Exposició Ucraïna

CRAI Biblioteca de DretText i selecció de Xavier Pons Ràfols

Elements d’anàlisi per entendre el conflicte

La guerra d'UCRAÏNA

13 Obres al CRAI UB

11 Referències bibliogràfiques

06 Nacions Unides

10 Escenari global

09 Seguretat internacional

08 Amenaça nuclear

07 Violació del Dret Internacional

05 L'atac armat

04 La Rússia de Putin

03 Ampliació de l'OTAN

02 Els orígens del conflicte

01 Introducció

Sumari

01

La guerra d’Ucraïna, iniciada el 24 de febrer de 2022 amb la invasió d’aquest país per part de la Federació Russa, està constituint, indubtablement, un dels conflictes bèl·lics més disruptius i més importants de les darreres dècades, sobretot per a Europa, amb conseqüències polítiques, socials, econòmiques i energètiques que estan tenint i tindran importants repercussions.Com totes les guerres és també una autèntica tragèdia humanitària i representa, a més, un atac directe a la línia de flotació d’un sistema de relacions internacionals que hauria de ser pacífic, segur i estable, organitzat sobre la base del Dret Internacional i al voltant d’institucions internacionals com l’Organització de les Nacions Unides. Representa, doncs, una més entre les moltes amenaces actuals a la pau i la seguretat internacionals (Martínez Capdevila i al., 2017) i acabarà tenint, en aquest sentit, enormes efectes en la geopolítica mundial, ja prou complexa de manera prèvia a la guerra d’Ucraïna (Dodds, 2021).

Introducció

02

Els orígens del conflicte els hem de situar en el gran canvi polític -un veritable terratrèmol- que va significar el 1989 la caiguda del mur de Berlín i la descomposició de l’espai soviètic (Taibo, 1994). Les rèpliques d’aquest rellevant moviment sísmic s’han perllongat al llarg dels anys en una doble perspectiva. D’una banda, van sorgir tensions nacionalistes en el si de la república Russa i d’altres antigues repúbliques postsoviètiques, generant diversos conflictes bèl·lics, com les guerres de Txetxènia el 1996 i el 1999, la de Moldàvia i Transnístria entre 1990 i 1992, les de l’Alt-Karabakh entre 1992 i 1994 i el 2020, o les de Geòrgia, per Ossètia i Abkhàzia en 1992 i en 2008, provocant escenaris territorials amb independències de facto, que s’han situat en un autèntic limbe jurídic, com Transnístria, Artsakh, Ossètia Meridional i Abkhàzia (Blanc Altemir, 2004).

Els orígens del conflicte

03

D’altra banda, els països de l’Europa central i oriental que havien estat sota l’òrbita soviètica havien anat adquirint la condició de membres tant de la Unió Europea com, en especial, de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), escamats per l’anterior subordinació a la doctrina soviètica de la sobirania limitada i legítimament temorosos per la proximitat de la Federació Russa (Blanc Altemir, 2008). Aquesta ampliació de l’OTAN cap a l’est va revifar una Organització que amb la fi de la guerra freda semblava que havia perdut sentit i que és objecte de crítiques des de posicions progressistes per la seva forta dependència dels Estats Units (Fortuny i Serra, 2010), que anul·la també, en gran part, la necessària autonomia estratègica de la Unió Europea. Al mateix temps, però, va fer sorgir un nou temor, també del tot legítim, però des de la perspectiva russa i amb relació a la seva mateixa seguretat, atesa la proximitat de l’OTAN directament a les seves fronteres terrestres, mantenint-se només com Estats coixí Bielorússia, Moldàvia i Ucraïna a l’oest i Geòrgia al sud, al marge de l’encara neutralitzada Finlàndia al nord-oest (Taibo, 2017).

