PRESENTACIÓN MODERNISME EN VALÈNCIA

El modernisme a valència

Rubén Civera

Edificis modernistes

Estació del Nord ( Carrer Xàtiva, 24 junt Plaza de Bous)

Construït en 1917, la seua façana, amb motius vegetals, taronges i flors del taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre altres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fons ore de l'escut heràldic valencià. La decoració de l'interior de l'edifici és una de les més belles del país, repleta de peces de ceràmiques, mosaics i taulells amb motius de l'horta valenciana; així com d'emblemes de la ciutat. L'interior es va realitzar amb ceràmiques vidriades, trencadís i mosaic de la fàbrica de “La Ceramo” de Benicalap. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristall i marbre fusionen calidesa, transparència i lluentor. Té una infinitat d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metall, vidre i altres materials. Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts es pot llegir el lema “bon viatge” en diferents idiomes. Els seus grans finestrals presenten una rosa en la seua part superior.

Un altre tret típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és la integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratives.

Edifici Suay (Carrer Correu-vos,1 cantonada Plaza de l'Ajuntament)

D'aquest edifici de 1910 destaca com a element principal el gran mirador circular que funciona com a autèntica ròtula que articula les dues façanes. Aquest mirador, que abasta 3 plantes, és el que defineix el conjunt. La fusteria exterior és de fusta, amb persianes de tipus americà en els buits, Els ampits dels balcons estan realitzats en ferro forjat, a excepció del balcó central del pis principal, que es va construir d'obra.

Edifici de Correus (Plaza de l'Ajuntament, 24)

Aquest Palau de Comunicacions va ser construït entre 1915 i 1922, i és d'estil eclèctic amb motius modernistes valencians. En els seus orígens va ser construït, en part, en l'antic barri de pescadors, on vivien els del gremi. Ara només ens queda el nom d'un carrer (Barques). Com la gran majoria dels edificis de Correus de l'època, la monumentalitat de la construcció és un símbol del progrés que van significar les comunicacions postals i telegràfiques en les primeres dècades del segle XX.

A l'interior, el centre de la sala principal està coronat per una vidriera artística formada per 370 panells que contenen els escuts de les 48 províncies d'Espanya, i, en el centre, fabricat en llautó, està l'escut de la ciutat de València simbolitzant l'empresa Correu-vos i Telègrafs. Sobre la teulada de l'edifici veiem una estructura metàl·lica en forma de torre que en el seu moment es corresponia amb la torre de telecomunicacions.

vídeo modernisme

És un vídeo en el qual ensenya una ruta pels edificis modernistes més emblemàtics de València