VALORACIÓ PACIENT

VALORACIÓ DEL PACIENT

afegir DESCARTAR RIM abans d XABCDE

- En la nostra tasca com a TES, ens trobarem amb situacions variades i sorprenents en les quals haurem de saber-hi donar resposta de manera correcta. - Per evitar bloquejar-nos i que la situació ens superi és important tenir ben clars els protocols d'actuació, la qual cosa ens permetrà realitzar un servei ordenat i eficaç.

- El motiu més freqüent dels traumatismes són els accidents de trànsit, tot i que també poden ser per accidents laborals, precipitats, etc. - Els pacients traumàtics han de rebre tractament dins la primera hora des de l'accident (hora dorada), ja que les possibilitats de recuperació disminueixen dràsticament a mesura que augmenta el temps. Idealment hauria de rebre atenció al lloc de l'emergència durants els 10 primers minuts per tenir major supervivència i millor pronòstic.

AVALUACIÓ DE L'ESCENA

- Mentre ens aproximem al lloc de l'incident, i abans d'atendre el pacient, hem d'avaluar l'escena la seguretat de l'escena la cinemàtica del trauma (com s'ha produït)- Abans de baixar de l'ambulància hem de descartar qualsevol situació que posi ens posi en perill. Ex: electricitat descontrolada, matèries perilloses, risc d'agressió física, trànsit, etc. - Sempre hem d'actuar en zona segura. Ex: en un incendi domiciliari no entrarem a sócorrer la víctima sinó que esperem fora, en zona segura, a que els bombers treguin la víctima / en un apunyalament o tiroteig no baixarem de l'ambulància fins que hagin arribat els cossos de seguretat (mossos o policia local).

- grua amb llitera per baixar pacients obesos per la finestra. Afegir foto d'ambulància bariàtrica de la visita Egara

INSPECCIÓ GENERAL DEL PACIENT

- Mentre ens aproximem al pacient ens hem de fixar si està conscient o no, si respira, si es mou espontàniament, si presenta deformitats, hemorràgies massives, etc., per fer-nos una idea de la gravetat que pot tenir. - Prenem una primera impressió del pacient: és la percepció de gravetat que tenim al visualitzar-lo durant uns 15-30’’.

Causes més freqüents d’activació: 3.0 PCR 3.23 accident de trànsit 3.25 intoxicacio etílica 3.26 intoxicació drogues 3.28 trastorn psiquiàtric 3.29 trauma via pública o domicili 3.32 pacient inconscient 3.33 dispnea aguda / dolor toràcic Comú a qualsevol incident: La unitat de SVB habitualment és la primera en arribat a l’incident No oblidar el PAS Valoració de l’entorn i localització de l’incident: . entorn segur . direcció correcta . necessitat d’ajuda policial, bombers… . pacient pediàtric (molt important pq canvien els protocols, les dosis medicament…) Transmetre la informació el més ràpid possible a cecos

VALORACIÓ PRMÀRA: (De ABCDE a) XABCDE

- Tradicionalment s'explicava l'ABCDE de manera consecutiva: fins que la A no estigués solucionada no es passava a la B, i així successivament. - Des de el 2020, seguint la publicació de la 9a edició del llibre de referència mundial PHTLS (Prehospital Trauma Life Support), s'indica que la millor manera d'actuació és seguir la regla pneumotècnica XABCDE. - El PTLS és revisat i actualitzat segons l'evidència científica. - La X es refereix a l' exsanguinació, que és la principal causa de mort en pacients traumàtics. - Tot i que s'estudia com una seqüència, cal fer-se de manera simultània (si hi ha prou personal).

- En la X, cal controlar les hemorràgies exsanguinants que posin en perill la vida del pacient i sol.licitar 3.14M per administrar sèrum. - SVB: compressió directa mitjançant un embenat compressiu. - SVA: apòsits coagulants i/o torniquets.

Els últims estudis indiquen que la compressió indirecta no és efectiva.