Ampliació de l'OTAN

continua llegint

04

En aquest context, des de la pujada al poder de Vladimir Putin, l’any 2000, es va anar operant a Rússia un progressiu deteriorament del sistema democràtic i una deriva cada cop més autocràtica i autoritària (Taibo, 2006). Una deriva que s’acompanyava socialment -i en l’imaginari popular- per l’aspiració de recuperar l’hegemonia i el poder que havia tingut l’antiga Unió Soviètica i, en termes polítics, per un expansionisme i una voluntat de domini i fidelització dels Estats veïns, de l’anomenat “estranger proper”.

La Rússia de Putin

05

L’atac armat iniciat el 24 de febrer per les forces armades russes contra Ucraïna s’ha de qualificar, clarament, en termes jurídics, com un acte d’agressió en violació de normes i principis fonamentals del Dret Internacional, com els que prohibeixen l’amenaça o l’ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol Estat o en qualsevol altra forma incompatible amb els propòsits de les Nacions Unides (Corten, 2008). Una actuació armada que encaixa, a més, perfectament amb la definició d’agressió adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1974. Aquesta definició considera com agressió un ús de la força armada contra la sobirania, la integritat territorial o la independència política d’altres Estats; essent el primer ús de la força la prova, prima facie, d’un acte d’agressió (Bermejo García, 1993; Kolb, 2018). Les justificacions utilitzades per Rússia, per al que el règim de Putin ha anomenat “operació miliar especial”, no tenen cap mena de fonament en el Dret Internacional, que només admet, com a excepcions a la prohibició absoluta de l’ús o amenaça de la força, la legítima defensa i l’autorització del Consell de Seguretat.

L'atac armat

contInua llegint

06

Tanmateix, la condició de la Federació Russa com a membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i l’exercici del seu dret de vet ha impedit des de llavors que aquest Consell de Seguretat pogués activar-se i adoptar les mesures que fossin necessàries davant de l’acte d’agressió en tant que principal responsable del manteniment de la pau i la seguretat internacionals, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides, limitant-se a una simple i tardana declaració buida de contingut (Nacions Unides, 2022d). Només l’Assemblea General -com va passar quan l’annexió de Crimea el 2014 (Naciones Unides, 2014)- va poder aprovar alguna resolució de condemna, així i tot, sense caràcter jurídic obligatori (Nacions Unides, 2022a i 2022b), i l’expulsió de la Federació Russa del Consell de Drets Humans (Nacions Unides 2022c). Tot plegat, una clara conseqüència de les deficiències del sistema de seguretat col·lectiva instituït a la Carta i de la inexistència de mecanismes eficaços d’ús institucionalitzat de la coerció en el Dret Internacional.

Nacions Unides

+ info

07

L’evolució de la guerra d’Ucraïna ha posat també de manifest greus violacions dels drets humans i de les normes de Dret Internacional Humanitari aplicables en casos de conflictes armats (Jorge Urbina, 2000). Hi ha hagut bombardejos indiscriminats i atacs continuats a la població civil i a les infraestructures civils -incloses centrals nuclears-, a més d’assassinats, tortures i violacions, així com una cruel estratègia militar de devastació i terror, de la que la ciutat de Mariúpol, al sud-est d’Ucraïna i riberenca amb el mar d’Azov, n’és l’epítom; per no mencionar el drama de milions de refugiats i desplaçats interns. Farà falta contrastar les informacions disponibles i investigar els fets de manera independent per a poder portar als seus responsables davant dels tribunals de justícia, però existeixen evidències prou abundants de la comissió de crims de guerra i de crims contra la humanitat, que ens retrotrauen, com el crim del genocidi, al que va succeir durant la Segona Guerra Mundial quan van sorgir aquests conceptes (Sands, 2017). Aquests crims de guerra i crims contra la humanitat, absolutament execrables, no sols són violació de les normes internacionals tant en temps de guerra com en temps de pau, sinó que atempten contra els principis bàsics d’humanitat, que s’han d’entendre també com a principis estructurals del Dret Internacional contemporani (David, 2002; Jiménez García, 2019).

