'aproximar-se a la veritat. Què significa la paraula veritat? En grec alétheia significava 'desvetllament', 'descobrir' aprofundir, fer sortir allò que està ocult . En llatí la paraula veritas prové de 'verum' exactitud, rigor en el dir' En hebreu, la paraula emunah, significa confiança i en àrab sadaqa significa sinceritat, que està emparentada amb la paraula amic. La veritat és prioritaria avui a la nostra societat?

Què és la veritat?

El problema del coneixement està íntimament relacionat amb el problema de la veritat. Considerem que hi ha fets i objectes que són vertaders o autèntics. Però també considerem que les nostres afirmacions o oracions poden ser certes o vertaderes. Per aquesta raó, distingim dos tipus fonamentals de veritat: de fets i de proposicions. Veritats de fets-La veritat s’identifica amb la realitat autèntica, en oposició a la realitat aparent; és a dir, els fets vertaders són els fets autèntics, enfront dels aparents o enganyosos. Per això, s’entén la recerca de veritat com un procés de desvetllament del que és autèntic, que, altrament, romandria ocult per les aparences Veritats de proposicions- La veritat no s’atribueix tan sols a la realitat, sinó, sobretot, a les afirmacions que en fem. Entesa d’aquesta manera, la veritat seria una propietat que poden tenir les nostres proposicions; és a dir, una propietat d’aquelles oracions que afirmen o neguen alguna cosa i que, per tant, poden ser vertaderes o falses. Empíriques es corresponen amb l'experiència; formals no necessiten de l'experiència (mates) Veritats de proposicions La veritat no s’atribueix tan sols a la realitat, sinó, sobretot, a les afirmacions que en fem. Entesa d’aquesta manera, la veritat seria una propietat que poden tenir les nostres proposicions; és a dir, una propietat d’aquelles oracions que afirmen o neguen alguna cosa i que, per tant, poden ser vertaderes o falses. Empíriques es corresponen amb l'experiència; formals no necessiten de l'experiència (mates).

Què és la veritat?

2.1- Criteris de veritat

Què és la veritat?

2.1 Criteris de veritat Criteri d'evidència llatí- videre- veure . El coneixement és evident quan produeix certesa.Descartes (1596-1650) desconfia de la veritat com a correspondència i decideix aplicar un criteri d'evidència. Per fer-ho comença amb el dubte metòdic, que consistia a posar en dubte tot allò del que no estigués segur.Fins i tot va dubtar del que l'envoltava, i si tot era un somni? Cerca una veritat certa, indubtable,absoluta i evident. 'Cogito, ergo sum' Obres: Discurs del mètode (1637) Meditacions metafísiques (1641) Dubte dels sentits, del somni, de les mates (argument del geni maligne)... Esperit- Sinònim d'ànima, substància pensant , enteniment

Què és la veritat?

2.1- Teories sobre la veritat La veritat com a correspondència-Considera que una proposició és vertadera quan hi ha una adequació entre el que la proposició expressa i la realitat a la qual es refereix. Per exemple, “La Maria i en Joan van anar al cinema” és una proposició vertadera si la Maria i en Joan van anar, efectivament, al cinema, i és falsa si no van anar-hi. El primer que va proposar aquesta teoria va ser Aristòtil. La veritat com a coherència Considera que una proposició és vertadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades. Per exemple, la proposició “Si continues cap a l’horitzó, arribaràs a la fi del món” és falsa perquè entra en contradicció amb nombrosos proposicions vertaderes (per exemple, amb la proposició “La Terra és rodona”). El primer filòsof que va plantejar aquesta concepció va ser Friedrich Hegel (1770 – 1831). La veritat d’una proposició no es determina pel recurs a la realitat, sinó a la resta de les proposicions de la teoria. Per tant, la coherència (no contradicció) de la nova proposició amb les proposicions que ja sabem que són vertaderes indica que aquesta nova també ho és. Veritat com a consens Considera la veritat d'una proposició a partir de l'acord que resulta d'un procès de diàleg desenvolupat en condicions de diàleg. Autor Jürgen Habermas. Ex: les veritats científiques són fruit del diàleg, debat

Què és la veritat?