ABDOMEN EN DEFENSA (HEMORRÀGIES INTERNES)

svb no porta ni xitoflex ni embenat israelí ni torniquet, i al cas de les ssessions sem jordi la índia va tardar 12 minuts... passar-los el vídeo!!

https://www.youtube.com/watch?v=xchkRb5ZkRA&t=5s

Després de la "X" mirem si està conscient o no. Si conscient ja té via aèria oberta, si inconscient cal obrir la via

X colocación de torniquete para evitar muerte hemorragia eXanguinante. C control de hemorragias no exanguinantes y empaquetado y estabilización de las exanguinantes. Si no se hace así quizá tengas un cadaver al llegar a la C

A. Valoración de la Vía aérea. En este primer paso debes valorar si la vía aérea es permeable, es decir si puede pasar o no aire por ella. Un factor determinante para saber si la vía aérea está permeable, es saber el nivel de consciencia del paciente. Pero, ¿no quedamos en que la valoración neurológica se hace en el paso D? ¡Correcto!. Pero en este momento te interesa mucho saber si el paciente está consciente o no, simplemente eso: "Un paciente inconsciente no es capaz de mantener despejada (permeable) su vía aérea". La puede obstruir su propia lengua, vómito, piezas dentales, etc. En este caso le tendrás que ayudar a mantener libre su vía aérea. ¿Entiendes ahora la importancia de saber si el paciente está consciente o inconsciente? ¿Cómo valoro su nivel de conciencia? Para valorar si una persona está consciente o inconsciente, lo tienes que estimular: Sacude de forma suave sus hombros. Pregunta en voz alta ¿se encuentra bien? Si no responde a los estímulos, debes estar alerta, su nivel de consciencia está alterado, es decir, está inconsciente.

¿Cómo abres las vías respiratorias? Si el paciente está inconsciente, la permeabilidad de sus vías respiratorias corre peligro. La causa más frecuente que impide el paso del aire hacia los pulmones en el paciente inconsciente, es por su propia lengua. Cuando el paciente yace boca arriba, la lengua cae hacia atrás impidiendo el paso de aire. Mira con atención la ilustración: En la figura de la izquierda, la lengua está relajada y cae hacia atrás, obstruyendo la vía aérea. Si tiras de la cabeza hacia atrás, como aparece en el dibujo de la derecha, mira como la lengua sube y deja paso al aire. Es muy sencillo ¿verdad?, ¡Parece increíble que con una maniobra tan simple puedas salvar la vida de tu paciente! Haz tú mismo la prueba: Pega la barbilla a tu pecho y trata de respirar, lo haces pero con dificultad ¿verdad? Ahora empieza a levantar la cabeza y nota como pasa el aire cada vez mejor. Cuando la tienes extendida hacia atrás (los médicos le llaman a esta postura de la cabeza hiperextensión), el aire pasa con más fluidez y además, si te relajas, tu boca se abrirá.

¿Respira con dificultad? Las urgencias respiratorias engloban gran cantidad de cuadros de diferente gravedad y origen, pero el síntoma clave en estos procesos es la disnea.

Disnea es un término médico que significa dificultad respiratoria. El paciente tiene sensación de falta de aire y dificultad para conseguir una respiración eficaz. Es un síntoma caracterizado porque la actividad respiratoria se hace consciente y penosa. Es un síntoma y como tal, una apreciación subjetiva del paciente, que la define como una sensación de "falta de aire". Hay varios tipos de disnea: Disnea de esfuerzo. Aparece al realizar esfuerzos (ejercicio). Disnea de reposo. Aparece sin realizar ningún esfuerzo. Disnea de decúbito. Aparece con el paciente tumbado. Mejora cuando incorporamos al paciente. Importante: La disnea NO se considera patológica cuando surge con el ejercicio extenuante en personas sanas y con buena forma física, ni con el ejercicio moderado en personas poco acostumbradas al esfuerzo. Recuerda: La disnea mejora con el paciente incorporado y empeora notablemente cuando lo tumbas.

