PRESENTACIÓN HISTÓRICA

LA LLEGENDA FUNDACIONAL DE ROMA

Estherly Quinto 1r BAT A Llatí

Índex

4.quadre genealògic

1. La ciutat dels set turons

5. bibliografia

2.LA FUNDACIÓ DE ROMA: RÒMUL I REM

6.Gràcies

3. fusió d'ambdues escrita per Titus Livi.

La ciutat dels set turons

L´emplaçament on més tard es va edificar la ciutat més gran de l'antiguitat era tan sols uns quants turons, tradicionalment set, vora el riu Tíber i al voltant d'una fondalada inhabitable a causa dels aiguamolls que la cobrien. Per tant no és estrany que l'arqueologia hagi confirmat la tradició segons la qual els primers nuclis de població es van instal·lar als turons, principalment al Palatí, on es diu que Ròmul va fundar la ciutat. De tota manera la creació de la ciutat-estat que reunís la població de diversos turons es degué produir al segle VII a. C., quan, després de drenar els aiguamolls que cobrien la fondalada entre els turons, s'hi construeix un fòrum pavimentat i s'hi aixequen els primers edificis públics. Sembla que les poblacions de set turons es van unir en una primera aliança, a la qual es van afegir més endavant les dels altres turons.

El mateix Livi, en narrar els orígens de Roma, afirma amb orgull:

Dels pobles fronterers hi van acudir tota una munió de gent, sense distinció entre lliures i esclaus, tots àvids de novetats. Aquest fou el principi de la grandesa del nostre poder (I, 8). Traducció de Bàrbara Matas, Livi, Els orígens de Roma, Barcelona, ed. la Magrana, 1993.

Mapa esquemàtic de Roma amb els set turons històrics i la Muralla Serviana

LA FUNDACIÓ DE ROMA: RÒMUL I REM

El naixement de Ròmul i Rem

Numitor, rei d'Alba Longa, una ciutat mítica del Laci, va ser derrocat pel seu germà Amuli. L'usurpador va matar la descendència masculina de Numitor alhora que va obligar l'única filla d'aquest, Rea Sílvia a fer-se vestal per tal que el vot de castedat imposat pel seu sacerdoci li impedís tenir fills que disputessin el tron al nou rei. Amuli, empresona la noia i ordena llançar els dos infants al riu Tíber. Uns lladres que s'havien barallat amb Rem l'acusen injustament davant el rei Amuli d'haver malmès els camps de Numitor i finalment és lliurat al mateix Numitor perquè li apliqui un càstig. D'aquesta manera aconsegueixen matar Amuli i restituir el reialme a Numitor.

Els bessons, després que veiessin reconeguts el seu llinatge reial, decideixen fundar una nova ciutat allà on havien estat trobats. Però immediatament va sorgir la disputa per quin dels dos germans donaria el nom a la ciutat i en seria el rei, puix que no se sabia quin dels dos era el primogènit. Ròmul, doncs, es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats de la nova ciutat al voltant del Palatí, amb una arada tirada per un toro i una vedella. Així, Roma, tal com Ròmul va anomenar la ciutat tot just fundada a partir del seu propi nom, va néixer amb un fratricidi. Els pastors, els albans i els llatins que havien aplegat Ròmul i Rem no feien un número suficient per formar una ciutat. Desertors, apàtrides i esclaus van cercar-hi refugi, de manera que es van reunir prou homes per poblar la ciutat, però mancaven dones.

Ròmul i Rem (Peter Paul Rubens, 1615-1616). Faustulus (a la dreta de l'obra) descobreix Ròmul i Rem amb la lloba i un pícid. La seva mare, Rea Sílvia, i Tiberí presencien el moment.

