Hèl·lade introducció

L’Hèl·lade Antecedents Pàg. 20-21

Pàg 18 - 39

Art clàssic Bellesa > criteris objectius i racionals Ordre – Harmonia - Proporció

Venus de Càpua 330 aC Còpia romana d’un bronze de Lisip

Després de la civilització cretomicènica i de l’art prehel·lènic, l’evolució de l’art grec antic, pròpiament dit, es pot datar entre els segles VIII-VII aC i l’any 146 aC (Roma conquista Grècia, batalla de Corint). I es pot dividir en:

• ARCAIC (segle VIII - VI🡪 475 aC). Comencen a fixar els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució estilística grega.

• CLÀSSIC (V🡪 475 - 323 aC). Entre final de les Guerres Mèdiques i mort d’Alexandre, etapa de màxim esplendor artístic.

Tres períodes

• HEL·LENÍSTIC (323-32 aC). Grècia exporta els seu refinament cultural als diferents regnes macedònics, fins ser absorbida per l’Imperi romà. El 22 aC, el primer emperador romà August, separa Grècia de Macedònia, i Grècia esdevé la província Aquea.

3r mil·lenni

2n mil·lenni

1r mil·lenni

Època cretenca o minoïca

Època micènica

Edat obscura

Època arcaica

Època clàssica

Hel·le nisme

Illes Cíclades

GRÈCIA CLÀSSICA

ART PREHEL·LÈNIC (Les Illes Cíclades – Creta – Micenes) INFLUÈNCIES

Les influències de l’art egipci i de l’Orient Pròxim (babilonis, perses,...) arriben fins el món hel·lènic: importància dels temples, estructures arquitravades, ús de columnes, frontalitat a les escultures,...

III Mil·leni: art de les Illes Cíclades Illes de Naxos i Delos Caràcter antropomórfic Bellesa Senzillesa Esquematisme Capacitat d’abstracció

CIVILITZACIÓ CRETENCA o MINOICA (2600-1400 a.C.): situada a Creta, era una Monarquia que posa en contacte el món hel·lènic amb Egipte i Mesopotàmia i que ja té una religió politeista que serà la base de la religió grega.

ART MINOIC O CRETENC

• Talassocràcia.
• Art Sincrètic: Alegre, colorit, hedonista.
• Cnossos: 80.000 habitants.
• Construcció de palaus/laberints

• Pintura mural decorativa harmoniosa i en moviment, colors vius i visió frontal, associada a una arquitectura palatina d'estructura informal i pràctica, laberíntica, amb patis interiors i diferents nivells.

• Temàtiques del quotidià, animalística del món marí i religiosa amb peces votives i rituals.

Cnossos

• Un dels elements arquitectònics més característics, d’aquest edifici palatí, són les columnes vermelles, els fusts de les quals augmenten de diàmetre des de la base. El seu capitell format per un equí de motllura convexa i un àbac quadrat, és un referent de l’estil dòric grec, i seran el seu precedent

Summoscap

arquitrau

Columna protodòrica Sistema arquitravat

maçoneria

carreus

• Els palaus estan construïts en desnivells que es salven mitjançant escales.

ALTAR: BANYES DE CONSAGRACIÓ

Pintura

Pintura art minoic:

• Els murs de l’interior dels palaus minoics estaven decorat amb baixos relleus fets amb estuc i pintures al fresc.
• Les parets amb pintures policromades, recreen escenes de temàtica diversa, com de la vida quotidina i de la natura (tauromàquia, fauna marina).
• L’estil: ús d’una gamma cromàtica rica (que il·lumina les estances, que d’altra forma haurien resultat fosques), i representació en perfil de les figures contornejades amb una línea negra, seguint el model egipci, però amb més moviment, com s’observa en el famós Fresc de la Tauromàquia (jocs sobre un brau) del palau de Cnossos.

SENYORES EN BLAU (FRESC)

Escultura

• Tan sols es conserven petites estatues de marfil, bronze i argila (homes nus, dones amb faldilles acampanades i algunes talles).

• Petit format.

• Precisió de la silueta i moviment pausat.

• Deessa de les serps (1600 aC), Museu Càndia, Creta🡪 són figures femenines que poden representar qualque ritual que es desconeix. Tenen els braços elevats i aguanten en les seves mans unes serps, duen un atuell molt original, un cosset (espècie d’indumentària, “corpiño”) que deixa els pits nus i falda de volants amb un davantal.

Sir Arthur Evans

Micenes(cultura Micènica)

• Formació entre 2200 i 1600 aC, i apogeu 1600 a 1200 aC.

• Principals centres: Micenes, Tirint i Argos.

L’art micènic

• Es deu al poble dels aqueus, establert en el territori de l'actual Grècia continental (Edat de Bronze).

• Art que té influència de l’art minoic, però més tosc que l’anterior.

CIVILITZACIÓ MICÈNICA (1600-1100 a.C.): amb Micenes com a capital, controla el Peloponés i les illes més properes i es basa en monarquies i societats guerreres molt jerarquitzades.

• Característiques generals art micènic:

• Arquitectura monumental.
• En orfebreria: Màscara d’Agamèmnon (metal·lúrgia en or).
• Pintura, sense la lleugeresa de l'art cretenc, temàtica militar i narrativa.
• En ceràmica, el ric repertori heretat de l’art cretenc (Gerra Pithos, 1700 aC) s’empobreix, i es redueix a l’ornamentació de motius florals, que anuncien el posterior període geomètric de la ceràmica grega.

MICENES

• Manté les estructures arquitravades i la pedra.
• Construccions de grans muralles, aixecades amb pedres de dimensions ciclòpies, que evidencien el caràcter guerrer del poble micènic.

• Palau: Gran construcció, que manté les estructures arquitravades, s’articula, com un conjunt perfectament ordenat, al voltant del mègaron central (precedent del temple grec).

• Tomba d’Atreu (s. XIII aC)🡪 A l’art micènic van ser importants el thólos o tombes dels prínceps micènics, origen dels santuaris circulars grecs.

CERCLE FUNERARI

Orfebreria

• Tomba d’Atreu (s. XIII aC)🡪 Aquestes tombes guardaven a l’interior treballs d’orfebreria excel·lents (per exemple, la Màscara d’Agamèmnon), fets per als aixovars funeraris dels prínceps.

• Màscara d’Agamèmnon (1550 aC)🡪 Museu arqueològic Nacional, Atenes. Obra d’orfebreria en or, pertany a un aixovar funerari procedent de Micenes.

MASCARA D’AGAMÈMNON

Pintura

• En pintura, sense la lleugeresa de l'art cretenc, temàtica militar i narrativa.