Veritat pragmàtica o d'èxit - S. XIX als EEUU. Considera que una proposició és vertadera quan és útil i, per tant, condueix a l’èxit. La veritat o falsedat d’una proposició coincideix amb les conseqüències que resultin d’aplicar-la. Ara et toca a tu - Indica a quin tipus de teoria de veritat pertany. Hi ha un parany amagat : -És veritat perquè tots estem d'acord -És veritat perquè ho he vist amb els meus propis ulls -Allò que afirmes, és cert perquè ho he provat i funciona -No és recomanable dutxar-se en plè hivern amb aigua freda -La distancia més curta entre dos punts és la línia recta. -El tot és més gran que les parts. -Els cossos cauen a una acceleració de 9,8 m/s2 -Els japonesos han inventat un sistema per construir un quadrat rodó -2+2=4 -No hi ha ètnies superiors a les altres, tots hem de tenir els mateixos drets

Què és la veritat?

2.2- Actituds filosòfiques davant la veritat Els éssers humans som capaços d'assolir la veritat? Dogmatisme- Considera que és possible arribar a conèixer la veritat amb tota seguretat. Un dogma és un principi ferm sobre el qual es pot construir el coneixement. Defensa un coneixement universal, segur i amb una certesa absoluta. És l'actitud més optimista en filosofia Autor Descartes Escepticisme- És la posició oposada al dogmatisme. L’escepticisme moderat dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur. En canvi,l’escepticisme radical nega que sigui possible, fins i tot, aquest coneixement. Considera que la pretensió d’accedir a un coneixement ferm i segur és un desig inabastable. Alguns com Pirró defensen que la base del nostre coneixement són els sentits i com aquests varien, no podem tenir un coneixement segur i fer. Autors com Gòrgies, Pirró, D. Hume Relativisme- És la posició que nega l’existència d’una veritat absoluta, és a dir, vàlida en ella mateixa en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Per aquest motiu, refusa la pretensió d’un coneixement objectiu i universal, i considera que només existeixen opinions particulars i vàlides en un determinat context social, cultural i històric. Així, el que és veritat en una determinada època i cultura, no ho és en una altra. Els sofistes (segles V-VI a.c són considerats els pares del relativisme epistemològic i moral)

2.1- Actituds filosòfiques davant la veritat Perspectivisme-Sí existeix la veritat però aquesta només es pot copsar des d'un punt de vista determinat, condicionat per la manera com el percebem.Té una visió parcial de la realitat, aquesta no és falsa i ademés és insustituïble, ja que cada perspectiva recull un aspecte important de la realitat. Autor Ortega i Gasset 'Jo i la meva cirscumstància' (Diferència amb el relativisme, no nega la possibilitat teòrica d'una veritat absoluta) Criticisme- És una posició a mig camí entre el dogmatisme i l’escepticisme. Per als pensadors crítics, com ara Kant (1724 – 1804), el coneixement és possible, a diferència del que afirmen els escèptics. Tot i això, aquest no és inqüestionable i definitiu (com defensen els dogmàtics), sinó que ha de ser revisat i criticat contínuament per tal de detectar-hi possibles falsificacions i errors.

2.1- Actituds filosòfiques davant la veritat Tasca 3a- Indica quin tipus d'actituds defensen aquests afirmacions. - Tot és segons el color del cristall amb què es mira. - El nostre enteniment pot conèixer l'essència immutable de les coses, i d'aquesta manera conèixer veritats eternes i absolutes. - Això que dius és veritat aquí, però en altres cultures seria inacceptable. - "No existeix res. Si existeix alguna cosa, no la podem conèixer. Suposant que existís alguna cosa i la pogúessim conèixer, no la podríem comunicar." - No podem acceptar sense més ni més el que hem après dels nostres avis. Hem de ser crítics, per tal d'ampliar així el nostre coneixement. -"L'ésser humà és la mesura de totes les coses, de les que són en la mesura que són, de les que no són, en la mesura que no són".