A (Airway): VIA AÈRIA i CONTROL CERVICAL

L'obstrucció de la via aèria pot ser per relaxació de la llengua i caiguda enrera o bé per secrecions a causa de regluxos gàstrics que es produeixen en persones inconscients (per relaxació de l'esfínter esofàgic). D'altra banda, qualsevol pacient traumàtic ha de ser tractat com si tingués una lesió medul.lar. Per això hem d'evitar moure'l innecessàriament per no provocar més lesions (pensar que si té vèrtebres fracturades i el movem poden lesionar més nervis i vasos sanguinis).Per això cal fer un control cervical en tot moment. A = permeabilització via aèria + control cervical bimanual

només en traumàtics!

https://www.instagram.com/reel/C9QNnQDMEi3/?igsh=azdrdXhiNzE1amNn

tórax inestable: a part de fractures costelles tb seria que tot desplaçat cap a un costat per trauma, crepitacions... Per ser volet costal les fractures costelles han de ser pels dos costats? DIFERÈNCIA PNEUMOTÓRAX SIMPLE (Ian, joves fumadors, espontàniament, s'opera amb la calma), de A TENSIÓ (risc vital, per traumatisme, l'aire comprimeix cap a un costat al pulmó no afectat

PERMEABILITZACIÓ DE LA VIA AÈRIA:- Si el pacient parla significa que ja té la via aèria permeable. - A vegades n'hi ha prou fent la maniobra front-mentó. - Si el pacient presenta OVACE farem les maniobres pertinents (Heimlich...). - Si està inconscient (o baix nivell de consciència) cànula de Guedel - Si presenta secrecions, vòmit o sang a la cavitat orofaríngea cal utilitzar l'aspirador de secrecions (si ja li hem posat la Guedel, aspirarem a través de la Guedel). - Si hi ha un objecte que es veu a simple vista l'extreurem amb les pinces de Magill (només si és ben visible i accessible).

Al check-list revisar que funcioni i carregat. Per comprovar-ho, tapar el forat sonda i engegar: la llumeta verda ha de pujar fins dalt. L'Ares l'utilitza per fer el buit, però dir-los que no és lo correcte.

MANIOBRES D'OBERTURA DE LA VIA AÈRIA

Cal fer-les abans d'introduir la cànula de Guedel (ens referim a pacients inconscients). 1. MANIOBRA FRONT-MENTÓ: (pacients no traumàtics) És una tècnica molt fàcil de fer, però hem de recordar que en pacients traumàtics NO la farem perquè podríem empitjorar les lesions cervicals. 2. TRACCIÓ MANDIBULAR: (pacients traumàtics) És una tècnica complicada, i no tothom la sap fer. Pot fer-la qualsevol sanitari entrenat, normalment metges/metgesses.

CONTROL CERVICAL BIMANUAL: (només en traumàtics)- El control bimanual el farem des del primer moment que arribem, i el seguirem fent tot i haver posat el collaret cervical (ja que aquest no evita els moviments laterals). El collaret sempre s'ha de medir i posar en decúbit supí. A fer el control bimanual s'hi posa el sanitari de major formació, que per ordre seria: metges-infermers-TES. - IMPORTANT: el collaret no substitueix el control bimanual, són necessaris els dos. L'únic moment que abandonarem el control bimanual serà quan el pacient estigui al taulell espinal amb el collaret i la dama d'Elx (ja que aquesta sí que evita els moviments laterals).

Indicacions a tenir en compte... - Si la víctima està en decúbit pron cal alinear les extremitats per segments (de distal a proximal) i voltejar-lo en bloc fins decúbit supí. - Si porta casc cal realitzar una extracció reglada d’aquest per poder accedir a la via aèria. - Valorarem presència de cossos estranys (els TES només utilitzarem Magill si és visible, ja que en cas contrari podríem empitjorar la situació empenyent el cos estrany més avall), secrecions, cianosi, moviments respiratoris anormals, cremades per inhalació, presència de sutge al nas i boca, deformitat maxil.lofacial, desviació de tràquea...

