Rococó VS Neoclassicisme

Parla amb mi per a rebre instruccions!

Treball fet per Lola Johnson Liñana

Rococó

Vols conèixer les característiques generals? Selecciona el meu personatge!

Pintura

Després de l’oscuritat del barroc, el rococó es centra en la llibertat que va suposar eixir de l’anterior període. En quant a la tècnica, a aquesta época va véncer el rubenisme sobre el poussinisme. El rubenisme va ser una corrent de pintors coloristes (inspirats en l’artista Pedro Pablo Rubens) que li donaven més importància al color sobre el dibuix. Per una altra banda, els pintors poussinistes (seguidors de Nicolás Poussin) preferien resaltar el dibuix abans que el color. Aquestos dos estils s’anaven alternant en cada época, i el rococó es va decantar per el rubenisme. Respecte als colors, l’importància de la luminositat va impulsar l’ús de colors vius i tonalitats pastel. A més, el fet de que aquestes obres s’utilitzaven amb fins decoratius va prioritzar l’estètica i l’ús de colors que coincidiren amb els elements decoratius de l’época. Si ens centrem en la temàtica,podem observar que hi ha una serie de temes molt presents a es obres d’aquesta época. Ja que volien reflectir la luxosa vida a la cort, moltes obres representaven escenes quotidianes. Les obres eren d’un caràcter exòtic, campestre y natural. A diferència de la barroca, la pintura rococó perd el sentit religiós i moralitzant propi del seu predecessor. També cal destacar la presència de dones nues, ja que a aquesta época li van donar molta importància al fet de retratar la delicadesa i sensualitat del cos femení. Aquestes obres volien incitar la lúxuria dels homes cap a les dones.

Escultura

Encara que no va tindre tanta trasendència com les demés disciplines (pintura o arquitectura), va tindre un important desenvolupament a aquesta época. En comparació amb les dimensions colossals de les escultures barroques, l’escultura rococó accentúa la suavitat i delicadesa (pròpies del rococó) als moviments i textures. Els altres valors d’aquest període es veuen reflectits en aquesta disciplina. Sempre està present la sensualitat, l’erotisme i l’ausència de la simetría. En quant als materials predominen la porcellana i el marbre, encara que també era freqüent l’ús de fusta, ferro o bronze en escultures de temples eclesiàstics. Destaquen els escultors francesos Étienne Maurice Falconet, François Gaspar Adam, Jean Baptiste Bouchardon i Jacques François Joseph Sali. Per una altra part, resalta l’escultor italià Antonio Corradini. Es popular per la seua tècnica de figures velades, un concepte inventat per ell el qual necessita una gran destresa. La seua obra més representativa es “La Veritat Velada”, també coneguda com “Modestia”. Una altra obra important d’aquesta época és “El Cupido Amenazante”, de Falconet.

Arquitectura

L’exterior dels edificis manté un traçat simple, pero l’interior ens mostra una decoració desbordada. La cultura xinesa també aconseguix molta difusió a aquesta época. Destaquen les teles, les laques i la porcellana. Aquest estil arquitectònic és senzill d’identificar gràcies a les seues característiques. L’asimetria dels elements vegetals, la presència d’or, la ostentositat amb la qual sobreïx en comparació amb els estils anteriors… En quant a mobiliari, es va crear un estil anomenat Lluis XV. Es caracteritza per l’ús de banús envernissat i marquetería de bronze. Els elements decoratius més comuns eren els motius florarls, encara que també estaven molt presents les incrustacions rocoses, màscares i escènes. Els arquitectes més destacats són Germain Boffrand, François de Cuvillés, Georg Wenzeslaus von Knobelsdorf, Balthasar Neumann, Karl Frederik Adelcrantz i Peter Poleyovski. Un perfecte exemple de l’arquitectura d’aquesta época es Amalienburg, un pabelló de caça ubicat a Alemanya.

