Premi Miquel Martí i Pol 2022

LES 5 MUSICACIONS FINALISTES DEL PREMI MIQUEL MARTÍ I POL 2022

DANI LÓPEZ AMB L'OMAC

ANNA ANDREU

ARNAU OBIOLS

CARLES DÉNIA

CRIS JUANICO

DANI LÓPEZ I L'OMAC "TRACTAT DE GEOMETRIA"

I ella, amb posat amatent, li diu: jo també ho voldria. I s’escriuen mútuament i disposen cos i ment en perfecta simetria. Si t’estires de costat i el teu cos al meu s’aploma, llegiré en paper pigat les paraules del tractat i recitaré l’axioma: “Dues boques fan un bes. Quatre ulls, una mirada. Bes, mirada i un cor encès, canten, per regla de tres, una cançó enamorada.” “Dues boques fan un bes. Quatre ulls, una mirada. Bes, mirada i un cor encès, canten, per regla de tres, una cançó enamorada.

Ja floreix com un clavell la primera llum del dia. Jo voldria, li diu ell, escriure’t sobre la pell un tractat de geometria. (Escriure’t sobre la pell un tractat de geometria.) Si t’estires de costat i el teu cos al meu s’aploma, llegiré en paper pigat les paraules del tractat i recitaré l’axioma: “Dues boques fan un bes. Quatre ulls, una mirada. Bes, mirada i un cor encès, canten, per regla de tres, una cançó enamorada.”

Musicació del poema de Clara Fiol Dols

ANNA ANDREU "QUIETUD"

Ombra de pinar dorment, amb sol filtrat de migdia. -No corre un alè de vent, que també s'ensopiria.- De sobte, amb lleu frissament, una branca s'estremia… Era un aucell que hi venia ? era el sospir d'un absent?...

Musicació del poema de Maria Antonia Salvà

ARNAU OBIOLS "La terra dansa (Pagèsiques)"

Profunda com la mar, traçava cercles, la muntanya, lentament, al meu voltant. I anaven amb les faldilles esvalotades i brodades d'arbres negres i arbres blaus, negres i blaus. I desplegaven els vessants en molts de plecs, i cintes d'aigua passant pel fons dels seus plecs.

La terra dansa. Totes les muntanyes dansaven. Feien anar amunt i avall, amunt i avall, l'horitzó. I ho deien els balladors: "Quan el vent bufa prim cal llançar la terra enlaire per si un dia s'hi té".

Musicació del poema de Perejaume

CARLES DÉNIA "Oda apatxe a València"

Ser en rambla d’asfalt i urbanitzada corbs arrreu esperant carronya meua gossos ser molt millors que ànima apatxe i embrutar mocassins de merda cara. Home blanc no parlar la meua llengua com la tribu voler esmicolar-la jo ocultar en carrers de llum escassa i escoltar el soroll de festes cultes. Endinsar-me en cinemes pornogràfics i deixar masturbar-me a velles riques jo llepar els forats més indigestos sense dret a escopir ni a beure aigua.

Jo perdut en ciutat que assenyalar-me passos meus ser de whisky i cocaïna fer pudor des dels peus fins als testicles jo orinar-me al damunt de l’ombra meua. No tenir ni una lluna a la butxaca nit profunda expulsar-me de les coses no saber construir cap esperança temps no córrer sinó per oblidar-me. Jo tornar a reserva ple de nafres com un gos malparit fugint del poble a cabanya la mare dormir morta contemplar i plorar i perdre un somni.

Musicació del poema de Ramon Ramon

CRIS JUANICO "Quan és de nit"

Jo et somiava dintre del fum i navegava el teu cos nu... Sé d’una mar color neguit i melodies que duc al pit. Jo sé d’un vers que no et vaig dir; sé dels teus ulls de vidre fi: són com els fars, estels per mi. I cada so era un record que s’ofegava dintre del port o en una copa buida de vi, i era impossible l’oblit per mi. Sé que t’estim.

Sé d’una faula i de la nit; sé d’una aroma color d’oblit. Parla d’uns fars de vidre fi: són els teus ulls, estels per mi; parla de tu, parla de mi. Sé d’una nau i un cor marí que vagareja sense destí. En un racó d’un bar nocturn un vell piano plorava un blues, tu eres amb jo, pensava en tu. I cada nota era un perfum i s’enlairava, feia un dibuix.

Musicació del poema de Toni Català