Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

Bloc 2. Sistema nerviós

MARTA SALVADÓ CALVO

Created on October 27, 2022

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Audio tutorial

Pechakucha Presentation

Desktop Workspace

Decades Presentation

Psychology Presentation

Medical Dna Presentation

Geometric Project Presentation

Transcript

El sistema nerviós

BLOC 2

És infal·lible el nostre SN?

Captació d'estímuls

Coordinació de respostes

- SNC
- SNP
- Cèl·lules nervioses

Òrgans efectors

Alteracions

De quin color veus la coca-cola?

Hi veus línies rectes o corbes? Quines?

S'equivoca el nostre sn?

Comprovem-ho!

Temps de reacció Nivell 2

Temps de reacció Nivell 1

Feu hipòtesis sobre què pot passar en cada cas!

Psicoactiva.com

Captació d'estímuls- Tipus d'estímuls

Un estímul és qualsevol canvi en el medi intern o extern que som capaços de captar. A partir de la seva captació, desencadenarà una resposta al nostre organisme. L'ésser humà és capaç de detectar-ne de físics i químics:

QUÍMICS

FÍSICS

  • OLORS
  • SABORS
  • CONCENTRACIÓ D'O2 EN SANG
  • CANVIS PH
  • HORMONES...
  • TÈRMICS
  • MECÀNICS (PRESSiÓ, VIBRACIONS)
  • LUMÍNICS

Captació d'estímuls- Tipus de receptors

Interoreceptors

Exteroreceptors

Propioceptors

Són els encarregats de captar informació de l'orientació del cos, l'estat de moviment i la posició relativa de diferents parts del nostre cos. Es troben a l'orella interna i a l'aparell llocomotor (músculs, tendons i articulacions).

També anomenats receptors interns, ens proporcionen informació sobre canvis en les condicions internes del nostre organisme. Es troben situats al nostre medi intern i capten estímuls químics.

També anomenats receptors externs, capten els estímuls sobre els canvis que es produeixen al nostre entorn. Estan localitzats a la superfície del cos. Els òrgans dels sentits ho són. Capten estímuls químics i físics.

Exteroreceptors - Òrgans dels sentits - L'ull

Cristal·lí

Retina

Pupil·la

Iris

Còrnia

Nervis òptics

Exteroreceptors - Òrgans dels sentits - L'ull

Conductes llagrimals

Musculatura

Exteroreceptors - Òrgans dels sentits - L'ull

Cons i bastons

Retina

Problemes de visió?

Exteroreceptors - Òrgans dels sentits - L'orella

Orella mitjana
Orella externa
Orella interna

Exteroreceptors - Òrgans dels sentits - L'orella

L'orella mitjana

Ossos de l'orella

Timpà

Trompa d'Eustaqui

Exteroreceptors - Òrgans dels sentits - L'orella

L'orella interna

Sistema vestibuar

Nervi auditiu

Còclea

Exteroreceptors - Òrgans dels sentits - Fosses nasals

Bulb olfactori

Mucosa olfactòria

Exteroreceptors - Òrgans dels sentits - Llengua

Amígdales linguals

Papil·les gustatives

Exteroreceptors - Òrgans dels sentits - La pell

Dermis

Epidermis

Exteroreceptors - Òrgans dels sentits - La pell

Corpuscle de Meissner

http://xsierrav.blogspot.com/2019/12/el-tacto-iii-corpusculos-de-merkel.html

Coordinació de respostes - Sistema nerviós

Perifèric

Central

SNC - Encèfal

Cervell

Cerebel

Tronc de l'encèfal

CERVELL

Lòbul parietal

Lòbul frontal

Lòbul occipital

Lòbul temporal

CERVELL - Lòbul frontal

CERVELL - Lòbul frontal

CERVELL - Lòbul Parietal

CERVELL - Lòbul Parietal

CERVELL - Lòbul Occipital

CERVELL - Lòbul Occipital

CERVELL - Lòbul Temporal

CERVELL - Lòbul Temporal

CERVELL - Còrtex insular

CERVELL - Sistema límbic

CERVELL - Resum dels lòbuls

CERVELL - Visualitzeu-ho!

SNC - Medul·la espinal

Brain made simple

Wikimedia Commons

SNP- Sistema nerviós perifèric

Autònom o vegetatiu

Somàtic o voluntari

Cèl·lules nervioses

Neuroglia (90%)

Neurones (10%)

Cèl·lules nervioses - Neuroglia

Radial glia

SNC vs SNP

Qhttps://es.khanacademy.org/science/biology/human-biology/neuron-nervous-system/a/overview-of-neuron-structure-and-function

Cèl·lules nervioses - Neurones- Parts

Neurones- Classificació

Segons la morfologia
Segons la funció

Queensland Brain Institute

https://vigneshanilmanwani.cumbresblogs.com/files/2018/03/1.31.3020Structure20of20the20three20neurones20diagram.jpg

Neurones- Funcionament

Comunicació amb altres neurones

Transmissió del senyal per l'axó

Potencial de membrana

Sinapsi

Khan Academy

Khan Academy

Potencial de membrana

  • Punt 1: les neurones transporten la informació fent servir senyals elèctriques que es creen mitjançant canvis controlats en la permeabilitat de ions (NA+ i K+) a través de la seva membrana utilitzant canals específics.
  • Punt 2: Quan les neurones estan en repòs, la seva diferència de potencial de membrana es troba entre -30 i -90mV = potencial de repòs. Com que hi ha aquesta diferència, es diu que la membrana està polaritzada.
    • Si el potencial de membrana es torna més positiu que el potencial de repòs = membrana es despolaritza.
    • Si el potencial de membrana es torna més negatiu que el potencial de repòs= membrana s'hiperpolaritza.