- Per valorar la ventilació, cal exposar el tòrax per observa-lo i palpar-lo, així podrem inspeccionar: * moviments toràcics (simètrics o no)* tiratges (ús de musculatura accessòria)* aleteig nasal* crepitacions (soroll d'ossos fracturats, recorda quan xafem neu)* ferides toràciques* sorolls respiratoris anòmals IMPORTANT! Hem de posar els pacients que presentin dificultat respiratòria en posició de Fowler o semiFowler (incorporats 45-90º), sempre que sigui possible (en traumàtics no!), al sofà, llit, llitera, recolzats al terra, etc.

B (Breathing): RESPIRACIÓ

- Valorarem la VENTILACIÓ i SATURACIÓ, ja que tenir la via aèria permeable no assegura que la ventilació i oxigenació siguin adequades, inclús pot ser que NO respiri. - Ens podem trobar aquestes situacions: * Inconscient que respira (no traumàtic) Guedel + PLS * Inconscient que respira (TRAUMÀTIC) Guedel + control cervical bimanual+tenir aspirador de secrecions reparat per si vomita!! * Inconscient que NO RESPIRA RCP!!(o fa gasping)

¿Es superficial? Interesa saber si la respiración es superficial o si los movimientos del tórax son profundos, como en la respiración normal. un especial cuidado en identificar respiraciones superficiales que muchas veces son inefectivas, es decir, no mueven la cantidad de aire necesaria para asegurar una adecuada oxigenación.

- VOLET COSTAL: per fractures costelles es trenca la pleura i el pulmó sobresurt una mica.- FERIDA BUFANT: si el trauma ha perforat la pell i comunica el pulmó amb l'exterior. En canvi al volet costal tot queda per sota la pell. Normalment la ferida bufant és per fractures costelles també, excepte el cas de ferida per arma blanca, on l'arma ha passat entre les costelles.- TÒRAX INESTABLE: al palpar les costelles es noten toves, amb crepitació (soroll de fractura).- RESPIRACIÓ PARADOXAL: fer traumes, ferides, etc., no hi ha una respiració simètrica, rítmica i normal, sinó que un costat potser va bé però l'altre va més ràpid, o quan un puja l'altre baixa...

Oxigenoteràpia segons la SpO2

MONAGAN

En pacients traumàtics, mai posarem ulleres nasals, ja que pel seu quadre clínic requereixen major suport ventilatori, i per tant directament posaríem mascareta Venturi (o Monagan si satura <80%). MEnysd e 85 monagan!!

https://www.elsevier.es/es-revista-medicina-integral-63-articulo-la-oxigenoterapia-situaciones-graves-10022221

Si amb les ulleres nasals a 5L no millora, hem de canviar de dispositiu i posar mascareta de Venturi, perquè encara que augmentem els litres no millorarem la FiO2 perquè el dispositiu no permet més oxigenació.

Oxigenoteràpia segons la FR

<8rpm 9-10-11 de 12 a 20 de 21 a 30 >30rpm

* Comencem amb VENTURI, si no millora canviem a MONAGAN. *Si se'l veu greu (sorolls respiratoris, tiratges, cianosi, etc., ja comencem posant la MONAGAN).

La VENTURI com a màxim proporciona 60% a 15L. La MONAGAN pot arribar fins a 100%.

AMBÚ (Baló ressuscitador)

- És un dispositiu manual per proporcionar ventilació amb pressió positiva als pacients que no respirin o que ho facin de manera inadequada. - Si s'utilitza sense el reservori (bossa) proporciona un 21% d'oxigen. - Però si hi posem el reservori i connectem l'ambú a la botella d'oxigen podem aconseguir fins un 90-95%. - Casos en els que es fa servir: * FR<8 o FR>30 (els pacients més crítics: cianosi, sorolls respiratoris, tiratges...). * Oxigenar pacients intubats mentre no estan connectats al respirador.* RCP.

RECORDA! - Els pacients amb MPOC (Malalties Pulmonars Obstructives Cròniqeus com bronquitis crònica o enfisema pulmonar) toleren bé saturacions de 90%. - Si estan per sota (80-90%) posarem ulleres nasals (no mascaretes, ja que són contraproduents). - Com la resta de pacients, si saturen a <80% posarem mascareta Monagan a 15L i esperarem SVA per intubar i connectar al respirador.