El columpio

Pots vore l'obra açí

Probablement “El columpio de Fragonard” siga ‘obra més representativa de la pintura rococó. Al buscar rococó, es la primera imatge que ens apareix a Internet. Aquesta peça tan popular, pintada en 1767, es troba actualment a la colecció Wallace de Londres. Presenta la tècnica d’oli sobre llenç i té una mesura de 81x65cm L’imatge es centra en una dona balancejant-se en una engrosadora, la qual es impulsada per un home quasi invisible (probablement el seu marit). La dona es troba al punt més alt de l’engrosadora, en la posició perfecta para que un altre home (el seu amant secret) puga vore per davall de la seua falda. L’escèna s’ubica a un jardí idílic, plé de natura. Si ens fixem en els detalls, podem observar la sabata de tacó de la dona en l’aire, una escultura de Cupido fent una senyal de silenci amb els dits i una altra estatua de dos puttis (figures de xiquets alats) sobre un dofí. A primera vista, podem vore presents totes les caràcteristiques rococó. Els colors suaus i pastels, la luminositat i el dinamisme de l’escèna, el toque eròtic que dona la falda de la dona, el desbordament d’elements naturals, la picardía de l’amant… Si anem més enllà i observem tots els detalls, podem construir una història a partir de l’instant plasmat en l’obra. Aquesta pintura va ser encarregada per un ric baró, el qual es va enamorar de la seua amant secreta. L’amant es troba darrere d’un arbust, fora de la vista de l’altre home i en una posició perfecta per a vore davall de la falda de la dona, fent referència a la seua relació. A més, l’estatua de Cupido fent una senyal de silenci ens recorda al secretisme d’aquesta relació. L’home que impulsa a la protagonista es quasi invisible darrere de la vegetació, simbolitzant que no es conscient de la relació de la seua dona amb el seu amant. Per últim, si posem atenció als peus del marit, podem vore un gos que simbolitza la fidelitat de la seua fidelitat.

Societat

Dona l’impressió que després de la mort de Lluis XIV, moltes famílies nobles s’havien quedat “òrfenes” amb la necessitat d’oci i activitats per a realitzar. Amb la pujada al tron d’un jove Lluis XV, els mecenes van aprofitar l’oportunitat de desenvolupar noves idees amb l’intenció d’evitar l’avorriment. Una de les mecenes més importants va ser Jeanne-Antoinette Poisson, amant del rei i marquesa de Pompadour. Va ser coneguda com una protectora de les arts, així que la seua ideologia va girar en torn a la celebració del plaer i de la vida. Es així com la societat va adquirir un caràcter despreocupat, quasi burlesc. A més, en comparació amb el barroc (el qual tenia la religió present), a aquesta época s’adopta una actitud desafiant cap a l’esglèsia. Encara que sempre parlem sobre les classes altes i la seua vida perfecta, que pasava amb la resta de la societat? Per a comprendre aquest punt de vista, la perspectiva de William Hogarth ens pot resultar molt útil. Hogarth va ser un pintor i grabador anglés nascut en 1697. Sempre va mostrar la seua disconformitat amb la societat dels seus temps, així que va ulititzar la seua obra com a crítica social i satírica. Va fer diverses secuències de pintures (conjunt d’obres amb els mateixos personatges, similar a un cómic o una obra de teatre) en les quals retratava l’absurd que podia ser vivir a aquesta época. Curiosament, cap als seus últims anys de vida va tornar-se més conservador, perdent el seu característic espèrit lluitador. Per a comprendre millor aquesta época, sempre recomane vore la película de Sofia Coppola: Maria Antonieta.

Bibliografia

https://xn--rococ-4ta.com/ https://www.arteespana.com/arterococo.htm https://www.culturagenial.com/es/rococo/amp/ https://redhistoria.com/caracteristicas-del-arte-rococo-historia-temas-y-artistas-mas-importantes/ https://muchahistoria.com/rococo/ https://arte.laguia2000.com/escultura/cupido-amenazante-de-falconet https://historia-arte.com/artistas/antonio-corradini https://enciclopediadehistoria.com/rococo/ https://temasycomentariosartepaeg.blogspot.com/p/blog-page_672.html?m=1 https://muchahistoria.com/rococo/ https://arte.laguia2000.com/escultura/cupido-amenazante-de-falconet https://historia-arte.com/artistas/antonio-corradini https://enciclopediadehistoria.com/rococo/ https://www.arquitectura-antigua.es/rococo/palacio-marques-dos-aguas.htm https://www.unprofesor.com/ciencias-sociales/arquitectura-rococo-caracteristicas-y-ejemplos-5380.html https://www.labrujulaverde.com/2020/03/cuando-poussinistas-y-rubenistas-se-enfrentaron-por-determinar-que-tenia-mayor-importancia-en-la-pintura-si-el-dibujo-o-el-color https://e1.portalacademico.cch.unam.mx/alumno/historiauniversal1/unidad3/culturaSXVI/rococo#:~:text=Si%20bien%20el%20barroco%20estuvo,por%20ejemplo%20en%20William%20Hogarth. https://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hogarth.htm https://masdearte.com/especiales/william-hogarth-en-los-agujeros-y-escondrijos/ https://www.buscabiografias.com › biografia › verDetalle https://www.museodelprado.es › coleccion › artista › ho...

Neoclassicisme

Vols conèixer les característiques generals? Selecciona el meu personatge!