Khan Academy

  • Punt 3: Què passa quan arriba una senyal?
    • 1r comença la fase de despolarització: l'interior perd negativitat fins que arriba un moment en que no hi ha diferència de potencial, de fet, el potencial s'inverteix, l'interior es fa positiu respecte l'exterior.
    • Després comença la fase de repolarització. L'interior recupera la seva negativitat respecte l'exterior.
    • L'última fase és de hiperpolarització: l'interior presenta un valor més negatiu que el potencial de repòs.
    • Finalment, el potencial de membrana recupera l'estat de repòs.

Potencial de membrana

Kenhub

http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9612/441535/PID_00144882/modul_2.html#w26aab7b9c15c23

Sinapsi

  • Forma de comunicació normalment química (però també pot ser elèctrica) entre dues neurones o entre una neurona i la diana on s'ha d'acabar de transmetre el senyal (múscul, glàndula, etc).
  • La neurona que emet la senyal per les seves terminals sinptiques és la presinàptica i la que rep la senyal a través de les dendrites del seu soma és la postsinàptica.
  • A les terminals axòniques hi ha vesícules plenes de neurotransmissors.
  • Entre la neurona presinàptica i la postsinàptica hi ha un espai = espai sinàptic.

Khan Academy

Sinapsi

Busca quines són les principals funcions ( o quines reaccions provoquen al nostre organisme) dels NT de la taula.

Khan Academy

Òrgans efectors

Respostes motores
Respostes secretores
Aparell locomotor
Glàndules (secreció interna i externa)

Llistat d'exemples d'alteracions en aquest sistema

  • Òrgans dels sentits:
    • Alteracions genètiques: ceguesa, sordesa, miopia, hipermetropia...
    • Lesions i malalties infeccioses: fantòsmia (olor fantasma), disgèusia (distorció del gust), sordesa...
    • Malalties degeneratives: presbícia, cataractes, sordesa progressiva...
  • Sistemes coordinadors:
    • Malalties endocrines: diabetis, hipertiroïdisme, hipotiroïdisme...
    • Lesions medul·lars: paraplegia, tetraplegia...
    • Malalties infeccioses: meningitis...
    • Malalties neurodegeneratives: Alzheimer, Parkinson...
    • Trastorns psíquics: Ansietat, depressió, esquizofrènia....
  • Òrgans efectors:
    • Lesions: fractures, esquinços, luxacions, contractures, trencaments...
    • Malalties degeneratives: Artrosi, osteoporosi, miopaties...

Com funcionen les drogues?

- Format: article científic. - Extensió mínima: 2 pàgines Arial 11. Interlineat 1,5. Sense comptar webgrafia. - Recordar webgrafia ben referenciada i de qualitat. - Què ha d'incloure? Introducció sobre el funcionament general de les drogues. Explicar com funcionen de forma específica i quines respostes generen, almenys 5 drogues: cannabis, cocaïna, tabac, alcohol, bolets al·lucinògens, èxtasis, noves drogues de disseny, medicaments, etc. - Què NO ha d'incloure? D'on surt la droga, com la fabriquen, història, etc. En resum, us heu de centrar en com funcionen utilitzant el nostre SN i quines respostes generen al nostre organisme.

Recordatoris: -Utilitzar vocabulari científic, sobretot el que hem tractat a la unitat. - Ortografia - Paraules vostres, no copiar RES. - Ser concís. (No posar palla en un article científic). - Teniu la normativa APA al classroom.

Treball final en grup

Teràpia gènica i Teràpia cel·lular
EM (esclerosis múltiple) ELA (esclerosis lateral amiotròfica) Alzheimer Parkinson
  • Format: presentació digital + oral
  • Extensió mínima: 15 minuts per grup.
  • Què ha d'incloure?
    • Malaltia que us ha tocat
    • Explicació sobre la Teràpia gènica i cel·lular
    • Relació entre la malaltia que us ha tocat i la teràpia gènica i/o cel·lular.
  • Grups:
    • Mercedes, Amelie, Noa.- Alzheimer
    • Isaac, Eric. - EM
    • Iker, Julia.- Parkinson
    • Sharon, Sergi.- ELA

Recordatoris:

  • Utilitzar vocabulari científic, sobretot el que hem tractat a la unitat.
  • Ortografia
  • Paraules vostres, no copiar RES.
  • Ser concís. (No posar palla en un article científic).
  • Webgrafia ben referenciada i de qualitat. Teniu la normativa APA al classroom.