C (Circulation): CIRCULACIÓ

- Seguirem controlant les hemorràgies que ja havíem tractat. - Comprovarem si pot tenir hemorràgies internes i està en shock.- Per molts autors un politraumatitzat és sinònim de shock hipovolèmic. - Signes de shock lent reompliment capil.lar (>2'') pell freda i suada alteració de la consciència - Ompliment capil.lar: si és major a 2 segons pot indicar baixa irrigació tissular, però aquest signe no és bon indicador per si mateix perquè hi influeixen factors com l'edat, temperatures fredes, fàrmacs... - CONSTANTS VITALS FC (fixant-nos també en el ritme i intensitat) TA T

També ens fixarem en la pell: - Coloració de la pell cianòtica (mala oxigenació) pàlida (mala irrigació). - Temperatura de la pell: un pacient fred és un pacient amb mala perfusió (la temperatura disminueix per la redistribució dels fluxs sanguinis cap als teixits de major importància com a mecanisme per compensar el shock). - Humitat de la pell pell seca (indica bona perfusió tissular) pell humida/suada (diaforesi): s'associa a shock - Les unitats de SVA poden canalitzar una via venosa per administrar sèrums que millorin la TA, medicaments, etc.

Un individuo sano, con una función cardiocirculatoria normal, tiene la frecuencia cardiaca dentro de los límites normales, la piel caliente (a unos 36'5 ºC) y con un color sonrosado. Por él contrario, un individuo que presenta un aumento de la frecuencia cardiaca, con la piel pálida, fría y sudorosa ("sudor frío"), presenta una mala función cardiocirculatoria.

Color de la piel. El color de la piel, por simple inspección, te puede ayudar a completar la valoración del paciente. Valora el color del lecho ungueal (la zona que hay debajo de las uñas), y la conjuntiva del ojo. Esta la puedes ver tirando suavemente del párpado inferior. Lo normal es que esté sonrosada. Palidez. Suele ser signo de mala perfusión tisular o pérdida de sangre. Cianosis. Indica una mala oxigenación de los tejidos. Enrojecimiento excesivo.Puede ser un signo de exposición al calor o intoxicación por monóxido de carbono. Ictericia. Es el color amarillo de la piel y de la esclerótica ocular (la parte del ojo de color blanco). Este color se puede producir por una enfermedad del hígado.

Hemorràgia interna: abdomen en defensa, hipotensió, hipotèrmia...

- Important preguntar si pren anticoagulants com sintrom.- En principi sèrum per netejar, compreses i benes. - Avançada pot fer un tap i torniquet. - Amb la nova dotació SVB també porta torniquets. - Compressió directa millor fer-la amb pacient estirat al terra i jo fer força amb tot el cos. Fer la prova, assentar-lo a cadira i apretar-li braç. I després estirat al terra apretar-li el braç. És molt més efectiu. - Torniquet fàcil: posar, girar i trabar. Anotar l'hora. No treure'l ni afluixar-lo mai, ja el treuran a l'hospital. No sempre acaba en amputació.

- El dolor toràcic es considera una emergència. - Per protocol s'activa SVA. - Pot indicar IAM, angina de pit i altres patologies cardiovasculars.

- "Dèbil" significa que costa detectar-lo perquè bombeja fluixet.

D. Valoración Neurológica. Con la valoración neurológica lo primero que debes determinar es el nivel de consciencia, es decir, el nivel de alerta que tiene el paciente. Ya lo comprobaste al principio de la valoración del paciente para asegurarte de que la vía aérea estaba despejada. En ese momento inicial, sólo te interesa saber si el paciente está consciente o inconsciente. Ahora te vas a fijar con más detenimiento en otras características del paciente. ¿Qué es la consciencia? La consciencia es el estado en que la persona se da cuenta de sí misma, de sus cambios y del entorno que le rodea. Esto supone que el sujeto está alerta, es decir despierto, y con una actitud mental, intelectiva y afectiva suficiente para permitirle responder a los estímulos internos y externos. Por el contrario, pérdida de consciencia o inconsciencia es el estado en el que el cerebro tiene anulados determinados actos reflejos y sólo reacciona ante determinados estímulos, en función del nivel de inconsciencia alcanzado.