Violació del Dret Internacional

+ info

08

D’altra banda, el fet que la Federació Russa sigui una potència nuclear, i les velades insinuacions que dirigents russos han expressat aquests darrers mesos, han fet sorgir amb cruesa el temor a una possible activació d’armes nuclears tàctiques o d’altres armes prohibides internacionalment, com les químiques o les biològiques. El temor a una acció nuclear en el context de la guerra d’Ucraïna, sigui intencionada o merament accidental, seria una escalada sense precedents i de riscos impredictibles. Un risc que tenalla i condiciona en gran manera la reacció internacional davant l’agressió russa contra Ucraïna. Aquesta ha consistit, sobretot, en el subministrament d’armament, formació i intel·ligència a les forces armades ucraïneses i en l’adopció de diverses tandes o paquets de sancions internacionals contra Rússia i, en particular, contra les seves elits dirigents.

Amenaça nuclear

09

Des de principis d’aquest segle XXI, hi havia suficients indicis que apuntaven clarament que una de les dues grans potències hegemòniques de la segona meitat del segle XX se sentia progressivament exclosa, ofesa i humiliada pels menyspreus occidentals, temorosa de la seva seguretat i amb una creixent pulsió revengista i nostàlgica del poder soviètic. El que va passar el 2008 a Geòrgia i el 2014 a Crimea eren clares evidències del que podia arribar a succeir i, malgrat això, ni els Estats occidentals ni la Unió Europea ni l’OTAN van adoptar les mesures conciliadores, de diàleg i de cooperació enfortida que haguessin estat necessàries per garantir, sense renunciar a les pròpies conviccions, una seguretat compartida en l’espai europeu. Una seguretat internacional que hauria de ser més àmpliament compartida en el sentit que la seguretat dels uns no pot provocar la humiliació i la inseguretat dels altres, sinó que, al contrari, no hi haurà seguretat per a ningú fins que no hi hagi seguretat per a tothom. I aquí, malgrat el propòsit universal del manteniment de la pau i la seguretat internacional, autèntic valor i idea força del nostre temps, els mecanismes internacionals existents per garantir aquesta seguretat internacional, residenciats bàsicament en el sistema de seguretat col·lectiva de les Nacions Unides, resulten encara massa febles, asimètrics i poc representatius.

Seguretat internacional

Els moments actuals

10

En un escenari global enormement complex, la guerra iniciada el 24 de febrer passat enfronta, d’alguna manera, a Rússia amb els Estats Units i els seus aliats occidentals de l’OTAN i de la Unió Europea en el territori d’Ucraïna -en un escenari geogràfic que podia ser previsible-, amb una Xina hàbilment situada en una posició d’observadora a l’expectativa dels esdeveniments (Beneyto, 2022). En qualsevol cas, més aviat que tard caldrà construir la pau amb Rússia i caldrà fer front, certament, a les responsabilitats pel que ha passat, però també caldrà reconstruir un nou equilibri geopolític global que afavoreixi la pau i el progrés i en el que, inexorablement, estaran els Estats Units, la Federació Russa, la Xina i, potser també -però només potser també-, la Unió Europea. Per tot això caldrà que les percepcions estatals sobre la seva pròpia seguretat donin pas també a unes percepcions més compartides sobre la seguretat col·lectiva i la seva institucionalització, encara que la guerra d’Ucraïna evidencia les insondables dificultats d’aconseguir-ho.

Escenari global

Nacions Unides (2022c), Resolució ES-11/3, de l’Assemblea General, de 7 d’abril de 2022.

Nacions Unides (2022b), Resolució ES-11/2, de l’Assemblea General, de 24 de març de 2022.

Nacions Unides (2022a), Resolució ES-11/1, de l’Assemblea General, de 2 de març de 2022.

Nacions Unides (2014), Resolució 68/262, de l’Assemblea General, de 27 de març de 2014.

