RENAIXEMENT

L'Edat Moderna

Hereta encara...

• economia agrària
• sistema feudal.

Però...

• canvi de mentalitat

• descobriments científics i geogràfics
• consolidació d'una burgesia comercial
• aparició nous corrents religiosos
• consolidació dels estats
• Renaixement i Barroc

.

Segona meitat del segle XV: canvis que deixaven enrere el món medieval.

1453 Caiguda de Constantinoble

1492 Descobriment d'Amèrica

Nova era

Per què l'Edat Modera s'inicia al segle XV?

A la segona meitat del segle XV, Europa va superar la crisi de finals de l’Edat Mitjana i va iniciar una etapa de recuperació demogràfica i econòmica, d’enriquiment de la burgesia i enfortiment de la monarquia. Aquests canvis van estar protagonitzats per l’auge del comerç, que impulsà a Europa a l’exploració de nous territoris, i de la burgesia que va donar un gran impuls al creixement de les ciutats. Aquesta nova societat en expansió va rebutjar el pensament medieval i es va impregnar d’un esperit crític que denunciava els abusos de l'Església. També va sorgir una nova forma per comprendre el món: l’Humanisme, que situava a l'ésser humà al centre de totes les reflexions.

L'època del Renaixement

Renaixement: moviment cultural i artístic que es va desenvolupar a Itàlia al segle XV i que es va difondre per tot Europa durant el segle XVI. Nova visió de l'home i del món allunyada del món medieval. Interès per l'antiguitat. La religió continua sent una peça clau de la societat. La cultura, l'art, la ciència comença a tenir una importància cabdal.

L'humanisme: home com a centre

• L'antropocentrisme. Rebuig del teocentrisme.
• El racionalisme
• Interès i curiositat per la ciència i el progrès tècnic. Observació, estudi, experimentació.
• L'estudi del grec i el llatí.
• Utilització de les llengües vernacles.
• L'individualisme: l'individu es fa a si mateix.
• El polifacetisme.

És un moviment intel·lectual que neix a Itàlia al segle XV i que s'extendrà per Europa durant la primera meitat del segle XVI. Inspirat en el món clàssic, donarà importància l'estudi de les ciències humanes.

Un home nou

• El polifacetisme.

La llibertat i la raó

L'interès científic

Antiguitat

Progrès humà

L'educació

La impremta

• Clau per la difusió de les idees humanistes.

• S'atribueix a Gutenberg.

• Des d'Alemanya, es va anar difonent per Europa.

• Alguns impressors es van convertir també en editors.

• Principalment, llibres religiosos i d'autors humanistes.

• Quin era el procès?

L'humanisme a Itàlia

Itàlia: marc idoni per desenvolupar-se. Aparició de nous banquers i homes de negocis a la regió de la Toscana. Ciutats com Florència o Siena es van convertir en centres difusors d'aquesta nova concepció del món.

Bocaccio

Petrarca

Maquiavel

(1469-1527)

"El fi justifica els mitjans"

• "El príncep"
• Un dels màxims representants del pensament polític de l'època.
• Pensament maquiavèl·lic: manca de moralitat.
• El bon govern no havia de tenir escrúpols: havia de fer el que calgués per assolir els seus objectius i fer ús de la violència, si cal.

Baldassare Castiglione

(1458-1529)

"El cortesà", on descriu l'home del Renaixement.

• Saber llatí i grec.
• Expressar-se bé en llengua vulgar (vers i prosa).
• Bon conversador.
• Tocar algun instrument musical.
• Destacar en l'art
• Ser estudiós
• Dominar les armes.
• Estar enamorat platònicament d'una dama

Erasme de Rotterdam

(1469-1536)

• Països Baixos
• "Elogi de la follia", on critica la intolerància religiosa i obre pas a un moviment:
• erasmisme: propugna una concessió entre el protestantisme i el catolicisme. Critica la corrupció del clergat, especialment la del clergat regular, la pietat supersticiosa i els aspectes més exteriors de la religiositat catòlica (culte als sants, relíquies, etc.) perquè prefereix una religiositat interior i espiritual.

