PAC 3

Fonaments del disseny tecnopedagògic M1.046 - PAC 3 Grup 01

COMPARACIÓ MODELS

Identificació i selecció del model de disseny tecnopedagògic d'una acció educativa sustentada en les TIC - ORIENTEM

DESCRIPCIÓ SITUACIÓ/CONTEXT

SELECCIÓ MODEL

DISSENY DE L'ACCIÓ FORMATIVA

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Adam Aragonès, Claudia Lázaro, Ester López, David Parodi i Laia Ruiz 4/12/2022

Definicions i creadors

Comparació entre els models

Fases de disseny desenvolupament

ADDIE

Adaptabilitat a diferents contextos

VS

Rol del docent

Tipus d'activitats, recursos i avaluació

7Cs Conole

Recursos i materials

Definicions i creadors

Definicions i creadors

ADDIE

ADDIE és un dels models més utilitzats perquè és sistèmic, s’entén bé i és fàcil d’aplicar en qualsevol context. S’organitza en 5 fases: anàlisi, disseny, desenvolupament, implementació i avaluació. Cal comentar, però, que en no conèixer quins són els seus orígens, no es tracta tant d’un model de disseny instruccional o de disseny tecnopedagògic, sinó més aviat d’un «terme col·loquial» per nomenar un Instructional System Design (Molenda 2003, pàg. 35-36). Per això, ADDIE esdevé una forma d’il·lustrar la interconnexió entre el desenvolupament de les intervencions educatives i la millora d’aquestes, quan es duen a terme, però sobretot un marc conceptual i genèric que inclou tot el procés.

Fases de disseny desenvolupament

Adaptabilitat a diferents contextos

Rol del docent

7Cs Conole

7Cs of Learning Design (Conole, 2015) és un model que s'organitza a partir de components del disseny d'aprenentatge. Aquesta metodologia va sorgir per donar suport al disseny d'activitats digitals i se centra en les activitats com a eix que articula tot el procés de disseny, així com en la seva representació i interacció. A més, té com a objectiu proporcionar als docents l'orientació i el suport que necessiten per prendre decisions de disseny, que facin un ús efectiu de les noves tecnologies. El model consta, tal com diu el nom, de 7 components: Conceptualitzar, Capturar, Crear, Comunicar, Col·laborar, Considerar i Consolidar.

Tipus d'activitats, recursos i avaluació

+ inf

Recursos i materials

Definicions i creadors

Fases de disseny desenvolupament

Permeten un estudi en profunditat sobre característiques de destinataris, objectius, metodologies i estratègies, recursos tecnològics, activitats, sistemes d’avaluació i seguiment.

Similituds

Fases de disseny desenvolupament

ADDIE Compost per 5 fases:

• Anàlisi: més complert: alumnat, possibilitats del sistema, tipus aprenentatge, objectius, pressupost i estratègies
• Disseny: components (enfocament pedagògic, activitats materials...)
• Desenvolupament: provar tant les activitats com el material. Mínim 2 esborranys, proves de qualitat, i finalitza amb revisions. El 7Cs no té aquesta fase.
• Implementació: explicació del projecte als implicats. Posar en pràctica. Participació de l'alumnat. Més importància (el 7Cs no té aquesta fase)
• Avaluació: cada etapa del model ADDIE i avaluació quantitativa a través de proves específiques per analitzar resultats.
• S‘aplica de forma iterativa.

7Cs Conole Compost per 7 fases:

• Conceptualitzar: descipció alumnat (edats, coneixement previs, objectius, aspiracions...) i establir principis
• Capturar: recursos (és més tecnològic)
• Crear: activitats, storyboard…
• Comunicar: definir elements de comunicació. Se li dona més importància.
• Col·laborar: establir si serà necessària la col·laboració i com (tant per activitats com per avaluació). Se li dona més importància.
• Considerar: el tipus d'avaluació, el feedback i la revisió d'allò què s'ha après
• Consolidar: implementar i avaluar el projecte. Fase de l'avaluació dividida.