Filosofia del coneixement

Els filòsofs sempre han intentat diferenciar el saber de l'opinió, com podem assolir el saber veritable? Com el podem diferenciar de les opinions canviants i poc fiables? La gnoseologia és la part de la filosofia que tracta de respondre preguntes sobre el coneixement. 3.1- El coneixement de la Grècia Antiga- Plató Plató diferència entre opinió 'doxa' i saber veritable o 'episteme'. Per explicar aquesta diferència Plató utilitza un símil, el símil de la línia. Per explicar la diferència entre saber veritable i opinió, Plató utilitza una comparativa. El coneixement, segons aquest símil, és com una línia que podem dividir en dues parts. La 1ª correspon al coneixement sensible que es capta amb els sentits i genera l'opinió. La 2ª representa el coneixement intel·ligible , al qual s'arriba mitjançant la raó i és l'únic que constitueix un saber autèntic i valuós.En Plató la seva teoria del coneixement està molt lligada a la Teoria de les Idees. La seva ontologia partia de la diferència entre el món sensible i el món intel·ligible.

Filosofia del coneixement

3.1- El coneixement de la Grècia Antiga- Plató El coneixement del món sensible es duu a terme a través dels sentits i és imperfecte, enganyós. Per això és doxa o opinió. En canvi, el veritable coneixement del món intel·ligible es copsa amb la raó i és l'autèntic saber, s'anomena episteme o ciència. Per Plató la ciència o coneixement veritable és molt més valuós que l'opinió. Plató anomena reminiscència el procés mitjançant el qual podem copsar les Idees amb el diàleg filosòfic. Mite de la caverna de Plató

Filosofia del coneixement

3.1- El coneixement de la Grècia Antiga- Plató Tasca 3b- Conmpleta els elements que diferencien la doxa de l'episteme Què significa el terme grec? Doxa- Epsiteme- És un coneixement sensible o intel·ligible? És un coneixement d'objectes o d'idees? Es tracta d'un coneixement fiable?

Filosofia del coneixement

3.1- El coneixement de la Grècia Antiga- Aristòtil Aristòtil va ser deixeble de Plató però no compartia la seva Teoria de les Idees. Per ell la veritable realitat està formada pels éssers del món sensible. L'autor considera que el coneixement parteix dels individus particulars i el captem mitjançant els sentits. Ara bé aquest coneixement és imperfecte i limitat. Hem d'aconseguir el coneixement universal. Ex: un metge ha de tenir coneixements d'anatomia però necessita coneixements universals, característiques generals que totes les persones tenim en comú. Per tant, el veritable coneixement consisteix en partir d'allò particular per arribar a allò universal que és la forma o essencia. Com ho fem? Procès d'abstracció inductivista Sentits----Memòria----Imaginació----Enteniment ens permet contrastar percepcions semblants i obtenir els trets que tenen en comú. Consisteix a extreure la forma compartida mitjançant la comparació d'una sèrie d'individus particulars, a partir del qual es pot obtenir un coneixement universal per generalització. Els

Filosofia del coneixement

3.2- El coneixement en la filosofia moderna Les teories platòniques i aristotèliques van tenir una gran inluència en el pensament posterior. Durant l'Edat mitjana el seus pensaments es van combinar amb el cristianisme i els autors medievals van afegir elements religiosos. Però a partir del s. XVII després de la Revolució científica el problema i la preocupació pel coneixement va ser cabdal; com coneixem?, quin és l'origen? quins són els límits?... Les dues grans corrents de la gnoseologia moderna van ser: el racionalisme i l'empirisme. Les dues tendències comparteixen la mateixa visió sobre els continguts d'allò que coneixem. Ambdues consideren que les idees que tenim són representacions mentals de la realitat. Com és possible obtenir idees vàlides i fiables? Els racionalistes consideren un coneixement segur aquell que prové de la raó. En canvi, els empiristes consideren que l'única manera d'aconseguir un coneixement vàlid és mitjançant l'experiència. Els filòsofs racionalistes van viure al continent europeu els segles XVII i XVIII. Els més importants són Descartes (recordeu el 'cogito'), Leibniz i Spinoza.