Causas que pueden alterar el nivel de conciencia. Hay múltiples procesos que pueden dar como resultado la alteración del nivel de consciencia. Su clasificación puede resultar muy compleja y variada. Las causas más frecuentes que pueden alterar el nivel de consciencia son: Fiebre. Traumatismo craneal. Enfermedades del sistema nervioso central. Aporte insuficiente de oxígeno al cerebro (Hipoxia cerebral). Crisis convulsiva. Hipoglucemia. Intoxicaciones de cualquier tipo, incluido él alcohol y los opiáceos. Arritmia transitoria. Hipotensión.

D (Disability): DETERIORAMENT NEUROLÒGIC

- La consciència és l’estat d’una persona en el qual obtenim d’ella respostes normals als estímuls externs. Depèn del correcte funcionament del cervell. - Els trastorns de consciència són alteracions del sistema nerviós que es manifesten amb falta de resposta o amb respostes inadequades als estímuls externs - La disminució del nivell de consciència o inconsciència és una emergència perquè que pot indicar que no arriba prou oxigen al cervell. - Les causes poden ser molt variades: hipoventilació, hipòxia, hipotensió, sobredosi d'alcohol o drogues, malalties metabòliques (diabetis, epil.lèpsia...), problemes cardíacs, infeccions, ACR, etc.

ACTUACIONS QUE CAL REALITZAR A LA "D":1. Mesurar la GLICÈMIA (ja que tant l' hipoglicèmia com l'hiperglicèmia poden provocar alteracions de la consciència). 2. Valorar l'estat de consciència (escales AVDI / Glasgow). 3. Valorar pupil.les. 4. Valorar focalitat neurològica. 5. Altres signes de dany neurològic: sortida de líquid cefaloraquidi, sang per l'orella o nas, vòmits, agitació, etc. 6. Valoració neurovascular (només en traumàtics!): SPRT

1. VALORACIÓ DE LA GLICÈMIA - La constant vital que mesurem aquí és la GLUCÈMIA. - En cas d'hiperglicèmia: cal administrar insulina.- En cas d'hipoglicèmia: cal administrar glucagó.

*Basal: 60-120 mg/dl *Postprandial: 90-180 mg/dl

Com actuarem en cas d'hipoglucèmia? - Pacient conscient: Pot prendre alguna cosa dolça d'absorció ràpida (sucs de fruita, refrescs, aigua amb sucre...) i repetir la mesura de la glucèmia passats 15 minuts. Segurament millorarà, si no es convertirà en el següent cas. - Pacient inconscient o amb baix nivell de consciència: Necessita glucagó que pot administrar-se'l ell mateix (o familiar) si en té . Si no en té caldrà sol.lictar SVA (3.14M) perquè les unitats de SVB no en porten. Els TES només poden administrar glucagó amb autorització del metge (3.1S amb Cecos). No es pot donar ni menjar ni beure a un pacient inconscient o amb baix nivell de consciència perquè podria ofegar-se.

https://www.youtube.com/watch?v=yugHki_s5o0

Com actuarem en cas d'hiperglucèmia? - Cal administrar-li insulina. - Recordem que les unitats de SVB no tenen ni insulina ni glucagó. - Recordem que els TES no poden administrar ni insulina ni glucagó. - Si el propi pacient té insulina se la pot administrar ell mateix (o algun familiar). - Si volen que nosaltres li administrem la seva insulina necessitem autorització de CeCooS (farem un 3.1S). - Si no en té haurem de sol.licitar 3.14M (SVA) perquè li admistrin ells.