Pintura

Al contrari que al rococó, a les pintures d’aquesta época predomina el poussinisme. Es a dir, que el dibuix predomina sobre els colors. La llum es clara i difusa, pretén delimitar les figures i l’espai, a més de causar solemnitat en l’ambient. Generalment s’utilitzava la tècnica de pintura a l’oli, encara que també hi van haver frescos. La temàtica girava en torn a escènes històriques i mitològiques. A diferència de les demés disciplines, a la pintura hi havia una carència d'inspiració per culpa de l'ausència d'obres grecorromanes autèntiques. Alguns dels pintors més rellevants d’aquesta època son Angelica Kauffmann, Jacques Louis David, Gavin Hamilton i Anton Raphael Mengs.

Escultura

Existía una preferencia pel màrmol blanc per la puresa que transmet, pero de vegades també s’utilitzava el bronze. Pel que respecta a la temàtica, solen aparèixer representats temes profans, principalment escenes mitològiques i alegòriques.Quan representaven escenes de la mitología grega o romana, les escultures eren molt dinàmiques. L’escultura neoclàssica es va inspirar en escultures gregues i romanes recuperades d’excavacions arqueològiques. Van adaptar idees contemporànies a les formes grecorromanes. Al contrari que passava amb la pintura (hi havia una carència de pintures grecorromanes), la disciplina de la escultura va tindre infinitat de fonts d’inspiració gràcies a la nombrositat de les estàtues grecoromanes. L’escultor més conegut de l’època va ser Antonio Canova. A més, també va destacar Bertel Thorvaldsen, John Flaxman i Claude Michel.

Arquitectura

La principal font d’inspiració van ser les estructures gregues i romanes, on buscaven la precisió, la simetría, i l’ordre racional de les estructures. Seguint els models de temples grecs, van construir fatxades amb columnes i timpans amb relleus. També es van emplear alguns elements arquitectònics romans, com l’arc de mig punt i la cúpula. L’arquitectura neoclassica prioritzava el “rescat” de la funcionalitat i el pragatisme característics de l'Antiguitat Clàssica. Per aixó, mostren el seu rebuig cap a l’excessiva ornamentació del seu període predecessor, el rococó. Van proliferar les edificacions civils, com els palaus de govern, parlaments, museus, acadèmies… Seguint així un model similar al de les ciutats grecorromanes. Alguns arquitectes de l’època son Auguste de Montferrand i Jacques-Germain Soufflot.

Anàlisi obra

L’obra que he triat ha sigut “Teseo y el centauro” (Teseo e il centauro). L’escultura de 340x370cm feta per Antonio Canova es troba actualment al Museu Kunsthistorisches, a Viena (Austria). Conta el mite que Teseo va ser un heroi grec que anava per Grècia trencant cranis amb la seua maça. Juntament amb el seu amic Pirítoo, rei dels lapitas, va combatre als centaures perque aquestos volien raptar a les dones. Quan van intentar raptar a Hipodamía el dia de la seua boda, Teseo va matar uns quants. L’estatua representa el moment on Teseo li va a donar un últim colp al centaure. Podem apreciar les diferents característiques de l’escultura neoclàssica. L’ús de marbre blanc, la perfecció i simetría de les mesures, el dinamisme de l’escèna… I, per supost, la representació d’una escèna pertanyent a la mitología grega.

Societat

Resumint totes les característiques anteriors, podem dir que l’objectiu del moviment neoclàssic era la moralització i l’educació de la societat. Els artistes preteníen utilitzar les seues obres com a mitjà per a difondre els valors necessaris per a construir una societat racional, moral, culta i progresista que superara l’ignorancia, a la qual veían com la mare de l’intolerància i el dogmatisme. Perque com diuen, l'educació i el coneixement son la base d'una societat. D'aquestes depén el fet de que avançem com a societat.

El principal teòric del neoclassicisme va ser Johann Joachim Winckelmann, el qual va prendre l’art grec com a model de bellesa. Va ser molt influent entre els demés artistes i teòrics.

Bibliografia

https://www.arteespana.com/neoclasicismo.htm https://www.arteespana.com/esculturaneoclasica.htm https://www.arteespana.com/pinturaneoclasica.htm https://www.google.es/amp/s/www.hisour.com/es/neoclassicism-2846/ https://www.google.es/amp/s/www.significados.com/neoclasicismo/amp/ https://enciclopediadehistoria.com/neoclasicismo/ https://www.arteguias.com/neoclasico.htm https://historia-arte.com/obras/teseo-y-el-centauro https://www.culturagenial.com/es/neoclasicismo/#:~:text=Los%20artistas%20y%20escritores%20cre%C3%ADan,la%20intolerancia%20y%20el%20dogmatismo.