Filosofia del coneixement

3.2- El coneixement en la filosofia moderna Els filòsofs racionalistes consideren que els sentits ens enganyen, no són fiables i defensen l'existència de les idees innates, mètode deductiu, matemàtiques , veritats universals (Veure quadre comparatiu) L'empirisme apareix a les Illes Britàniques, defensen que el coneixement prové de l'experiència. Autors més importants: Hobbes, Locke i Berkeley i Hume. Tot allò que coneixem es percep pels sentits, a partir d'aquí elaborem idees. Neguen per tant l'existencia de les idees innates. Per això van qüestionar l'existència d'allò que no tenim experiència (Déu,la vida després de la mort...) Tasca 4- Comentari de text

Filosofia del coneixement

3.2- La crítica kantiana El filòsof Immanuel Kant (1724-1804) intenta aclarir quines són les possibilitats del coneixement humà. Influenciat per empiristes i racionalistes. Kant considera que el coneixement prové de l'experiència (com els empiristes) però la raó és qui organitza aquests coneixements i li dona forma. Kant afirma que el coneixement prové de l'experiència però hi ha elements que són anteriors a l'experiència, ell utilitza el terme a priori. Aquests termes són molt importants perquè permeten establir algunes veritats universals que constitueixen el fonament de la ciència. Per trobar quins són els elements a priori de l'experiència, Kant va fer un estudi exhaustiu sobre com coneixem. Va considerar que hi ha tres facultats diferents: sensibilitat, enteniment i raó. La sensibilitat és la facultat que ens permet captar impressions a través dels sentits. L'autor considera que les nostres percepcions sempre es donen en un lloc i un moment concret. Per tant, l'espai i el temps constitueixen la forma de les nostres percepcions sensibles. Això vol dir que ni l'espai ni el temps són propietats de la realitat, és el subjecte qui les introdueix.L'existència de formes a priori de la sensibilitat permet a Kant explicar perquè les matemàtiques són una ciència, s'ocupen de les nombres (temps) i les figures(espai).

Filosofia del coneixement

3.2- La crítica kantiana L'enteniment ,un cop copsades les dades sensibles,s'encarrega d'elaborar-les per produir conceptes a partir d'aquestes dades. Exemple: després d'haver percebut un color vermell, un sabor dolç i una textura cruixent el meu enteniment processa aquestes dades per indicar-me que és una poma. Les dades provenen de l'experiència però la meva ment és qui organitza les dades i els hi dona sentit. Kant defensa l'existència d'uns elements a priori de l'experiència que anomena categories que serveixen per donar forma a les dades sensibles (substància, causalitat). Això permet a Kant explicat perquè la física és una ciència, totes les lleis científiques es basen en el principi de causalitat. La raó aspira a tenir coneixements generals a partir de l'enteniment. La nostra raó tendeix a sintetitzar els conceptes de l'enteniment, tot englobant allò que existeix en tres grans idees: Déu, ánima i el món.D'aquests temes s'ocupa la metafísica. Per Kant la metafísica no és una ciènica perquè no podem tenir experiència de cap dels seus tres objectes.

Filosofia del coneixement

3.2- La crítica kantiana El nostre coneixement sempre serà limitat perquè només podem copsar els fenòmens (allò que apareix davant nostre). Kant defensa a la seva epistemologia que el subjecte té un paper molt rellevant al coneixement.La realitat ens ofereix el contingut d'allò que coneixem, però som nosaltres els qui afegim l'espai, el temps i les categories.

La postveritat

4.1 Què és ? Actualment uns dels problemes principals és la desconfiança respecte al valor i l’interès en la veritat. Proliferen la ignorància, la desinformació, les fake news, la propaganda o el negacionisme... La nostra època és l’època de la postveritat, ja que sembla que hem decidit deixar enrere la veritat. La postveritat és una distorsió de la realitat segons la qual predominen les emocions, les creences personals envers els fets objectius; la seva finalitat és manipular l'opinió pública per tenir influència en les actituds socials. 4.2 Diferents exemples -El menyspreu cap a la veritat obre la porta a nous totalitarismes, segons va assenyalar la filòsofa Hannah Arendt (1906-1975).

La postveritat

4.2- Diferents exemples -Llegir el text d'Eduardo Infante #Pensaquiescriulahistòria -Obra de Bansky a Cisjordania -Antonio Machado (1875-1939) ¿Tú verdad? no, la verdad; y ven conmigo a buscarla. La tuya guárdatela.

Vocabulari

Vocabulari de la unitat- Evidència, reminiscència, idees innates, empirisme, racionalisme,doxa, episteme, abstracció, concepte,intel·ligència, judici, raonament.dogmatisme, escepticisme, a priori, categories, gnoseologia,perspectivisme, creença, opinió, coneixement veritable, símil de la línia,relativisme, veritat factual, aletheia, esperit (significat per Descartes), postveritat