Adaptabilitat a diferents contextos

Rol del docent

VS

Tipus d'activitats, recursos i avaluació

+ info

Recursos i materials

Definicions i creadors

Adaptabilitat a diferents contextos

Similituds

Tots dos models permeten dissenyar i avaluar MOOCS (Massive Open Online Courses)

Fases de disseny desenvolupament

ADDIE Model d’aplicació que llista processos genèrics. És estàndard i adaptable a diferents contextos. Representa una guia descriptiva per a la construcció d’eines de formació i suport. Aquest model serveix com a base pels models actuals del DI que són variacions del procés ADDIE

Adaptabilitat a diferents contextos

7Cs Conole El marc d’aquest model té com a objectiu oferir guia i suport a professors per a prendre decisions de disseny de manera que estiguin més informats pedagògicament i que facin un ús adequat de les tecnologies digitals. S'adapta sempre que sigui un entorn tecnològic

Rol del docent

VS

Tipus d'activitats, recursos i avaluació

+ inf

Recursos i materials

Definicions i creadors

Rol del docent

Similituds

El docent assumeix el rol de gestor per identificar metes, tasques i expectatives de l’alumnat. Analitza les necessitats de l’aprenentatge i organitza els continguts. Selecciona recursos, guia el procés de construcció del coneixement i considera el context d’aplicació (Escobar, C., 2022)

Fases de disseny desenvolupament

Adaptabilitat a diferents contextos

ADDIE Mediador entre recursos educatius presencials i tecnològics Motivar i guiar a l’alumnat Pot adoptar diferents rols i controls

Rol del docent

7Cs Conole Permet al docent prendre decisions de disseny per fer un ús efectiu de les noves tecnologies. També actua com a guia. Controla més el procés que les activitats.

VS

Tipus d'activitats, recursos i avaluació

+ info

Recursos i materials

Definicions i creadors

Definicions i creadors

Tipus d'activitats, recursos i avaluació

Similituds

Permeten que en el disseny de l’acció formativa es creïn continguts d’acord (Beltrán, N., 2021): als recursos, activitats, guies didàctiques i documentació d’acord al model educatiu, a la programació didàctica es modulen continguts segons els aspectes tecnopedagògics que determinen el disseny. A la definició i disseny de materials multimèdia necessaris, els elements i arquitectura informàtica seleccionats. A la valoració que es fa sobre les necessitats analitzades, la implicació tecnopedagògica i la prova del compliment d’objectius.

Fases de disseny desenvolupament

Fases de disseny desenvolupament

Adaptabilitat a diferents contextos

Adaptabilitat a diferents contextos

7Cs Conole

• El model 7C analitza quins materials estan disponibles i després conceptualitza aquells que s’hagin de crear.
• També té en compte el rol de la “comunicació” i els canals de comunicació que s’empraran durant l’acció formativa.
• Es fonamenta amb les interaccions dels participants i estableix des de l’inici el tipus de col·laboració que s’establirà entre ells.
• Considera les evidències de l'aprenentatge com a resultat de l’acció formativa.

• Proposa una avaluació de l'efectivitat de l’acció formativa en finalitzar la formació per tal de “consolidar” l’aprenentatge.

ADDIE

• El model ADDIE té com a base que el material s’ha de crear (tot o en la gran majoria).
• No té en compte el rol de la comunicació en si.
• No es fonamenta amb la col·laboració entre els participants. De fet, seria possible dissenyar un curs amb el model ADDIE dirigit a un participant.
• No considera les evidències de l’aprenentatge.
• Proposa una avaluació del disseny de l’acció formativa a cada etapa del model.

Rol del docent

Rol del docent

VS

Tipus d'activitats, recursos i avaluació

Tipus d'activitats, recursos i avaluació

+ info

Recursos i materials

Recursos i materials

Definicions i creadors

Definicions i creadors

Definicions i creadors

Recursos i materials

Similituds

Fases de disseny desenvolupament

Fases de disseny desenvolupament

Fases de disseny desenvolupament

És necessària la intervenció d’un equip conformat com a mínim d’un Expert en la matèria a ensenyar (docent), dissenyador tecnopedagògic, tècnic informàtic i dissenyador gràfic, tenir un coneixement sobre metodologies de la DI que s’emprarà i tecnologies (les de disseny i les de desenvolupament del material d’aprenentatge).