La fundació de Roma

La fundació de Roma

Els bessons, després que veiessin reconeguts el seu llinatge reial, decideixen fundar una nova ciutat allà on havien estat trobats. Però immediatament va sorgir la disputa per quin dels dos germans donaria el nom a la ciutat i en seria el rei, puix que no se sabia quin dels dos era el primogènit. Ròmul, doncs, es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats de la nova ciutat al voltant del Palatí, amb una arada tirada per un toro i una vedella. Així, Roma, tal com Ròmul va anomenar la ciutat tot just fundada a partir del seu propi nom, va néixer amb un fratricidi. Els pastors, els albans i els llatins que havien aplegat Ròmul i Rem no feien un número suficient per formar una ciutat. Desertors, apàtrides i esclaus van cercar-hi refugi, de manera que es van reunir prou homes per poblar la ciutat, però mancaven dones.

Fundación de Roma - Rómulo y Remo

El rapte de les sabines,i La divinització de Ròmul

El rapte de les sabines

Els veïns, majoritàriament sabins, hi van acudir amb les seves esposes i filles i mentre tots estaven pendents de l'espectacle, els romans van arrabassar per la força les noies solteres dels seus pares, que van ser obligats a marxar sense les seves filles. Seguint les instruccions de Ròmul els romans van fer tot el possible per calmar amb amor, bones paraules i carícies les que havien estat forçades a ser les seves mullers. Tanmateix naturalment, els pares no van quedar-se de braços plegats, sinó que van emprendre una guerra contra els romans per recuperar les noies. Els romans van vèncer els pobles menys nombrosos sense gaires problemes, però els sabins van saber actuar amb prou astúcia per posar Roma en greu perill. Commoguts pels precs desesperats de les filles dels uns i de les esposes dels altres, els sabins i els romans acorden no solament fer la pau sinó unir els dos regnes en un de sol, governat conjuntament per Ròmul i Taci.

La divinització de Ròmul

El rapte de les sabines, de Nicolas Poussin

Quan Taci va morir Ròmul va restar com a únic rei, estimat pel seu poble i engrandint el poder de Roma durant molts anys, fins el dia que va desaparèixer enmig d'una tempesta mentre passava revista a l'exèrcit. Al cap d'uns dies un somni va advertir els romans que Ròmul s'havia convertit en un déu i que havia de ser adorat amb el nom de Quirí.

Livi

Livi

Titus Livi va néixer cap al 59 a. Livi va gaudir de l'amistat d'August i, malgrat que va mantenir sempre la seva independència d'opinió favorable a un conservadorisme republicà, va participar en el programa de regeneració moral de Roma impulsat pel príncep. Així Livi recupera el passat de Roma per exaltar-la i tornar als romans l'orgull de ser-ho. Pretén demostrar que Roma ha estat sempre protegida pels déus i destinada des del seu naixement a esdevenir el centre del món. El seu patriotisme el du a suprimir molts detalls que podrien entelar la bona imatge que vol donar de Roma i d'alguns dels seus dirigents. Hi ha altres trets dels mètodes de Livi que van en detriment de la veracitat històrica de la seva obra Al contrari que la majoria d'historiadors romans, Livi no havia fet carrera política i va viure a la seva ciutat natal. La seva inexperiència personal es reflecteix en una incomprensió del funcionament del govern de Roma. Livi, doncs, no va acudir a les fonts originàries sinó que reelaborava els escrits d'historiadors anteriors sense gaire esperit crític. No dóna una interpretació política de la història, sinó que intenta comprendre els fets des de la psicologia dels personatges que els realitzen, generalment descrits a partir d'un pretès tret dominant del seu caràcter. Per exemple té un cert gust pel patetisme, per descriure les emocions dels protagonistes dels esdeveniments. Cal dir, de tota manera, que Livi actua de bona fe i que, malgrat molts detalls poc fiables, les grans línies del seu relat històric són històricament verídiques.

Titus Livi

quadre genealògic de rem i ròmul

Arbre geneològic d'Enees. Extret de: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/aeneis.htm

BIBLIOGRAFIA

http://llati-4eso.blogspot.com/2016/11/origen-de-roma-romul-i-rem.html

(http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/historia/origo.htm) Portal (http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/mites/romulus.htm) Portal (http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/livius.htm)

¡GrÀCiEs per la vostra atenció!