PERSÈPOLIS I ELS ESTATS FALLITS

Persèpolis per Marjane Satrapi

Empezar

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Tant la pel·lícula com la novel·la gràfica es desenvolupen a l'actual Iran antigament coneguda com Persia, per eixe motiu l'autora utilitza l'antic nom d'Iran per anomenar la seua obra. I en moltes ocasions ens parla de la Història del seu país.

Què és una revolució?

És un moviment contrari a l'ordre establert que té com objectiu canviar les seues bases radicalment en un període de temps relativament curt. (definició extreta de l'article 'La Revolució Islàmica a Iran' de la pàgina web ArteHistoria).

Presentació creada per Aranzazu García de Galdiano Martínez (Llicència pròpia/ Reservats tots els drets)2022-2025

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Quins són els factors d'una revolució?

1. Un moviment col·lectiu ampli

3. Que reemplaça el poder per un altre distint.

2. Que va en contra de l'ordre social i polític

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Revolucions polítiques importants

La revolució anglesa 1688 - 1689

La revolució francesa 1789 - 1799

Revolució d'Octubre (Russia) 1917

Milicianes anarquistes a la Revolució de 1936.

La revolució de les Tretze Colònies (EUA) 1763 - 1783

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Els Estats no democràticsHan estat majoritaris en totes les èpoques de la història.

Tipus d'Estats no democràtics

Estats amb règim híbrid

Monarquies absolutistes

Dictadures

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Tipus d'Estats no democràtics

Monarquies absolutistes: és el sistema de govern en el que un rei concentra en la seua persona els tres poders de l'Estat: executiu, legislatiu i judicial. En algunes ocasions aquests monarques es legitimen amb la religió (són nomenats per Dèu).

En Europa es solen donar des del s. XV fins al s. XIX. (amb excepció del Vaticà).

En altres països fins avui en dia

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Tipus d'Estats no democràtics

Els règims híbrids: són demòcràcies imperfectes perquè no compleixen amb els requisits bàsics d'una democràcia plena, aquests són; pluralitat de partits, respecte als drets humans, transparència electoral, llibertat d'expressió i separació de poders. A més a més, aquests règims poden manipular la Constitució.

Espanya no va ser un Estat democràtic a excepció de les seues dos repúbliques (la primera en 1873 - 1874 i la segona en 1931-1939)

Països amb pluralisme dèbil

Països sense respecte als drets humans

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Tipus d'Estats no democràtics

Dictadures: són sistemes en els que una persona o grup de persones, d'un determinat grup; social, ètnic o ideològic controla tot el poder.

Característiques de les dictadures

7. Suspensió de l'Estat de dret.

1. Poder sense límits

8. Violació dels drets humans.

2. Govern de facte

9. Intromissió en la vida de les persones.

3. Ilegalització dels partits polítics

10. Control a través del terror.

4. No hi ha legalitat constitucional.

11. Repressió de l'oposició.

5. Absència de separació de poders.

12. Església con mitjà de dominació

6. Concentració de poder.

13. Duració indeterminada del govern al poder.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Característiques de les dictadures

1. Poder sense límits: els dictadors tenen tot el poder en la seua persona.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Característiques de les dictadures

2. Govern de facte: aquests govern no estan legitimitats per cap marc legal ni democràtic. Són sistemes: - Que accedeixen al poder mitjançant la fórmula del colp d'Estat. - Accedeixen al poder mitjançant vies democràtiques que s'eliminen un cop el dictador arriba al poder, per exemple, un cap d'Estat o president, que es nega a fer eleccions, i donar el poder a altre candidat.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Característiques de les dictadures

3. Ilegalització dels partits polítics: durant les dictadures, els partits polítics solen ser eliminats mitjançant l'ilegalització i la persecució dels seus membres que passen a viure en la clandestinitat.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Característiques de les dictadures

4. No hi ha legalitat constitucional: la ciutadania no té lleis a les que encomanar-se en cas que les normes dels sistema dictatorial abusen dels seus drets, quedant soles les obligacions.