Tipus de diabetis

2. VALORACIÓ DE L'ESTAT NEUROLÒGIC - Hem de valorar el nivell de consciència mitjançant...: ESCALA AVDN (qualitativa) (a tots els pacients) A: ALERTAV: resposta a estímuls VERBALSD: resposta a estímuls DOLOROSOS N: NO RESPON (= I: INCONSCIENT)

ESCALA DE GLASGOW (quantitativa) (pacients traumàtics o alteracions consciència)

Reposta verbal: valorar si orientat en persona, temps i espai. També la capacitat de comprensió.

AVDN:

(respon a estímuls verbals)

(respon a estímuls dolorosos)

ESCALA DE GLASGOW:- És una eina d'avaluació neurològica àmpliament estesa a nivell global. Valora el nivell de consciència d'un pacient amb lesió cerebral i la seva evolució. - És quantitativa: va de 3 punts (coma) a 15 punts (cap afectació cerebral). - S'utilitza per mesurar la consciència d'un pacient amb TCE, tot i que s'ha extès per valorar tot tipus de pacients amb disminució del nivell de consciència per altres causes (lipotímies, síncopes, hipoglucèmia, etc.). - Valora tres paràmetres, els dóna una puntuació i els suma. - Paràmetres

obertura ocular resposta verbal resposta motora

descerebració

DECORTICACIÓ

DESCEREBRACIÓ

- Si un dels tres paràmetres no pot ser valorat s'ha de deixar en blanc i especificar la causa per la qual no es pot valorar (NO MARCAR 1 PUNT!).

Abans en tot 3.32 s'activava SVA per defecte, ara només SVB...

https://www.youtube.com/watch?v=KkTfihvElVQ

3. VALORACIÓ DE PUPIL.LES

- Utilitzem la llanterna d'exploració per valorar la reactivitat de les pupil.les. - Si no hi ha cap problema neurològic, les pupil.les són reactives (es fan petites amb la llum). - La falta de reactivitat pupil.lar pot ser per lesions intracranials (hemorràgies, tumors, aneurismes...), hipotèrmia, coma o ACR.

4. VALORAR ALTRES SIGNES DE DANY NEUROLÒGIC

- Signes que indiquen fractura de la base del crani i, per tant, dany neurològic:

- També poden ser indicadors de gravetat que el pacient traumàtic presenti vòmits, cefalea, convulsions, agitació i inquietud...- Sempre preguntarem si han perdut la consciència en algun moment.

5. VALORACIÓ DE PRESÈNCIA DE FOCALITAT NEUROLÒGICA

La presència de qualsevol d’aquests motius implica focalitat neurològica: - Asimetria facial (demanem que el pacient faci un somriure): és anormal si un costat no es mou tan be com l’altre. - Pèrdua de força en alguna extremitat que no existia prèviament. - Llenguatge anormal (faci que el pacient repeteixi una frase en el seu idioma): és anormal si el pacient arrossega les paraules, utilitza paraules incorrectes o no pot parlar.

https://www.instagram.com/reel/C_Ti5CusELp/?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=M2M0Y2JmOTAyOA%3D%3D

- En cas de focalitat neurològica cal informar IMMEDIATAMENT a CeCooS per tal que es valori la necessitat d’activació del CODI ICTUS. - Si sospites que algú pot estar patint un ICTUS fes que...

6. VALORACIÓ NEUROVASCULAR - Valorem la mobilitat i sensibilitat de les extremitats. - Només ho farem en traumàtics! - Cames: treure sabates i comparar els dos peus. - Braços: comparar el braç lesionat amb el sa. - Ens fixem en aquests paràmetres: S: sensibilitat (nota que li apretem peu/mà?) P: pols distal (té pols pedi/radial?) R: reompliment capil.lar (és <2’’?) T: temperatura (notem el peu/mà està a temperatura normal?)- Si hem d'immobilitzar el braç o cama, cal fer l'SPRT tant abans com després d'immobilitzar.