Nacions Unides (2022d), Declaració S/PRST/2022/3, del president del Consell de Seguretat, de 6 de maig de 2022.

(2002), En el nacimiento de la Corte Penal Internacional, Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, Barcelona.Revue Générale de Droit International Public, (2014), Monográfic sobre el conflicte de Crimea de 2014, Tome 118, 2014.4. Ruys, T., Corten, O. (ed.) (2018), The use of force in international law: a case-based approach, Oxford University Press, Oxford. Sands, Ph. (2017), Calle Este-Oeste: sobre los orígenes de “genocidio” y “crímenes contra la humanidad”, editorial Anagrama, Barcelona. Taibo, C. (1994), La Disolución de la URSS : una introducción a la crisis terminal del sistema soviético, editorial Ronsel, Barcelona. Taibo, C. (2006), Rusia en la era de Putin, editorial Catarata, Madrid. Taibo, C. (2017), La Rusia contemporánea y el mundo: entre la rusofobia y la rusofilia, editorial Los Libros de la Catarata, Madrid. Taibo, C. (2022), Rusia frente a Ucrania : imperios, pueblos, energia, editorial Catarata, Madrid.

Jorge Urbina, J. (2000), Derecho internacional humanitario. Conflictos armados y conducción de las operaciones militares, editorial Tórculo, Santiago de Compostela.Kolb, R. (2018), International law on the maintenance of peace: jus contra bellum, Edward Elgar Publishing Limited.Martínez Capdevila, C., Abad Castelos, M., Casado Raigón, R., (directores) (2017), Martínez Pérez, E. (coordinador), Las amenazas a la seguridad internacional hoy, Tirant lo Blanch, Valencia.

Beneyto, J.M. (dir.) (2022), ¿Hacia un nuevo orden mundial?: la guerra de Ucrania y sus consecuencias, Ediciones Deusto, S.A., Barcelona. Bermejo García, R. (1993), El Marco jurídico internacional en materia de uso de la fuerza: ambigüedades y límites, editorial Civitas, Madrid. Bermejo García, R. (2015), La vuelta de Crimea a la madre-patria : algunas reflexiones a la luz del derecho internacional, editorial Tirant lo Blanch, Valencia. Blanc Altemir, A. (ed.) (2004), Conflictos territoriales, interétnicos y nacionales en los estados surgidos de la antigua Unión Sovietica, editorial Tirant lo Blanch, Valencia. Blanc Altemir, A., (ed.) (2008), Europa Oriental: en la encrucijada entre la Unión Europea y la Federación Rusa, Universitat de Lleida, Lleida. Bohigas, X., Fortuny, T. (2014), Riesgos y amenazas del arsenal nuclear: razones para su prohibición y eliminación, editorial Icaria, Barcelona 2014. Cassese, A., Gaeta, P., Jones, J. (ed.) (2002), The Rome Statute of the International Criminal Court: a comentary, Oxford University Press, Oxford. Corten, O. (2008), Le Droit contre la guerre : l'interdiction du recours à la force en droit international contemporain, ed. Pedone, París. David, E. (2002), Principes de droit des conflicts armés, editorial Bruylant, Bruxelles. Dodds, K. (2021), Geopolítica: una breve introducción, Antoni Bosch editor, Barcelona.Fortuny, T, Serra, M.G, (eds.) (2010), L’Otan, una amenaça global : campanya NO A L'OTAN, NO A LA GUERRA, editorial Icaria, Barcelona.García Rico, E. (1999), El uso de las armas nucleares y el derecho internacional: análisis sobre la legalidad de su empleo, Editorial Tecnos, Madrid. Hutin, H. (2022), Ucrania/Donbass: Una renovada Guerra Fría, Editor Apostroph, Barcelona.Jiménez García, F. (2019), Conflictos armados y derecho internacional humanitario, editorial OMMPRESS, Madrid.