Thomas More

(1477-1535)

• Anglaterra
• "Utopía": assaig polític en què explica com seria un món ideal, sense injustícies, on tothom tindria les mateixes oportunitats.
• Desavinences amb el monarca Enric VIII.

Christine de Pizan

(1364-1430)

• Italia - França
• Primera dona que escriu en defensa del seu sexe.
• Defensava idees tan "revolucionàries" com que la inferioritat femenina en realitat no era natural i que si les nenes tinguessin una educació igual a la dels nens.
• "Querelle de la Rose", on defensava que la inferioritat de la dona era cultural, no natural.
• "La ciutat de les dames". Va crear una ciutat fictícia regida per Raó, Rectitud i Justícia, i habitada només per dones. Reuneix dones que havien fet contribucions significatives al creixement i el desenvolupament de la societat

El Quattrocento

Florència, capital artística i cultural del Quattrocento. Una de les ciutats més riques d'Europa gràcies a la banca i a la comercialització dels teixits de llana i seda. Hi van ser cabdals la família Mèdici.

Els Mèdici

• Nissaga de banquers que van adquirir molt poder, van governar la república de Florència durant molts anys i es van convertir en una família molt influent.
• Es van emparentar amb famílies reials europees i alguns van ser figures importants de l'Esglèsia.
• Van ser grans mecenes d'artistes i intel·lecutals i col·leccionistes d'arts
• mecenes: persona que dóna suport als artistes finançant-los les seves obres i fent-los encàrrecs.
• Gràcies als Mèdici i altres famílies riques de Florència que rivalitzaven entre si per mostrar la seva grandesa, la ciutat es va omplir de grans palaus i monuments i va esdevenir el principal centre cultural i artístic del segle XV.

L'arquitectura del Quattrocento

Característiques

• Reflecteix els principis de l'humanisme.
• La concepció antropocèntrica de l'Univers es tradueix en la construcció d'edificis fets a escala humana.
• Edificis concebuts com una unitat: l'espai interior d'una esglèsia s'havia de poder captar sense necessitat de desplaçar-se per l'edifici com passava a les catedrals gòtiques.
• Incorporació d'elements clàssics: medallons, arcs de mig punt, cúpules, arcs de triomf, columnes, ordres clàssics, etc.
• Destaquen Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti.

San Lorenzo, de Brunelleschi.

La pintura del Quattrocento

• Realista.
• És narratiu: explica històries. Els temes més importants seran religiosos, mitològics o històrics.
• Recerca d'una bellesa idealitzada.
• Meticulositat del dibuix.
• Tractament del color i de la llum.
• Introducció de la perspectiva: ciència que enseña a representar objectes tridimensionals en superfícies bidimensionals.
• Volum de les figures i interès pel cos humà (sobretot els nus). S'estudia l'anatomia humana.
• Composicions complexes.

Característiques

Baptisme de Crist, de Piero della Francesca

Fra Angelico

(1387-1455)

• La seva pintura marca el punt d'infelxió entre el món gòtic i el Renaixement.
• Destaca per l'ús de colors brillants i per inscriure escenes en arquitectures del Renaixement.
• L'Anunciaió.

Masaccio

(1401-1428)

• Conegut pels seus frescos.
• Treballa el volum i la profunditat a través de les llums i ombres.
• Trinitat, a Santa Maria Novella.

Piero della Francesca

(1420-1492)

• Rep encàrrecs de diferents corts i ciutats italianes.
• Retrats a personatges de l'alta societat.
• Ducs d'Urbino.

Sandro Botticelli

(1444-1510)

• Destaca per l'exaltació que fa del cos humà i pels seus paisatges minuciosos i delicats.
• El naixement de Venus.