"SPRT"

E (Exposition): EXPOSICIÓ I CONTROL DE LA HIPOTÈRMIA

- En pacients traumàtics cal revisar de forma exhaustiva el cos del pacient en busca de lesions ocultes (contusions, zones doloroses, ferides no evidents, etc.). - Anirem retirant la roba per descobrir lesions amagades. - Ràpidament tornarem a cobrir la zona, tant per intimitat del pacient com per evitar hipotèrmia. - Al final li posem un llençol o manta tèrmica per evitar la hipotèrmia. - Si cal tallarem la roba per poder valorar correctament (és millor fer-ho dins l'ambulància, si és possible).

- Exposició física (inspecció i palpació) en pacients traumàtics seguint l’ordre: . crani i cara . coll . tòrax (p.ex: crepitacions, o l’asimetria de les espatlles pot indicar fractura de clavícula). . abdomen . pelvis (rotació externa, escurçament cama...) A l'altura maluc no apretar per detectar dolor pq empitjoraríem la fractura sinó apretar endavant com si vulguéssim tancar la pelvis . cames . braços . esquena

(o baix nivell de consciència)

- Si el pacient està estable el traslladem nosaltres (SVB). Si clarament veiem que necessitem SVA (3.0, 3.32...) direm per l'emisora: "Cecos de L730" "Endavant" "Sol.licitem 3.14M" Si tenim dubtes i creiem que hem de parlar amb el metge de CeCooS perquè valori si cal SVA o no direm: - Cecos de L730 - Endavant - Sol.licitem 3.1S per valorar activació de 3.14M I si volem parlar amb el metge per ampliar informació de la situació direm: "Sol.licitem 3.1S per ampliació de 3.5"

VALORACIÓ SECUNDÀRIA Tot i que s'anomena 2ària per diferenciar-la de la regla pnemotècnica XABCDE, l'anirem fent simultàniament. Inclou aquests procediments: - Revaloració ABCDE (amb monitorització constant de pulsioximetria i TA). - Filiació de les dades del pacient: nom, cognoms, adreça, CIP, etc. - -Anamnesi (SAMPLE) i demanar si té algun informe mèdic per complementar la informació.

FILIACIÓ DEL PACIENT

ANAMNESI

Consisteix en fer una sèrie de preguntes al pacient per tenir més informació: - Simptomatologia? - Al.lèrgies conegudes? - Medicaments habituals? - Patologies? (antecedents mèdics/quirúrgics i hàbits tòxics) - L’última ingesta? - Esdeveniments previs?(mecanisme lesional, l’hora, què va passar fins arribar l’ajuda, etc.)

A l'apartat ANAMNESI de la tablet hi ha un requadre per escriure la DESCRIPCIÓ DELS FETS, per tant necessitem esbrinar tot això

SAMPLE

Al drive (síntesi), el tinc descarregat i es veu millor

IDEAS

Es tracta d'una pnemotècnia per tal de realitzar una transferència de la informació estructurada. Serveix per recordar l'ordre que hem de seguir a l'hora de transmetre la informació en les següents situacions: - quan arribi el SVA - quan fem el trànsfer hospitalari - quan CeCooS ens demani 3.5 (informació de la situació o dades de l'afectat) - quan informem a CeCooS d'un 3.22 (alta voluntària/rebuig assistència)

Les actuacions que poden requerir ajuda policial són: accidents de trànsit / incendis domèstics o forestals / lesions o agressions en via pública / pacients psiquiàtrics / casos de violència domèstica o de gènere

XERRADA MOSSO D'ESQUADRA

- Violència de gènere: d'home a dona (parella sentimental, amants...) - Violència domèstica: dins l'àmbit familiar, ha d'haver-hi convivència. Ex: de pares a fills, a padrins, etc. - En cas d'agressions primer es porta la víctima al CAP i després a comissaria. Els mossos no han de pujar a l'ambulància. Durant el trasllat ens seguiran al darrera. I mentre fem l'exploració no han de pujar-hi. - Els mossos no porten material sanitari, sí DEA.

ALFA-CHARLY (abans Charly-Oscar)

És la figura del TES a CeCooS, és qui coordina els gestors de demanda i els recursos a enviar.