Després la mort del dictador Francisco Franco en 1975, va iniciar-se un procés tendent a encaminar al país cap a una democràcia. En 1977 la Llei de Reforma Política, va encaminar a l'elaboració d'eleccions que van donar lloc a unes Corts que van promulgar un referèndum per a que el poble votarà a sobre l'aprovació de la seua Constitució.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Característiques de les dictadures

5. Absència de separació de poders: en els sistemes totalitaris els tres poders que regeixen els sistemes democràtics, executiu, legislatiu, i judicial, no estan separats.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Característiques de les dictadures

6. Concentració de poder: el dictador té tot el poder, que comparteix, a voluntad, amb altres grups

Francisco Franco

Els grups que donaren suport al dictador durant la dictadura franquista.

Burgesia comercial

Església

Falange Espanyola de las JONS

Exèrcit

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Característiques de les dictadures

7. Suspensió de l'Estat de dret: en un Estat de Dret, tots els ciutadans són iguals en drets i deures, inclús l'elit governamental. Per a mantenir-se en el temps, les dictadures eliminen tots els drets dels ciutadans.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Característiques de les dictadures

8. Violació dels drets humans: durant aquest tipus de govern es poden fer guerres o batalles (internes o externes) per justificar actes de violació dels drets humans cap a un poble, o cap a altres països.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

9. Intromissió en la vida de les persones: les forces armades poden privar de llibertat a qualsevol ciutadà si així ho consideren. Poden recaptar dades d'aquestes persones mitjançant l'espionatge, o inclús entrant, sense permís, en propietats privades.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

10. Control i censura als mitjans de comunicació: en una dictadura el règim s'encarrega d'eliminar aquelles opinions contràries a la seua ideologia. Aquesta pràctica implica la supressió de la llibertat d'opinió i d'expressió. Així, els mitjans de comunicació són utilitzats per aquests governs. Els mitjans serveixen per difondre una imatge positiva del dictador, paternalista, i desinformar a la població.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

11. Control a través del terror: els governs dictatorials instauren un sistema de sotmetiment de la població basat en l'amenaça, la tortura,o l'assassinat. Amb aquesta dura repressió s'aconsegueix, amb el temps, que part de la població normalitze la dictadura i no lluite per lliberar-se d'aquesta.

https://youtu.be/cObdPfNOBQI

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

11. Repressió de l'oposició: es produeix la persecució política, la tortura, i la desaparició de la ciutadania a mans de la policia o els cossos de seguretat.

12. Església con mitjà de dominació

En moltes ocasions, les dictadures es recolcen amb l'església que intervé en l'educació de les generacions més joves i manipula a la població.

https://youtu.be/OBlVz3VO09k

13. Duració indeterminada del govern en el poder. Els dictadors no estableixen cap període de temps en els que els dictadors es retiraran i assumirà el poder altre grup, és per això, que els períodes de transició passen per revolucions, guerres o transvasament de poders.

11. Repressió de l'oposició.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

EL democràciometre

Un cop sabem identificar les dictadures, per contraposició, cal que aprenguem a identificar les democràcies. A continuació, et propose una sèrie de notícies de països amb democràcies perfectes i imperfectes. Què et semblen?

Perfecta

Imperfecta

EL democràciometre

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

1. Procés electoral i electoralisme: són un conjunt d'accions encaminades a elegir uns representants polítics per part del sobirà de la nació el poble.

2. Funcionament institucional: són un conjunt d'organismes creats per a governar o exercir una funció fonamental en un àmbit supraestatal, estatal, autonòmic o local.

3. Participació política: consisteix en la participació del poble en els processos democràtics, en el seu interès, i el seu compromís amb les institucions democràtiques.

Imperfecta

Perfecta

4. Cultura política: són el conjunt de coneixements adquirits en el camp de la política a través de la participació, l'estudi i l'experiència.

5. Llibertats civils: són drets que tenim els essers humans solen replegar-se a la constitució.

EL democràciometre

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Perfecta

Quin tipus de democràcia té Noruega?

1. Procés electoral i electoralisme: Gran pluralitat de partits polítics de tota mena d'ideologia.

2. Funcionament institucional: gran pes del parlament (Storting) que controla el poder legislatiu, i monarquia relegada a funcions cerimonials, mentre que el poder executiu està representat pel Primer Ministre, i el judicial per les corts i jutjats.