L'escultura del Quattrocento

David, de Donatello

Característiques

• Tema predilecte: figura humana.
• Cos humà, harmonia, serenitat, proporció i equilibri.
• Es nota la influència del món grecoromà.
• Es recuperen temes que havien estat abandonats durant l'edat mitjana: el nu, el retrat o les estàtues eqüestres.
• Temes: religió, mitologia i episodis històrics.
• Lorenzo Ghiberti (1378-1455) i Donatello (1386-1466).

Les portes del baptisteri de Florència, de Ghiberti.

El Cinquecento

Roma, capital artística. Els papes es converteixen en els mecenes i atreien a la seva cort els millors artistes de l'època. Els artistes podien contemplar in situ les ruïnes de l'antiga civilització romana.

L'arquitectura del Cinquecento

• Cúpules: element arquitectònic més característic del Cinquecento.
• Destaquen: Bramante, Miquel Àngel i Palladio.

• Es va desprenent dels elements decoratius.
• Guanya grandiositat.
• Edificis cada cop més sobris i austers.

La Rotonda, Palladio.

San Pietro in Montorio, Bramante.

Sant Pere del Vaticà, Miquel Àngel.

La pintura del Cinquecento

També anomenat "Alt Renaixement". Trobarem les mateixes característiques del Quatrocento, però portades a la seva màxima esplendor. Coincideixen en aquesta època tres genis de la pintura: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Rafael.

Leonardo da Vinci

(1452-1519)

• Model de l'home del Renaixement: pintor, dibuixant, inventor i enginyer.
• La seva pintura es caracteritza per la tècnica de difuminar els contorns - sfumato - creant un contrast de llums i ombres i omplint el quadre d'una atmosfera tènue.
• El somriure enigmàtic dels personatges és també una de les característiques.

La Verge de les Roques

Miquel Àngel

(1475-1564)

Frescos de la Capella Sixtina. La volta de la capella està decorada amb escenes del Gènesi i la paret de l'altar està decorada amb escenes del Judici Final. Plasma enmig d'una eclosió de colors, una desfilada de cossos gegantins, musculatures tenses i colossos en moviment.

Rafel

(1483-1520)

• Les seves obres es caracteritzen per la tendresa i gràcia de les figures.
• Fa servir colors càlids.
• Senzillesa en la composició.
• Harmonia de les escenes.
• La Verge de la Cadernera.

Escola d'Atenes

Escultura del Cinquecento: Miquel Àngel

• Dedica part de la seva vida a la recerca de l'ideal platònic de bellesa. La busca sobretot en el cos humà.
• Treballava en marbre blanc de Carrara, ja que creia que era l'únic material que podia proporcionar-li la bellesa.
• Primera etapa: escultures que segueixen els models clàssics i les tendències del Quatrocento.
• David: el tracteament del cos correspon al model de bellesa clàssica que ja havien aconseguit els antics grecs, però l'expressió del rostre i la tensió de les mans ens apropen a la seva etapa més característica.

La Pietat

• Segona fase: terribilità.
• Les escultures cobren força i vigor i es fan més expressives.
• Desprenen molta energia i tenen una aparença sobrehumana.

El Moisès

• Segona fase: terribilità.
• Les escultures cobren força i vigor i es fan més expressives.
• Desprenen molta energia i tenen una aparença sobrehumana.

El Moisès

Com fer un anàlisi d'una obra?

El Naixement de Venus, de Botticelli (1485-1486)

L'Últim Sopar, de Leonardo da Vinci (1495-1498)

• Fitxa tècnica: títol, autor, cronologia, tècnica, estil, tema i localització.
• Descriure l'estil a trets generals.
• Descriure l'obra: composició, llums, colors, dibuix, tènica, etc.
• Descriure la temàtica i la simbologia.

• 1 cara
• Arial
• 12
• Interlineat 1,5.
• Justificat.
• Fer servir pàrrafs.
• Redactat, no fer punts.