ADDIE L’ADDIE s’utilitza principalment en àmbits d’educació a distància, tant e-learning com models d’aprenentatge impresos, desenvolupament d’assignatures o aprenentatge híbrid (Álvarez, 2018). Donat la seva aplicació no existeix una alienació tecnològica cap a uns recursos específics i que la seva utilització és optimitzada en projectes grans, els recursos tecnològics estan dirigits a dispositius que permetin una connectivitat a internet (ordinadors, tauletes, mòbils, etc.). (Álvarez, 2004)

Adaptabilitat a diferents contextos

Adaptabilitat a diferents contextos

Adaptabilitat a diferents contextos

7Cs Conole Orienta a professionals a prendre decisions informades sobre recursos disponibles. En aquest cas, permet la incorporació de més recursos: connectivitat a Internet (ordinadors, tauletes, mòbils, etc.), comunicació (fòrums, ), disseny materials multimèdia (pòdcasts, vídeos, imatges, etc.), eines de creació (Genial.ly, etc.). Permet classificar les activitats segons siguin assimilatives (llegir, veure, escoltar), manipular informació, comunicació, productives, experiencials, i adptatives (Armellini, 2012).

Rol del docent

Rol del docent

Rol del docent

VS

Tipus d'activitats, recursos i avaluació

Tipus d'activitats, recursos i avaluació

Tipus d'activitats, recursos i avaluació

+ info

Recursos i materials

Recursos i materials

Recursos i materials

Descripció de la situació/ context

SITUACIÓ FICTÍCIA “Som una organització que ofereix serveis d'orientació. L’Institut Francesc Macià ens ha demanat ajuda, ja que ells ofereixen una optativa d’Orientació a quart de secundària, però no està donant molts fruits. Com que volen anar més enllà, pactem elaborar un projecte d’orientació de caràcter obligatori”.

Selecció del model

Per què l'escollim?

En l'elecció del model hi pesa molt l'aprofitament de recursos. No partim d'un plantejament general, sinó de l'anàlisi dels recursos disponibles, per a posteriorment veure si cal introduir algun recurs nou. En el nostre cas partim del material del qual disposen alumnes i el mateix centre, de manera que l'impacte econòmic sobre el total del curs és petit. Com a contrapartida hem d'elaborar estratègies per a l'alumnat que no en disposi, recorrent al material del centre. Aquesta reflexió fa que adoptem el model 7Cs per a bastir la nostra acció educativa. Fruit de la nostra tria, valorem la interacció constant amb tots els actors, docents que aplicaran i l'alumnat que el rebrà.