Referències bibliogràfiques

Taibo, Carlos. Rusia en la era de Putin. Madrid: Catarata, 2006.

Taibo, Carlos. La Disolución de la URSS : una introducción a la crisis terminal del sistema soviético. Barcelona: Ronsel, 1994.

Jorge Urbina, Julio. Derecho internacional humanitario. Conflictos armados y conducción de las operaciones militares. Santiago: Tórculo, 2000.

Fortuny, Teresa de, and M. Gabriela Serra. L’Otan, una amenaça global : campanya NO A L’OTAN, NO A LA GUERRA. Barcelona: Icaria, 2010.

Martínez Capdevila, Carmen et al. Las Amenazas a la seguridad internacional hoy. 1a edición. Valencia: Tirant lo Blanch, 2017.

Dodds, Klaus, and Joan Soler Chic. Geopolítica : una breve introducción. España: Antoni Bosch editor, 2021.

Kolb, Robert. International Law on the Maintenance of Peace : Jus Contra Bellum. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing Limited, 2018.

Corten, Olivier. Le Droit contre la guerre : l’interdiction du recours à la force en droit international contemporain. Paris: Pedone, 2008.

Blanc Altemir, Antonio. Europa Oriental : en la encrucijada entre la Unión Europea y la Federación Rusa. Lleida: Univ. de Lleida, 2008.

Blanc Altemir, Antonio. Conflictos territoriales, interétnicos y nacionales en los estados surgidos de la antigua Unión Sovietica. Valencia: Tirant lo Blanch, 2004.

Taibo, Carlos. La Rusia contemporánea y el mundo : entre la rusofobia y la rusofilia. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2017.

Taibo, Carlos. Rusia frente a Ucrania : imperios, pueblos, energía. Primera edición Colección Relecturas. Madrid: Libros de la Catarata, 2022.

Sands, Philippe. Calle Este-Oeste : sobre los orígenes de “genocidio” y “crímenes contra la humanidad.” Primera edición. Barcelona: Editorial Anagrama, 2017

Ruys, Tom, Olivier Corten, and Alexandra Hofer. The Use of Force in International Law : a Case-Based Approach. First edition. Oxford, United Kingdom: Oxford University Press, 2018.

Jiménez García, Francisco. Conflictos armados y derecho internacional humanitario. Primera edición. Madrid: OMMPRESS, 2019.

García Rico, Elena del Mar., and Alejandro J. Rodríguez Carrión. El Uso de las armas nucleares y el derecho internacional : análisis sobre la legalidad de su empleo. Madrid: Tecnos, 1999.

Bohigas i Janoher, Xavier. Riesgos y amenazas del arsenal nuclear : razones para su prohibición y eliminación. Barcelona: Icaria, 2014.

Bermejo García, Romualdo. El Marco jurídico internacional en materia de uso de la fuerza: ambigüedades y límites. Madrid: Civitas, 1993.

Cassese, Antonio et al. The Rome Statute of the International Criminal Court : a Comentary. Oxford [etc: Oxford University Press, 2002.

Pigrau Solé, Antoni. En el nacimiento de la Corte Penal Internacional. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, 2002.

Monográfic sobre el conflicte de Crimea de 2014 de la Revue Générale de Droit International Public, Tome 118, 2014.4.

Beneyto, José María, and Salvador Sánchez Tapia. ¿Hacia un nuevo orden mundial? : la guerra de Ucrania y sus consecuencias. Primera edición. Barcelona: Ediciones Deusto, 2022.

Hutin, Ignacio. Ucrania / Donbass : Una renovada Guerra Fría. Primera edición en papel. Barcelona: Apostroph, 2022.

David, Eric. Principes de droit des conflicts armés. 3e éd. Bruxelles: Bruylant, 2002

Pàgina 6. Photos by Pixabay / dvorianova

Pàgina 4. Photo by Paul VanDerWerf

Pàgina 3. Photo by noah eleazar