3. Participació política: Participació en les eleccions de 2021 d'un 77% de la població.

4. Cultura política: Noruega té una Constitució des de 1814.

5. Llibertats civils. Hi ha un defensor/a del poble, conciliacions jurídiques,

EL democràciometre

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Quin tipus de democràcia té Islandia?

1. Procés electoral i electoralisme: Gran pluralitat de partits polítics de tota mena d'ideologia.

2. Funcionament institucional: República amb gran pes del parlament, que controla el poder legislatiu, mentre que el poder executiu està representat pel Primer Ministre, i el judicial per les corts i jutjats.

3. Participació política: Participació en les eleccions de 2020 d'un 66% de la població.

4. Cultura política: És sospita a sobre la independència dels seus representants a sobre l'escenari empresarial del país.

5. Llibertats civils. Segons l'índex Freedom House 95/100.

EL democràciometre

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Quin tipus de democràcia té Israel?

1. Procés electoral i electoralisme: Gran pluralitat de partits polítics que formen coalicions dintre del parlament.

2. Funcionament institucional: (República) Israel no té constitució però si lleis fonamentals, és una democràcia parlamentaria jueva, on el parlament unicameral (Knesset), té molt de poder. El poder judicial està administrat per Tribunal Superior (és de les poques institucions que preserva algun dret del poble palestí).

4. Cultura política: Primer Ministre involucrat en casos de corrupció.

5. Llibertats civils. Obligació de lluitar contra l'enemic palestí que es tractat de forma vexatòria.

3. Participació política: Participació en les eleccions de 2017, 72% de la població, a la població ocupada per el conflicte palestino-israelí no se li permet votar.

EL democràciometre

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

Quin tipus de democràcia té Espanya?

1. Procés electoral i electoralisme: Gran pluralitat de partits polítics de tota mena d'ideologia.

2. Funcionament institucional: Monarquia parlamentaria, on el cap de l'Estat és el rei, amb caràcter inviolable. El sistema legislatiu és bicameral amb pes del Senat i del Parlament. El poder judicial està molt polititzat, i els partits polítics van impedir la renovació del (CGPJ), sent una de les raons de la baixada de les puntuació democràtica. L'executiu està format pel govern, actualment de coalició entre partits de centre-esquerra.

3. Participació política: Participació en les eleccions de 2019 d'un 71% de la població.

4. Cultura política: portes giratòries i corrupció política. Constitució vigent des de 1978.

5. Llibertats civils. Llei Mordassa, incompliment de lleis constitucionals; dignitat en la vivenda o referèndums poc habituals.

PERSÈPOLIS I LES FORMES DE GOVERN

EL democràciometre

Però abans de començar recuperem el mapa de l'inndex democràtic en el món elaborat pel mitja de comunicació 'The Economist'

Quantes notícies són falses i quantes vertaderes?

"En este audio dicen que los buzos de la UME han encontrado al menos 258 cuerpos en el parking del Centro Comercial Bonaire en Aldaia, Valencia. La cifra final de víctimas van (sic) a ser escalofriante" https://www.tiktok.com/@politiquisfera/video/7433090090231958816

https:/

Pedro Sánchez, "si necesita ayuda que la pida"

Quantes notícies són falses i quantes vertaderes?

https:/

Notícies i política

Quantes notícies són falses i quantes vertaderes?

Consulta aquests enllaços i comprova la veracitat de les notícies. Un cop hagis llegit o escoltat la notícia, sotmet les notícies a l’interrogatori que et proposem a continuació per detectar si són falses o no.

1. Què hi ha més enllà del titular? Cal llegir o escoltar la notícia completa. 2. Quina aparença té? A vegades les coses semblen el que no són. 3. Quin mitjà de comunicació ho publica? Coneixem el mitjà que la publica? Hi confiem? 4. L’han publicat altres mitjans? Seria molt estrany que una notícia la donés un únic mitjà i ningú més se'n fes ressò. 5. Quina és l’adreça d’on prové la informació? .es, .com, .org, .eu. 6. Les fonts o cites són dubtoses? Si no s’explica d’on surten les dades, xifres o declaracions, poden ser falses. 7. D’on surten les imatges o els vídeos? Podem pujar la foto a images.google.com o a reverse.photos i ho sabrem

https:/

Notícies i política

Quantes notícies són falses i quantes vertaderes?