Punts forts

Quadrícula Coomey y Stephenson

Tenint en compte

Punts febles

Disseny de l'acció formativa

Conceptualització

Capturar

Considerar

Crear

Col·laborar

Comunicar

Consolidar

Referències bibliogràfiques

A.W. (Tony) "Teaching in a Digital Age". Pressbooks. https://cead.pressbooks.com/chapter/4-3-el-modelo-addie/ Aguaded, I., & Medina-Salguero, R. (2015). Criterios de calidad para la valoración y gestión de MOOC. RIED. Revista iberoamericana de educación a distancia, 18(2), 119-143. Alvarez, J.V. (2004). Fundamentos de e-Learning. ITMadrid IT Business School, Madrid (España). Alvarez, J.V. (2018). Diseño Instruccional e-Learning : Nuevas propuestas de valor para el éxito. ITMadrid IT Business School, Madrid (España) Armellini, A. (2012). Carpe Diem: the 7Cs of design and delivery. Beyond Distance Research Alliance [blog]. Chapman, B. (2010). How Long Does it Take to Create Learning? [estudi de recerca]. Chapman Alliance LLC. www.chapmanalliance.com Conole, G. (2015). Los MOOCs como tecnologías disruptivas: estrategias para mejorar la experiencia de aprendizaje y la calidad de los MOOCs. Campus virtuales, 2(2), 16-28. [PDF] uajournals.com Dalziel,J., Conole, G., Wills, S., Walker, S., Bennet, S., Dobozy, E. y Bower, M. (2016). The Larnaca Declaration on Learning Design. Journal of Interactive Media in Education (1), 1 -24 Eraso-Cisneros, B. E., Vela-Eguiguren, M. F., Calderón-Saitz, S. E., & Sánchez-Pérez, M. H. (2017). Desarrollo de la comprensión lectora a través de un curso en línea. Un modelo ADDIE. CienciAmérica, 6(3), 63-70. Fidalgo-Blanco, Á., Sein-Echaluce, M. L., & García-Peñalvo, F. J. (2020). Ventajas reales en la aplicación del método de Aula Invertida-Flipped Classroom. Grupo GRIAL. https://repositorio.grial.eu/handle/grial/1896 González, C. [Carlos]. (2017, 30 d'octubre). La evaluación continua, ¡Tu mejor opción!. Emagister. [blog]. https://www.emagister.com/blog/la-evaluacion-continua-mejor-opcion/ Mayer, R. E. (2001). Multimedia Learning. Cambridge University Press. Morales-González, B., Edel-Navarro, R., & Aguirre-Aguilar, G. (2014). Modelo ADDIE (análisis, diseño, desarrollo, implementación y evaluación): Su aplicación en ambientes educativos. Los modelos tecno-educativos, revolucionando el aprendizaje del siglo XXI, 33-46.

Referències bibliogràfiques

Navarro, M.C. (2014, desembre). El e-portfolio como herramienta educativa y de motivación en educación secundaria: ventajas y dificultades en su aplicación. Un caso de estudio de investigación-acción. EDUTEC. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, (50), 1-17. DOI: https://doi.org/10.21556/edutec.2014.50.211 Pérez, L. (s/d) "El foro virtual como espacio educativo: propuestas didácticas para su uso". [recurs d'aprenentatge textual]. Universidad de Salamanca. http://www.quadernsdigitals.net/datos_web/hemeroteca/r_1/nr_662/a_8878/8878.html Saez-Lopez, J. M., & Ruiz-Ruiz, J. M. (2012). Estrategias Metodológicas, Aprendizaje Colaborativo Y TIC: Un Caso En La Escuela Complutense Latinoamericana (Methodological Strategies, Collaborative Learning and ICT: A Case in Latin American Complutense School). Revista complutense de educación, 23, 115-134. [PDF] ucm.es Santiago, R (2013) El modelo ADDIE y su relación con el diseño instruccional. The flipped classroom [blog]. https://www.theflippedclassroom.es/el-modelo-addie/ Sarah (2017, 24 d’abril). The 7Cs of Learning DesignGoConqr [blog] https://www.goconqr.com/en/blog/the-7cs-of-learning-design/ Stephenson, J.i Sangrà, A. (2019). Models pedagògics i e-learning. [recurs d’aprenentatge textual]. Universitat Oberta de Catalunya Testaceni, G., & de los Angeles Castro, M. (2016). MOOC: Un nuevo modelo de aprendizaje colaborativo, abierto y conectado. Revista Tecnología Educativa, 1(1). Vásquez Medina, E. A. (2018). E’learning Conceptos, importancia de la enseñanza electrónica, ventajas y desventajas, principales herramientas de la enseñanza electrónica, principales aplicaciones. ALICIA. https://alicia.concytec.gob.pe/vufind/Record/UNEI_40a88be621ef99890f591b4175ee4a87/Details Zamata Aguirre, H. R. (2022). El microlearning y el aprendizaje en el área de ciencias sociales en los estudiantes de educación secundaria. http://hdl.handle.net/20.500.12773/14884

M1.046

Adam Aragonès, Claudia Lázaro, Ester López, David Parodi i Laia Ruiz