Quin és l'últim vídeo que t'han enviat? Fes la prova i elabora un informe dels resultats.

https:/

Notícies i política

Quantes notícies són falses i quantes vertaderes?

Reflexiona al diari personal de la matèria.

Quin tipus de missatges reps per WhatsApp ? Què fas quan reps un missatge que ha estat reenviat moltes vegades? Alguna vegada has reenviat alguna fotografia o missatge que podia afectar negativament algun company o companya? Descriu breument el contingut del missatge o la foto. Recordes alguna notícia falsa que hagis llegit o rebut? Com has detectat que ho era? Era un text que estava escrit en majúscules o tenia exclamacions de color vermell? Hi havia faltes d’ortografia? No quedava clar qui era l’autor/a? Quines conseqüències pot tenir reenviar informació sobre els altres sense cap mena de filtre?

https:/

La votació

Les votacions ja s'han produit, la participació ha estat elevada amb un 81% de la població, de la classe, que ha decidit a sobre com vol acabar aquesta unitat de la política.

Amb un 36% del vot l'opció més votada ha estat la tasca individual amb promoció social.

Les opcions que s'han quedat per darrere són les següents: amb un 27% dels vots la tasca per parelles amb promoció social, 13,5% la prova escrita per competències 13,6%, mentre que la tasca per grups amb promoció social obte un 4.52% dels vots.

https:/

tasca individual amb promoció social el democraciometre 'el podcast'

Sí, cal que elaboreu un podcast a sobre el grau de democràcia d'un país del món escollit a l'atzar en classe. Un cop finalitzeu el podcast, caldrà que elaboreu un Qr que pegareu a un mapamundi que col·locarem en el nostre mural de la paret per a que la resta de l'alumnat conegui quina és la situació política mundial.

1. Escollir un país a l'atzar.

2. Investigar:

• On està el país? Quanta població té el país? Quina és la situació de les dones? (Per iniciar la presentació).

• Quin ha estat la història recent del país entre els s. XX i XXI? Elaboreu un resum que sigui introductori.
• Quin tipus de sistema polític té en l'actualitat?, serà la tesi del vostre tema, caldrà que utilitzeu el vocabulari i identifiqueu els elements dels seus sistemes polítics a partir de les diapositives que hem treballat a les passades sessions sobre els sistemes polítics i observar el seu grau, tant si són dictadures com democràcies.

• Quines són les últimes notícies que ens han arribat del país? Ací posarem especial cura en parlar a sobre el país de notícies verificades.

tasca individual amb promoció social el democraciometre 'el podcast'

1. Escollir un país a l'atzar.

3. Elabore un guió. Serà el que narraré quan elabore el podcast. Cal que siga, organitzat, clar, comprensible, i de producció pròpia a patir de les vostres investigacions.

2. Investigar:

• On està el país? Quanta població té el país? Quina és la situació de les dones? (Per iniciar la presentació).

• Quin ha estat la història recent del país entre els s. XX i XXI? Elaboreu un resum que sigui introductori.
• Quin tipus de sistema polític té en l'actualitat?, serà la tesi del vostre tema, caldrà que utilitzeu el vocabulari i identifiqueu els elements dels seus sistemes polítics a partir de les diapositives que hem treballat a les passades sessions sobre els sistemes polítics i observar el seu grau, tant si són dictadures com democràcies.

• Quines són les últimes notícies que ens han arribat del país? Ací posarem especial cura en parlar a sobre el país de notícies verificades.

4. L'elaboració del podcast.

• Cal que el podcast no duri més de 10 minuts.
• Per a fer-lo més entretingut per a l'oient podeu posar-li música de fons, sempre que siga de llicència lliure.
• Els programes que podeu utilitzar són els següents: Filmora o Audicity, també podeu utilitzar la gravadora del mòbil, però cal assegurar-se que no tinguem soroll de fons.

Exemple de podcast.